Tema 13: El Franquisme. La postguerra (1939-1959)
1. CARÀCTER DEL RÈGIM FRANQUISTA
- Franco “caudillo” concentra tots els poders: cap d’Estat, president del govern, generalíssim
dels 3 exèrcits i cap nacional del partit únic
- Estat totalitari. Es suprimeix la Constitució del 1931 (llibertats/drets democràtics) i es
prohibeixen partits i sindicats (només partit i sindicat oficials)
- Estat unitari i centralista. S’aboleixen els estatuts d’autonomia republicans i es margina la
llengua i cultura de Catalunya, País Basc i Galícia
- Control i censura dels mitjans de comunicació (propaganda del règim), espectacles...
- Suport de l’exèrcit: instrument de repressió, jutjaven amb consells de guerra (indefensió) i
militars com a ministres o governadors civils...
- Creen organitzacions de masses (suport social): Frente de Juventudes, Sección Femenina,
Sindicato Español Universitario (SEU), Central Nacional Sindicalista (patrons i treballadors)
- Estat confessional catòlic: l’Església defensa i justifica el règim a canvi de benefici econòmic,
influència en la educació i societat amb valors i moral catòlics.
- Suport: classes altes (havien recuperat influència econòmica, social i política) i petits i mitjans
propietaris agrícoles del nord (havien fet costat a l’Alzamiento).
- Passivitat: classe mitjana (sobrepassades per la revolució social i trauma de la guerra) i
sectors populars(por, misèria, vigilància/repressió extremes)
- Rebuig: sectors molt democràtics, minoria dels sectors populars
- FET y de las JONS: partit únic integrat per tendències ideològiques diferents (falangistes,
carlins, monàrquics alfonsins, membres de la CEDA, catalanistes de la Lliga Catalana i
republicans conservadors). També influència de grups catòlics com l’Opus Dei.
- Repressió sistemàtica de l’oposició per dividir entre vencedors i vençuts. Empresonaments,
persecucions, tortures, execucions, denúncies de desafecció al règim. Volen difondre el terror i
el silenci per evitar dissidències. (despolarització forçada)
- Al 1963 es crea el TOP i una jurisdicció civil per jutjar delictes polítics no violents.
2. EL FRANQUISME A CATALUNYA
Quan Franco entra a Catalunya, signa el decret d’abolició de l’Estatut de Catalunya. Vol posar fi a
l’autogovern i al catalanisme. Una part de la població dona suport al franquisme (industrials,
propietaris agraris, grans comerciants i financers). Militància escassa a la Falange, alguns
falangistes i membres de grups d’extrema dreta, carlins i excombatents franquistes. Pocs càrrecs de
responsabilitat o de màxima autoritat ocupats per catalans (perquè no arrelessin al territori i
desconfiança en els polítics catalans). La major part de càrrecs menors eren ocupats per franquistes
catalans (elits econòmiques i socials que s’adhereixen al franquisme per ideologia, oportunisme
polític o interès econòmic).
REPRESSIÓ DELS VENÇUTS I DE LA IDENTITAT CATALANA
Molts catalans executats (Companys), sotmesos a tribunals militars i exiliats. Depuració
(acomiadament) de treballadors d’administracions públiques i entitats privades. Confiscació de
propietats a les persones i entitats desafectes. Desapareixen moltes cooperatives agrícoles i diaris.
Castellà com a llengua oficial, català en la vida pública, símbols (himne, bandera) i institucions i
manifestacions culturals prohibits (clandestinitat). Reacció cultural i cívica (catalanisme =
antifranquisme). Volen mantenir llengua i cultura, les organitzacions antifranquistes denuncien la
repressió cultural i defensen la identitat catalana.
