L'educació inclusiva, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga L'educació inclusiva y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

Miriam Rovira NúriaRubí DIEI Fundació

L’ed

ucac

De l’exclusió a la plena participació de tot l’alumnat

Índex :

Introducció:.................................................................................................................................... 3

Biografia de l’autora del capítol :...................................................................................................

“El trabajo colaborativo entre el profesorado como estrategia para la inclusión”......................... 5

Conclusió:.......................................................................................................................................

Referències Bibliogràfiques:........................................................................................................ 11

Introducció: És difícil parlar de qualsevol aspecte que està relacionat amb la discapacitat ja que és un terme

seran comparats amb la teoria treballada a classe, tot arriben a les nostres pròpies conclusions i reflexions amb L'objectiu de fer nostre la matèria.

Biografia de l’autora del capítol :

En el Capítol que hem escollit per treballar d’aquest llibre l’autora és Teresa Huguet Comelles. Teresa és psicòloga i ha treballat durant molts anys en l’Equip d’Orientació i assessorament psicopedagògic (EAP) del municipi d’Esplugues de Llobregat- Sant Just Desvern (Barcelona) com assessora pedagògica.

És coneguda per la seva participació en diverses activitats de formació permanents del professorat així com en la formació de psicopedagogs. També ha escrit diversos llibres relacionats amb el camp de l’educació, orientats a les etapes d’infantil i primària, destaca els seus models que afavoreixen cap a la inclusió així com els seus models i estratègies d’intervenció.

Ha col·laborat en diferents publicacions sobre l’avaluació i la intervenció psicopedagògica i també cal destacar la seva importància en les àrees d’atenció a la diversitat i a l’educació especial. Aquesta autora ja ens es coneguda ja que ha estat una de els lectures de seminari d’aquest semestre amb el llibre “Aprendre junts a l’aula“. En aquest ens explica mitjançant la seva intervenció com a EAP el projecte de l’escola Folch i Torres per a integrar un projecte educatiu que avanci cap a la inclusió de tot el centre amb l’ajuda i l’esforç de tots els membres que hi participen.

En aquest punt ens hagués agradat ampliar una mica més en la vida de l’escriptora així com en la seva obra més actual o bé d’adjuntar algun article , però ens ha estat impossible degut a l’escassa informació que hem trobat de l’autora a la web o en els seus llibres.

“El trabajo colaborativo entre el profesorado como estrategia para la inclusión”

En primer lloc, cal parlar de la importància de produir canvis substancials en les pràctiques educatives per poder avançar cap a una educació inclusiva, que permeti que tots els infants sense cap tipus de distinció formin part d’un grup classe dins de l’aula ordinària, aprenent i

participant els uns amb els altres. Al llarg dels anys els alumnes amb discapacitats s’han escolaritzat en escoles especials, amb la idea de proporcionar-los aprenentatges funcionals que els permetessin integrar-se en la societat. Tenint en compte, que a principis del segle XX es va iniciar la escolarització obligatòria, on tots els infants són classificats segons un diagnòstic i reben una educació diferencial que els etiqueta i els segrega dels centres ordinaris. Aquesta idea va portar a una cultura dels docents que no afavoria gens a la inclusió i a un tipus de plantejament educatiu homogeni , que presentava un gran inconvenient; Exclou a tot aquell tipus d'alumnat que no es consideri "normal" tant si destaca per dalt o per a baix o no pot seguir el ritme de la classe. Tot i això, cal tenir en compte l’avenç que s’ha produït si fem una mirada en les actituds de rebuig, eliminació, infanticidi, confinament, aïllament i segregació que han hagut de patir les persones amb necessitats educatives especials, per la societat abans d’arribar a l’etapa d’acceptació,normalització,integració i inclusió. Un punt culminant va ser quan a l’any 1959 Bank –Mikkelsen va reivindicar una lluita per una llei igual per a tothom, que va produir un canvi de mentalitat a Europa i Amèrica del Nord.

Partint del moment en el que ens trobem actualment cal impulsar cultures d’escola positives que afavoreixin la integració social i l’experiència de la diversitat aprenent a conviure tenint en compte i acceptant aquesta i formant així ciutadans competents que desenvolupin actituds i valors que els ajudin a viure en una societat plural i diversa. Així doncs cal deixar de banda idees que han generat rutina durant tants anys i que han proporcionat seguretat i acomodació per poder avançar i fer les aules inclusives i participatives per a tothom.

