¡Descarga L'activitat d'ordenació i control y más Apuntes en PDF de Ley de Derechos de Autor solo en Docsity!
BLOC TEMÀTIC II. L’ACTIVITAT ADMINISTRATIVA
3. L’activitat d’ordenació i control.
Activitat foral, forma en que l’administració produeix la seva activitat. L’administració actua de manera unilateral o a través d’actes administratius. Els afectes jurídics es produeixen per la única voluntat de l’administració, es una forma d’actuar. L’altre forma son els contractes bilaterals (conjunció de voluntats). Amb tot, estudiarem un criteri material, estudiarem el contingut substantiu d’allò que fa l’administració (de quina manera fa l’administració, la seva activitat, incideix a l’esfera jurídica dels ciutadans, com ens afecta el que fa l’administració).
El criteri material: és la incidència en l’esfera jurídica del ciutadà:
- Objecte: llibertat personal i econòmica; dret de propietat
- Finalitat: adequació a l’interès general: art. 103 CE: l’administració incidei en drets i llibertats en la finalitat d’adquar-ho a l’interès general. Hi ha activitats administratives que restringeixen o amplien les actuacions.
3.1. Les classes d’activitat administrativa.
Les classes de l’activitat administrativa, s’ordenen:
- Activitat d’ordenació i control: també s’anomena activitat d’intervenció, és aquella que incideix de forma negativa, actes desfavorables perquè restringeixen la possibilitat d’actuació. Hi ha activitat d’ordenació que ordena el contingut de drets i llibertats (ex. Ordenació urbanística).
En l’activitat de control: l’administració verifica i comprova que els particulars ens ajusta en aquest interès general. (ex. Control de legalitat urbanística). Una activitat de control de caràcter incisiu és l’activitat de sancions administratives; això és, una penalització o un càstig per una infracció comesa. Forma d’activitat administrativa que incideix negativament en la nostra esfera jurídica perquè ens obliga a fer o no fer una actuació. Ha d’haver-hi una construcció garantista.
- Activitats prestacions: l’activitat favorables per els ciutadans, amplien la nostra esfera jurídica. (ex de serveis públic: l’autobús). Aquesta activitat és beneficiosa normalment té menys requisits de garantia perquè no ens restringeix, és més fàcil per l’administració adoptar iniciatives d’adoptar serveis. Satisfacció de necessitats.
Hi ha una activitat de prestació, que és la de fonament, això és, en lloc de satisfer les administració les necessitats generals, les poden prestar els propis particulars. Dóna subvencions a les empreses perquè es posin instal·lacions d’energia fotovoltaica en el sistre de casa, per exemple. Aquesta activitat de fomenten, al ser ampliadora, al igual que la de serveis, hi ha menys requeriments legals des del punt de vista de garantir drets perquè no ens afecten.
1.Criteri formal: acte administratiu, procediment,+ contractes.
2.Criteri material: incidència en l’esfera jurídica del ciutadà: a) Objecte: llibertat personal i econòmica; dret de propietat b) Finalitat: adequació a l’interès general: art. 103 CE c) Classes:
- Activitat d'ordenació i control : Limitació de drets i llibertats
•ordenació, control, intervenció, sancions -> Tema 3 i Tema 4
- Noves formes: activitat de regulació
- Activitat de prestació : ampliació de l’esfera jurídica
- Servei públic : satisfacció de necessitats -> Tema 5
- Foment : estímul d’activitats privades –> Tema 6
3.2. L’activitat d‘ordenació i control. Evolució històrica i significat actual.
És una activitat que té molta tradició en l’estat i l’administració pública.
En l’antic règim, per tant, preconstitucional, l’estat absolut les formes d’ordenació i control era la més típica d’actuació de l’estat. La única relació que tenia l’estat amb els ciutadans era restringir, anomenat policia administrativa. La policia era el concepte més ample -Police- el govern de la cosa pública, és a dir, ordenar el funcionament d ela societat restringit drets. Tota intervenció de l’estat era de caràcter limitador o interventor.
