Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Aprenentatge: Definicions, Tipos y Diferencias, Apuntes de Psicología del Aprendizaje

Una introducción a la teoría del aprenentaje, incluyendo definiciones clave, diferencias entre aprendizaje instintivo y aprendizaje adquirido, y el papel de factores como fatiga y motivación. El texto también aborda la herencia y su impacto en el aprendizaje, así como la importancia de estudios experimentales y humanos.

Tipo: Apuntes

2021/2022

Subido el 26/02/2022

alba-herrero-ribas
alba-herrero-ribas 🇪🇸

15 documentos

1 / 10

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1
[Escriba aquí]
TEMA 1. INTRODUCCIÓ
1. L’APRENENTATGE I L’ESTUDI DE LA CONDUCTA
(Pregunta del concepte d’aprenentatge). Psicologia experimental. Influencia
que té diferents tipus de variables sobre la conducta.
Rama de la psicologia experimental que va tenir un alt grau de
desenvolupament durant el segle XX.
Trets definitoris de la psicologia del aprenentatge:
· Conjunt de fenòmens, relacionats amb la modificació de conducta, tant en
situacions naturals com de laboratori.
· Sèrie de coneixements acumulats que son resultat de la investigació duta
a terme.
· Conjunt de mètodes d’investigació, per obtindré dades i testimonis sobre
els fenòmens que formen el seu camp d’acció. Els mètodes utilitzats son:
-Mètodes de la psicologia experimental.
-Mètodes específics i instruments propis (com la caixa de Skinner).
· Una estructura teòrica: la ciència no es simplement la acumulació de fets,
sinó també la seua organització y explicació.
1.1. Definició d’Aprenentatge
“ Podem definir l’aprenentatge com un canvi en la probabilitat de la
resposta, encara que hem també d’especificar les condicions en les que es
produeix” (Skinner, 1950).
“L’aprenentatge és aquell procés que es manifesta a través de canvis
adaptatius (no té una eficàcia adaptativa, no té perquè ser adaptatiu, com
les fòbies) de la conducta individual com a resultat de l’experiència”
(Thorpe, 1956).
“... per aprenentatge s’entén un canvi més o menys permanent de la
conducta, que ocorre com a resultat de la pràctica” (Kimble, 1961).
“ L’aprenentatge és un canvi durador en els mecanismes de conducta,
resultat de l’experiència amb els esdeveniments ambientals” (Domjan i
Burkhard, 1999; Domjan, 2003).
Aprenentatge Aparició d’un canvi en el comportament. “L’aprenentatge
és un canvi durador en els mecanismes de conducta, resultat de
l’experiència amb els esdeveniments ambientals”.
- Adquirir una nova resposta.
- Suprimir una resposta que prèviament es produïa.
Actuació Accions d’un organisme en un moment concret. La conducta
d’un organisme (la seua actuació) s’usa per a proporcionar proves de que
existeix aprenentatge. No sempre es dona el cas de que la actuació haja
aprés o no. Per exemple, un ja no furta però, perquè està a la presó. O un
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Aprenentatge: Definicions, Tipos y Diferencias y más Apuntes en PDF de Psicología del Aprendizaje solo en Docsity!

TEMA 1. INTRODUCCIÓ

1. L’APRENENTATGE I L’ESTUDI DE LA CONDUCTA

(Pregunta del concepte d’aprenentatge). Psicologia experimental. Influencia que té diferents tipus de variables sobre la conducta. Rama de la psicologia experimental que va tenir un alt grau de desenvolupament durant el segle XX. Trets definitoris de la psicologia del aprenentatge: · Conjunt de fenòmens, relacionats amb la modificació de conducta, tant en situacions naturals com de laboratori. · Sèrie de coneixements acumulats que son resultat de la investigació duta a terme. · Conjunt de mètodes d’investigació, per obtindré dades i testimonis sobre els fenòmens que formen el seu camp d’acció. Els mètodes utilitzats son:

