¡Descarga Aprenentatge y Memoria: Tipos, Funciones y Bases Neurales y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!
Aprenentatge: Canvis en el SN que resulten de l’experiència i que originen canvis en la conducta. Permet l’adaptació de l’organisme. és el proces pel quan adquirim el coneixe- ment sobre el món. Memòria: Procés pel qual el coneixement és codificat, retingut i posteriorment recupe- rat. Aprenentatges retinguts o CONSOLIDATS = canvis permanents del SN. Records (en- tre d’altres) Les experiències no s’emmagatzemen sinó que canvien la manera amb què percebem, actuem, pensem i planifiquem. Això es fa a partir del canvi i consolidació de l’estructura del SN, dels circuits implicats en la manera de pensar, percebre, planificar...
Aprenentatge i memòria són FUNCIONS COGNITIVES independents d’altres com el llenguatge i la percepció—>Evidències: Afàsies sense amnèsies... aprenentatge és un procés pel qual els organismes modifiquen la seva conducta per adaptar-se a les condicions canviants i impredictibles de l'entorn. Implica un canvi relati- vament permanent en la conducta d'un organisme com a resultat de l'experiència. Les experiències canvien físicament l'estructura del SN, alteren els circuits neurales, i per tant, modifiquen la conducta resultant.
L'aprenentatge es basa en la plasticitat cerebral, la capacitat de l'encèfal per canviar la seva estructura en resposta a l'experiència, drogues o fàrmacs, hormones o lesió.
La FUNCIÓ PRINCIPAL és desenvolupar conductes que s'adaptin a un entorn canviant.
Constitueix la manera principal d'adaptació dels éssers vius. Com més canviant és l'ento- rn més plàstica ha de ser la conducta. El grau de plasticitat del sistema nerviós influeix en les possibilitats d'aprenentatge de cada espècie. No és suficient comptar amb el material
genètic per adaptar-nos, ja que és molt lent. Hem de modificar el cervell d'acord amb les experiències actuals.
- La Psicobiología se centra en l'aprenentatge
TIPUS D’APRENENTATGE
- No associatiuàhabituació i sensibilització
- PerceptiuàCapacitat per aprendre a reconèixer E que ja s’han percebut abans. Canvis en els sistemes sensorials i àrees associatives
- E-RàCapacitat per aprendre a executar una conducta determinada quan es presenta un E determinat. Canvis de connexió entre el sistema sensorial i el sistema motor. Condicio- nament clàssic i condicionament operant
- MotoràCapacitat per aprendre a executar un acte motor determinat. Canvis en el siste- ma motor -RelacionalàCapacitat per aprendre les relacions entre E individuals. Canvis entre els cir- cuits neurals d’àrees associatives
1.Aprenentatge no associatiu: Englova les maneres més senzilles d’aprenentage: la habituació i la sensibilització. Aquest modifiquen l’intensitat de la resposta davant de determinats estímuls. a)Habituació: reducció de la resposta conductual davant d’un estímul que es repeteix amb freqüència durant un període de temps. És específica tan dels estímuls que la origi- nen com de la resposta conductual que es veu reduida. és la manera d’aprenentage més generalitzat en la natura i permet la conducta adaptativa. (si sona una alarma fora de la classe, si dura molta estona ens habituarem i podrem pres- tar atenció al que diu el professor independentment de si encara sona o no) b)Sensibilització: Increment d’una R reflexa davant un E moderat de diferent naturalesa precedit d’estímuls intensos o aversius. Normalment es limita a un curt període de temps. (Caminem per un túnel fosc i tenim por, sentim un soroll i ens sobresaltem pensant que es algú dolent i veiem que és un gat, al sortir del túnel una persona ens toca i ens sobresal- tem molt més ja que ja ens haviem sensibilitzat previament) Bases neurals de l’aprenentatge no associatiu: Àrees subcorticals
canvis entre sistemes sensorials i motors:
- Nuclis basals. Les conductes apreses es tornen automàtiques i rutinàries, es transferei- xen als nuclis basals.
