CATALÀ SELECTIVITAT 2020, Exámenes selectividad de Catalán

¡Descarga CATALÀ SELECTIVITAT 2020 y más Exámenes selectividad en PDF de Catalán solo en Docsity!

IES Duc de Montblanc

Català Selectivitat 2018

Sintaxi, fonètica, tipologia textual i lèxic.

Cristina García Maig – juny 2018

LES ORACIONS COMPOSTES

Les oracions compostes són aquelles que estan formades per dos o més verbs i, per tant, la componen dos o més estructures de subjecte i predicat. Aquestes poden ser coordinades o subordinades.

ORACIONS COMPOSTES COORDINADES

Són oracions formades per dos o més verbs que estan al mateix nivell i s’uneixen mitjançant un element d’enllaç que sol ser una conjunció. N’hi ha de diferents tipus:

 Copulatives : tenen significat d’addició ( i, ni ).  Distributives : tenen significat de distribució ( els uns... els altres..., o... o ..., aquí... allà..., ni... ni... ).  Disjuntives : tenen significats alterns ( o... o bé... ).  Adversatives : tenen significat d’oposició ( però, sinó que, tanmateix, així i tot ).  Il·latives : tenen significat deductiu ( doncs, per tant, per conseqüent ).  Explicatives : tenen significat aclaratiu ( és a dir, o sigui, això és ).

ORACIONS COMPOSTES SUBORDINADES

Són oracions compostes formades per una proposició principal i una o més proposicions subordinades. No estan al mateix nivell i existeix una relació de subordinació o dependència d’una respecte l’altra. Segons la funció sintàctica que realitzin dins de la oració principal, es classifiquen en:

ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES

Són aquelles que poden substituir-se per un adjectiu i poden ser especificatives , quan especifiquen i exclouen a la resta, o explicatives , quan donen una explicació extra i van entre comes.

Els pronoms relatius  Són 5 i poden ser variables – el qual, la qual, els quals, les quals – o invariables – que, què (precedit d’una preposició i referit a coses), on (indica lloc), qui (referit a persones).  El que, la que, els que i les que només són correctes si substitueixen a aquell que, aquella que, etc.  Pronoms interrogatius : qui, què , especificatius ( quin, quina, quins, quines ), quantitatius ( quant, quanta, quants, quantes ), adverbials ( on, quan, com ).  La qual cosa o cosa que.

ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES

Són aquelles que realitzen la funció pròpia d’un substantiu, un sintagma nominal o un pronom dintre de l’oració principal: subjecte, complement directe, atribut, complement indirecte, complement de règim verbal, complement del nom i complement de l’adjectiu.

Estructura: verb + que (conjunció), introduïda per un infinitiu, nom / adjectiu + que + CN / CAdj, qui o preposició + qui.

ELS PRONOMS FEBLES

Els pronoms febles són sintagmes nominals que acompanyen els verbs. Substitueixen el complement directe, el complement indirecte, els complements circumstancials, el complement de règim verbal, el complement predicatiu i l'atribut i formen una unitat amb el verb.

Poden anar al davant o al darrere indistintament, però hi ha uns quants que tenen posició fixa:

 Davant del verb : present d’indicatiu, futur, etc. (tots).  Darrere del verb : imperatiu, infinitiu i gerundi.  Davant o darrere del verb indistintament : formes perifràstiques.

Pronoms febles que substitueixen el CD

SN definit

el l' ‘l - lo

la l' / la - la - la els els ‘ls - los

les les - les - les SN indefinit en n' ‘n - ne neutre ho ho ho ho

*el pronom femení la no s’apostrofa quan el mot següent comença amb i, u, hi, hu àtones.

Pronoms febles que substitueixen el CI

Sprep

li li - li - li els els ‘ls - los

Pronoms febles que substitueixen altres complements

Atribut SAdj, SPrep, SN ho

CRV

SPrep amb la preposició de en SPrep amb altres preposicions hi CC SAdv, SPrep hi

CPred SAdj hi

PRONOMS SENSE FUNCIÓ SINTÀCTICA

Els pronoms que acompanyen els verbs pronominals no exerceixen cap funció sintàctica: es, hi, es + en.

Alguns d'aquests verbs no existeixen sense el pronom , en d'altres casos el pronom canvia el significat i la sintaxi del verb.

COMBINACIÓ DE PRONOMS

Quan s’enllacen en una oració dos o més pronoms se segueix aquest ordre: CI + CD + CC.

Quan el CI plural ( els, les ) es combina amb les quatre formes del CD ( la, el, les, els ), es posa primer el CI i després el CD, però tots dos en la seva forma natural.

En canvi, quan és el CI singular ( li ) el que es combina amb aquestes quatre formes, es transforma en hi de la següent manera:

CI + CD

li + el → l’hi li + la → la hi

li + els → els hi li + les → les hi

• quan es combina amb les dues formes del CD en o hi , es mostra amb la seva forma natural.

El mode d´articulació:

És la posició que adopten els òrgans articulatoris en l´emissió dels sons; en aquest sentit, doncs,

es parla d´articulacions:

 Oclusives: s´interromp momentàniament el pas de l´aire i, després, aquest surt en forma

d´explosió.

 Fricatives: l´aire no és obstruït, sinó que passa per un canal estret i produeix una fricació

prolongada.

 Africades: es comença amb una oclusió, que va seguida d´una fricació.

 Líquides: semblants a les vocals, modifiquen el pas de l´aire molt lleument. Les líquides es

divideixen en laterals i vibrants.

 Laterals: l´aire surt pels costats de la llengua.

