Llengua Catalana CILCAT Curs interactiu de llengua catalana
_______________________________________________________________________
1
La Descripció
La seqüència descriptiva té per funció informar sobre l'estat de les coses i de
les persones i té una estructura d'ordenació en l'espai. Acostuma a aparèixer
quasi sempre dins d'altres tipus de text, com a part de la seva estructura, alternat
i barrejat amb seqüències narratives i argumentatives fonamentalment. Té un
caràcter secundari respecte als altres tipus de text perquè acostuma a trobar-se
com a exemple, il·lustració... de la seqüència dominant. Es poden distingir
diferents tipus de descripció: física, psicològica, d'ambients, paisatges, objectes,
accions, emocions, sentiments o sensacions.
La descripció pot ser:
a) Objectiva o tècnica, que es caracteritza per la precisió i el to neutre. En són
exemples les descripcions d'animals, plantes, etc. que es troben en els manuals
científics; les descripcions d'objectes, màquines o productes en catàlegs,
informes, anuncis, etc. També són descripcions objectives les de paisatges fetes
per geògrafs, topògrafs o geòlegs; les de persones fetes per especialistes en
anatomia o per psicòlegs, etc.
L'olivera (Olea europaea varietat europaea) és potser el representant
més conegut de la família de les oleàcies. Es tracta d'un arbre perennifoli
no gaire alt, però que pot arribar a viure molts anys. Té les fulles
oposades, enteres i lanceolades, de color verd grisós per l'anvers i més
o menys blanques pel revers, cobertes de petites esquames densament
disposades. Les flors són blanques i petites i s'agrupen en ramells
laterals. El fruit, monocarpel·lar i procedent d'un ovari súper, carnós per
fora i amb un os al seu interior, és l'oliva. Morfològicament aquest fruit és
una drupa, mot que en llatí significa precisament oliva que comença a
madurar. Del fruit de les races cultivades, se n'extreu l'oli.
Història Natural dels Països Catalans. Vol. 6. Barcelona: Enciclopèdia
Catalana, 1988. (Pàg. 280)
b) Subjectiva o literària, que intenta plasmar la visió de qui escriu sobre un
objecte, un paisatge, una persona, etc. animat per una determinada funció
estètica. Es caracteritza per la presència d'adjectius, comparacions i metàfores
que embelleixen el discurs i, alhora, l'orienten cap a la intenció desitjada per
l'autor.
LES OLIVES
Verdeja el fruit opac de l'oliver
en l'aire remogut de tords i grives.
En la fredor grisenca de gener,
fareu oli calent, llises olives.
