LA PERSONA
•La consideració jurídica de la persona significa el reconeixement de
l’aptitud o idoneïtat per ser subjecte de drets i deures o titular de
relacions jurídiques. Només l’home té per naturalesa la condició de
persona, la personalitat és un atribut inseparable de l’ésser humà.
•LA PERSONA NATURAL: el naixement determina la personalitat però el
simple fet del naixement no és suficient per l’adquisició de personalitat,
sinó que és necessari, a més, que succeeixin les circumstancies
addicionals com que el fetus tingui forma humana i visqui 24h totalment
separat físicament del si matern. La existència d’aquests requisits, que
tan sols té transcendència a efectes civils, obeeix fonamentalment a una
raó de Dret successori: el legislador pretén amb això evitar que es desviï
el curs de les herències quan es produeixi un naixement amb escasses
possibilitats de viabilitat o supervivència futura del nounat.
•EL NASCITURUS: l’ordre civil, la norma fonamental al respecte on
es senyala que “el concebido se tiene por nacido para todos los
efectos que le sean favorables, siempre que nazca con las
condiciones anteriores” (forma humana i 24 h separat del si
matern)
•EXTINCIÓ DE LA PERSONALITAT: s’extingís per la mort de les
persones. La defunció d’una persona té, com a conseqüència , la
obertura de la successió en tots els béns, drets i obligacions que
no s’extingeixin per la seva mort.
•La declaració judicial de la defunció: normalment, la mort
és un fet cert i constatable però hi ha casos en que això no
passa, per exemple, al no trobar-se el cadàver. Quan això
passa i, en general, sempre que una persona desaparegui
sense que torni a tenir-se alguna notícia sobre la seva
existència, passat cert temps entra en joc la presumpció
de mort que condueix a que es pugui aplicar la declaració
judicial de la defunció. Aquesta consigna oficialment la
mort de la persona, fixant una data a partir de la qual
s’entén ocorreguda aquesta.
•PERSONA JURÍDICA: entitats o organitzacions les quals l’ordenament
jurídic reconeix personalitat jurídica, amb la finalitat que puguin
aconseguir-se a través d’aquestes objectius supraindividuals impossibles
d’aconseguir per l’home aïlladament considerat. El reconeixement de la
personalitat jurídica suposa, en conseqüència, atorgar la consideració de
subjectes del Dret capaços d’ostentar la titularitat de deures, drets i
obligacions i relacions jurídiques.
•TIPUS DE PERSONES JURÍDIQUES:
•Les persones jurídiques col·lectives, o de base personal,
suposen l’existència d’una pluralitat de persones unides
per aconseguir certs objectius. Corporacions, associacions
i societats.
•Les persones jurídiques institucionals, o de base
patrimonial, es caracteritzen per l’existència d’un conjunt
d’elements patrimonials destinats de forma duradora a la
consecució d’un fi. Les fundacions.
•CAPACITAT D’OBRAR: la atribució de personalitat jurídica a una
organització implica el seu reconeixement com a subjectes del dret amb
capacitat per ser titular de drets i deures. La capacitat civil de les
corporacions er regularà per les lleis que les hagin creat o reconegut; la
de les associacions pels seus estatuts i la de les fundacions per les regles
de la seva institució.
•AUTONOMIA PATRIMONIAL: pel fet de gaudir de personalitat jurídica
existeix també autonomia patrimonial, de manera que la persona jurídica