Això evoluciona, quan hi ha al concepció d’estat liberal, també es manté concepció d’estat expansionista que la unica intervenció és al de manteniment de concepte públic e bon funcionament d ela cosa pública. L’estat no presta serveis perquè es una ideologia liberal. L’economia industrial del segle XIX, l’estat es limita a ordenar que tota aquesta activitat privada i lliure, tingui uns límits que no malmetin la convivència pública ni la confrontació d’interessos presents a la societat. L’estat, en aquests moments, dicta normes d’intervenció per la seguretat, l’industrialisme es torna present i es perjudicial per el sistema econòmic.
El mateix amb les normes urbanístiques.
Comença l’intervencionisme administratiu que ordena i controla més àmbits dels ciutadans i l’empresa. Al llarg del segle XX comença a justificar que, no només la llibertat ni els particulars comença a satisfer necessitats públiques. Moment en que l’activitat no és només d’intervenció sinó que l’estat comença a prestar serveis públics, de contingut econòmic, d’aigua, el gas,... l’Estat (qualsevol intervenció pública), comencen a prestar servies públics de caràcter social (educació, sanitat, serveis socials...).
Per tant, ja no es caracteritza l’estat com un estat autoritari, ara també intervé l’economia i el control sobre aquesta. L’estat es preocupa de que funcioni el mercat. Comença a intervenir els preus dels productes, puntuen els preus dels productes, els lloguers,... també intervé per
•Control sobre l’economia: llibertat d’empresa s’ajusta al que estableixin les lleis i per tant a lo que disposi l’Estat. Posa limitacions, controla preus, qualitat dels productes, horaris dels establiments, etc. Doble lectura d’aquest aspecte – va creixent el intervencionisme de l’Estat però la UE va limitant la capacitat dels estats de intervenir en la economia (lliure mercat).
Significat actual
•Desregulació>neoregulació •Noves formes de control: ex ante->ex post: no cal autorització per obrir una cafeteria per exemple, però si no compleix l’Administració després anirà a vigilar a inspeccionar.Cal autorització només en matèria de seguretat de les persones, sanitat i medi ambient (danys irreparables).
•Implicació de subjectes privats: en aquesta nova funció de control posterior, l’admin. es va desprenent de les seves funcions de control, contracta a empreses privades per inspeccionar per ex → de passar la ITV, que es una activitat de control, però no la realitza l’AP, sinó que una empresa privada que ha contractat l’AP).
•Autoritats independents: no depenen del govern, son nomenades pel Parlament, regulen sectors sencers de la eco.per exemple el Banc d'Espanya (control de la moneda i els cursos financers).
3.3. Els principis informadors i classificació de les principals mesures.
L’activitat de l’administració, la funció social és una justificació de que se’ns imposin limitacions. La funció social limita el dret de la propietat. Els límits son tan grans que buiden de contingut al dret i el fan irreconeixible.
També té una finalitat que és el sistema econòmic i social que es justifica avui dia les polítiques d’intervenció i control que té l’administració i genera molts problemes i la UE és partidària de la liberalització i restringir controls per raó del sistema econòmic a menys que sigui per protegir la lliure competència.
El conjunt de finalitats és la raó imperiosa d’interès general que és una expressió que ve directament del dret europeu i està amb aquesta directiva del dret de serveis i que va ser transposada per diverses lleis i ara està regulada a la llei 17/2019, a l’article 3.11. es una raó definitiva i interpretada per el TJCE. L’ordre públics en el sentit de tranquil·litat pública que no hi hagi aldarulls, la seguretat, la protecció civil, la preservació de l’equilibri financer del règim de la seguretat social, protecció dels drets i llibertats, salut seguretat dels consumidors, protecció del medi ambient...
1.1. FINALITATS
- La seguretat: ciutadà, trànsit, salut pública
- L’activitat de l’administració, la funció social és una justificació de que se’ns imposin limitacions. La funció social limita el dret de la propietat. Els límits son tan grans que buiden de contingut el dret i el fan irreconeixible
- També té una finalitat que és el sistema econòmic i social que es justifica avui dia les polítiques d’intervenció i control que té l’administració i genera molts problemes i la UE és
partidària de la liberalització i restringir controls per raó del sistema econòmic a menys que sigui per protegir la lliure competència.
