¡Descarga L'educació a Noruega y más Apuntes en PDF de Literatura solo en Docsity!
L’EDUCACIÓ INFANTIL A NORUEGA
Nuria Aguilar
Cristina Àlvarez IES Gallecs
Sandra Calvo CFGS EI. 1r A (matí)
Elisabeth Coll MP02 Didàctica de l’educació infantil
UF1. NF1 Activitat 1: L’educació infantil al món
Curs 2011-
Índex
1. Context del País ............................................................. pàgines 3 i 4
2. L'educació infantil de Noruega ....................................... pàgina 5
3. Informe sobre el model educatiu a les escoles bressol
noruegues els “kindergartens” ......................................... pàgines 6, 7 i
4. Informe sobre el model educatiu a les escoles naturistes
“Barnehage Skistua” ........................................................ pàgines 9 i 10
5. Comparació del sistema educatiu català i noruec ............ pàgina 11
6. Valoració ........................................................................... pàgina 12
Context del País
Noruega, o Norvègia, oficialment el Regne de Noruega, és un dels països nòrdics, situat a la península d'Escandinàvia. Té una forma molt allargada amb una extensa costa a l'oceà Atlàntic. Limita a l'est amb Suècia i al nord-est amb Rússia i Finlàndia. L'Skagerrak la separa de Dinamarca al sud. Les illes pròximes de Svalbard i Jan Mayen, pertanyen al Regne de Noruega, mentre que l'Illa de Bouvet al sud de l'oceà Atlàntic i la de Pere I al sud de l'Oceà Pacífic són àrees dependents de Noruega, però no són considerades part del regne de Noruega. A més Noruega, considera com a pròpia la Terra de la Reina Maud a l'Antàrtida.
Té una superfície total de 384.802 quilòmetres quadrats, l'elevació mitjana és de 460 msnm i
està distribuïda en 19 regions administratives de primer nivell.
La població estimada de Noruega és de 4,6 milions d'habitants i l'esperança de vida és una de les més altes del món.
El territori noruec és molt muntanyós amb poques terres baixes amb una relleu molt divers causat per la influència de les glaceres prehistòriques
Els rius més importants de Noruega són: Otta, Gudbrandsdalslågen, Vorma, Glomma, Renaelva, Numedalslågen, Hallingdalselva, Begna, Dramselva, Skien, Tinn, Nidelva i Otra.
Com a Estat unitari, Noruega és una monarquia constitucional, parlamentària i hereditària.
Noruega és membre fundador de les Nacions Unides, de l'OTAN i del Consell d'Europa. L'electorat noruec ha rebutjat en dues ocasions integrar-se a la Unió Europea (UE).
El noruec és la llengua pròpia de Noruega, i té dues formes oficials d'escriure's, la bokmål i la
Noruega ocupa la segona posició mundial en l'índex d'acompliment ambiental, després de Suïssa, segons l'avaluació de les polítiques ambientals del país.
L'educació infantil a Noruega
A partir de l'any escolar 1997-98, es va establir l'inici de l'escolarització obligatòria, a partir dels sis anys d'edat. S'introdueix un nou pla d'estudis per l'educació bàsica de 10 anys (Pla Nacional d'Educació 97).
La població a Noruega està bastant dispersa i moltes de les escoles primàries són petites. Sovint hi han tan pocs alumnes en cada classe que infants de diferents edats reben educació a la mateixa aula, això es diu en noruec fadelte skoler (col.legis poc dividits). La meitat de les escoles a Noruega són d'aquest tipus.
Moltes escoles primàries són combinades i en un mateix edifici escolar estan ubicats tan el nivell infantil com el nivell juvenil.
En aquest país el 66% dels nens estan sota la cura dels pares.
Les escoles i les escoles bressols, tan urbans com rurals, fan un ús ampli dels entorns locals.
Aproximadament el 98,5% dels nens a l'escola primària i el 96% de l'escola secundaria assisteixen a les escoles públiques. Anar a l'escola a Noruega es obligatori des de fa 250 anys.
Les escoles bressol són anomenades kindergarten i aquestes van des de el 0-5 anys.
