Núria Capdevila Arderiu
Gèneres Discursius: del Col·loquial al Formal
Comentari
La presència dels gèneres discursius al currículum dels ensenyaments
bàsics
Els gèneres discursius es poden definir com a productes lingüístics que responen a les
diferents necessitats socials comunicatives. Per tant, cal tenir present que la
comunicació adopta una forma diferent en funció del propòsit comunicatiu, el context,
l’emissor i l’audiència.
En el nou currículum es parla d’aprenentatge competencial i això vol dir que l’alumnat
ha d’adquirir les eines necessàries per comprendre el món i tenir la capacitat
d’intervenir en una societat de canvis constants i entorns diversos. Això va lligat amb el
fet de ser competent discursivament, que consisteix a abordar els gèneres discursius
com una pràctica social. Per aconseguir-ho, cal treballar l’expressió oral i l’escrita per
poder participar en interaccions variades autònomament, expressar idees, sentiments,
conceptes, i establir vincles.
Amb tot això, cal demostrar la importància de l’aprenentatge de llengües per poder
establir un acte comunicatiu, sigui oral o escrit, entre persones d’entorns socioculturals
diferents. És important d’enfocar el desenvolupament de la competència comunicativa
com un intercanvi d’informació i coneixement entre emissor i receptor. Així doncs,
l’alumnat ha d’adquirir, d’una banda, les habilitats necessàries per intervenir en diàlegs
espontanis, prendre i cedir la paraula, expressar-se amb fluïdesa i adaptar-se al registre
segons el context. De l’altra, ha de saber comprendre la informació més rellevant d’un
text per formular hipòtesis, relacionar conceptes, reflexionar, elaborar esquemes, resums
o prendre apunts.
Al llarg del document també es fa referència als criteris d’avaluació en funció del nivell
educatiu, que van lligats amb els sabers que cal desenvolupar i els aprenentatges que es
volen transmetre: reconèixer i diferenciar els trets dialectals de la llengua catalana i
castellana, comprendre la informació més rellevant en funció de les necessitats
comunicatives i la intenció de l’emissor, valorar la fiabilitat de textos, realitzar
exposicions d’una certa complexitat amb fluïdesa i cohesió, participar activament en
interaccions orals, entre d’altres. Tots aquests sabers s’entenen com el conjunt de
coneixements, destreses, valors i actituds amb relació als diferents tipus de contexts on
es pot dur a terme l’aprenentatge competencial. D’aquesta manera, cada docent pot