- El conjunt de finalitats és la raó imperiosa d’interès general que és una expressió que ve directament del dret europeu i està amb aquesta directiva del dret de serveis i que va ser transposada per diverses lleis i ara està regulada a la llei 17/2019, a l’article 3.11. és una raó definitiva i interpretada pel TJCE. L’ordre públic en el sentit de tranquil·litat pública que no hi hagi aldarulls, la seguretat, la protecció civil, la preservació de l’equilibri financer del règim de la seguretat social, protecció dels drets i llibertats, salut seguretat dels consumidores, protecció del medi ambient...
1.2.PRINCIPIS INFORMADORS
Principi de reserva de llei es refereix a determinades matèries que només pot ser regulada per una llei, mentre que el principi de legalitat fa referencia a l’atribució de potestats a l’Administració (l’AP nomes pot regular aquelles matèries que han estat atribuïdes per l’ordenament jurídic).
1.2.1. RESERVA DE LLEI
La reserva de llei fa referència a activitats administratives que restringeixen dret i llibertats.
- Quan l’administració afecta a Drets fonamentals, la reserva és de Llei orgànica (art. 81 CE) o Llei ordinària (art. 53.1 CE). Nomes per llei orgànica es poder regular aquestes matèries. • STC 53/2002, de 27 de febrero. La jurisprudència diu que les legislacions ordinàries
també poden completar/desplegar/incidir, en l’exercici de drets fonamentals.
- Activitats privades: dret de propietat, llibertat d’empresa à llei ordinària (art. 53.1 CE). Lo més habitual és quan incideix en els drets ordinaris dels ciutadans. En aquestes incidències si que hi ha llei ordinària, això es que l’administració per si sola, si no esta autoritzada per la llei, no pot afectar en l’exercici d’aquests drets normals.
- Reserva de lli relativaàcol·laboració del reglament. La reserva de llei normalment es relativa, no absoluta. Això vol dir que la llei pot establir els criteris essencials i després una norma desenvolupa allò establert a la llei.
- Ordenances municipals à vinculació negativa a la Llei. La intervenció dels Ajuntaments en l’ordenació dels particulars és una pràctica molt usual. Les ordenances municipals son aquelles normes que aproven els ajuntaments. La ordenança municipal te categoria de norma reglamentaria, però té una particularitat, i és que son aprovades per un òrgan directament representatiu (ja que està escollit pel poble), per tant, la seva legitimació és algo més que una administració de l’Estat. Això vol dir que la relació amb la llei de les ordenances municipals es d’una vinculació negativa, amb condició de que no la contradigui. Pe. L’ajuntament d’un poble pot regular la contaminació acústica mentre no contradigui allò establert a la llei. Pe: convivència ciutadana.
- Circulars i instruccions: autoritats independents: Banc d’Espanya. Una mesura molt habitual és la possibilitat que es dictin circulars i instruccions per les autoritats independents. El Banc d’Espanya és qui exerceix les funcions d’ordenar el sector. El Banc de Santander
Instrument administratiu que té caràcter normatiu que normalment té la peculiaritat de que es projecta sobre un territori delimitat o sobre una activitat determinada. Un pla concreta o delimita per un territori el contingut de les mesures:
- Ordenació urbana, generals, parcials i especials (pe. PEUTAT)
- Ordenació de recursos naturals
- Plans Hidrològics
- Participació dels interessats i dels ciutadans.
- A través d’actes administratius l’Administració intervé
Els plans tenen una important consulta de participació ciutadana. Hi ha sentencies que anul·len plans per insuficiència de la participació pública.
1.3.3. AUTOREGULACIÓ TÈCNICA
Tendència de que no es l’AP qui regula i intervé en l’activitat des particulars, sinó que l’AP es remet a protocols/normes/criteris que han aprovat entitats privades, normalment de caràcter tècnic. Son normes privades sobre qualitat tècnica de productes, instal·lacions i serveis:
- ISO, CEN: qualitat ambiental, auditoria empresarial: organismes de certificació
- La legislació i el plecs contractuals poden exigir el compliment de normes tècniques privades.
