la constitucion para las oposiciones, Esquemas y mapas conceptuales de Derecho Mercantil

¡Descarga la constitucion para las oposiciones y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Derecho Mercantil solo en Docsity!

Tema 1-MARC CONSTITUCIONAL:

ELS PRINCIPIS, ELS DRETS I DEURES

FONAMENTALS DE LES PERSONES I

LES SEVES GARANTIES

LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

DE 1978

Antecedents

La primera constitució espanyola és del 1812(Constitució de Cadis o “La Pepa” – 19 de març) Durant la II República: Constitució republicana de 1931 (molt semblant a l’actual). Conjunt de lleis fonamentals a partir de 1938) - acabada la guerra civil El 1975 mort de Franco i època de transició de la dictadura a la democràcia. Proclamació del rei Joan Carles I El 4 de gener de 1977: Llei per a la Reforma Política (modifica les lleis fonamentals franquistes, legalitza els partits polítics, admeten el dret d’associació) 15 de juny de 1977: primeres eleccions democràtiques Es constitueixen les Corts Generals i es crea una comissió que redacta un avantprojecte de Constitució. La Constitució és el resultat del consens entre les diferents forces polítiques d’aquell moment.

Característiques Rígida – Per poder-se modificar s’ha de seguir els procediments de reforma del títol X de la CE (Constitució Espanyola) Consensuada – Resultat de diferents forces polítiques del moment D’origen popular : Elaborada per una assemblea constituent (amb tots els partits polítics), és a dir, escollida a aquest efecte + referèndum Norma primera - Norma fonamental de l’ordenament jurídic De doble valor: font inspiradora del sistema jurídic i d’altre banda norma integradora del ordenament com a norma primera Derivativa : influències de: Llei fonamental de Bonn de 1949: idea de l’Estat social i democràtic de dret. Constitució italiana de 1947: organització del poder judicial (CGPJ). Constitució francesa de 1958: llei orgànica. Constitució portuguesa de 1976: drets i deures fonamentals. Història espanyola sobretot en la Constitució de 1931. Lleis fonamentals del franquisme

CONSTITUCIÓ ESTATUS D’AUTONOMIA LLEIS REGLAENTS Estructura Preàmbul (enumeració de principis i valors desenvolupats més endavant en el text). 169 articles distribuïts en: Part dogmàtica (principis generals, drets i llibertats): Títol Preliminar i Títol I Part orgànica (òrgans i institucions de l’Estat): Títol II al X Cada Títol està dividit en Capítols i Seccions 4 disposicions addicionals 9 disposicions transitòries 1 disposició derogatòria 1 disposició final

PART ORGÀNICA: Repartiment de funcions i competències dels poders de l’Estat Títol II: “De la Corona” Títol III: “De les Corts Generals” Títol IV: “Del Govern i de l’Administració” Títol V: “De les relacions entre el Govern i les Corts Generals” Títol VI: “Del Poder Judicial” Títol VII: “Economía i Finances” Títol VIII: “De l’organització territorial de l’Estat” Títol IX: “Del Tribunal constitucional” Títol X: “De la reforma constitucional”

El Títol Preliminar (Principis generals): arts 1 a 9 Estructura jurídica de l’Estat: arts 1 i 2 CE Estat social : Un Estat social és aquell que s’obliga a si mateix, per mitjà de la llei, a protegir i promoure la justícia social i el benestar de tots els seus ciutadans. Estat democràtic: Es basa en que la sobirania popular resideix en el poble, no en el rei, per tant és el poble qui escull els seus representants (aquesta sobirania és només del poble, indivisible, intransmissible, imprescriptible i inviolable). D’altre banda, també es basa en l’existència d’una estructura democràtica, ens són exemples, les organitzacions empresarials, els sindicats, els partits polítics,etc. És el pluralisme polític i la participació social Estat de dret: es basa en tres principis bàsics : La separació de poders. El principi de legalitat: art. 9.1 CE “els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic”. El reconeixement i protecció dels drets humans: article 10CE.

Títol I Article 10 “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix, s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans, i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificades per Espanya” Capítol I “Dels espanyols i estrangers”. Capítol II “Drets i llibertats”. Secció 1ª Drets Fonamentals i llibertats públiques. Secció 2ª Drets i deures dels ciutadans. Capítol III: “Principis rectors de la política social i econòmica”. Capítol IV: “Garanties de les llibertats i drets fonamentals”. Capítol V: “Suspensió dels drets i llibertats”. El capítol I del Títol I de la CE (articles 11,12,13) Cap espanyol d’origen podrà ser privat de la seva nacionalitat. L’Estat podrà concertar tractats de doble nacionalitat amb els països iberoamericans. Els espanyols són majors d’edat als 18 anys. Els estrangers gaudiran a Espanya de les llibertats públiques que garanteix el Títol I en els termes que estableixin els tractats i les lleis.

El capítol II del Títol I de la CE: Títol I Capítol II secció I de la CE: “ Drets fonamentals i llibertats públiques ”(articles del 15 al 29). Protecció: Vinculació a tots els poders públics. Reserva de llei orgànica. Recurs d’empara constitucional davant el TC. Recurs d’empara ordinari davant els tribunals ordinaris mitjançant un procediment preferent i sumari. Protecció ordinària davant els tribunals de justícia. Protecció pel Defensor del Poble.

