¡Descarga lecturas sobre el genero y más Resúmenes en PDF de Historia antigua solo en Docsity!
- Cossos i gèneres: perspectives d'anàlisi i aplicacions a l'arqueologia Desmuntant Lara Croft. Dones, arqueologia i universitat --- Mireia López-Bertran
- És el sexe al gènere el que la naturalesa a la cultura? Una aproximació queer per a l'anàlisi arqueològic ''-------- Enrique Moral d'Eusebio
- Geografies de la interseccionalitat: llocs, emocions i desigualtats ----Maria Rodó- de-Zárate
- Investigación feminista, historia de las mujeres y mujeres en la historia en los estudios sobre próximo oriente antiguo ---- Agnès García
- Cossos i gèneres: perspectives d'anàlisi i aplicacions a l'arqueologia Desmuntant Lara Croft. Dones, arqueologia i universitat --- Mireia López-Bertran Estudis de gènere i arqueologia. Als cossos es construeix el gènere, el qual, no es ni dual ni estàtic. S’estudia a traves de la osteoarqueologia. Les dones han permès l’entrada dels estudis de gènere a l’arqueologia pero no es únic d’elles. El feminisme i les qüestions arqueològiques demostren que hi ha masclisme, racisme, sexisme, androcentrisme (al treball de camp)... Conkey i Spector: pioneres en determinar el gènere com a construcció, es variable, evoluciona i canvia, es dona a totes les societats i fluctua en funció de l’entorn. Aquesta concepció de gènere es dona dins del postprocessualisme i postfeminisme. Cal destacar la clàssica divisió binaria, masculí/ femení que deixa de banda la resta de variables. Cal veure les diferencies de gènere pero tb les diferencies dins d’un mateix grup (edat, funció, tasca...): serveix per trencar barreres entre generes i buscar similituds entre diferents generes. Ex: dones i homes sin barba antiga G: mismo grupo. (Pluralitat de masculinitats: esclaus, gladiadors, emperadors, efeminats...) homes normatius exercint violència als no normatius: Foxhall 1998. Nobles maies, construïen la seva feminitat de manera diferent a com ho feien les altres dones de la mateixa societat. Treherne 1995: societats europees edat de bronze: no segueix el model d’assignació de gènere en funció dels materials. VARIABILITAT DINS D’UN MATEIX GENERE I SIMILITUD ENTRE DIFERENTS GENERES ( hi ha moltes maneres d’entendre la masculinitat i la feminitat). Múltiples masculinitats: Alberti. LA CULTURA MATERIAL: crea, manté i reprodueix categories de gènere. A més serveix per entendre com es construeixen les RELACIONS DE GENERE. (MATERIALITAT DEL GÈNERE)
Encara no hi ha un sistema ben estructurat, nomes te competència en alguns àmbits, com l’aparença, la mort, iconografia, vestimenta... aquesta disciplina s’està començant a dur a terme. La creació del gènere es una representació d’accions publiques repetides: vestimenta, gestos, treball... Joyce 2006. FEMINISME DEL REMEI: metodologia que vincula a les dones a la natura i a allò irracional, forma part del discurs tradicional occidental des de la visió masculina: o Tringham: ADD WOMEN AND STIR (afegeix dones i remena) o GENDER ATTRIBUTION APPROACH: identificar dones amb determinats materials o activitats sistemàtics. Així no es pot analitzar el gènere. Gènere (assignació cultural) es una categoria influïda que s’ha desvinculat del sexe (assignació natural). QUEER ARCHAEOLOGY -------. Va més enllà del model binari i heterosexual (heteronormativitat clàssica) que es dona per vàlid sempre. Pero en realitat també hi ha bisexuals, homosex, asexuals, hermafrodites... Dowson 2000. VARIABILITAT BIOLOGICA------ el sexe es biològic pero no es pot nomes hi ha dos sexes naturals, les hormones, els cromosomes, etc va canviant. El cos i els ossos com a material d’estudi, ja que es aquí on es desenvolupa el gènere. La CORPORALITAT, no pot assignar un gènere. I la manera d’entendre els cossos de les dones (l’estudi de les corporalitats al passat) afecta negativament. Boriç, Robb 2008: els cossos formen part de la cultura material, entitats SOCIOCULTURALS que tenen una historia i son objectes de canvi i evolució. Dues maneres d’entendre els cossos: osteoarqueologia (entitat fixa i transhistorica) //// antropologia cultural i ciències socials (fluida i cultural). S’ha de tenir cura de no caure en el DETERMINISME BIOLOGIC. L’estudi del sexe te tres criteris: No es binari No es estable Es un element en construcció No es poden classificar nomes entre masculí/ femení hi ha molta variabilitat 5. maneres de classificar el sexe segons els estàndards americans i britànics:
- Típic masculí
- Probablement masculí
- Sexe indeterminat
- Probablement femení
- Típic femení
- exemple de la plasticitat del cos: esquelets femenins del mesolític i neolític: a Tell Abu Hureyra: desgast als dits dels peus per moldre gra// indis Chumash tb amb models no heteronormatius, esquelets masculins amb desgast típic femení--------- els ossos obtenen gènere a traves de determinades practiques. PLASTICITAT DEL COS, EL GENERE CANVIA.
