Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


La epidermis vegetal, Apuntes de Histología

Trabajo sobre la epidermis vegetal original, realizado para la asignatura de histologia vegetal del primer curso del grado de microbiologia de la UAB

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 19/09/2019

Ainamorenos
Ainamorenos 🇪🇸

4 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
La epidermis vegetal
Introduccio
En aquest treball parlarem sobre el teixit cel·lular més extern de la planta, la epidermis o
peridermis (depenent de si parlem d’una planta amb creixement primari o secundari
respectivament.
Parlarem sobre la seva localització, les caracteristiques histologiques d’aquest teixit , la seva
composició, i sobre la seva important funció
Localització
La epidermis és la capa cel·Lular més externa de les plantes. Es trova en tota la planta,
exceptuant la caliptra de la arrel doncs, al tractar-se d’un meristem apical, el teixit no es trova
diferenciat.
Tampoc es trova en les plantes amb creixiement secundari, doncs com ja hem esmentat, aquesta
es substitueix per la peridermis
Origen
Podriem dir que la epidermis té un doble origen, doncs, la epidermis de les jes té el seu
origen en la protodermis que és la capa mñes externa del meristem apical, però en les arrels té
el seu origen en la caliptra o bé de les capes mes externes del cortex parenquimac (posar foto
arrel) , és per això que la epidermis de les arrels, algunes vegades s’anomena rizodermis.
Durant el desenvolupament embrionari, aquest esta recobert pel protoderma, que es
diferenciarà en protodermis i aquesta formarà la primera epidermis de la planta
Caracteristiques i Composició
Normalment la epidermis consta d’una sola capa de cel·lules, però hi ha algunes plantes que en
presenten una estratificada anomenada multiseriada o velamen (quan es trova en l’arrel), que en
les capes superficials actúen com una epidermis normal pero en les més profundes poden
emmagatzemar aigua
La epidermis està formada per múltiples tipus cel·lulars com són: les celules epidèrmiques o
pavimentoses, buliformes,glandulars, secretores, estomatiques…
Però nosaltres ens centrarem en les epidèrmiques doncs són les més abundants.
Les cèl·lules epidèrmiques
Són les cèl·lules més abundants de la epidermis. Són cel·lules molt unides entre elles i pertant hi
ha poc o nul espai intercel·lular
Es poden adaptar fisicament a l’espai on es troben ( per exemple són més allargades en les tijes)
Són cel·lules que normalment no presenten cloroplasts, sino altres tipus de plastidis,presenten
una gran vacuola i tenen desenvolupat el reticle endoplasmatic i l’aparell de Golgi.
A més a més les cel·lules epidermiques que es troben en les parts aeries secreten una substancia
lipídica impermeable anomenada cutina , que a la vegada formara una capa anomenada cuticula
que impedeix la perdua d’aigua i l’entrada de patogens. En la cuticula tambe s’hi poden
dipositar ceres a la paret de la cel·lula el que les hi otorga una asimetría.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga La epidermis vegetal y más Apuntes en PDF de Histología solo en Docsity!

La epidermis vegetal

Introduccio

En aquest treball parlarem sobre el teixit cel·lular més extern de la planta, la epidermis o peridermis (depenent de si parlem d’una planta amb creixement primari o secundari respectivament. Parlarem sobre la seva localització, les caracteristiques histologiques d’aquest teixit , la seva composició, i sobre la seva important funció

Localització

La epidermis és la capa cel·Lular més externa de les plantes. Es trova en tota la planta, exceptuant la caliptra de la arrel doncs, al tractar-se d’un meristem apical, el teixit no es trova diferenciat.

Tampoc es trova en les plantes amb creixiement secundari, doncs com ja hem esmentat, aquesta es substitueix per la peridermis

Origen

Podriem dir que la epidermis té un doble origen, doncs, la epidermis de les �jes té el seu origen en la protodermis que és la capa mñes externa del meristem apical, però en les arrels té el seu origen en la caliptra o bé de les capes mes externes del cortex parenquima�c (posar foto arrel) , és per això que la epidermis de les arrels, algunes vegades s’anomena rizodermis.