- Vies del reforç (activen el sistema mesolímbic alliberant dopamina al nucli accumbens i mesocorticals) a) Àrea tegmental ventral (s’activa per E reforçants primaris (ex. menjar) i per condicionats. Aferències:
- Hipotàlem (ex. Obrir calaix amb coses bones)
- Amígdala (ex. Serp)
- Prefrontal (ex. Apretar un botó i guanyar diners) b) Nucli accumbens
- Motor: Capacitat per aprendre a executar un acte motor determinat Bases neurals—> Canvis en els circuits neurals que controlen el moviment a)Procediements motors (cotxe): Escorça motora primària i nuclis estriatals (caudat i pu- tamen) i cerebel
- Observació i imitació d’un model
- Verbalització/ visualització dels moviments a fer
- Primeres execucions: Escorça motora. Consum de grans recursos cognitius
- Repetides execucions: Ganglis Basals. Escàs consum de recursos cognitius. AU- TOMATITZACIÓ
b) Proced. Cognitius (lectura mirall): Escorça prefrontal i sensorial, motora i ganglis ba- sals
- Relacional: Implica aprendre les relacions entre E individuals, construir esquemes d’aprenentatge Bases neurals—> Canvis en les àrees associatives 2a i 3a a) Espacial: Relacions espacials entre E b) Episòdic: record d’una seqüència d’aconteixements c) Semàntic: Procés de simbolització i denominació
El cas H.M: evidència de les bases neurals Cas: El pacient HM va ser intervingut als 20 anys per controlar una epilèpsia resistent que tenia des dels 10 anys com a conseqüència d’una caiguda de bicicleta. La intervenció va consistir en l’ablació bilateral del lòbul temporal medial i, com a conseqüencia, el pacient va sofrir des de llavors amnèsia anterògrada. Exploració NPS: Rendiment normal: Funcions perceptives, atencionals i intel·- lectuals. Recordava el seu passat i tenia bona memòria de tre- ball. Alterat: Incapacitat de formar nous records. Impossibilitat de fer aprenentages de- claratius nous però no procedimentals Formació hipocampal L’hipocamp també s’anomena banya d’Amón (Cornu Ammonis) Sovint, l’hipocamp s’usa en referència a la formació hipocampal, que és unconjunt d’estr- uctures que impliquen més que l’hipocamp
A)QUANTITATIVA: Segons el temps de durada
Immediata i a curt termini: duració curta (mil·lisegons a 15-20 min). Perquè passi a llarg termini cal consolidació Llarg termini: Llarga duració Memòria de treball: És un sistema de manteniment i manipulació temporal de la in- formació, neces- sari per realitzar activitats comple- xes com com- prendre, raonar i aprendre
—>Consolidació: El procés gradual pel qual les memòries a curt termini es converteixen en memòries a llarg termini. La memòria a llarg termini presenta una estabilitat creixent amb l'evocació repetida de la informació emmagatzemada. L'hipocamp és necessari per a la consolidació de la informació. El lòbul frontal exerceix un important paper en la memòria transitòria, mentre que el lòbul temporal té un paper central en l'emmagatzematge de la informació verbal a llarg termi- ni. El record pot ser un procés instantani i automàtic o un procés actiu, una reconstrucció no sempre fidel de l'emmagatzemat en la memòria.
B) QUALITATIVA: Segons el tipus de memòria (i d’aprenentatge) Els aprenentatges no associatiu, Perceptiu, E-R i Motorà Mmemòria implícita/procedi- mental/no declarativa (implica “saber com” fer les coses que solem fer) Aprenentatge Relacionalà Memòria explícita/declarativa
Memòria implícita i explícita solen interaccionar però tenen substrats neurals diferents -M. Implícita: Independent d’hipocamp -M. Explícita: Dependent d’hipocamp —>Evidències -Joc de previsió del temps Segons la configuració de les cartes es prediu sol o pluja. Al llarg dels assajos els subjec- tes aprenen (implícit) Resultats: -Parkinson: No aprenien però recordaven el que havien fet i vist
- Amnèsia: Aprenien però no recordaven el que havien fet i vist Bases neurals Memòria implícita -Àrees corticals 1a i 2a sensorials i motores
- Ganglis Basals
- Cerebel
Depressió a llarg termini: Disminució duradera i estable de sinapsis neuronals (debilita- ment)
Un dels principals neurotransimssors implicats en l’aprenentatge és el glutamat (acció ex- citadora, produeix PEPs) aquest actua sobre dos tipus diferents de receptors en la mem- brana postsinaptica, el AMPA i NMDA. Aquest últim abunda en l’hipocamp i és molt im- portant en els potencials a llarg plaç
Mecanismes emocionals moduladors de la consolidació de la memòria. L’aprenentatge inicia la consolidació de la memòria a diverses parts del cervell. Les situacions estressants (o emocionalment intenses) per altra banda, impliquen l’alliberació d’hormones i NT (A, NA i glucocorticoids). Aquests són captats per l’amígdala, la qual s’activa. L’activació de l’amígdala modula la consolidació de la memòria a través de la modificació de la plastici- tat neuronal en diverses regions cerebrals. A més, les hormones tambe poden afectar di- rectament les àrees cerebrals implicades. Això fa que es pugui produir un augment de la consolidació o que es dificulti el record i la memòria de trebal
