¡Descarga La regulació hormonal. y más Apuntes en PDF de Bioquímica solo en Docsity!
TEMA 6. MECANISMES DE REGULACIÓ HORMONAL
-Concepte d’hormona i naturalesa química. -Mecanismes generals d’acció de les hormones: receptors hormonals, efectors i segons missatgers.
EL SISTEMA ENDOCRÍ I LES HORMONES
El sistema endocrí u hormonal és un conjunt d’òrgans i teixits de l’organisme que alliberen un tipus de substàncies anomenades hormones i està constituït, a més de per aquestes, per les cèl·lules especialitzades i les glàndules endocrines.
Les hormones són els productes químics de l’acció del sistema endocrí, i constitueixen importants missatgers químics que són produïts per una cèl·lula per tal d’afectar, en general, al metabolisme d’una altra.
Funcions del sistema endocrí:
-Manteniment de la homeòstasi (glucèmia: insulina i glucagó)
-Resposta a les circumstàncies externes (adrenalina: disponibilitat inmediata d’energia)
-Execució de diferents programes fisiològics cíclics i de desenvolupament (maduració i diferenciació sexual, menstruació i embaràs: hormones sexuals).
Naturalesa química de les hormones
Es podrien resumir en les següents: -Metabolisme -Creixement -Desenvolupament -Equilibri hidroelèctric -Reproducció -Comportament
Segons la seva naturalesa química, les hormones poden agrupar-se en:
- Derivats d’aminoàcids. (adrenalina, noradrenalina, tiroides...)
- Proteïnes o pèptids. (oligopèptids: vasopressina; proteïnes o pèptids: insulina, glucagó, hormona del creixement...)
- Lípids. (prostaglandines, hormones esteroides)
Característiques essencials de les hormones segons el seu origen
-Els pèptids i les catecolamines. · Es dissolen en el plasma. · De capil·lars a teixit intersticial a cèl·lules.
-Hormones esteroides i tiroides. · Circulen unides a proteïnes plasmàtiques, ja que no es poden dissoldre en el plasma. · Menys del 10% es troben lliures.
Característiques generals de les hormones
- Es produeixen en poca quantitat. - S’alliberen a l’espai extracel·lular. - Viatgen a través de la sang. - Afecten a teixits que poden trobar-se enfora del punt d’origen de l’hormona. - El seu efecte és directament proporcional a la seva concentració. - El seu efecte pot ser estimulant, inhibitori, antagonista, sinergista, etc. - Moltes hormones es sintetitzen a les glàndules endocrines, en resposta a estí muls. - Passen a la circulació sanguínia i arriben a les cèl·lules diana, cèl·lules d’òrgans o teixits objecte de la seva acció. - Les cèl·lules diana compten amb receptors proteics específics que reconeixen hor mones i les distingeixen entre sí. A part del mecanisme endocrí, podem trobar diferents mecanismes: · El mecanisme paracrí: l’acció de la hormona es du a terme en llocs pròxims als de síntesi. · El mecanisme autocrí: la pròpia cèl·lula diana produeix la hormona.
RECEPTORS I INICI DE LA RESPOSTA
ELS RECEPTORS HORMONALS
Els receptors hormonals són proteïnes de gran tamany amb una elevada especificitat per a cada hormona. N’hi sol haver entre 2.000 i 100.000 per cada cèl·lula. Es localitzen a o a sobre de la superfície de la membrana cel·lular en el cas de les hormones proteiques i catecolamines, mentre que en el cas de les hormones esteroides i tiroides es situen al citoplasma o al nucli, ja que són intracel·lulars.
Mecanisme d’acció (especificitat)
La molècula missatgera encaixa exactament amb el seu receptor complementari, mentre que amb altres no.
- L’hormona s’uneix al seu receptor.
- En aquest moment s’activen les proteïnes G*. Aquestes mateixes activaran l’enzim l’adenilat ciclasa.
- L’adenilat ciclasa (enzim) transforma la molècula ATP en un segon missatger, l’AMPc.
- L’AMPc activa un enzim (proteïna quinasa) capaç de catalitzar una fosforilació.
Aquest procés es dóna ja que l’hormona, per la seva naturalesa, necessita un segon missatger per fer arribar la informació a la cèl·lula. *Les proteïnes G, les quals estan acoblades al receptor de la cèl·lula, estan implicades en el procés de formació dels segons missatgers. (No són segons missatgers)
Existeix un cas en el qual les hormones no utilitzen l’enzim adenilat ciclasa per ciclar l’ATP i convertir-lo en AMPc, sinó que utilitzen les fosfolipases c (hidrolases).
Aquests enzims utilitzen el PIP 3 com a substrat, i donen com a producte (segon missatger) l’IP3 i el DAG. L’IP3 provoca canvis damunt la cèl·lula: fa que el reticle endoplasmàtic produeixi calci. El calci amb el diacil glicerol (DAG) activen la proteïna quinasa C. D’aquesta manera tornam a tenir el que teníem abans: forforilació i resposta.
Utilitzen fosfolipasa:
· Vasopresina · Oxitocina · Angiotensina II (múscul llis epitelial) · Catecolamines (receptor alfa) · Hormona alliberadora de gonadotropines (GnRH)
Adenilat cliclasa-AMPc:
· Corticotropina (ACTH) · Glucagó · Calcitonina · Secretina · Catecolaminas (receptors beta) · Vasopresina FSH, LH · Tirotropina (THS) · Hormona paratiroidea · Hormona alliberadora de corticotropina (CRH) · Gonadotropina coriònica humana (hCG)
· Hormona alliberadora de la hormona del creixement (GHRH) · Hormona alliberadora de la tirotropina (TRH)
RECEPTORS DE CANAL
RECEPTORS UNITS A ENZIMS
- Unió de l’hormona al receptor de membrana.
- Canvi estructural del receptor · Insulina. Porció interior es converteix en quinasa activada. Fosforilació de substàncies a l’interior de la cèl·lula. · Adrenalina. Unió hormona-receptor especial que es converteix en adenil-ciclasa activada. Es catalitza la informació de AMPc (segon missatger)
