¡Descarga Análisis de la Competencia Imperfecta: Cálculo de Beneficios y Equilibrios y más Apuntes en PDF de Turismo solo en Docsity!
EXERCICI D’AVALUACIÓ CONTINUADA 5 (EAC5)
Tema 5: La competència imperfecta
PREGUNTES:
1. Un monopolista s’enfronta a una funció de demanda de
mercat:
Q = 50-P
La seva funció de cost mig és:
CMi = (10/q) + 25
a) Analitza quina és la producció de màxim benefici. Calcula
si obté pèrdues o beneficis i representa-ho gràficament
Q = 50-P ; P= 50-Q
IT = P·Q = (50-Q)·Q = 50Q – Q^2
IMi = IT/Q = 50 – Q IMg = dIT/dQ = 50 – 2Q
CMi = (10/Q) + 25 CT = CMi · Q = 10 + 25·Q CMg = dCT/dQ = 25
Maximització de beneficis: IMg = CMg 50-2Q = 25 Q = 12, P = 50 – 12,5 = 37,
Càlcul pèrdues o beneficis: IMi = 50 – 12,5 = 37, CMi = (10/12,5) + 25 = 25,
Benefici unitari = (37,5 – 25,8) = 11, Benefici total = 11,7 · 12,5 = 146,
b) Si el govern forcés al monopolista a aplicar el principi de
la competència perfecta, calculi el nou preu d’equilibri, la
quantitat venuda i comprovi si l’empresa monopolista obté
beneficis o pèrdues?
Principi de la competència perfecta: P= CMg
CMg = 25 P = 50 – Q = 25 Q = 50 – P = 25
Benefici Total = IT – CT = (P · Q) – (CMi · Q) BT = (25 · 25) – (10 + 25 · 25) = – 10 Té pèrdues
c) Quin hauria de ser el criteri imposat pel govern per evitar
que el monopolista tingués pèrdues i fos sostenible a llarg
termini?
El criteri imposat pel govern hauria de ser igualar el preu unitari amb els costos mitjans per evitar entrar en pèrdues.
P = CMi 50 – Q = 10/Q + Q^2 – 25Q + 10 = 0
(12,5 , 25 )
b) Si l’empresa ven a dos mercats clarament diferenciats, el
nacional i l’exterior, d’acord amb les corbes de demanda:
P 1 = 300 – 0,5Q 1 i P 2 = 50 – 0,125Q 2
1. Demostrar que la corba de demanda original s’ha
descompost efectivament en les dues corbes
corresponents als mercats nacional i exterior.
QD^ = P – 100/ - 0,1 = -1/ 0,1p + 1000= – 10p + 1000
QD 1 = P – 300/ - 0,5 = 1/ 0,5p + 600= – 2p + 600
QD 2 = P – 50/ - 0,125 = 1/ 0,125p + 400= – 8p + 400
QD 1 + QD 2 = – 10p + 1000
2. Trobar la producció de màxim benefici i la seva
distribució entre els dos mercats.
Mercat 1: IT = P · q IT = (300 – 0,5q) · q = 300q – 0,5q^2 IMg = dIT/dq IMg = 300 – q CMg = 40
IMg = CMg 300 – q = 40 q = 300 – 40 Q = 260 P = 300 – 0,5q P = 170 Es vendran 260 unitats a 170€
Mercat 2: IT = P · q IT = (50 – 0,125q) · q = 50q – 0,125q^2
IMg = dIT/dq IMg = 50 – 0,25q CMg = 40
IMg = CMg 50 – 0,25q = 40 q = 10 / 0, Q = 40 P = 50 – 0,125q P = 45 Es vendran 40 unitats a 45€
3. Comprovar que en el mercat a on el preu és major,
l’elasticitat-preu de la demanda és menor.
Elasticitat-preu = – P/Q · dQ/dP
Mercat 1: QD 1 = – 2p + 600 Q = 260 P = 170 Edp =(– 170 / 260) · (-2) = 1,307 > 1 Demanda elàstica
Mercat 2: QD 2 = – 8p + 400 Q = 40 P = 45 Edp = (– 45 / 40) · (-8) = 9 > 1 Demanda elàstica
3. Dues empreses automobilístiques han de decidir si invertir
en un nou procés. Suposem dues alternatives possibles.
Les caselles expressen els beneficis de les diferents
opcions.
Quina d’aquestes dues situacions és un dilema del
presoner i indicar per que:
Alternativa A
TOYUTU No invertir Invertir NOSSUN No invertir 10 per cadascú^ 4 per Nossum 12 per Toyutu Invertir 12 per Nossum 4 per Toyutu
5 per cadascú
Alternativa B
TOYUTU No invertir Invertir NOSSUN No invertir 4 per Nossum 12 per Toyutu
5 per cadascú
Invertir 10 per cadascú^ 12 per Nossum 4 per Toyutu
Estratègies dominants: Alternativa A TOYUTU: Invertir NOSSUN: Invertir
Alternativa B TOYUTU: No invertir NOSSUN: Invertir
L’alternativa A és el dilema del presoner, les estratègies dominants porten a un resultat pitjor per totes dues parts. L’equilibri entre els dos és l’equilibri de Nach, l’egoisme dels agents els ha portat a un resultat pitjor del que haguessin obtingut si haguessin cooperat.
