Resum i idees generals
Un cop hem vist quin és el context del qual neix aquest llibre tant polèmic, però alhora tant
important, L'origen de les espècies, ens hi endinsem. Quan comencem a llegir aquests tres capítols,
entrem en una allau d'arguments en els que l'autor ens explica el perquè ha arribat a les bases de la
seva teoria. A continuació, explicarem quines són les idees més importants.
En el primer capítol, Proves de que l'home prové d'alguna forma inferior, Charles Darwin comença
amb un argument que segons ell evidencia el propi títol del capítol. Afirma que algú que vulgui
saber si l'home prové d'alguna altre ésser, començarà esbrinant si l'home varia o ha tingut sempre el
mateix rostre i capacitat cranial. Si varia vol dir que l'ésser humà ha estat sotmès a canvis al llarg de
la seva història sobre la terra. En aquest tros de llibre, l'autor ens comença a fer preguntes, per tal
que reflexionem i arribem a la mateixa conclusió que ell i que pretén el capítol: L'home prové
d'alguna forma inferior? Sí. Això és el que Darwin busca. Preguntes com: L'home ha donat peu a
altres races o subraces? Si és així, com aquestes estan distribuïdes sobre la terra...
En aquest primer capítol Darwin vol fer-nos plantejar un dubte. L'home sempre ha estat un home?
Ell mateix en aquest primer capítol ens dona la resposta, serà més tard quan ens començarà a dir
perquè no i d'on prové.
En el capítol tercer, l'objectiu de Darwin és demostrar que la diferència entre homes i els mamífers
més desenvolupats no és tant abismal com pensem.
Aquest capítol comença explicant que els humans tenim menys instints que els animals mamífers
inferiors. En aquest moment, ens compara amb els orangutans, una espècie que no menja certs fruits
perquè són verinosos. És aquí on Darwin es pregunta, i a nosaltres també, si això és un fet innat o és
per un aprenentatge transmès de pares a fills, si fos així, seria una evidencia de que homes, i en
aquest cas orangutans, no estem tant lluny de la cadena evolutiva.
Després ens demostra en fets, que moltes de les emocions que sentim els humans, són compartides
amb els mamífers superiors. Sobretot l'estima i l'enveja. Per demostrar-ho ens explica alguna
anècdota. Al llarg del capítol va evidenciant cada cop més, similituds amb mamífers superiors i va
descartant que l'home pugui venir d'un mamífer inferior. Parla del sentit de la bellesa, que no és
exclusiu en l'home i que fins i tot en l'home hi ha diferents concepcions. També parla sobre com els
humans emetem els sons que ens permeten comunicar-se, no tant allunyats de com ho fan els
ximpanzés o altres simis.
Finalment, i per concloure, aquest tros que hem llegit de Darwin, ens ajuda a entendre una mica
més la complexitat de l'evolució i fa qüestionar-nos cada punt, per tal que nosaltres dubtem del que
l'ésser humà sempre havia cregut, que la imatge de l'home restava intacte des de la seva creació.