¡Descarga Lectura 2 TEMA 6 y más Apuntes en PDF de Biblioteconomía y Documentación solo en Docsity!
Tema 6 F 0E 0 Lectura 2
- Quins són els elements bàsics perquè poguem parlar de cooperació?
a. Biblioteques que comparetixin informació, serveis, etc. Serán necessaris agents que participin en les diferents activitats.
b. Acords que formalitzin la col·laboració. Sense ells els sentit de la cooperació seria més ampli.
c. Normes per poder duur a terme les activitats. Aquesta normativa ha de sevir com a marc de referència.
d. Una estructura organitzativa on estiguin representades totes les biblioteques i els òrgans que coordinaran el correcte funcionament de les activitats.
e. Infrastructures i mitjans tècnics. Les diferents biblioteques han d’aportar els seus mitjans per ser utilitzats en les serveis cooperatius.
f. Objectius, programes globals i projectes concrets.
L’intercanvi de recursos i informacions és una eina molt útil per a resoldre les necessitats informatives, treient un major rendiment als recursos.
- Quins avantatges suposa la cooperació bibliotecària?
a. (^) Estalvi en els costos de les adquisisions i la prestació de serveis.
b. Millora dels serveis
c. Augment de la qualitat
d. Enfortiment de la imatge: les biblioteques que cooperen són més respectades per les seves institucions mare i tenen un millor concepte per part dels usuaris.
e. Proporciona ajuda professional: al estar consorciades poden consultar la resta de biblioteques o bé seguir la política comú.
- Quins són els tipus de cooperació bibliotecària. anomena’ls, descriu-los i posar un exemple real de cadascún.
Els tipus de cooperació bibliotecària poden dvidir-se en dos grans grups:
- Cooperació des del punt de vista geogràfic.
- Cooperació des del punt de vista temàtic
- Cooperació des del punt de vista de la finalitat
Dins el primer grup trobem:
a. Cooperació internacional on les biblioteques de diversos països participen en projectes de cooperació comuns.
És el cas de CALIBRE que agrupa nombreses bibliteques universitàries europees al voltant d’un mateix catàleg col·lectiu.
b. Cooperació nacional a través de la qual les biblioteques d’un pais s’agrupen amb uns projectes comuns. És el cas de REBIUN.
c. Cooperació regional (la col·laboració es redueix a una regió). És el cas del CBUC (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya).
d. Cooperació local: les biblioteques d’una mateixa universitat col·laboren en determinats serveis o tasques, per exemple, la creació d’un catàleg de fons locals.
Dins del segon grup podem trobar:
a. Cooperació general degut a la variada temàtica dels documents, com és el cas de REBIUN que recull, dins el seu catàleg col·lectiu fons enciclopèdics.
b. Cooperació especialitzada que gira al voltant d’una matèria concreta, per exemple, DOCUMAT (especialitzat en matemàtiques).
Dins del tercer grup destaquen:
a. Cooperació basada en productes comuns (per exemple: catàlegs col·lectius). Un exemple podria ser la Llista de distribució informativa de les biblioteques de BiD.
b. Cooperació basada en sistemes automatitzats que pretenen treure el màxim rendiment al programa utilitzat per la biblioteca universitària. És el cas de RUEDO.
c. Cooperació basada en serveis desenvolupats de manera coordinada, com pot ser el cas del Servei de Préstec Interbibliotecàri. Un clar exemple és el programa CONSPECTUS d’avaluació de col·leccions.
d. Cooperació basada en polítiques que busquen coordinar actuacions i procediments de cara a actuar davant les institucions i planificar la gestió de les biblioteques. L’exemple
- Préstec interbibliotecàri: una de les formes més antigues, i més utlitzada, de cooperació.
El seu principal objectiu és aconseguir la major difusió possible de les col·leccions. Per això es requereix una bona organització que permeti la recepció dels documents en el menor temps possible. A més a més, també requereix una normativa específica i una estructura organitzativa on es delimitin les funcions de cada biblioteca cooperant. D¡altra banda la normalització del procés és més important quan les biblioteques són de països diferents.
- Cooperació en la conservació: realització de projectes conjunts de PiC. També es pot cooperar amb el manteniment de dipòsits cooperatius usats per emmagatzemar els documents d’ús infreqüent o les col·lecions valuoses de manteniment constós.
Una altra opció poden ser els programes de microfilamció i/o emmgatzemat òptic de documents, la finalitat dels quals és compratir costos en aquest procés i unis les col·leccions de les biblioteques participants en un mateix format.
Què s’entén per cooperació en línia? Quins són els avantatges respecte a la cooperació “tradicional”?
Defineix “xarxa de biblioteques” i “consorci” i digues i els trets més característics que les diferencien.
Posa un exemple real, en el context cataà, de cada model.
Una “xarxa de biblioteques” és (segons ISO) un “Pla o procediment en el que unitats i biblioteques treballen juntes, compartint serveis i recursos de manera que doni com a resultat millors serveis als usuaris de les biblioteques.