Hi han diferent tipus d'escoles, encara que també podem trobar les escoles més habituals. A Noruega es centren molt en la natura, però també enfoquen la seva educació a altres rames diverses, com per exemple:
- Barnehage BRYN: Escola infantil que adopta l'art com a centre d'interès.
- Barnehage RAVNKOLLEN: Escola infantil que adopta la música com a centre d'interès.
- Barnehage SKISTUA: Escola infantil que adopta la natura com a centre d'interès.
- Barnehage THEATRE: Escola infantil que adopta el teatre com a centre d'interès.
- Barnehage BJERKEALLEEN: Una escola infantil en la que treballen el mateix nombre de dones que d'homes.
A continuació explicarem en unes fitxes dos tipus d'escola, una escola bressol “kindergarten”, i una escola infantil i primària naturista.
Amb infants de 3 a 5 hi haurà un/a professor/a per cada 16 infants com a màxim. Sempre que sigui necessari es podrà disposar de personal de suport en qualsevol aula.
Tipologia dels infants : Hi ha una lleugera diferència entre els infants que assisteixen als kindergarten privats i els que ho fan als públics.
Als kindergarten privats hi solen assistir infants de classe mitjana-alta. També nens i nenes que els seus pares treballen moltes hores, en altres municipis o en jornades partides (poc habituals a noruega).
En canvi, als kindergarten públics hi assisteixen infants de totes les classes socials.
Espais : Les aules i en general els espais interiors solen ser molt grans i espaiosos. No acostumen a fer gaire divisions dels espais amb parets sinó que en un espai enorme fan diferents racons ben diferenciats. A noruega, a les escoles bressol fan servir molt els espais exteriors. Intenten que els infants sempre tinguin una conexió amb la natura i es realitzen moltes activitats a l'aire lliure. Els kindergarten solen tenir patis molt extensos i amb molts recursos naturals.
Infrastructures : La majoria dels kindergarten disposes d'una sala principal a on es realitzen al major part de les activitats i a on els infants passen la major part de l'estona. Aquesta sales (o conjunt de petites sales) està organitzada de diferent manera segons l'escola bressol de la qual parlem. També disposen de grans patis i espais exteriors. Ens alguns casos les llars d'infants també disposen d'un menjador i una sala especial per a que els infants puguin dormir. El fet de que a noruega les escoles facin servir molts els equipaments municipals permet als centres no els hi calgui tenir instal·lacions pròpies. Materials : El fet de que treballin molt amb espais naturals fa que aprofiten tot el que aquest els ofereix.
Utilitzen material atraient i motivador gràcies a les diferents textures, colors, materials i formes. Al mateix temps aquests materials són adequats a les edats dels infants.
Als kindergarten noruecs podem trobar sovint material destinat a treballar la psicomotricitat i molts jocs i joguines.
Informe sobre el model educatiu a les escoles naturistes “Barnehage
Skistua”
Actualment l’escola Noruega està experimentant reformes, tant en la seva estructura com en el seu contingut. Aquesta escola es una alternativa a la educació habitual del país, ja que hi han variants diferents, i
cadascuna té el seu propi centre d’interès, com per exemple, la natura, el teatre, la música… Aquesta escola es centra en la natura, de l’estació de metro a l’escola hi ha camí de bosc. Es veu Oslo al fons. És un bosc per on s’hi va a esquiar d’excursió. Hi ha molts camins. Tipus d’escola : Escola Naturista.
Serveis : Se n'encarreguen 19 adults en total, 7 dels quals són nois. Són 6 pedagogs universitaris, 12 assistents i un líder o director. Per donar suport hi ha un psicòleg i un logopeda. El centre disposa de menjador, una educadora per ajudar als més petits a menjar, taller de fusteria… el centre disposa d’una sala petita de relaxació on tot és blanc. També tenen el gimnàs, i, el magatzem-museu d’esquís antics. Tres dies a la setmana hi van els nens de 5 anys a fer Tallers. Tots els nens han d’aprendre a esquiar, tenen els seus equips d’esquí.
Titularitat : Els mestres d’escola bressol solen ser pedagogs o tècnics. Per primària, són tres anys de magisteri, o un mínim de Bachelor o Master per batxillerat.
Normativa : Pla Educatiu L.
Qui les gestiona : Les escoles bressol són gestionades per els ajuntaments.