1994 Teresa de Lauretis va utilitzar el terme teoria queer, per referir-se a les seves demandes. Quan es van apropiar del terme queer, que al principi era despectiu, li van canviar el significat, fent-lo transgressor, plural, divers... la crítica queer ha revelat el caràcter heteronormativista de les ciències socials, diu que la única sexualitat vàlida és la reproductiva -------- estigmatitza, tota pràctica aliena a ella, com l'homosexualitat EXEMPLE: Schmidt (2002) la mòmia dels ALPS tirolesos ÖTZI tenia semen al recte pero es va desmentir i es van negar a investigar-ho, no fos cas que hi haguessin signes d’homosexualitat Les identitats socials – ja siguin de gènere, sexuals, ètniques, etc.- es construeixen de forma cultural, i no natural , 'adscripció a un tipus o un altre d'identitat social és estratègica, no essencialista. Joan Scott (1986) el gènere com a categoria analítica resulta summament útil per a l'anàlisi històric i arqueològic, empleat des de una forma anti-essencialista La influencia de la subjectivitat dins dels estudis arqueològics. L’ interès situat procedeix de les teories del punt de vista o del coneixement situat
- standpoint theories-, significa que la posició social de qui ho investiga te molt a veure. --------- intenció de queerizar l'arqueologia: mantenir una fructífera situació d'oposició al mainstream L’any 2000 la revista World Archaeology va publicar un monogràfic sobre Queer archaeologies, editat per Thomas Dowson (2000b), i quatre anys després va tenir lloc a la Universitat de Calgary el primer congrés mundial sobre la repercussió de la teoria queer a estudis arqueològics, titulat Que(e)rying Archaeology (Terendy et al. 2009). Un exemple de com portar aquestes postures a la pràctica es destacar, el gran potencial d’ aquells casos arqueològics excepcionals que, pel seu caràcter inusual, són aïllats o directament exclosos de la investigació. Munt-Subías (2010)-----reconèixer com a valuós i representatiu allò que l'acadèmia mainstream desestima per ser estrany i minoritari. Dowson: arqueologia queer, es aquella que s’oposa a la norma i fa una critica a la metodologia i al discurs arqueològic, no es tracta de buscar gent gay etc, sinó que neix simplement de l'oposició a la norma, de la positivitat que sorgeix al desconstruir el discurs normatiu. La majoria d'estudis relatius a l'arqueologia del gènere i feminista ha recaigut en la investigació remediadora, i no en una crítica radical a tots dos conceptes (gènere, sexe). Alguns autors han denunciat la presència de sesgos heteronormativistas en l'estudi del comportament sexual dels primers homínids de la nostra genealogia evolutiva i de la pintura rupestre. Las arquitecturas del deseo: creu que la disposició i morfologia dels espais arquitectònics influeixen directament en la construcció d'identitats sexuals i condicionen el desenvolupament de les activitats sexuals.
Semblant a la tº SIMETRICA (González Ruibal 2007): subjecte i objecte - entès aquest últim no només com artefacte, sinó també com a cos, arquitectura, paisatge - es constitueixen recíprocament Otras criticas queer:
- Influència del concepte de família heterosexual monògama típica de les societats actuals de l’occident Contempo
- La importància de les relacions interpersonals i el paper de l’homofòbia
- La importància de la resta de sentits
- No pot ser una disciplina mes dins dels estudis de gènere
La diferencia sexual bajo una mirada queer: ¿es el sexo algo natural?
