


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Catala, Profesor: , Carrera: Educació Primària, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



La seqüència descriptiva té per funció informar sobre l'estat de les coses i de les persones i té una estructura d'ordenació en l'espai. Acostuma a aparèixer quasi sempre dins d'altres tipus de text, com a part de la seva estructura, alternat i barrejat amb seqüències narratives i argumentatives fonamentalment. Té un caràcter secundari respecte als altres tipus de text perquè acostuma a trobar-se com a exemple, il·lustració... de la seqüència dominant. Es poden distingir diferents tipus de descripció: física, psicològica, d'ambients, paisatges, objectes, accions, emocions, sentiments o sensacions.
La descripció pot ser :
a) Objectiva o tècnica , que es caracteritza per la precisió i el to neutre. En són exemples les descripcions d'animals, plantes, etc. que es troben en els manuals científics; les descripcions d'objectes, màquines o productes en catàlegs, informes, anuncis, etc. També són descripcions objectives les de paisatges fetes per geògrafs, topògrafs o geòlegs; les de persones fetes per especialistes en anatomia o per psicòlegs, etc.
L'olivera ( Olea europaea varietat europaea ) és potser el representant més conegut de la família de les oleàcies. Es tracta d'un arbre perennifoli no gaire alt, però que pot arribar a viure molts anys. Té les fulles oposades, enteres i lanceolades, de color verd grisós per l'anvers i més o menys blanques pel revers, cobertes de petites esquames densament disposades. Les flors són blanques i petites i s'agrupen en ramells laterals. El fruit, monocarpel·lar i procedent d'un ovari súper, carnós per fora i amb un os al seu interior, és l'oliva. Morfològicament aquest fruit és una drupa, mot que en llatí significa precisament oliva que comença a madurar. Del fruit de les races cultivades, se n'extreu l'oli.
Història Natural dels Països Catalans. Vol. 6. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. (Pàg. 280)
b) Subjectiva o literària , que intenta plasmar la visió de qui escriu sobre un objecte, un paisatge, una persona, etc. animat per una determinada funció estètica. Es caracteritza per la presència d'adjectius, comparacions i metàfores que embelleixen el discurs i, alhora, l'orienten cap a la intenció desitjada per l'autor.
LES OLIVES
Verdeja el fruit opac de l'oliver en l'aire remogut de tords i grives. En la fredor grisenca de gener, fareu oli calent, llises olives.
Untareu d'or les pedres del molí i cremarà vermell en llànties vives, el ble, tot amarat d'aquest diví oli ros, oli blanc que feu, olives.
El vostre suc espès omple la pica que té lluors daurades d'un espill i es corgela a l'hivern de mica en mica i llagrimeja al vidre del setrill.
Jaume Agelet i Garriga Poesies completes. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1984.
Característiques estructurals
La seqüència descriptiva segueix un ordre jeràrquic (no lineal, com en la narració) a partir d'una paraula clau o nucli a la qual s'apliquen un o més predicats i que progressa mitjançant la selecció de paraules que es converteixen en nuclis successius dels nous predicats. L'estructura depèn del que es descriu i de la intenció de l'autor. Pot ser de dalt a baix, o viceversa; de dreta a esquerra, o viceversa; d'allò que més destaca a allò que menys destaca, del general al concret, etc. En el cas de la descripció de paisatges, es pot fer des de fora o des del centre del paisatge; des d'un punt fix, com una càmera fotogràfica, o en moviment, com els ulls d'un personatge que avança, etc.
Característiques gramaticals
Principals operacions descriptives
Ancoratge Tema - títol
Aspectualizació posada en relació amb la realitat externa
propietats parts situació associació
forma color tamany 1 2 3 metonímica comparació local metàfora Tematizació temporal reformulació
aspectualització posada en relació