¡Descarga La plaça del diamant y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!
LA PLAÇA DEL DIAMANT
novel·la psicològica
AUTORA:
Mercè Rodoreda i Gurguí va néixer a Barcelona el dia 10 d'octubre de l'any 1908 i va
morir a Girona el dia 13 d'abril de 1983. És considerada una de les escriptores de llengua catalana més influent de la seva època, tal com ho testifiquen les referències
d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a quaranta
idiomes diferents.
L'obra feta al llarg de la seva vida, abasta tots els gèneres literaris; Mercè va escriure tant poesia com teatre, fins i tot va escriure contes, tot i que destaca especialment en
la novel·la. Després d'uns anys, es va descobrir un vessant més que feien d'ella una dona espectacular, la pintura, que havia deixat en segon terme.
INFANTESA
La seva infantesa va ser solitària, perquè era filla única i no es relacionava amb infants
de la seva edat, ja que només va anar a l'escola entre els set i els deu anys, i en
aquests tres anys va estar a col·legis diferents, traient-li qualsevol oportunitat de fer amics.
Va créixer en un barri tranquil, envoltada de l'amor dels seus pares i, sobretot, del seu
avi, que va ser el que li va inculcar la passió per la lectura i per les flors, aspectes que
reflecteix l'escriptora en la seva obra literària. Quan té dotze anys, mor el seu avi i aquest fet marca molt la seva adolescència i la seva vida.
JUVENTUT
El 1928, es va casar amb el seu oncle matern, catorze anys més gran que ella, Joan
Gurguí, que havia marxat a Amèrica molt jove i havia tornat amb una certa fortuna econòmica el 1921. Ella tenia només vint anys, i mai va acceptar aquell matrimoni, ni el
naixement del seu fill Jordi Gurguí el 1929, ja que aquests dos fets signifiquen per a
ella forts cops traumàtics que reflecteix al llarg de la seva obra. Durant tota la seva vida, es va culpabilitzar en cercles molt reduïts d'amics de la malaltia mental que
afectava el seu fill, i que a partir dels quaranta anys, la va obligar a internar-lo a
l'Institut Psiquiàtric Pere Mata de Reus.
És a causa de tots aquests esdeveniments, que a principis dels anys trenta Mercè Rodoreda tria la literatura com a via de fuga de totes les seves incomoditats, i tots els
seus traumes de joventut.
LÈXIC:
Pel que fa al Lèxic, la història està narrada en primera persona per la protagonista, la Natàlia. El que més en destaca de l'obra és l'ús del recurs de la i (i va parlar i em va dir) per tant cal destacar el poc ús de connectors per part de l'autora i la utilització desmesurada de comes. La història està narrada en un temps passat però proper perquè la narradora no s'hi troba en un futur sinó en un present. També cal destacar que Mercè es centra en l'ús de moltes descripcions, un exemple seria quan la Colometa arriba a casa dels seus senyors per primera vegada i la noia fa la descripció de tot el recinte juntament amb el mobiliari, però un fet curiós és que tot i la gran varietat de descripcions sobre els espais que hi ha en la novel·la, l'autora poques vegades ens descriu completament als protagonistes o simplement mai els descriu fet que contrasta amb
la majoria de les novel·les, que sempre ens fan una descripció dels personatges per tal de fer- nos apropar més a la història, tot i això podríem dir que l'autora escassament ens descriu els personatges perquè nosaltres tinguem l'oportunitat d'imaginar-nos els personatges de la manera que més ens semblin segons el seu caràcter. Un altre recurs no utilitzat en la majoria de novel·les és l'ús escàs de narracions, és a dir l'autora ens narra l'història en un estil indirecte sense l' utilització de diàlegs, per tant la Natàlia poques vegades ens dirà el que els personatges estan dient literalment. Pel que fa al vocabulari, l'autora ens narra la història en un estil col·loquial, ja que hi utilitza la tècnica de l'escriptura parlada perquè que la protagonista ens explica els fets com si hi hagués presència d'un interlocutor el qual ens dóna la sensació que el seriem els mateixos lectors, un altre fet que ens fa pensar que l'autora ho fa per apropar-nos més a la història.
PERSONATJES
1. NATÀLIA- És un personatge femení que ens transmet força. La força d’una
dona que lluita a diari per seguir endavant. La força d’un col·lectiu que amb el seu treball i dedicació va aconseguir superar els entrebancs socials d’una època. La protagonista és una xica jove que en una festa major, coneix al que serà el seu futur marit, en Quimet.Natàlia és tant la narradora com la protagonista. És el personatge més ben caracteritzat, evidentment, però això no implica que les seues descripcions siguen abundants.La primera característica de Natàlia que podem veure a l'obra és que no pot dir que no. Ja en la primera pàgina podem veure que, per no fer mal als altres i no patir ella mateixa, sempre ha de dir que sí si algú li demana qualsevol petició.Natàlia és una xica molt innocent. La primera mostra d'innocència és que la seua mare mai l'havia parlat d'homes, per la qual cosa ella es presenta com una dona fàcil de dominar per als homes.