L'antropòloga i activista nord-americàna Gayle Rubin va proposar el concepte de sistema sexe-gènere en el seu article El tràfic de dones, publicat el 1975: Tot grup humà construeix una diferenciació a nivell anatòmic que percep com a natural: el sexe, a partir de la qual produeix una distinció cultural: el gènere. Algunes investigadores diuen que el sexe també esta culturalment construït, degut a la variabilitat que presenta la morfologia genital de l'espècie humana, inclús el llenguatge de la assignació sexual: el clito-pene, el micro-pene, el micro-falo o el pene-clítoris. Cas dels guevedoche ( de Rep Dominicana): persones que neixen amb síndrome de deficiència de la 5α-reductasa- 2 : estructures genitals ambigües. Según el antropólogo Gilbert Herdt, els dominicans els hi donen un significat cultural, categoria de gènere liminal, rasgos propis del estàndards masculins/femenins. Kathryn Ringrose (1994, 2003) dentro del Imperio Bizantino, la noción de eunuco varió a lo largo del tiempo. Aquells que no podien tenir fills, els castrats etc... Sandra Hollimon: formes de sexe no encasillables. Ex: Chumash de California : forma de gènere aqi/axi: persones de sexe masculí atraidas por el mateix sexe, que realitzaven tareas femenines. També ho eren les dones postmenopaustiques ja que no es podien reproduir. Factor definitori: la esterilitat ------------------------ pot ser una de les bases biològiques implicades en la constitució d'un sistema sexe-gènere, més enllà de la morfologia genital. Herdt: Tercer sexo: aquelles formes no normatives La biòloga feminista Anne Fausto-Sterling: tres noves categories de sexe:
- Los HERMS: un ovari i un testicle, també coneguts com hermafrodites
- Los MERMS: o pseudohermafrodites mascle, amb testicles i òrgans externs femenins.
- Los FERMS: pseudohermafrodites femella que tenen ovaris i òrgans externs masculins Això demostra que el sexe no està lligat a una realitat anatòmica única i invariable. Thomas Laqueur en La construcción del sexo: el sexologo e historiador expone cómo ha variado la percepción del sexo anatómico y su conceptualización. Existieron dos
Como afirma Margarita Díaz-Andreu: “la cultura material posee una naturaleza activa y por lo tanto se usa no solamente para construir y mantener las relaciones de género, sino también para oponerlas y transformarlas” * el sujeto y el objeto se construyen mutuamente. Exemplo: el género, lejos de ser innato, se reproduce y aprende mediante la socialización – vehiculada, especialmente en las primeras etapas de la vida, a través del juego. Esta tº de a performatividad ha sido empleada por muchos arqueologos:
- Rosemary Joyce (2000) interpretar el papel que jugaban las representaciones pictóricas de mandatarios mayas durante el Periodo Clásico a traves de vestimentes, gestos etc
- Alberti: en el egeo, arte minoico del Periodo Neopalacial, color, vestimenta... En la construccion de esta performatividad tb influyen campos sociales como la edad, la clase, la etnia... por eso es imprescindible tener en cuenta que la muerte, y con ella el ajuar, muestra sólo la última etapa de vida de los sujetos, no la trayectoria vital completa de la persona. Estas concepciones son dificiles en cuanto al caràcter interpretativo de las muestras y resultados arqueologicos. Por ejemplo, no todos los sujetos cuyo ajuar funerario no se corresponda al de una forma de género específica de su sociedad han de poseer una identidad queer Connell y Messerschmidt (2005) concepto de hegemonía: hay formas no hegemónicas, pero igualmente normativas. Hay variabilidad dentro de la concepción del género. Al determinar que hay géneros hegemónicos se da por hecho que también hay géneros NO hegemónicos Yates: Frameworks for an archaeology of the body: hay formas de masculinidad no hegemónicas. Representaciones antropomorfas rupestres de Göteborgs och Bohuslän (Suecia) muestran la codificación de dos tipos de masculinidades. Ninguno estaba más o menos normativizado. Como dice Hernando, que haya una tercera categoría no rompe con la rigidez, el concepto i el binarismo de la idea de genero actual. Se dice que las personas no reproducen exactamente las formas de género hegemónicas y normativas de su propia sociedad, sino que negocian su adscripción a ellas. Towle y Morgan: el tercer genero se trata, de un término reduccionista que limita la flexibilidad y el dinamismo con que se expresa el género en distintas sociedades. La concepció binària existent des dels anys 50 va ser qüestionada durant la década dels 90 de la mà del moviment queer amb l'aparició del tercer gènere. Aquesta nova concepció és de gran utilitat per l'epistemologia arqueològica quan s'aplica a binomis com ara: persona / societat, naturalesa / cultura, o ment / cos.
