¡Descarga Lectures català selectivitat y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!
LA PLAÇA DEL DIAMANT
ARGUMENT
Natàlia és una nena òrfena de mare, ingènua i bondadosa , que treballa de dependenta en una pastisseria. Coneix en Quimet, un ball a la Festa major de Gràcia, es casa amb ell i té dos fills. La relació amb en Quimet, capgira la seva vida: comença una espiral d’angoixa i opressions, i és quan comença la pèrdua d’identitat (la noia deixa de ser Natàlia per esdevenir Colometa). La invasió de coloms que cria en Quimet a casa simbolitza aquesta opressió. Llavors, quan Natalia madura es rebel·la contra el seu marit com a acte de maduresa i afirmació personal, i comença la recuperació de la identitat. (La revolta interior es produeix de manera paral·lela a la revolució exterior amb l’inici de la Guerra Civil Espanyola). En Quimet mor a la Guerra , i aquest fet, juntament amb la desolació de la postguerra, i la precarietat que passen els seus fills la porta a pensar en el suïcidi col·lectiu , d’ella i els seus fills, mitjançant salfumant. El projecte no tira endavant perquè l’adroguer (Antoni) que li ven el salfumant li ofereix feina , i més tard, un matrimoni que li proporciona l' estabilitat econòmica ; continua recuperant la seva identitat. ( Antoni és mutilat per la Guerra, i això estalvia a la protagonista el trauma de les relacions sexuals). En la postguerra , viu en una societat convalescent, i tot i les millores econòmiques i socials, el dolor interior persisteix. Viu tancada dins la nova casa i vells fantasmes del passat la visiten (sent angoixa al pensar que en Quimet podria estar viu). Això la fa voler sortir de casa, i així comença a construir un món personal que esdevé mític, on no diferencia la realitat del somni. Finalment, Natàlia fa un viatge catàrtic en el seu passat i es desprèn d’ell amb un ganivet i en forma d’un gran crit. →El ganivet simbolitza l’assassinat del passat, i el gran crit simbolitza l’esforç que fa que surti l'angoixa acumulada. ESTRUCTURA Plantejament → Época de la República. Coloms i maternitat. La Natàlia pateix la pèrdua d’identitat. Quan la Natàlia viu amb en Quimet fins que mor amb els coloms. Hi ha el naixement dels fills. La feina de la Natàlia netejant cases. La cria de coloms (per problemes econòmics). Té molta feina i no pot gaudir la maternitat. Per en Quimet es un triomf ser pare. Capítols 1-17. Nus → Guerra Civil. Tensions polítiques i l’inici de la guerra civil. Quimet mor i hi ha el renaixement de la Natàlia i comença a recuperar la seva individualitat. Es desfà dels coloms sacsejant els ous (perquè hi ha una gran invasió). Manca de recursos econòmics i dificultats per criar als fills. Capítols 18-32. Desenllaç → Postguerra. Desolació de la postguerra coincideix amb el projecte de suïcidi (evitat gràcies a la proposta de l’adroguer; porta a l’esperança). Alliberament de la Natàlia. Lenta conquesta d’espai de tranquilitat que es recolza en el record i en el somni. Recuperació després de la malaltia (postguerra). Hi ha el casament amb l’Antoni, casament de la Rita. Capítols 33-49.
