HUMANISME I EDUCACIO SOCIAL, Apuntes de Teoría Social

¡Descarga HUMANISME I EDUCACIO SOCIAL y más Apuntes en PDF de Teoría Social solo en Docsity!

PEDAGOGIA DE LES RELACIONS INTERPERSONALS

SEMESTRE 2015/ 2016

PAC 3: La praxis: l’humanisme en l’educació social

• Presentació
• Objectius
• Descripció de l’activitat
• Avaluació Acostant-nos ja al final d’aquesta aventura que ha estat un viatge introductori a les relacions humanes des de la perspectiva de l’educació social, arriba el moment de parar-nos uns instants per recollir els continguts presentats, sota la mirada de dos autors, Lévinas i Borja, i deixar que alguns d’ells comencin a formar part de la manera en què fem o farem d’educadores i educadors socials. Alhora, us demanem que recupereu aquelles sensacions, sentiments, pensaments que us anaven passant a mesura que avançàvem - aprofundíem en els temes proposats, per tal de realitzar una reflexió final del què us ha aportat l’assignatura i si creieu que us ha influït, canviat i/o qüestionat en alguna mesura. Així doncs aquesta PAC us ofereix la oportunitat de recollir el treball tant d’anàlisi i reflexió dels materials utilitzats, com del propi procés personal que s’hagi pogut donar en cadascuna i cadascú de vosaltres. Objectius - Recollir de manera sintètica el treball fet al llarg del semestre. - Reflexionar de manera integradora sobre diferents elements que intervenen en l’encontre amb l’altr@, a nivell de comunicació, de relació, de què “em passa a mi”. - Reflexionar sobre el concepte d’autonomia i dependència en l’acció socioeducativa - Reflexionar sobre el posicionament de l'educador com a acompanyant - Elaborar de manera creativa una autoexpressió d’un procés personal.

En aquesta activitat volem apropar-vos encara una mica més a la vivència subjectiva que poden tenir les persones amb les que treballem o treballarem, i que es troben en una situació de necessitat i de dependència cap a determinats recursos, persones… Acostar-nos a les emocions que ens desperta el fet de trobar-nos davant de persones que expressen el seu patiment ens pot permetre reflexionar sobre el nostre paper com a educadors, en tant acompanyants en el seu recorregut. A la vegada que aprofundir en alguns conceptes que es relacionarien directament amb aquest posicionament. És a dir, la meva posició com educador limita o promou l'autonomia de la persona amb la que m'interrelaciono? La nostra proposta és que veieu el film Intocable (2011) de Toledano, on un aristòcrata milionari s'ha quedat tetraplègic a causa d'un accident de parapent i contracta com a cuidador a domicili a un home immigrant d'un barri marginal. Què haureu de fer? Després de realitzar les dues lectures i el visionat de la pel·lícula, us proposem que realitzeu dos exercicis de reflexió, que vinculin els materials utilitzats. Cadascuna de la reflexions hauran d’anar acompanyades d’escenes, moments de la pel·lícula que exemplifiquin les idees/conceptes que aneu desenvolupant. Exercici 1. En la pel·lícula podem observar un tipus de relació molt especial que s’estableix entre en Driss i en Philippe. Si al llarg de les dues pacs anteriors hem reflexionat sobre alguns conceptes, com els podríem vincular amb l’acció d’acompanyament que du a terme Driss? Concretament:

- Com entén la responsabilitat en l’encontre amb Philippe? - Quins objectius es planteja a l’hora d’acompanyar Philippe? - Quin grau d’autonomia i llibertat atorga a en Philippe? - Quin discurs empra en la relació? Quin tipus de llenguatge? Com és, per tant, la seva comunicació i quins elements identificaríeu?

- A grans trets, quins elements us remeten a les propostes educatives d'en Lévinas i Borja? A més de respondre a aquests interrogants, us demanem que poseu exemples de cadascuna de les qüestions (fent una breu descripció de l’escena). Exercici 2. Aquest segon exercici consisteix en c onstruir la vostra pròpia definició de l’EDUCACIÓ SOCIAL, tenint present els conceptes que han anat apareixent al llarg de l’assignatura (acompanyament, limitacions, procés, responsabilitat, potencialitats, autonomia, etc.). Aquesta definició potser serà més acurada, més àmplia, o simplement una mica diferent a la que hauríeu fet fa uns mesos. A més, us demanem que reflexioneu sobre amb quin dels autors teniu més punts de convergència, i per què. No us demanem una reflexió extensa, aquesta definició no hauria de superar les 70 línies. GUIÓ PER A LA REALITZACIÓ DE LA SEGONA ACTIVITAT En aquesta tercera activitat volem que expliqueu quin ha estat el vostre procés personal al llarg d’aquesta assignatura a través de la vostra nina o nino que us ha estat acompanyant. Hem treballant diferents qüestions que tenen a veure amb el que representa l’acompanyament a les persones i quines implicacions poden tenir en els professionals que les realitzem, ja que la nostra eina de treball som nosaltres mateixos. Sabem que al llarg d’aquests mesos en que heu transitat per Pedagogia de les Relacions Interpersonals us han passat moltes coses a nivell intern, ho intuïm... Suposem que no us heu quedat indiferents amb alguns temes plantejats i que possiblement s’hagin sacsejat alguns pressupòsits, incorporant-se noves concepcions.

La fotografia es presentaran en jpg o pig, de 72ppi de resolució. Pes màxim 400Kb. Numeració : part inferior dreta. Encapçalament : part superior dreta. Nom complert i nom de l’assignatura (han de quedar reflectits en cadascun dels fulls que es presentin). Avaluació Criteris d’avaluació

- Adequació de les anàlisis i reflexions a les qüestions formulades. - Capacitat de relacionar les reflexions amb els continguts presentats. - Expressió de les idees escaient, ben articulada i concisa (evitant circumloquis). - Utilització adequada de la terminologia. - Si es creu convenient, feu referències a les lectures efectuades o documents a partir de cites textuals del text o textos que il·lustrin el vostre discurs (sempre correctament referenciades). Avaluació El pes relatiu de la PAC sobre l’avaluació final és: 30 %. Bibliografia - Borja, G. (1995). La locura lo cura. Barcelona: La Llave. - Madrid, J. (2005) Conclusión de la relación de ayuda a Los procesos de la relación de ayuda. Bilbao: ed. Desclée de Brouwer

- Planella, J. (2006) Pedagogías en el camino : un modelo de acompañamiento a Los hijos de Zotikos. Una antropología de la educación social. València: Nau llibres. Pel·lícules - Toledano (2011). Intocable_._ France.