Es considera una qüestió difícil ja que moltes vegades es concep com a especial qualsevol desviació que no es consideri "normalitzada" i com a conseqüència es genera un sentiment de desconeixement i de por , la qual cosa ens produeix un fals sentiment que no estimula la curiositat dels propis metres que són molt capaços de conèixer-los i educar-los amb la resta dels companys. Per tant cal superar progressivament les perspectives centrades en l'individu per atendre la capacitat de canvi dels sistemes , i per a realitzar-los cal que canviïn aspectes de la mateixa organització així com en l’estructura i organització.

Per avançar a cap a una pràctica inclusiva cal que els mestres tinguin el suport d’altres especialistes, el coneixement especialitzat és útil però és necessari que sigui compartit amb diverses mirades de diferents docents que estiguin directament implicats amb els alumnes i el grup classe. Un dels factor claus pensem que és potenciar el treball col·laboratiu per generar estratègies i procediments per a que tots els docents puguin acollir i educar els alumnes amb necessitats educatives especials amb la resta del grup. Però per això cal que tots els professors és sentin progressivament més segurs en la seva capacitat d'ensenyar a diversos alumnes , sense por a equivocar-se i amb un acompanyament

escolars i fer que els docents treballin junts amb una major eficàcia , i per tal de millorar la qualitat de les comunicacions i de les relacions és feina de tots.

Per tant un dels aspectes claus per a la inclusió com ja hem vist és treballar dos professors a l’aula, ja què és una pràctica senzilla que afavoreix la inclusió i millora la col·laboració i el compromís en el centre. A la vegada és un instrument per la millora i el canvi educatiu. Cal destacar, que l’any 1994, la UNESCO va convocar el congrés mundial a Salamanca, on es declarava que els nens i nenes amb necessitats educatives especials havien de poder accedir a escoles ordinàries i destacava que: ‘’Les escoles ordinàries amb aquesta orientació inclusiva són el mitja més efectiu per combatre actituds discriminatòries, per formar comunitats acollidores, construir una societat inclusiva i aconseguir una educació per a tothom.’’ En qualsevol col·laboració dins de l’aula és important que hi hagi un determinat clima de treball compartit, en el que destaquen certes capacitats i actituds, i la comunicació com a punt clau per millorar les relacions i la col·laboració. Hi ha tres condicions que afavoreixen cultures de col·laboració: un equip directiu competent, interès dels mestres per dedicar temps al contacte amb els altres i una valoració positiva del treball en grup com a mitjà per millorar l’ensenyament. Segons l’informa Warnock (1978) els canvis organitzatius i els recursos addicionals no són suficients per si mateixos i han d’anar acompanyats de canvis en les actituds per part de tothom i no només de les persones dedicades a l’educació especial. És important parlar del recolzament dels professionals especialitzats i de la seva intervenció dins l’aula. Es tracta que cada mestre ha d’aportar el seu saber, el mestre tutor sobre la dinàmica de l’aula, la creació del clima de grup, etc, i el mestre de suport del seu saber més especialitzat sobre els alumnes amb necessitats educatives especials, sobre metodologies i sobre les propostes didàctiques per educar en la diversitat. Cal que les diferents parelles de mestres que treballen junts arribin acords en relació al treball a fer amb els alumnes i planifiquin mesures per donar respostes a les necessitats d’aquests. S’han de crear contextos de treball que afavoreixin el creixement professional, per això és important que els mestres de suport disposin de criteris clars que els orientin però que puguin adequar-los a les diferents aules amb flexibilitat i d’acord amb el tutor. L’objectiu davant qualsevol intervenció ha de ser promoure la capacitat d’aprenentatge, el fet de tenir un mestre de suport dins l’aula promou la interacció entre mestres, una planificació conjunta, la prevenció de detecció de dificultats a l’aula i canvis metodològics que fomenten la inclusió del grup, la relació dels alumnes amb tots els professors, l’autonomia dels infants amb els entorn ordinaris i un major coneixement per part dels professors dels seus alumnes. Per tant, els coneixements dels dos professionals són necessaris per avançar i generar relacions constructives per fer propostes cada vegada més diversificades i inclusives. Partint d’aquí el repte és que tots els professors s’impliquin en la millora de les situacions d’ensenyança per que