- IMPOSICIÓ D’OBLIGACIONS MITJANÇANT ORDRES. LA COACCIÓ DIRECTE
2.1. ORDRES
- Acte administratiu unilateral =/= norma.
● Imposició de deures o obligacions ● Ordres positives de fer; vs ordres negatives de no fer à prohibicions ● Ordres singulars vs ordres generals. Normalment les ordres son singulars (dirigides a un destinatario a un grup de destinataris delimitat). A vegades hi ha ordres més generals. ● Ordre =/= sanció. Una ordre (que l’administració t’obligui a una conducta) no és una sanció/càstig, sinó és imposar una obligació. L’incompliment d’una ordre, si està tipificat, pot portar com a conseqüència una sanció. ● Habilitació legal. Casos d’emergència. COVID-19. Amb motiu de la pandèmia s’ha posat en dubte aquesta distinció. ● Execució forçosa. Compulsió sobre les persones. Possibilitat de complir un acte administratiu voluntàriament, si no es fa voluntàriament pot haver-hi una execució forçosa per tercers o fent una intervenció física sobre les persones per complir la ordre.
2.2.COACCIÓ DIRECTA
- Ús de la força. Ordres verbals. Art. 23 Llei 4/2015, LOPSC. Es preveu que es puguin dictar ordres verbals. La incidència màxima en la nostre llibertat es l’us d ela força.
3.1. Finalitats
•la seguretat: ciutadana, trànsit, salut pública: COVID-
•Protecció béns col·lectius: medi ambient, urbanisme, patrimoni històric i artístic, ... •Sistema econòmic i social
- Razón imperiosa de interés general»: concepte inventat per una directiva de la UE, però també adoptat a Espanya per l’art. 3.11 Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici (LASE) – la llei vol permetre el lliure acces a les activitats de servei (prestar serveis), per ex tenir una botiga, una agencia de vuatges, etc. Lliure accés excpete raó imperiosa d'interès general que justifiqui la seva limitació, ordenació, autorització prèvia,etc.
•Art. 3.11 Ley 17/2009, de 23 de noviembre, sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio (LASE).
3.2. Principis informadors (I)
Reserva de llei
- Drets fonamentals -> Llei orgànica (art. 81 CE) o Llei ordinària (art. 53.1 CE) -STC 53/2002, de 27 de febrero
- Activitats privades : dret de propietat, llibertat d’empresa -> llei ordinària (art. 53.1 CE)
- Reserva de llei relativa -> col·laboració del reglament. -- Ordenances municipals -> vinculació negativa a la Llei. P. ex: convivència ciutadana.
- Circulars i instruccions : autoritats independents: Banc d'Espanya. es el nivell més baix de les fonts del dret, entre norma i acte administratiu. Son instruments d'intervenció molt directes i incisius que dicten les autoritats independents. Aquests organismes no depenen del govern per la qual cosa tenen certa independència.
- Necessitat, proporcionalitat, igualtat: art. 4.1 LRJSP
- elegir la medida menos restrictiva : favor libertatis
→ Aquest pp. avalua la necessitat per a la protecció de l'interès públic (motivació, art 35.1 a) LPACAP). La bo motivació pot portar a l'avaluació.
→ No s’ha de produir en ningun cas diferències de tracte discriminatòries (igualtat):
- La discriminació positiva es fa servir quan hi ha mesures de foment
- En l'àmbit de les mesures de la limitació pot jugar tambe, pero s’enten per tracte discriminatori el no justificat.
- RD 472/2021, del 29 de juny: transposa una directiva comunitària relativa al test de proporcionalitat i adequació. Les mesures hauran de ser qualitatives i si pot ser també quantitatives. S’exigeix una activitat molt reflexiva de l’Administració.
3.3 Classes
- Lleis i reglaments: es normes poden limitar la nostra activitat, és més, es necessari que la mateixa llei o reglaments en desplegament de la llei regulen els requisits o les limitacions.