El fil conductor de l’obra consisteix en una evolució de la vida, estretament lligada amb una col·lectivitat i a la història. TEMPS La novel·la abraça des de 1928 fins al 1950 , on apareixen certs actes de la Història d’Espanya. És el cas de la 2ª república (14 abril 1931), on destaca l’acció d’en Quimet, el qual amb la seva moto i el seu fill darrera va corrent pels carrers de Barcelona onejant la bandera republicana. Així doncs la novel·la compren una generació (des del casament de la Natàlia fins al casament de la Rita). A quasi tota la l’obra trobem una estructura lineal , malgrat això al començament de l’obra en Quimet promet a la Natàlia que en un any es casaran. Durant el temps de guerra i postguerra trobem moltes vegades el flashback (s’utilitza per a que la Natàlia pensi en temps anteriors). Durant el començament de l’obra es veu com entre capítol i capítol el temps que passa no és molt extens. Tot i això, trobem un pas d’un any entre que la colometa i en Quimet es casen, i un any i mig quan neix la Rita. Però a mesura que la historia es va ampliant el transcurs del temps es fa més gran. SÍMBOLS Quadre de la senyora Enriqueta → Apareix en el capítol quatre i presenta una sèrie de llagostes amb cap d’home i cabells de dona que simbolitzen la desaparició de l’oposició entre els dos sexes (com si no hi hagués distinció entre els dos sexes), l’igualtat entre els dos sexes. Serà un regal que la senyora Enriqueta farà a la Rita (filla de la Natàlia) el dia del seu casament, per simbolitzar l’alliberament de la dona. Coloms → L’evolució i els canvis que experimenten aquests són un desdoblament simbòlic de la vida de la protagonista. Metàfora paral·lela al de la maternitat, ja que és en Quimet qui vol criar fills i coloms a l’hora, però que se n’encarregui la Natàlia, no ell. Seràn el símbol suprem de l’opressió que experimenta la protagonista (a ella se li diu Colometa). L’arribada dels coloms coincideix amb l’inici dels grans problemes, històricament i personalment. De la mateixa manera que ho ha fet en Quimet, els coloms entren en la vida de la protagonista i imposen la seva voluntat; simbolitzen la submissió de Colometa als capricis de Quime. Al final de la novel·la, el significat dels coloms canvia, i seràn un element fonamental del record de la Natàlia que reviu el seu passat com si fos un somni. Colors →Es relacionen amb la sensualitat del món que evoca Rodoreda al llarg de tota la seva obra (són molt importants en totes les seves obres). Per exemple: el vermell significa passió, i a vegades sang menstrual, i com a conseqüència, la sortida de la infància viscuda com un trauma. Nines de la casa (botiga) dels hules →Són el símbol de la infantesa, la felicitat i la il·lusió. Flors →Un element de contrapunt al dolor i l’angoixa de la Colometa. Seràn símbols de pau, equilibri, harmonia, i que la vida es regenera continuament.
Quimet → Coneix a Natàlia en unes festes majors de Gràcia i balla amb la Natàlia; un any després es casaran i llavors tindràn dos fills. Des del principi de la novel·la veiem que té un caràcter masclista, autoritari i desconsiderat; això ho veiem quan vol que Natàlia deixi la feina (perquè al pastisser “se li envan els ulls”). Té a Natàlia sotmesa als seus desitjos, ell sempre va per davant (el seu mal de cama és més gran que qualsevol mal que pugui tenir la Natàlia) i la Natàlia sempre té la culpa de tot (ex: quan perden les claus). Físicament: Té ulls de mico (descripció que fa Natàlia el primer cop que la veu) Relació sexual/afectiva amb Natàlia: La nit de nuvis dura una setmana i també arriba a pegar-la. Es queden tancats dins el pis per una setmana, perquè ell volia ser pare i volia demostrar les seves habilitats. També, quan en Quimet parla de “Pobra Maria” és per posar-la gelosa, perquè ni en Cintet ni en Mateu no saben res de cap Maria. Antoni →Adroguer de les veces dels coloms del Quimet. És el “raig d’esperança” dins la vida de Natàlia ja que, en el moment on Natàlia decideix realitzar el suïcidi col·lectiu, l’adroguer li ofereix feina com a netejadora de la seva casa (en la qual, si deixen la porta oberta, entren a vegades rates). Es preocupa molt per la Natàlia i li demana matrimoni (ja que ell, a causa de la guerra, no podia tenir fills, i si es casava amb la Natàlia ja formava una família). Això porta a Natàlia estabilitat econòmica; Natàlia comença a tenir més autoritat. Rita → Filla petita de la Natàlia. De petita imita accions del seu germà. Quan madura i es fa gran, té un caràcter fort i revolucionari per l'època (no té problema en dir la seva opinió i al principi no li interessa gens casar-se), també és molt tossuda (com en Quimet), i s’assembla físicament al seu pare. Vol marxar, veure món i no comprometre’s; al final s’acaba casant amb en Vicenç (al principi s’hi negava, però, durant la boda, confessa a la seva mare que des del principi que ella està enamorada del Vicenç). Toni (fill) →Primer fill de la protagonista amb en Quimet. Quan era petit era tossut i desobedient, plorava molt, i també imitava al seu pare (feia veure que anava coix). Quan neix la seva germana (Rita), sent molta gelosia per ella fins al punt de voler fer-li mal físicament. Donada la pobresa, Natàlia no pot alimentar-se a ella i als seus fills i, seguint la recomanació de Julieta, envia al Toni a unes colònies de nens contra la seva voluntat. Al tornar, esdevé més tranquil i callat. Quan es fa gran i madura, és bastant racional i comprensiu. De quan vol ser com el seu padrastre i portar el negoci de l’Antoni (no vol marxar de casa). Cintet →Un dels millors amics del Quimet, i company d’aventures. Comparteix moltes idees amb en Quimet, i és en Cintet qui anima al Quimet a començar el projecte dels coloms; també ajuda a la parella a trobar casa (la qual en Quimet va fer pagar la meitat a la Natàlia, cosa que no va agradar al pare de la Natàlia). Junts s’allisten com a soldats i van junts al front d’Aragó, on moren. Mateu → Casat amb Griselda, tenen una filla, es separen i la Giselda l’abandona i el deixa sense filla. Acaba afusellat. és amic d’en Quimet, és ros i té els ulls blaus. Ajuda en Quimet i la Colometa a fer les reformes del pis.