  • Mètodes de la psicologia experimental.
  • Mètodes específics i instruments propis (com la caixa de Skinner). · Una estructura teòrica: la ciència no es simplement la acumulació de fets, sinó també la seua organització y explicació. 1.1. Definició d’Aprenentatge “ Podem definir l’aprenentatge com un canvi en la probabilitat de la resposta, encara que hem també d’especificar les condicions en les que es produeix” ( Skinner, 1950 ). “L’aprenentatge és aquell procés que es manifesta a través de canvis adaptatius (no té una eficàcia adaptativa, no té perquè ser adaptatiu, com les fòbies) de la conducta individual com a resultat de l’experiència” ( Thorpe, 1956 ). “... per aprenentatge s’entén un canvi més o menys permanent de la conducta, que ocorre com a resultat de la pràctica” ( Kimble, 1961 ). “ L’aprenentatge és un canvi durador en els mecanismes de conducta, resultat de l’experiència amb els esdeveniments ambientals” ( Domjan i Burkhard, 1999; Domjan, 2003 ). Aprenentatge  Aparició d’un canvi en el comportament. “L’aprenentatge és un canvi durador en els mecanismes de conducta, resultat de l’experiència amb els esdeveniments ambientals”.
  • Adquirir una nova resposta.
  • Suprimir una resposta que prèviament es produïa. Actuació  Accions d’un organisme en un moment concret. La conducta d’un organisme (la seua actuació) s’usa per a proporcionar proves de que existeix aprenentatge. No sempre es dona el cas de que la actuació haja aprés o no. Per exemple, un ja no furta però, perquè està a la presó. O un

altre exemple, un xiquet no diu paraules perquè no es ha aprés o simplement no ho manifesta. Un canvi en el comportament pot ser que sigui produït per l’aprenentatge o per altres qüestions.

  • Determinat per molts factors: oportunitat, motivació i capacitats sensorials i motores, aprenentatge. 1.2. Distinció entre Aprenentatge i altres causes de canvi en la conducta. Els canvis no són sempre permanents: noves experiències, oblit. Els canvis poden deure’s a altres processos distints de l’aprenentatge:
    • Motivació (l’aprenentatge també té influencia en diferents factors ja que per exemple, la motivació és fruit d’aquest), Fatiga, Drogues, estats transitoris.
    • Desenvolupament maduratiu.
    • Processos instintius. Fatiga  disminució temporal de la conducta provocada per l'ús excessiu o repetit dels músculs involucrats amb ells. Maduració  canvis en la conducta causats pel desenvolupament físic o fisiològic de l’organisme en absència d’experiència amb situacions particulars de l’ambient. Implicacions de l’aprenentatge · Creixement personal. · Relacions socials. · Desenvolupament de la personalitat. · Adquisició de noves aptituds, actituds o coneixements.
    • Actitud: avalua la conducta. No son innates, s’adquireixen. Producte de l’aprenentatge.
    • Aptitud: capacitat per a actuar i reaccionar. Si se es apte per a una habilitat. Una predisposició ¿innata o adquirida?  inclús aquells que descarten que les aptituds siguin innates, mantenen que hi ha diferents graus de predisposició biològica (motora, acústica, artística...). Una part innata i altra adquirida, és pitjor que sigui innata però, com no té la disciplina d’entrenar, un altre serà millor. Factors que incideixen en l’aprenentatge · Herència: Capacitat (estructures biològiques amb les que naixem) per a aprendre desenvolupada per la intervenció del medi per a desenvolupar-la. · Maduració: Procés pel qual es despleguen patrons de conducta biològicament predeterminats, seguint més o menys un programa. Capacitat per aprendre determinades coses en cada etapa del desenvolupament.
  • Implica l’existència de connexions fixes dins del sistema nerviós. Noves connexions.
  • TOTS els individus d’una mateixa espècie la reprodueixen davant determinats estímuls.
  • No han existit sempre, sinó que han aparegut al llarg del procés filogenètic i s’han perpetuat pel mecanisme de la selecció natural.
  • No es el mateix Conducta Innata que Conducta Pròpia d’una Espècie (per exemple, el llenguatge).
    • Sols amb mecanismes innats tindríem grans problemes d’adaptació al medi canviant  APRENENTATGE – Tipus de conductes innates · Conductes innates elementals:
    • Kinesia: moviments aleatoris en relació a un estímul.
    • Taxes o tropismes: moviments amb certa relació amb la ubicació d’un estímul. · Reflexos incondicionats:
    • No intervé el cervell (la voluntat).
    • Respostes innates, elementals e immediates que l’organisme emet davant determinats estímuls i respon a pautes prefixades. · Instints:
    • Intervé el cervell com a principal centre de coordinació.
    • No es una reacció puntual, sinó una forma de comportament habitual d’una espècie. · Impronta:
    • Es produeix a partir del reconeixement de cert estímul en una etapa del desenvolupament determinada. Els reflexes · Definició  És tota resposta innata, de tipus motor o secretor, relativament simple que l’organisme produeix d’una manera indeliberada i ràpida davant determinat tipus d’estímuls. · Finalitat:
    • Desenvolupar conductes de defensa.
    • Evitar situacions que conduirien a un deteriori de l'organisme.
    • Desenvolupar moviments de supervivència.
    • Aprenentatge. Reflexos primaris dels bebès

