3-L’origen dels homes: antropogonia
1
3- L’origen dels homes: antropogonia
3.1 – El mite de les races
Segons Hesíode, els homes tenen igual principi que els immortals, però la seva
raça va anar degradant-se fins l’actual. En el mite de les races, aquestes
s’anomenen pel metall que representen: raça d’or, de plata, de bronze, la raça
dels herois, i la cinquena de ferro, l’actual.
A l’origen els homes fins i tot compartien taula amb els déus, com a les noces de
Tetis i Peleu, el pares d’Aquil·les.
3.2- Prometeu, Pandora, Deucalió.
Segons altres versions, el creador de l’home va ser el tità Prometeu,
cosí de Zeus. És fill del tità Japet, germà de Cronos. Prometeu té
diversos germans: Epimeteu, Atlant i Meneci.
Creació de l’home. Prometeu va crear els
primers homes modelant-los amb argila, i
Atena va bufar alè de vida sobre la imatge de
fang. Però aquesta llegenda no surt a la Teogonia
d’Hesíode, on Prometeu simplement és el benefactor de la
humanitat, no el seu creador; si va enganyar Zeus va ser
per amor als homes.
Engany del sacrifici. Una primera vegada, durant un
sacrifici solemne, havia fet dues parts d'un bou: a un
costat va posar la carn i les entranyes recobertes amb el
ventre de l'animal, a l'altra hi va posar els ossos cobrint-los amb greix blanc.
Després va dir a Zeus que escollís la seva part; la resta quedaria pels homes.
Zeus va escollir el greix blanc i en descobrir que només contenia ossos, va sentir
un profund odi cap a Prometeu i els mortals van ser afavorits per aquella astúcia.
Per castigar-los, va decidir no tornar-los a enviar foc.
Robatori del foc. Llavors Prometeu va acudir al seu auxili per
segona vegada; va robar llavors de foc a la "roda del sol " i les
va portar a la Terra ocultes a un tronc de fèrula. Una altra
tradició diu que va treure el foc de la farga d'Hefest. Zeus va
castigar els mortals i al seu benefactor.
Pandora. Contra els primers homes, Zeus va idear enviar un
ésser modelat ex professo, Pandora, creada per tots els déus per
portar la desgràcia als humans. Aquesta va anar a casa
d’Epimeteu, que tenia una caixa que ningú, sota cap concepte, podia tocar, i