CONSTITUCIÓ TRACTATS INTERACIONALS ESTATUTS D’AUTONOMIA, LLEIS REGLAMENTS Títol I del Capítol II de la secció 2ª CE (art. 30 a 38) “dels drets i deures dels ciutadans”: Vinculació a tots els poders públics. Reserva de llei ordinària. Aquests drets no estan protegits pel recurs d’empara constitucional davant el TC excepte el 30.2 que sí ho està. Aquests drets no estan protegits pel recurs d’empara ordinari davant els tribunals ordinaris per un procediment preferent i sumari. Protecció ordinària davant els tribunals de justícia. Protecció davant el Defensor del Poble. Classificació dels drets inclosos: Obligacions militars dels espanyols. Obligació de contribuir al sosteniment de les despeses públiques mitjançant un sistema tributari. Dret al matrimoni. Dret a la propietat privada i a la seva funció social. Dret a la fundació. Dret i deure de treballar. Col·legis professionals. Dret a la negociació col·lectiva i adoptar mesures de conflicte col·lectiu. Dret a la llibertat d’empresa en el marc d’una economia de mercat.

El Capítol tercer del Títol I de la CE “Principis rectors de política social i econòmica”. A mode d’exemple podem comentar el principi de protecció de la família, dels dret del nen, dret de vacances retribuïdes o dret al descans, la protecció a la seguretat i higiene al treball, el dret a la Seguretat Social, protecció del medi ambient,etc. Són manaments al legislador perquè quan porti a terme la regulació de les normes ho faci partint del contingut d’aquests principis, mancats ,això sí, de la possibilitat d’invocació davant els tribunals de justícia, sigui davant el Tribunal Constitucional o els tribunals ordinaris.

Normativa: Títol IX CE; LOTC 2/1979, de 3 d’octubre. Concepte: Intèrpret suprem de la Constitució, tot i que és un Tribunal no estpa regulat per la LOPJ Només està sotmès a la Constitució i a la seva pròpia Llei, és únic en el seu ordre (té una posició aliena a la resta de Jutajts i Tribunals). Composició: 12 magistrats nomenats pel rei: 4 a proposta del Congrés per majoria de 3/5 parts. 4 a proposta del Senat per majoria de 3/5 parts. 2 a proposta del Govern. 2 a proposta del CGPJ, escollits per majoria de 3/5 parts. Mandat: 9 anys i es renova per terceres parts cada tres anys. Requisit per l'accés al càrrec: magistrat, fiscal, funcionari, professor d’universitat o advocats, tots ells amb més de 15 anys d’exercici professional. Incompatibilitats: El Defensor del Poble. El diputat o senador. Càrrec polític o administratiu. El desenvolupament d’activitats professionals o mercantils. Responsabilitat: civil i penal davant el Tribunal Suprem. Funcionament: Ple, 2 Sales i 4 Seccions Ple: 12 membres i presidit pel President. Per la vàlida constitució del ple és necessari la presència de 2/3 del membres i l’adopció dels acords serà vàlida en 8 favorables. EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

Les dues sales: Sala Primera és presidida pel President i la Segona pel vicepresident. A la Sala la integren 6 magistrats i el quòrum necessaris per prendre acords és de 4 vots favorables. Poden constituir-se seccions compostes pel president i dos magistrats. El president: nomenat pel rei, a proposta del Ple (per majoria absoluta en primera volta o el que tingui més vots en segona volta) i per un període de 3 anys. Funcions principals: Representació del Tribunal Constitucional Potestat administrativa sobre el personal al servei del TC Convocar i presidir el Tribunal en ple. Comunicar a les cambres les vacants. Competències del TC: Control de constitucionalitat de les lleis, recurs d’empara i coneixement de conflictes entre òrgans de l’Estat Control de constitucionalitat de les lleis : recurs de constitucionalitat o qüestió d’inconstitucionalitat Recurs d’inconstitucionalitat : comprovació si una llei va en contra de la Constitució. Per aquesta via podran impugnar-se davant el TC: Lleis orgàniques. Lleis ordinàries. Lleis de bases. Decrets llei. Decrets legislatius. Reglaments de les cambres i de les Corts.

Legitimació: Ministeri Fiscal. Defensor del Poble. Persona perjudicada en el seu interès legítim. Tramitació del recurs : coneixement de les Sales. La sala pronunciarà la sentència: Atorgant o denegant l’empara. Conflictes constitucionals : conflictes que es generen respecte la titularitat d’un competència, entre: L’Estat i les CCAA. Dos o més CCAA. El Govern i el Congrés, el Senat o el CGPJ. Municipis i Províncies contra normes de l’Estat o de les CCAA. Els conflictes poden ser positius (volen assumir una competència) o negatius (es neguen a assumir-la). Eficàcia de les sentències del TC : es publiquen en el BOE, tenen valor de cosa jutjada a partir del dia següent de la seva publicació i vinculen a tots els poders públics.

PROCEDIMENT DE REFORMA DE LA CE Iniciativa : Govern. Congrés dels Diputats. Senat. Assamblees de les CCAA Reforma ordinaria: per majoria de 3/5 de cada cambra o bé, per 2/3 del Congrés i majoria absoluta al Senat Referendum: si 1/10 part d’alguna de les Cambres ho sol·licita, la reforma pot ser sotmesa a referèndum en 15 dies des de l’aprovació Reforma essencial: procediment més estricte, aprovada de manera per majoria de 2/3 a cada cambra i acte seguit es dissoldràn les Corts, amb posterior aprovació final per majoria de 2/3 de les noves Corts Casos: Revisió total de la CE, Revisió del Títol Preliminar, Revisió del Capítol II, Secció Primera del Títol I Revisió del Títol II Referndum: obligatori Impossibilitat de reformar: en temps de guerra o durant l’estat de alarma, setge o excepció