(això no ho va a preguntar a l’examen).Desapareixen entre els 2 y 5 mesos de vida:

  • Reflex de succió.
  • Reflex de cerca o de punts cardinals.
  • Reflex de Galant.
  • Reflex de Moro o de sobresalt.
  • Reflex d’escalada.
  • Reflex de marxa automàtica
  • Reflex de pressió.
  • Reflex tònic-asimètric del coll.
  • Reflex de gateig. Instints Conductes més complexes i elaborades que els reflexos que desencadenen davant determinats estímuls en tots els individus de la mateixa espècie. · Instints humans:
  • Instint d’agressió.
  • Instint de fraternitat o sociabilitat.
  • Pautes de conducta alientaria, de reproducció. · Existeix polèmica sobre si els humans posseïm o no instints:
  • McDougall parla de dotze motivacions bàsiques.
  • El conductisme no està d’acord i explica la conducta humana com hàbits adquirits per repetició i reforçament.
  • El que està clar es que encara que el aprenentatge té major força i que modificarà les conductes instintives, hi ha conductes innates com el somriure, el parpelleig davant estímuls o els reflexos dels bebès – Formes prefixades de respondre a la realitat que interactúen amb l’aprenentage Reflexos Instints · Respostes innates, elementals i immediates que l’organisme dona indeliberadament a estímuls determinats. · Son prefixats i solen denominar-se incondicionats o absoluts. · Exemples: flexió d’una extremitat davant un colp al tendó del genoll; salivar amb el menjar a la boca; contracció de la pupil·la davant una llum a la retina; sobresalt i taquicàrdia davant un soroll intens i inesperat... · Disposició psicofísica heretada e innata que determina a l’individu a percebre o a atendre objectes de certa classe, i el determina a experimentar també una excitació afectiva a percebre tals objectes, o al menys a experimentar un impuls a actuar d’aquesta forma ( McDougall,1908 ). La conducta instintiva o Pauta d’acció fixa · Requisits d'una conducta instintiva (ix a l’examen):

producte de l’aprenentatge. S’anomena així perquè es producte d’un procés d’aprenentatge anomenat condicionament). Estudi del comportament en termes d’estímuls i respostes Estímuls Respostes · Canvi d’energia en l’ambient físic. · Rèplica o reacció · Agent o condició que actúa sobre l’organisme a través de receptors. · Unitat de conducta limitada en el temps, relativament complicada en molts casos dins del que “l’organisme fa consecutivament a un estímul” · Pot influir en un organisme i desencadenar una resposta. Estímul neutre  estímul que no produeix la resposta que busquem. Per exemple, una transparència no provoca la resposta de tancar els ulls però, sí uns altres. Encara que no són els que se estava buscant. Elements fisiològics · Receptor: és l’estructura que s’encarrega de recollir els Estímuls que poden provenir del medi intern o extern de l’organisme. · Transmisor o via aferent (de l’exterior a l’interior): condueix l’E be a la medul·la o be a centres superiors del SNC. · Via eferent (de l’interior a l’exterior): trasmiteix l’impuls nerviós generat en la medul·la o en el cervell als efectors. · Interneurona: uneix les vies aferents i les eferents. · Efector: produeix la Resposta: poden ser neurones motores (si la R és motora) o glandulars (si la R és de secreció). Arc reflexe Lleis o Propietats del reflexe incondicionat