- Administració local: Ordenances i bans: p. ex: ordenança de soroll, OMAIA. Aquest tipus podrà incrementar les limitacions que estableix la llei.
L’autorització administrativa perd protagonista en la comunicació prèvia i la declaració responsable. L’autorització és un control previ (que s’ajusti a la legalitat) i se substitueix per una tècnica posterior, declari i comuniqui administració que compleix els requisits per fer l’obra.
L’autorització, hi ha un decret en desplegament a la llei 30/92, que regula procediment administratiu de les administratius abans de les lleis vigents. En desplegament d’aquesta llei és un decret que està vigent i defineix què és una autorització administrativa;
- Actes administratius, per tant, una admissió de voluntat de l’administració. L’administració vol que sigui possible que un particular ho faci.
- En ús d’una potestat d’intervenció legalment atribuïda a l’Administració.
- Es permet, en virtut d’aquest acte administratiu, l’exercici d’una activitat.
- Finalitat: Prèvia comprovació d la seva adequació a l’ordenament jurídic i valoració de l’interès públic afectat. L’administració no es limita a verificar, sinó també hi ha l’element valoratiu.
4.4.1. CLASSES D'AUTORITZACIONS
1r criteri: Distinció segons els tipus de requisits que s'exigeixen per obtenir l'autorització:
- Personals: aquelles que s’atorguen en virtut de complir una sèrie de circumstàncies subjectives. Ell com a persona i/o empresa se li donarà llicència si compleix sèrie de requisits subjectivament. Ex: carnet de conduir.
- Reals: es donarà la llicència si l’activitat (allò que es vol fer), compleix una sèrie de requisits. Administració comprova que activitat s’ajusta a l’ordenament jurídic. Requisits objectius. Ex: llicència de restauració (requisits de seguretat, comprova qüestions indiferents de la persona que ho demana).
- Mixtes: el seu règim té en consideració els requisits subjectiu i objectius. Ex:
Aquesta distinció és important perquè la llicència personal s’atorga en el sol·licitant i no la pot transmetre perquè s’ha atorgat en raó de les seves condicions subjectives.
2n criteri: Distinció en funció de l'actuació de l’AP:
- Reglades: està predeterminat per la norma. Ex: llicència d’edificació.
- Discrecionals: l’administració té llibertat per regular certs aspectes. Aquestes classificació es superposa, és a dir, pot haver-hi tant llicències reals reglades com llicències reals discrecionals, per exemple. Les conseqüències d’aquesta distinció estan a la llei de procediment, requereixen motivació.
3r criteri: Distinció en funció de:
- Simples o per activitat: autorització és per una activitat, una conducta. Ex: llicència d’edificació. Conseqüència: quan es compleix acte, s’esgota eficàcia de llicència.
- Operatives o de funcionament: serveix per multitud o continuïtat d’actes. Té conseqüències de règim diferents. Titular de llicència entra en relació jurídica continuada de drets i obligacions. Ex: obrir un restaurant, és una llicència indefinida en el temps. Però mentre tinguis llicència, generen sèrie d’obligacions; obligacions d’adaptar-se a les noves normatives que sorgeixin.
4t criteri:
- Declaratives: en caràcter general, quan l’administració demana llicència declara que tens un dret (per exemple, tens el dret a edificar els pisos en la cantonada; et declara que la teva situació jurídica és la de tenir un dret subjectiu). Hi ha dret preexistent, però per exercir-lo s’ha de comprovar que el pots tenir. Si es considera que hi ha dret preexistent, si l’administració no contesta expressament la teva sol·licitud, normalment, hi ha silenci positiu.
- Constitutives: crea el dret, no hi ha dret previ, és prohibit; i quan l’administració et dona la llicència s’elimina la prohibició. Serveix per un servei públic. Com que no hi ha dret preexistent, si jo demano llicència i no em contesten expressament, hi ha silenci negatiu. Quan es vulgui exercir facultats de domini públic (facultats de l’administració, per exemple el transport), son silenci negatiu perquè no estan en el patrimoni jurídic. Però a més a més, també si una norma amb rang de llei digui que es silenci negatiu; el dret de propietat, per exemple.