2. QUIMET -El primer marit de Natàlia i amb el qual tindrà dos fills. La
protagonista el descriu al principi del llibre, la nit on el coneix on aquesta parla dels seus ulls comparant-los amb els d’un mico.Ell no es porta del tot bé amb ella, és molt gelós,impulsiu i també molt masclista.Com per exemple quan la Natàlia passa per varis problemes o no s’hi troba bé aquest ni l’escolta i la majòria de vegades ell es queixa del seu propi malestar, com per exemple amb el mal a la cuixa,també en resulta ser un home bastant desconsiderat ja que no pensa dels problemes que pot ocasionar el colomar a la Natàlia i als seus fills, però tot això no serà impediment per a que aquesta continuï enamorada d'ell fins que li comuniquen la seva mort.
3. ANTONI- El segon marit de la Natàlia amb el que es casa després de morir
Quimet a la Guerra, serà un home molt més comprensiu i bo amb ella. Ell és un invàlid de la guerra, que no pot tenir fills. Li diu que es casi amb ell per tenir companyia a la casa, pero també es pot deduir que de veritat li agrada Natàlia com a persona i que aquesta raó solament fos una excusa per a que es quedara a viure amb ell. L’Antoni es l'adroguer on la Natàlia compra les veces. Durant la Guerra, quan la protagonista passa molta fam i està a punt de matar els seus fills i suïcidar−se,aquest li ofereix un lloc de treball i més tard li proposa casar−se amb ella,aquesta accepta i formen una família. És un home sensat, deixa fer a la Natàlia tot el que ella vol fer, es peocupa pel seu benestar i en respecta la seva opinió, és a dir, tot el contrari d’en Quimet.
4. RITA- És la filla de la Natàlia i en Quimet, es porta un any i mig amb el seu
germà en Toni.
penúries.Penso que en Mateu es més racional i comprensiu en comparació a en Cintet i en Quimet.
8. ENRIQUETA- La senyora Enriqueta és la veïna i confident de la Natàlia,és una
dona vella i una mica tafanera, aquesta que es venedora de castanyes, penso que adquireix un paper bastant maternal per la Natàlia ja que l’aconsella, l’ajuda amb els nens i fins i tot li aconsegueix un treball, és l’única que mostra una mica de preocupació per la Natàlia durant el transcurs de l’obra.
ESTRCUTURA:
- Procés d'alienació: -Capítols I-XXIV: Anys de matrimoni. Colometa és el nom connotatiu de la vida de casada. La relació amb en Quimet s'acosta a la d'amo-criat (s'arriba a agenollar per fer-se perdonar una malifeta de la qual és innocent). Procés ascendent d'alienació de Natàlia, és a dir, de submissió i de pèrdua de personalitat, que culmina en el període de la República (capítols XIV-XXIV)
- La revolució: -Capítols XXV-XXXV: Rebel·lió de Natàlia ("I va ser aquell dia que vaig dir que s'havia acabat: coloms, veces, abeuradors...") que coincideix amb la revolta social de la Guerra Civil. L'emancipació social (que fracassa) coincideix amb la revolta personal de Natàlia (en què triomfa). Hi ha menys diàleg i descripció que a la primera part, perquè és una etapa de solitud per a Natàlia. -Cap. XXXV: clímax o punt culminant de la novel·la. Mort i renaixement de Natàlia ("ous", "gran ventre"). L'església simbolitza l'expiació i la redempció dels pecats, del patiment i dels mals de la guerra. Natàlia, oprimida i explotada, carrega simbòlicament amb el sofriment de la guerra i del món: "Colometa, que darrera teu hi ha tota la pena del món").
- L'alliberament: -Cap. XXXVI-XLIX. Natàlia reneix al costat de n'Antoni, el segon marit. Aquest és honrat, comprensiu i tolerant; encara que la relació és asexuada (Antoni és castrat), Natàlia hi troba la possibilitat de comunicació i d'amor que no va aconseguir amb Quimet, perquè Antoni renuncia a l'autoritat i al domini. És l'etapa de l'aïllament (l'anterior era de solitud). La seva identitat ara és La senyora Natàlia. Al final, l'obra esdevé progressivament més densa i poètica.