Enriqueta → És tafanera i curiosa. Treballa venent castanyes i moniatos a l’hivern, i a l’estiu ven cacauets i xucres. És la persona de confiança de la Natàlia pels consells que li dona. Apareix per primera vegada en el quart capítol i se n’alegra del casament entre la Colometa i en Quimet. Físicament: és alta, té la boca de rap i el nas de paperina. Sempre va vestida igual, dúu mitges blanques i sabates negres. Sempre va neta i li agrada el cafè. Julieta → Amiga des del principi de Natàlia. Durant la guerra treballa en unes colònies de nens (recomana a la Natàlia que porti al Toni allà, perquè ells tres passen gana). Es retroben durant la guerra i Julieta li explica els seus amors amb un soldat que ha conegut. Vicenç →Marit de la Rita. Es presenta un dia a casa de l’Antoni per demanant-li a aquest si podia casar-se amb la Rita; per això considerem que és bastant tradicional per ser jove; i també insisteix bastant a que la Rita es casi amb ell. També és propietari d’un bar. Pere → El coneixem per ser el promès de la Natàlia, abans que aquesta renyi amb ell per començar una relació amb en Quimet. En Pere queda molt abatut després de la ruptura: amb la veu escanyada i les nines dels ulls amb el color entelat que li tremolava, em va dir que li havia desfet la vida. Que l’havia convertit en una mica de fang de no res. Treballa de cuiner a l’hotel Colón de Barcelona, davant de la Catedral. Es descrit per la Natàlia com a “bon xicot que mai no m’havia donat disgust, només endeirat amb el seu ofici i un bon treballador. Mare del Quimet → Viu sola, perquè si hagués de viure amb el seu fill no s’acabarien d’avenir gaire. Se la descriu com una dona faluga, petitona i bellugadissa. La pentina una pentinadora, amb moltes ondes. És creient, com demostra el Sant Crist que té a sobre del capçal del llit i pels rosaris que li regala, a la Colometa, el dia que la coneix. Té la casa plena de llaços. És una persona conservadora. Andreuet → És l’aprenent d’en Quimet a la botiga. Mossèn Joan → És el mossèn que s’encarregarà d’oficiar el casament entre la Colometa i en Quimet, qui coneix des que era ben petit. Se’ns presenta amb un vestit de color de l’ala d’una mosca.
TEMÀTICA
Tradició i modernitat A Aigües encantades la tradició ve representada pels poderosos del poble com el Mossèn Gregori o el Pere Amat, el cacic. Mentre que la modernitat està vinculada al foraster i a la Cecília. El poble estarà dividit en aquestes dues ideologies: les que pensen que les aigües dels gorgs podrien salvar la sequera del poble i el que pensen que les aigües són sagrades i no es poden manipular. El poble es nega perquè aquest fet trencaria amb el que ells han cregut tradicionalment. Religió i raó Aquesta oposició també és present. Ja que el poble no es racional, i pensa que és un fenomen diví el fet que no plogui al poble i per aquest motiu pelegrinen i preguen per a que plogui. En canvi, les forces modernistes en aquest cas la Cecília i el foraster, són racionals, i són capaços d’arribar ala conclusió de què es poden aprofitar les aigües que generen el gorgs per acabar amb la sequera del poble, però aquestes aigües es consideren sagrades per a la gent del poble. Cal remarcar que la religió tenia una influència asfixiant en la societat del segle XX. Les oracions i els precs del mossèn per aconseguir el miracle de la pluja contrasten amb la solució científica que proposa el Foraster. Obscurantisme i ciència El poble és obscurantista, pensa que tot és obra de Déu i es nega a la cultura i a instruir-se. Aquest fet és culpa en part del mestre del poble, Vergés, que el seu caràcter vacil·lant impedeix que tingui lloc aquesta tasca i també són culpables els poderosos del poble que els convé aquesta ignorància. En canvi, un cop més, són el foraster i la Cecília els que creuen en la ciència i en que és aquesta ciència la solució al problema de la manca d’aigua, ja que el poble pensa que les aigües estan estancades però la geologia indica que és aigua corrent, viva i fertilitzadora que passa per la superfície