Adoptar un punt de vista queer implica assimilar l'existència de formes de gènere, sexe, i sexualitat no normatives i en la qual el masclisme i l'homofòbia es deixen de banda per a la investigació Es necesario desarticular esta asociación entre sexo-naturaleza y género-cultura para discutir, en primer término, el carácter pre-humano y universal del sexo. Hay 5 rasgos que varían transculturalmente para determinar el sexo/genero: psiquiatra estadounidense John Money – la apariencia de los genitales externos, la de los internos, el sexo genético, el hormonal y el gonadal. Estas diferencias sexuales también varían según temporal y culturalmente (Thomas Laqueur). En torno a esta noción de diferencia sexual que se construye el género (Tº DE UN SOLO SEXO O DE DOS SEXOS) las categorías tercer sexo y tercer género, propuestas por Gilbert Herdt, simplifican un esquema que debe ser comprendido y analizado como dinámico y flexible. Que el género sea performativo implica que éste se manifiesta en la práctica de forma variable. La prehistoriadora Almudena Hernando: el uso de la categoría género debe emplearse con precaución, pues implica de forma intrínseca una relación de poder que no siempre ha existido. Para la autora sólo se puede hablar de género en el momento en el que, dentro de una misma sociedad, existen personas dotadas de una identidad individualizada Chelsea Blackmore sugiere, desesencializar cualquier tipo de categoría o identidad empleada en el análisis arqueológico, al margen del sexo o el género, con el objetivo de evitar anacronismos Leah Getchell: supone un mayor holismo, una arqueología inclusiva que asimila la existencia de formas de sexo, género y sexualidad no normativas y en la que el machismo y la homofobia no tienen Geografies de la interseccionalitat: llocs, emocions i desigualtats - Maria Rodó-de-Zárate Article inclòs a la revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia Aquest article tracta sobre l’estudi de les desigualtats socials des d’una perspectiva interseccional, emocional i geogràfica. Relief Maps (mapes de relleu) com a un mètode per a treballar les geografies de la interseccionalitat. No serà fins als anys vuitanta quan Kimberlé Crenshaw introdueix el terme d’” interseccionalitat” per poder “descriure les interconnexions existents entre la raça i el gènere en les dones negres” Hi ha una manca de propostes de metodologia per poder tractar el tema. Pero es recolza en les tº de Patricia Hill, Valentine o McCall, les quals destaquen la importància dels marcs geogràfics i d’espai per les teories de perspectiva feminista. La seva intención era mostrar com les lluites i les experiències de les dones negres no podien ser explicades ni per la teoria feminista ni per l’antiracista de forma separada, ja que entre les dues semblaven
importants d’aquest mètode és el seu caràcter visual, un fet que ens ajuda a simplificar la complexitat en certs àmbits o anàlisis. Els Relief Maps demostren ser un bon mètode per poder mostrar els diferents àmbits de desigualtat i les relacions entre estructures de poder, així com amb l’espai en el qual es troben, és a dir, la utilització de la geografia com a nou camp en l’estudi de les desigualtats i les emocions individuals.
- Maria Mercè Marçal i la triple opressió Kimberlé Crenshaw : Les seves contribucions seguien els intents de les feministes negres de desplaçar el subjecte normatiu del feminisme, és a dir, la dona blanca, occidental, heterosexual i de classe mitja, que havia estat fns aleshores la mesura de la política feminista. Aquest metode té en compte la diferència i és capaç d’encabir i analitzar noves formes d’exclusió i marginalització que han estat invisibilitzades o que poden aparèixer en un futur. D’altra banda, també mostra que no hi ha víctimes pures, sinó que es pot estar alhora al marge i al centre, ser opressora i oprimida simultàniament. Pel què fa a les potencialitats metodològiques, té una aplicabilitat universal perquè pot ser útil per entendre qualsevol pràctica social o confguració cultural. Algunes recerques, al tractar les categories com a opressions que se sumen o s’afegeixen les unes a les altres, implica una separació de les opressions de forma que les essencialitza altra vegada. Irònicament, Aquesta crítica s’ha fet a la mateixa Crenshaw que, amb la voluntat de veure com les categories es relacionen entre elles i s’entrellacen porta a entendre-les de forma separada i essencialitzada. És a dir, entendre que hi ha estructures de poder que es creuen entre elles parteix d’una concepció de les mateixes estructures com a independents i no permet que es posi el centre d’atenció en com les estructures interseccionants es modifquen i es constitueixen les unes a les altres, ni com la interrelació canvia la natura de les pròpies categories. Butler, sobre l’etc. aquesta mateixa crítica a l’ús de les categories és a la vegada la seva limitació política més rellevant, ja que sembla que la interseccionalitat no és capaç ni d’abolir les categories ni d’usar-les de forma diferent a la fragmentària, essencialitzadora. limitacions metodològiques: la interseccionalitat no té cap direcció metodológica, no té una anàlisi estructural i no estableix cap paràmetre delimitat en base al qual treballar. és una pràctica habitual relacionar en una recerca el gènere i la sexualitat o la classe i el gènere, no queda clar que això sigui una anàlisi interseccional. ¿Si la interseccionalitat ha de tenir en compte diferents estructures de poder i les diferents dimensions dins de cadascuna, són aquestes recerques ja de per si interseccionals?
