Rebel·lia
La rebel·lia es basa en la falta de personació del demandat, no depèn del seu
domicili o residència sinó que pot provar-se en lloc desconegut o conegut. No
és essencial la voluntat del demandat a no personar-se sinó que pot no saber
del procés iniciat. No s'imposen mesures cautelars al rebel les quals eren més
ben coercitives per forçar-lo indirectament a personar-se. No se suspèn el
procés en el cas que no s'hagi pot notificar amb plenes garanties de conèixer.
1 Pressupostos rebel·lia
Segons article 496.1 LEC es declara en rebel·lia el demandat quan no
compareixi en forma en la data o termini assenyalat en la citació. Per dictar
aquesta resolució és necessària la constatació de:
-L'acte de citació al procès ha d'èsser vàlid, la seva nul·litat comportaria la
declaració nula obligant a retornar les actuacions des de l'inici del procès.
-La falta absoluta de de personació en el procès dintre del termini
establert o es produeix una personació inadmissible a causa de la falta
d'actuació processal o representació processal.
La resolució de la declaració de rebel·lia seria dictada, generalment, pel
secretari judicial de manera inmediata a a falta de personacio o falat de
subsanació dels requisits. En cas produir-se aquesta falta o la falta de
subsanació en procès d'Audiència Prèvia o a l'inici de judici verbal, serà dictat
per l'òrgan jurisdiccional competent.
1Efectes de la rebel·lia
La rebel·lia provoca quatre efectes principals troban-se espcificats en la LEC:
a) Inexistència del deure de comunicació dels actes i resolucions que es
produeixen en la sentència: Posteriorment a la notificació de la resolució en la
declaració de rebel·lia, no es duu a terme cap altre notificació exceptuant la
resolucio que posi fi al procès. Enlloc d'això es produeixen publicacions per
edictes en el taulell d'anuncis de l'oficina judicial i inclòs publicacions en diaris
oficials.
b) No previsió, generalment, d'efectes desfavorables específics del tractament
de fons en el procès: La declaració de rebel·lia, art. 496.2LEC, no serà
considerada com admissió dels fets de la demanda llevat del disposat en la llei.
Els fets que a llei disposa l'admissió dels fets són la violaciño tàcita a la
demanda de judici verbal amb un apretensió de tutela de drets reals inscrits i la
demnada de desonament, a més a més de demandes de terceria de domini i
de millor en dret. Continua el procès de la mateixa manera només que el rebel
perd les oportunitats d'al·legar, és a dir, es dóna per preclòs la possibilitat de
contestació i per tant es al·legacions de l'actor desfavorables al rebel no seràn
negats.
c) Preclusió de les possibilitats processals: Pel demandat rebel es preclouen
degut a l'avaçament del procès, oberts al seu favor. En cas de personar-se,
assumeix el procès en el moemnt en què es troba, no pot recuperar les
oportunitats anteriorment exceptuant que les causes de rebel·lia no li siguin
imputables. En aquest cas s'ha de personar en els autes després de la
