La Restauració Borbònica (1875 - 1902)
1. Les claus del nou sistema polític
L'1 de desembre de 1874, Alfons Xll va fer públic des de l'exili a Gran Bretanya el Manfest
de Sandhust: es posava a disposició dels espanyols; volia arreglar la situació sent rei. El
pronunciament de Sagunt, dirigit pel general Martínez Campos, va accelerar la
proclamació d'Alfons Xll com a nou rei.
1.1. Un nou règim polític
La restauració de la monarquia va ser promuguda per: polítics
conservadors, homes de negocis i militars d'alta graduació que compartien uns
mateixos interessos i una mateixa concepció de l'Estat:
- La defensa de l'ordre social i de la propietat. (rics rics, pobres pobres)
- La confiança en la monarquia com a garantia d'estabilitat (sense revolucions ni
canvis).
El nou règim polític va ser dissenyat pel conservador Cánovas del Castillo, que tenia
com a objectiu superar els problemes de la monarquia d'Isabel ll:
- El caràcter excloent dels partits que arribaven al poder
- L'intervencionisme de l'exèrcit
- Els abundants enfrontaments polítics.
- No es tractava d'un sistema democràtic, ja que no reconeixia el sufragi
universal masculí.
Aquesta nova etapa s'havia de fonamentar en una Constitució moderada com a marc
jurídic del sistema i en la creació d'un sistema bipartidista en el qual dos partits,
conservadors i liberals, s'alternessin pacíficament en el poder (torn dinàstic).
*Volia canviar el règim d'Isabel ll. El poder de les camarilles no era bo. Entre els
dos principals partits, moderats i progressistes hi havia massa enemistat.
Cànovas volia que els 2 partits puguessin governar de manera estable sense
canvis de constitució quan un pugés al poder, per tant, s'havia de fer una
constitució la qual els dos partits hi estiguessin d'acord.