1. Llei de la intensitat-magnitud: a major intensitat en l'E, major intensitat en la R.

2. Llei de la latència: a major intensitat en l'E, menys temps tarda a aparèixer la R. 3. Llei del llindar: hi ha una intensitat mínima o llindar davall de la qual, l'estimulació ja no produïx R reflexa. 4. Llei de la fatiga: Si s'aplica un E de manera repetitiva i amb una intensitat constant, pot ocórrer que disminuïsca la magnitud de la R o fins i tot, que arribi a desaparèixer la mateixa. 5. Llei de la Postdescàrrega: en la majoria de reflexos fàsics (reflexe de flexió, de rascat) l'excitació sol durar més temps que l'E que la produïx. La duració i la força d'este efecte augmenta al presentar E intensos o prolongar E breus. 6. Llei de l'addició o sumació d'estímuls: Una addició d'estímuls subliminars presentats demanera repetitiva molt pròxims en el temps pot arribar a produir una R: el reflexe, encara que cap dels E siga capaç de provocar el reflexe si es presenta en solitari. 7. Llei de la inhibició recíproca o competició: la facilitació d'un grup de músculs inhibeix l'activitat de l'altre. Inducció successiva o “contrast espinal”: un reflexe pot predisposar l'aparició d'un altre. 8. Llei de la força del reflexe: - Un reflexe és potent o intens si el llindar per a posar-lo en marxa és baix. - Un reflexe és potent o intens si la magnitud de la R és gran. - Un reflexe és potent o intens si la fatiga tarda a aparéixer molt de temps. - Un reflexe serà més intens quant de menor siga la latència. 9. Fase refractària: després de l'elicitació de la R reflexa, el llindar del reflexe s'elevarà durant un breu període de temps que es denomina fase refractària. Classes d’aprenentatges 1. Aprenentatges preassociatius: - Es una de les formes més simples d’aprenentatge. - Es realitza a partir d’un únic estímul i inclou l’habituació i la sensibilització. - Estructures adquisitives prèvies, les propietats funcionals bàsiques de les quals son en essènia les mateixes de l’aprenentatge. - Però la coincidència no es completa, i en alguns casos pareixen oposar-se. 2. Aprenentatges associatius: - Es limiten a una mera associació Estímul(E)–Resposta(R) - Son més propis i importants en els animals. - La importància fonamental en el nostre comportament son els estímuls.

· Es un procés d’aprenentatge preassociatiu de caràcter negatiu (hi ha disminució de la freqüència de la intensitat de la conducta). · Adaptació negativa en el que un organisme aprèn a inhibir-se, a no donar resposta. · La conducta queda modificada a través de l’experiència, en el sentit d’evitar la reiteració de respostes innates, que siguin supèrflues o nocives. · No hi ha adquisició d’associacions noves, però hi ha un enriquiment conductual provinent de l’experiència i per això es considera aprenentatge. Saciació · No tot el decrement observat de la conducta es habituació, ja que els organismes poden deixar de respondre baix altres condicions. Per exemple, puc deixar de salivar si jo ja estic saciat del menjar però, si el deixes un poc de tems pot tornar a salivar. · La saciació implica que son els efectes que ocorren després de la ingesta els que determinen que un animal famèlic deixe poc a poc d’ingerir menjar quan se li presenta davant. Sensibilització · Primer escaló de l’aprenentatge positiu. · L’organisme incrementa la seua capacitat de respondre adaptativament. · La sensibilització es manifesta de dos maneres:

  • Mitjançant un increment i magnitud de la seua latència i Umbral.
  • Mitjançant noves respostes a estímuls prèviament inadequats per a suscitar-les, sense que hi haja existit una associació prèvia entre estímul neutre i incondicionat. · A esta segona forma de manifestació de sensibilització se li denomina SEUDOCONDICIONAMENT: primera aproximació al condicionament, al primer i més bàsic nivell d’aprenentatge associatiu. Donem la resposta prèviament a estímuls que abans no teníem, com estímuls que son pareguts producte de la sensibilització. No és realment un condicionament. HABITUACIÓ SENSIBILITZACIÓ · Disminució davant un estímul innocu. · El soroll d’un clàxon pot sobresaltar la primera vegada que es sent, però si el soroll es repeteix varies vegades en un curt període de temps, el sobresalt disminueix. · Augment davant d’un estímul intens (estímuls nocius o que provoquen por). · El sobresalt que provoca el clàxon augmenta si té lloc en un carrer solitari i fosc. *posar exemples del llibre per a que sigui més fàcil