Qui les supervisa : Tant en els centres de titularitat pública, com els de titularitat privada el Estat els hi paga 2. corones per nen o nena. En aquest cas es privada i la gestió econòmica la realitza la directora, a més del personal del Staff u organització.
Formació que han de rebre : A la Faculty of Teacher Education del Sogn og Fjordane University College formen pedagogs. A Noruega, com a la resta de països escandinaus, els pedagogs són els responsables de l'educació infantil. Les tècniques de treball habituals són les lectures, els seminaris i el treball en grups de 3 a 4 persones. L'avaluació es fa a quatre nivells: per escrit, mitjançant treballs individuals i exàmens en grup.
Horaris : L’horari de l’escola és de 8 a 17 hores. Els petits dormen després de dinar, sol ser entre 11.30 i les 12 hores. Fins a las 15 h. fan activitats diverses, i a partir d’aquesta hora els pares els venen a recollir, encara que el centre romandrà obert fins les 17 h.
Edat/ràtio : En aquesta escola hi ha 76 infants d’1 a 6 anys. Estan repartits en quatre grups: Dos grups d’1 a 2 anys amb 12 infants cada un i 4 adults. Dos grups de 3 a 6 anys amb 26 infants cada un i 4 adults. Els petits dinen a la seva cuina, es posen 9 nens al voltant de la taula, una educadora al costat dels 3 més petits.
Tipologia dels infants : Aquesta escola acull tot tipus d’infants, no són escoles segregades, és a dir, que els nens i nenes van junts. Aquells alumnes que necessiten un ensenyament especial tenen el mateix dret a la mateixa quan s’ha realitzat la avaluació professional del cas. Els centres de competència tenen el deure de ajudar als municipis i a les escoles en la seva labor amb els nens, joves i adults amb necessitats especials. Els centres desenvoluparan competència pedagògica especial a través de la definició del problema, assessoria, ensenyament i treball de desenvolupament.
VALORACIÓ
En general totes les membres del grup valorem molt positivament el que ens ha aportat la realització d’aquest treball.
En primer lloc dir que ens ha agradat tenir la oportunitat de conèixer com funciona els sistema educatiu en un país com Noruega pel qual ens sentíem atretes des de un primer moment. Hem pogut comprovar que no a tots els països funcionen amb el mateix sistema educatiu i que hi podem trobar moltes similituds i també diferències amb el que hi ha establert a Catalunya. Aquestes diferències ens han servit per a poder comparar les maneres de fer en els dos països, fet que ha donat pas a debats espontanis molt interessants sobre les nostres preferències en quant a aspectes característics d’aquests dos sistemes educatius. El fet de poder comprar ens ha servit també per reflexionar sobre el sistema educatiu establert a Catalunya valorant els seus punts forts i pensar en possibles solucions en el que nosaltres hem cregut “punts febles”.
El que més ens ha cridat l’atenció de l’educació a Noruega és el gran ventall d’escoles alternatives que ofereixen i que tot i que la majoria d’aquestes escoles són privades resultes molt assequibles en comparació amb alguna escola alternativa de Catalunya. També ens ha sorprès gratament el gran us i la gran importància que li donen als espais naturals, que les escoles tinguin uns patis enormes que gairebé semblen boscos i com els fan servir.
Ens ha sorprès molt la gran diferència que hi ha amb les ràtios comparat amb Catalunya. Creiem que el fet de que a Noruega els professors tinguin a les seves aules un menor nombre de nens i nenes facilita molt la seva feina, fet que acaba sent molt productiu per als infants.
Durant la cerca d’informació hem tingut alguna petita dificultat en trobar dades d’alguns dels aspectes que es demanàvem. Tot i que amb insistència i paciència hem pogut trobar tota la informació que ens ha calgut per realitzar el treball.
L’ambient de treball en el grup ha sigut molt bo. Sempre ben organitzat, ha fet que es pogués realitzar en tot moment d’una manera àgil i dinàmica. Tots els membres s’han mostrat implicats en tot moment i tot i que hi ha hagut repartició te tasques, tots hem sigut partíceps en tot moment de les feines que realitzaven els companys i en finalitzar-les sempre s’han posat en comú.
PAGE 11