Durant el desenvolupament embrionari, aquest esta recobert pel protoderma, que es diferenciarà en protodermis i aquesta formarà la primera epidermis de la planta

Caracteristiques i Composició

Normalment la epidermis consta d’una sola capa de cel·lules, però hi ha algunes plantes que en presenten una estratificada anomenada multiseriada o velamen (quan es trova en l’arrel), que en les capes superficials actúen com una epidermis normal pero en les més profundes poden emmagatzemar aigua

La epidermis està formada per múltiples tipus cel·lulars com són: les celules epidèrmiques o pavimentoses, buliformes,glandulars, secretores, estomatiques…

Però nosaltres ens centrarem en les epidèrmiques doncs són les més abundants.

Les cèl·lules epidèrmiques

Són les cèl·lules més abundants de la epidermis. Són cel·lules molt unides entre elles i pertant hi ha poc o nul espai intercel·lular

Es poden adaptar fisicament a l’espai on es troben ( per exemple són més allargades en les tijes)

Són cel·lules que normalment no presenten cloroplasts, sino altres tipus de plastidis,presenten una gran vacuola i tenen desenvolupat el reticle endoplasmatic i l’aparell de Golgi.

A més a més les cel·lules epidermiques que es troben en les parts aeries secreten una substancia lipídica impermeable anomenada cutina , que a la vegada formara una capa anomenada cuticula que impedeix la perdua d’aigua i l’entrada de patogens. En la cuticula tambe s’hi poden dipositar ceres a la paret de la cel·lula el que les hi otorga una asimetría.

En la rizodermis per contra,m la substancia secretada es la suberina

Estomes

En la epidermis hi torbem els estomes

Tricomes

Els tricomes o pèls son cel·lules epidermiques que poden tenir funcio glandular o de protecció. Són prolongacions citoplasmatiques. Solen estar en plantes joves i les que en presenten molts, s’anomenen plantes pubescents

Pèls radicals

Els pèls radicals es troben en les arrels i tenen la funcio d’absorbir l’aigua i captar les sals minerals.

Són cel·lules epidermiques modificades que creixen en forma de columna perpendiculars a la superficie de la arrel. S’hi poden trovar organismos simbionts com son les bacteries fixadores del nitrogen

Peridermis Com hem comentat anteriorment, la peridermis és un teixit de proteccio que subs�tuieix a la epidermis en les plantes que tenen creixement secundari. Al igual que la epidermis es torva en �jes i arrels però no sol apareixer ni en fulles ni en fruits

La seva aparició provoca la perdua del protoplast i la mort de les cel·Lules epidermiques i la descamacio a mesura que la planta creix en gruix

Origen

La peridermis té el seu origen en un meristem secundari lateral: el cambium suberos o fel·Logen que es pot originar diverses vegades en la vida d’una planta

En el primer any de creixement El cambium suberos es produeix a partir de la desdiferenciacio de les celules parenquimatiques o colenquimatiques que es torben sota la epidermis (a vegades tambe de celules epidermiques o floema primari.

Al cap del temps el felogen s’origina en zones més profundes gracies ales celules parenquimatiques del floema secundari. Les celules del fel·logen es divideixen periclinalment el que dona com a resultat a celules distribuides de forma desigual cap a l’interior i exterior de la planta.

En les cel·Lules dirigides cap a la superficie de la planta, les celules es suberifiquen , lignifiquen i moren , forman taxi el súber o cautxo.

Les cel·Lules dirigides cap a l’interior en canvi están vives i s’apilen formant la felodermis

Durant el segon any es forma un segon cambium suberos mes intern, llavors la part externa que pot incluir diverses estructures com el floema secundari , celules parenquima�ques etc, es converteix en el ri�doma que es la escorça que es despren dels arbres

La peridermis és impermeable però al haver de intercanviar gasos presenta unes estructures anomenades len�celes que permeten l’intercanvi gasos entre els teixits interns i la superficie