terminologia de McCall, tres tips d’estudis interseccionals, en base a l’ús que fan de les categories i a les posicions que adopten respecte a elles
- els anticategorical (lligats al postestructuralisme, deconstrueixen les categories i no basen en elles els seus estudis)
- els intracategorical (lligats al feminisme negre, prenen grups socials concrets situats en punts determinats de les interseccions)
- els intercategorical (postura que la mateixa autora defensa, pren les categories de forma provisional i n’analitza les relacions de desigualtat que poden existir entre elles). Amb els Relief Maps no es representen les categories directament sinó que es tenen en compte d’una forma fluïda, no rígida i no imposada, tenint present en tot moment les posicions de privilegi i opressió que s’ocupen en les diferents estructures de poder, donant compte de l’experiència viscuda. Es posa el lloc com a fonamental per a l’anàlisi de les relacions de poder i els processos de formació dels subjectes, tant per com (i on) es pateixen les opressions. són les estructures les que es representen en els Relief Maps, no les categories no es representa el genere pero si l’opresio o el privilegi d’aquest llocs segons 4 tipologies:
- lloc d’oporessio (experiència de malestar important encara que només sigui causada per una identitat)
- llocs d’interseccions controvertides (on se sent malestar a causa d’una identitat concreta però que són font de benestar o alleujament per una altra identitat)
- llocs neutres (llocs on cap identitat és rellevant)
- llocs d’alleujament [relief ] (llocs que es busquen o es creen perquè alliberen d’alguna identitat que oprimeix en altres llocs o perquè generen molt benestar) La variació de l’experiència (i per tant de l’opressió i el privilegi) està fortament condicionada pel lloc. El Relief Map mostra com per a cada lloc hi ha una experiència diferent que té a veure amb determinades relacions de poder no és un “gràfc” ni una quantifcació de l’experiència viscuda sinó una representació de la interseccionalitat com a experiència viscuda. una línia que porta als llocs de “relief”. Representa moviment. les fletxes apareix com a eina per a pensar sobre les causes de l’opressió. Amb la Queralt destaca quines són les identitats que no estan de relleu. Per exemple, l’ètnia és una qüestió que ni tan sols esmenta. Per a una anàlisi interseccional de les dades, tan rellevant és veure quines identitats estan de relleu com quines no i per què
El que maneja la historia, las ideas, conceptos etc tiene en sus manos el imaginario colectivo, tiene cierto poder. Ayudamos a articular el presente y el futuro. Ciertos sesgos, entendidos como una especie de “discriminación positiva” en la investigación, pueden ser incluso deseables cuando tienen como finalidad defender la justicia social. Por consiguiente, se trata, más que de evitar cualquier sesgo, de identificarlos y analizarlos para, así, tratar de contrarrestar los que tienen efectos negativos, como la potenciación de la desigualdad entre hombres y mujeres. Las tº críticas no quieren eliminar los sesgos, solo saber identificarlos i no jerarquizarlos. Exemplo: la investigación feminista: con un claro objetivo político, puede formar parte de los estudios de género, pero no todos los estudios de género podrían calificarse de investigación feminista. Susan Pollock: potencial de la investigación feminista para el análisis del Próximo Oriente Antiguo Androcentrismo: “visión del mundo y de las relaciones sociales centrada en el punto de vista masculino” es una visión del mundo que privilegia y coloca jerárquicamente en la cima el punto de vista construido como masculino en detrimento de ciertos puntos de vistas, actividades, etc. asociadas a lo femenino.