així els alumnes puguin tenir una major participació i aprenguin de manera satisfactòria. Això com hem dit anteriorment només es pot fer des de la col·laboració, l’anàlisi i la reflexió. La col·laboració, l’anàlisi i la reflexió entre els professors es duu a terme quan aquests preparen les activitats, negocien els rols, arriben a acords sobre que es treballaran, sobre com es gestionaran els espais, els grups i el temps, com distribuiran els alumnes que necessiten suports o com atendran les seves necessitats, en que es fixaran i que serà el que avaluaran. Durant aquestes trobades hauran de pactar quina serà la millor manera de potenciar les possibilitats de cada alumne, donant l’oportunitat d’aprendre i avançar, oferint-los situacions diverses d’interacció amb els continguts i amb els companys, proporcionant-los ajuts, i valorant les seves necessitats per a que tots puguin participar i ser actius en el seu procés d’aprenentatge. És important, tenir en compte el disseny universal de l’aprenentatge (DUA) definit per Oikwisa i Molone (1998) per dissenyar activitats i materials per l’aprenentatge que permetin els alumnes amb grans diferències aconseguir els objectius d’aprenentatge. Les comunicacions entre els professors en relació als alumnes, promouen que aquests sàpiguen quin tipus d’ajudes i estímuls necessiten els infants que tenen davant i de quina manera podran donar respostes a les seves necessitats, per això és important aprofitar cada situació que es presenta a l’aula. Són moments per veure com aprenen, com intervenen, com relacionen amb els seus companys, com comparteixen experiències. En els moments en els que els docents estan dins l’aula s’ha de vigilar amb els comentaris que es fan respecte els alumnes. Cal fomentar els comentaris positius per augmentar la implicació i la satisfacció del nen i eliminar qualsevol comentari negatiu que pugui perjudicar la seca implicació, el pugi desmotivar o crear-li inseguretat. Per finalitzar, és important destacar que la valoració conjunta de les sessions compartides és molt valuosa i important per la millora de la metodologia a l’aula i del nivell de la col·laboració. Gràcies a l’avaluació podran planificar, intervenir, modificar i fer valoracions de les tasques realitzades, i serà una forma útil de saber com es pot millorar. Finalment, cal destacar que per poder treballar dos mestres a l’aula és necessari que hi hagi un marc de confiança i una bona relació que faci que els doses sentin bé i puguin col·laborar en la tasca educativa. S’ha de viure el suport com una ajuda pels mestres i pels alumnes, perquè sigui possible deixar a un costat quin és el nivell d’ aprenentatge o el grau de discapacitat que poden tenir alguns infants dins de l’aula i crear dinàmiques col·laboratives entre ells, que hi hagi un marc de col·laboració perquè així tots prenguin responsabilitat i poc a poc hi hagin més propostes de millora respecte a les situacions, ajudes materials o adaptacions, i així es vagin creant aules inclusives on tots els alumnes puguin aprendre i participar.

Conclusió:

aquest diagnòstic enviant doncs a l'infant amb el mestre especialista fora de l'aula i perdent l’ interès per l'alumne.

Però perquè tot aquest procés es faci possible cal un equip directiu en el centre que es mogui en aquesta direcció, per tal destaquem la importància de crear un bon clima de treball amb respecte i molt treball col·laboratiu treballant tots cap a un mateix fi per crear una cultura de centre que promogui diferents valors d'acceptació i superació. També el fet de organitzar molt bé el temps, les reunions, les diferents fórmules organitzatives i redissenyar les estructures escolars per tal de que els docents treballin junts cap a cultures cooperatives.

Finalment com a professors cal que tinguem una estreta relació no només amb tot l'equip sinó també amb el mestre de suport ja que aquest suposa una gran ajuda per a l'aula i per al tutor. Ja que suposa un altre punt de vista que ens ajuda a treballa i a preparar altres metodologies, a tenir un millor ritme de grup classe, també permet al tutor comentar i organitzar les activitats ,les angoixes , a buscar solucions , a tenir dues mirades a l'hora d'avaluar. S'ha d'entendre com una ajuda per a realitzar propostes de canvi i millora i no sentir-se en cap moment avaluat o coaccionat per el fet de tenir un suport a l'aula.

Per concloure dir que el fet de realitzar aquest treball ens ha fet conscienciar-nos realment de la importància que té el mestre i tutor, no només és el nostre grup classe sinó que el nostre compromís va molt més enllà. L'escola és una comunitat que mai deixa de progressar i prosperar i allà hem d'estar nosaltres col·laborant i lluitant per una escola millor. Per tant ha estat una empenta més obrint-se els ulls i motivar-nos a seguir endavant.

Referències Bibliogràfiques:

Principalment la font utilitzada ha estat el llibre “ La educación Inclusiva. De la exclusión a la participación de todo el alumnado “ de Climent Giné , David Duran , Josep Font i Ester miquel. Però també ens ha estat de gran ajuda el llibre que vam llegir per seminari “ Aprendre junts a l’aula “ de la mateixa autora que el capítol la Sra. Teresa Huguet. Finalment han estat consultats els apunts de l’assignatura de DIEI i també ens ha estat útil les anotacions fetes de la passada conferència de la Teresa.