Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


La Descripció, Apuntes de Ciencias de la Educación

Asignatura: Catala, Profesor: , Carrera: Educació Primària, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 21/10/2015

melisetaa
melisetaa 🇪🇸

4

(8)

7 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Llengua Catalana CILCAT Curs interactiu de llengua catalana
_______________________________________________________________________
1
La Descripció
La seqüència descriptiva per funció informar sobre l'estat de les coses i de
les persones i una estructura d'ordenació en l'espai. Acostuma a aparèixer
quasi sempre dins d'altres tipus de text, com a part de la seva estructura, alternat
i barrejat amb seqüències narratives i argumentatives fonamentalment. un
caràcter secundari respecte als altres tipus de text perquè acostuma a trobar-se
com a exemple, il·lustració... de la seqüència dominant. Es poden distingir
diferents tipus de descripció: física, psicològica, d'ambients, paisatges, objectes,
accions, emocions, sentiments o sensacions.
La descripció pot ser:
a) Objectiva o tècnica, que es caracteritza per la precisió i el to neutre. En són
exemples les descripcions d'animals, plantes, etc. que es troben en els manuals
científics; les descripcions d'objectes, màquines o productes en catàlegs,
informes, anuncis, etc. També són descripcions objectives les de paisatges fetes
per geògrafs, topògrafs o geòlegs; les de persones fetes per especialistes en
anatomia o per psicòlegs, etc.
L'olivera (Olea europaea varietat europaea) és potser el representant
més conegut de la família de les oleàcies. Es tracta d'un arbre perennifoli
no gaire alt, però que pot arribar a viure molts anys. les fulles
oposades, enteres i lanceolades, de color verd grisós per l'anvers i més
o menys blanques pel revers, cobertes de petites esquames densament
disposades. Les flors són blanques i petites i s'agrupen en ramells
laterals. El fruit, monocarpel·lar i procedent d'un ovari súper, carnós per
fora i amb un os al seu interior, és l'oliva. Morfològicament aquest fruit és
una drupa, mot que en llatí significa precisament oliva que comença a
madurar. Del fruit de les races cultivades, se n'extreu l'oli.
Història Natural dels Països Catalans. Vol. 6. Barcelona: Enciclopèdia
Catalana, 1988. (Pàg. 280)
b) Subjectiva o literària, que intenta plasmar la visió de qui escriu sobre un
objecte, un paisatge, una persona, etc. animat per una determinada funció
estètica. Es caracteritza per la presència d'adjectius, comparacions i metàfores
que embelleixen el discurs i, alhora, l'orienten cap a la intenció desitjada per
l'autor.
LES OLIVES
Verdeja el fruit opac de l'oliver
en l'aire remogut de tords i grives.
En la fredor grisenca de gener,
fareu oli calent, llises olives.
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga La Descripció y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

_______________________________________________________________________

La Descripció

La seqüència descriptiva té per funció informar sobre l'estat de les coses i de les persones i té una estructura d'ordenació en l'espai. Acostuma a aparèixer quasi sempre dins d'altres tipus de text, com a part de la seva estructura, alternat i barrejat amb seqüències narratives i argumentatives fonamentalment. Té un caràcter secundari respecte als altres tipus de text perquè acostuma a trobar-se com a exemple, il·lustració... de la seqüència dominant. Es poden distingir diferents tipus de descripció: física, psicològica, d'ambients, paisatges, objectes, accions, emocions, sentiments o sensacions.

La descripció pot ser :

a) Objectiva o tècnica , que es caracteritza per la precisió i el to neutre. En són exemples les descripcions d'animals, plantes, etc. que es troben en els manuals científics; les descripcions d'objectes, màquines o productes en catàlegs, informes, anuncis, etc. També són descripcions objectives les de paisatges fetes per geògrafs, topògrafs o geòlegs; les de persones fetes per especialistes en anatomia o per psicòlegs, etc.

L'olivera ( Olea europaea varietat europaea ) és potser el representant més conegut de la família de les oleàcies. Es tracta d'un arbre perennifoli no gaire alt, però que pot arribar a viure molts anys. Té les fulles oposades, enteres i lanceolades, de color verd grisós per l'anvers i més o menys blanques pel revers, cobertes de petites esquames densament disposades. Les flors són blanques i petites i s'agrupen en ramells laterals. El fruit, monocarpel·lar i procedent d'un ovari súper, carnós per fora i amb un os al seu interior, és l'oliva. Morfològicament aquest fruit és una drupa, mot que en llatí significa precisament oliva que comença a madurar. Del fruit de les races cultivades, se n'extreu l'oli.

Història Natural dels Països Catalans. Vol. 6. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. (Pàg. 280)

b) Subjectiva o literària , que intenta plasmar la visió de qui escriu sobre un objecte, un paisatge, una persona, etc. animat per una determinada funció estètica. Es caracteritza per la presència d'adjectius, comparacions i metàfores que embelleixen el discurs i, alhora, l'orienten cap a la intenció desitjada per l'autor.

LES OLIVES

Verdeja el fruit opac de l'oliver en l'aire remogut de tords i grives. En la fredor grisenca de gener, fareu oli calent, llises olives.

_______________________________________________________________________

Untareu d'or les pedres del molí i cremarà vermell en llànties vives, el ble, tot amarat d'aquest diví oli ros, oli blanc que feu, olives.

El vostre suc espès omple la pica que té lluors daurades d'un espill i es corgela a l'hivern de mica en mica i llagrimeja al vidre del setrill.

Jaume Agelet i Garriga Poesies completes. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1984.

Característiques estructurals

La seqüència descriptiva segueix un ordre jeràrquic (no lineal, com en la narració) a partir d'una paraula clau o nucli a la qual s'apliquen un o més predicats i que progressa mitjançant la selecció de paraules que es converteixen en nuclis successius dels nous predicats. L'estructura depèn del que es descriu i de la intenció de l'autor. Pot ser de dalt a baix, o viceversa; de dreta a esquerra, o viceversa; d'allò que més destaca a allò que menys destaca, del general al concret, etc. En el cas de la descripció de paisatges, es pot fer des de fora o des del centre del paisatge; des d'un punt fix, com una càmera fotogràfica, o en moviment, com els ulls d'un personatge que avança, etc.

Característiques gramaticals

  • Ús de caracteritzadors (adjectius qualificatius, oracions adjectives de relatiu, complements de nom, oracions de predicat nominal, preposició+sintagma nominal).
  • Freqüència del verb ser i altres verbs d'estat (estar, semblar, haver-hi, tenir).
  • Ús de verbs imperfectius (present i imperfet). La descripció sol redactar-se en present, però molt sovint la trobem inserida en una seqüència narrativa i llavors s'acostuma a usar el passat. En aquest cas, les seqüències narratives solen anar en perfet i les descriptives en imperfet i, per tant, representen un tall en la narració, un moment en què l'acció s'atura per donar pas a la descripció.
  • Quan es tracta de descripcions d'accions, és molt freqüent l'ús del futur.
  • Freqüència d'adverbis de lloc.
  • Ús d'estructures de comparació, metàfores, sinestèsia, prosopopeia, al·literació, metonímia...

_______________________________________________________________________

Principals operacions descriptives

Ancoratge Tema - títol

Aspectualizació posada en relació amb la realitat externa

propietats parts situació associació

forma color tamany 1 2 3 metonímica comparació local metàfora Tematizació temporal reformulació

aspectualització posada en relació