- Mi punto de partida es constructivista y no esencialista, de modo que no creo que podamos adjudicar características innatas diferenciales a hombres y a mujeres.: conceptos clave para usarlos como categorías analíticas que sirven para identificar posibles sesgos androcéntricos. “Gender archaeology” como el “añadir mujeres y agitar” (Tringham): tras “buscar mujeres”, éstas fueron “añadidas” en una “historia de las mujeres”, como si ellas no formaran parte. Hay que dar un paso más allá, aparte del añadir mujeres y agitar. Para que estos estudios sean de interés general y formen parte de los discursos generales. INTEGRAR A LAS MUJERES EN LA HISTORIA Donna Haraway, “Una feminista es alguien que lucha por las mujeres en tanto que clase y por la desaparición de esa clase” FEMINISMO DE LA DIFERENCIA ------- FEMINISMO DE LA IGUALDAD l Manifiesto para cyborgs de Donna Haraway: Para construir tanto la historia de las mujeres como una historia en la que las mujeres quepan considero necesario identificar, analizar y tratar de contrarrestar los sesgos androcéntricos. Herramienta: las epistemologías feministas. Audre Lorde: “las herramientas del amo nunca desmantelarán la casa del amo” ----------- 2º objetivo epistemología feminista: cuestionar y repensar cómo se ha dado el proceso de producción del conocimiento.
Marcos teóricos para desmantela lo anterior: años 80 del siglo XX: Nancy Hartsock: denuncia que mientras que la “masculinidad abstracta” se considera fundamental para trazar el panorama general de la historia, el “punto de vista feminista”, precisamente porque se presenta como un punto de vista específico y concreto, se considera como algo que puede afectar sólo en algunos casos particulares, y que por lo tanto no merece ser considerado en la mayor parte de las ocasiones cuando se trata de dibujar el panorama general al que aludíamos antes. andra Harding: epistemología del punto de vista” quienes están en posiciones subordinadas tienen un punto de vista privilegiado, ya que su punto de vista es menos sesgado que el de sus opresores en relación a ciertos asuntos Donna Haraway. Ciberfeminismo. Conocimientos situados: no es posible llevar a cabo una investigación de manera neutra u objetiva, puesto que nuestra investigación está siempre sesgada por nuestro punto de vista, un punto de vista que no podemos eliminar por completo. La “objetividad feminista” no puede ser otra que la del conocimiento situado Todas pretenden dar herramientas para que podamos detectar cómo nuestras ideas preconcebidas afectan al modo en que llevamos a cabo nuestra investigación: objetividad fuerte: falacia de la objetividad Bernard Knapp: el problema no está en aquellos que son subjetivos, el problema está en aquellos que creen que están escribiendo una arqueología objetiva, apolítica y libre de ideologías. 1º idea La epistemología feminista: es una propuesta teórica del postfeminismo (androcentrismo) comparable al postcolonialismo: etnocentrismo DESIGUALDAD Y SESGOS ANDROCÉNTRICOS EN ASIRIOLOGÍA Casos de estudio en los que los puntos de partida son, a mi entender, androcéntricos. 1º los que presentan a las mujeres como indefectiblemente vinculadas y condicionadas por sus cuerpos, mientras que asocian a los hombres a lo abstracto. En segundo lugar, me detendré en los que asumen la existencia de una clara separación entre la esfera de los hombres y la esfera de las mujeres y que, por ello, tratan de encontrar, en los casos de estudio, trazas de esta neta separación, vista como eje central que articula y divide la sociedad. 3.1. “MASCULINIDADES ABSTRACTAS” VERSUS “PUNTO DE VISTA FEMINISTA” EN ASIRIOLOGÍA Mostrar a las mujeres como completamente condicionadas por sus cuerpos puede llevar a resultados sesgados.
la división del trabajo es absoluta: si los hombres lo hacen, las mujeres no pueden, o tienen prohibido hacerlo, y viceversa Arqueologías de la complejidad. Dar por sentado que el sexo y el género son los ejes fundamentales a partir de los que se articula la organización del trabajo (olvidando así edad, especialidad, rango), puede llevarnos a resultados de investigación sesgados. Ejemplo: sector textil tanto en el Lagaš Presargónico como en la Tercera Dinastía de Ur y los/ las capataza ¿el sexo o el género eran factores centrales para asignar ciertas tareas a ciertas personas o si, en cambio, simplemente eran un factor más a tener en cuenta (aunque no el central) o incluso un factor que no era relevante en ciertos contextos? Michael Heyd, en una reciente reflexión acerca de si tiene futuro el estudio del pasado, alerta de que el problema es que nos movemos sólo en los extremos, y debemos encontrar la gama de grises. por este relativismo por lo que la historia ha dejado de parecer útil a la sociedad