TEMA:
una història d'opressió i d'alliberament d'una dona qualsevol que confronta el lector amb qüestions sobre l'existència, la mort i l'amor.
- La guerra i les seves conseqüències. - El conflicte polític i social. - El problema de la identitat (com sobreviure en una societat que li imposa l'autoanul·lació)
ESTIL:
1. L'estil de l'obra reflecteix una sensibilitat aguda i subtil que sap identificar-se amb la
gent anònima, la multitud pacient que sofreix la Història, però no pot o no sap explicar- la.
2. També cal destacar de l'estil la seva naturalitat, l'equilibri entre la llengua viva i la
norma, i el seu to matisadament líric. Una aire de poesia envolta les frases més vulgars. Així és com aconsegueix d'expressar els sentiments més profunds.
3. El caràcter oral de l'obra és molt marcat, sembla escriptura parlada. Aquesta sensació
d'oralitat, de narració no escrita i poc literària que aconsegueix donar-li l'autora, ve donada pel propòsit de remarcar la manca de poder, la fragilitat i la humilitat de la protagonista.
4. na Natàlia no és mai subjecte de les seves accions fins al darrer capítol. Això ho
reflecteix l'estil fent que la protagonista no sigui el subjecte de les oracions. Comparau aquest fragment amb l'anterior: "Em van tocar el braç i vaig girar-me sense esglai i un home vell em preguntava si estava malalta i vaig sentir que obrien un balcó. Que no es troba bé? (...) Ja m'ha passat, vaig dir. I venia més gent: venien a poc a poc, com la
claror del dia, i vaig dir que ja estava, que tot s'havia acabat, que eren els nervis, res, cap perill..."
5. A la segona part apareixen alguns capítols que són monòlegs interiors, és a dir,
discursos sense lògica i amb elements irracionals que flueixen del subconscient (Cap. XXXV, XLIV i XLIX).
6. Utilitza els diminutius aplicats a Natàlia per remarcar la seva innocència i la seva
fragilitat, de manera que augmenta la sensació de dolor i de destrucció que li provoquen els esdeveniments: "Colometa". "Vola, vola, amb els ulls rodonets i el bec amb els foradets per nas al capdamunt..."
NARRADOR:
Narradora homodiegètica. La protagonista és alhora la narradora, però cal distingir-les. La Natàlia-narradora no intenta explicar el personatge de Natàlia, sinó que més aviat en manifesta la seva incomprensió; no entén el món ni la història de Natàlia, i dóna a entendre que la seva vida no té sentit. • Quan comença la narració, el lector ja troba la protagonista al passat, el qual ella rememora des d'un present indeterminat. En aquest sentit, és una novel·la autobiogràfica, però no de l'autora (M. Rodoreda), sinó de la narradora.
Relació entre l'evolució interior de Natàlia i la història externa
Etapes històriques paral·leles als estadis evolutius de la protagonista: Finals de la Dictadura (Primo de Ribera) – Ingenuïtat de Natàlia / Colometa
Natàlia, perduda la identitat, es casa, té dos fills, es construeix el colomar: etapa rutinària, sense problemes greus (caps. 01-14).
Segona República, Guerra Civil i revolució social – Agreujament dels problemes; revolta interior i despertar de la consciència de Colometa (caps. 16-32). Disminueix la feina d'ebenisteria del taller de Quimet. Davant les dificultats econòmiques Colometa ha d'anar a fer feines i tirar endavant un hipotètic negoci de coloms, però a penes pot per tenir cura dels fills. Els coloms envaeixen el seu espai vital. Esclata la guerra i la revolució social; decideix sabotejar la cria de coloms. El dia de l'anunci de la defunció de Quimet, mor el primer/darrer colom.
Postguerra (llarga convalescència del país) – Convalescència de Natàlia / Sra. Natàlia, la protagonista malalta també per la guerra i la repressió (caps. 33-44). Després del projecte de mort col·lectiva, quan tot semblava perdut s'obren escletxes a l'esperança. S'inicia una lenta conquesta d'un espai vital entre el record i el somni.
SIMBOLOGIA Coloms l’evolució i els canvis que experimenten els coloms és un símbol de la vida de la protagonista.
• Primera etapa dels coloms: pessimisme i angoixa.
• Coloms entren a la casa Quimet imposa la seva voluntat
• Segona etapa dels coloms: optimisme i bellesa
• Reviu el record, esdevé la senyora dels coloms.
Embut simbolitza el camí cada cop més angoixant de la vida de la Colometa, cada vegada més difícil i estret. A més a més és la eina per suïcidar-se
Balances equilibri (li dona seguretat).
Ganivet per plantar-li cara al passat i assassinar-lo