sense reportar cap mena de benefici. Ignorància i coneixement Puig i Ferreter no culpa al poble de la seva ignorància, deixa clar que els culpables són les forces oligàrquiques. El poble és representat com una pedra que continua ancorada en la tradició i el passat. El Foraster intenta posar un mirall davant la ignorància de la gent del poble, fet que els fa reaccionar amb violència i amb ganes de destruir aquell que els ha encès la llum dels defectes de la seva ignorància. Camp i ciutat L’obra escriu en un moment molt concret de la història catalana: el moment de l’aparició d’un món urbà més desenvolupat que xoca amb la immobilitat. Els personatges que personifiquen el progrés (Cecília o Foraster) s’ha educat a la ciutat, mentre que els personatges que personifiquen l’endarreriment i la ignorància, que rebutgen el progrés provenen del món rural. Aquest enfrontament està històricament documentat: els joves artistes de comarques emigraven a Barcelona per poder expressar lliurement el seu art i les seves idees de progrés. Acció i inacció Mentre que els personatges que personifiquen el progrés actuen per a fer canviar la situació (Foraster i Cecília), la resta només preguen i no actuen esperant la pluja com un miracle. Fatalitat i transformació Segons el poble, només un miracle pot salvar el poble de la sequera i que si no plou és com a conseqüència dels seus pecats. No plou perquè no ha de
ploure. En canvi, la Cecília i el foraster són partidaris de la transformació i nous projectes de progrés per a aportar aigua i salvar al poble de la sequera. Conflicte individual i conflicte col·lectiu; conflicte generacional i conflicte ideològic. PERSONATGES Principals Pere Amat → És el cacic (terratinent) del poble (amo). És un home poderós i important, tossut i masclista, venjatiu, autoritari, molt religiós i antiquat que es pensa que a casa seva tothom ha de seguir les seves regles i les seves normes. Cecília → És la filla de Pere Amat. És una noia jove al voltant dels 20 anys, estudiant universitaria, d’idees obertes i amb un nivell cultural força alt. És tossuda, emprenedora i forta. Foraster → És alt, amb el cabell ros, els ulls blaus i elegant. És un home intel·ligent i culte, sensat, cautelós, sincer i respectuós, però fins a un límit. Intenta solucionar un problema al poble i quan l’escridassen, ell s’hi encara i els hi diu que en pensa d’ells. Secundaris A favor del Foraster En contra del Foraster Romaní → És el pastor del poble. Senyor Vicenç → És el veterinari del poble. Bartomeu i el Manso → Són els jornalers. Bràulia → És la dona d’en Romaní. Juliana → És la dona d’en Pere Amat (mare de la Cecília). Mossèn Gregori → És el mossèn del poble. Trinitat → La dona del batlle. Joan Gatell → És el batlle (alcalde) del poble i amic de Pere Amat. Aquest és l’únic personatge que evoluciona al llarg de l’obra; al principi estava a favor de Pere Amat i al final ja no està segur de la seva opinió. Vergés → És el mestre del poble, amic de la Cecília i és l’únic personatge que no té una postura ben definida sobre el conflicte del foraster. RESUM PER ACTES ACTE PRIMER (pàg. 43-77) L’obra comença a casa d’en Pere Amat i la seva esposa Juliana. La filla d’aquests, la Cecília, és el personatge principal. És una noia poc religiosa, i això causa un conflicte amb els seus pares. L’acte es desenvolupa amb diferents discussions entre la Cecília i els seus pares, amb la religió com a tema principal. La Cecília amenaça als seus pares d’anar-se’n si no accepten la seva manera de pensar, i el pare d’ella, l’amenaça dient-li que no acabarà la carrera i li cremarà els llibres i, gustosament, la farà fora de casa. El senyor Vergés, el mestre del poble, present en les discussions de la primera escena, suposa un suport per la noia. Enmig d’una discussió, apareix en Joan Gatell, alcalde del poble i espòs de la Trinitat, anunciant l’arribada d’un foraster que assegura portar solucions pel problema de sequera i que vol parlar amb l’alcalde, i decideixen anar a buscar al Mossèn Gregori. Aquest es