 Vibrants: vibracions intermitents de la llengua en contacte amb la zona alveolar; la vibració

pot ser simple o múltiple.

 Nasals: l´aire surt per la cavitat nasal.

PUNT D’ARTICULACIÓ

CORDES VOCALS LABIALS DENTALS VELARS PALATAR

MODE D’ARTICULACIÓ

OCLUSIVES

SORDES (^) [p] [t] [k] SONORES (^) [b] [d] [g]

FRICATIVES

SORDES (^) [f] [s] [ʃ] SONORES (^) [v] [z] [ʒ] NASALS SONORES (^) [m] [ɱ] [n] [ɳ] [ɲ] LATERALS SONORES (^) [l] [λ]

VIBRANTS

VIBRANTS (^) [ɾ] MULTIVIBRANTS (^) [r] APROXIMATS (^) [β] [δ] [ɣ] AFRICATS (^) [tʃ] [dʒ] [dz] [ts]

2. TEXT ARGUMENTATIU

Té la funció de convèncer i la seva estructura bàsica consta de tres parts:

 Introducció : és la part que situa, enuncia un tema i dóna l'opinió a favor o en contra de l'emissor respecte al tema.  Motius o arguments : s'exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument principal i d'altres de secundaris o de suport, si és el cas.  Conclusió : recull la idea principal (tesi) del qui parla a favor o en contra del tema, és la síntesi dels continguts i pot ser només argumental o també retòrica. S'expressa habitualment en l'últim paràgraf.

En el text argumentatiu l'emissor està normalment implicat en el missatge del text. Això es pot mostrar mitjançant l'ús de la primera persona.

Per introduir els diferents arguments s'usen els ordinals o altres marques d'ordre, com en primer lloc, d'una banda, per començar, d'altra banda, finalment, per acabar, etc.

3. TEXT EXPLICATIU

Exposa una cosa a fi de fer-la comprendre o donar-la a conèixer a algú. Les explicacions són els textos didàctics per excel·lència, perquè tenen com a objectiu fer comprendre els fenòmens sobre els quals han aportat la informació necessària.

Estructura Els textos explicatius han de presentar una organització lògica i jeràrquica de les informacions, que es pot desenvolupar analíticament o sintèticament. Es manifesta típicament a les lliçons, a les conferències, als fullets explicatius, etc. L'estructura clàssica d'un text expositiu és:

 Introducció: on es presenta el tema de què es parlarà.  Desenvolupament del tema.  Conclusió: sol correspondre a una síntesi del que s'ha dit.

Recursos En l'explicació, l'emissor coneix allò de què parla i en sap més que el receptor. L'emissor vol fer-se entendre pel receptor i per això fa servir diferents tècniques com l'exemplificació i la definició, juntament amb una sèrie de recursos com les fotografies, les gràfiques, els esquemes o els dibuixos (que funcionen de suport no verbal); en l'escrit, la subdivisió en apartats, l'ús de títols i subtítols i la utilització de recursos gràfics (negretes, cursives, etc); en l'exposició oral, la repetició, els canvis d'entonació i les pauses expressives, etc.

4. TEXT INSTRUCTIU

Ens obliga, ens aconsella o ens recomana fer una sèrie d'accions i ens informa, a vegades, de per què hem de fer-les i com hem de fer-les. Acostuma a presentar la finalitat que persegueix i després, exposa un seguit d'instruccions. Aquestes segueixen l'estructura següent: marca d'ordre -acció que s'ha de

fer- com s'ha de fer. Les marques d'ordre serveixen per indicar el pas d'una instrucció a la següent i poden ser substituïdes per recursos tipogràfics (punt, guió ...). Algunes instruccions han de fer-se en un ordre determinat perquè siguin efectives.

Els textos instructius acostumen a ser esquemàtics i concisos.

La forma verbal bàsica per expressar les instruccions és l’ imperatiu.

Per expressar la manera com s'han de fer les accions, es poden usar: adverbis i locucions adverbials de manera, adverbis en -ment, preposicions + nom, oracions introduïdes per nexes modals (com, com si, segons, etc.) verbs que, pel seu significat, indiquen manera i gerundis.

Per expressar la finalitat d'una acció, es poden usar: la preposició per a + nom, oracions introduïdes per nexes finals (perquè, a fi que, per tal que, etc.), per (o locucions finals com a fi de, per tal de, etc.) + infinitiu i verbs que, per la seva significació, indiquen finalitat: perseguir, proposar-se, pretendre...

5. NARRACIÓ

Forma part de la producció literària en la qual l'autor vol exposar fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics. Es basa en un text que explica una història des d'un punt de vista determinat. La narrativa acostuma a estar escrita en prosa, és a dir, s'oposa a la poesia que usa el vers , tot i que hi ha prosa poètica i poemes en prosa.

6. TEXT PREDICTIU

Té com a funció predir, anunciar allò que ha de succeir en un futur per conjectura per intuïció o per do considerat profètic. Hi ha textos predictius orals, que apareixen en programes radiofònics o televisius i textos predictius escrits. En tots dos casos, els més freqüents són la previsió metereològica i els horòscops, però també hi ha informes predictius sobre el comportament de l'economia, la possibilitat de moviments sísmics o d'erupció de volcans, el canvi climàtic... lligats tots a investigacions científiques, que els mitjans de comunicació divulguen de tant en tant.

7. TEXT CONVERSACIONAL

S'articula al voltant de l'emissor i el receptor. Hi ha textos conversacionals orals (diàleg, entrevista, conversa telefònica, etc) i textos conversacionals escrits (xat, carta, diàleg teatral, etc). L'entrevista és un gènere periodístic que consta d'unes preguntes fetes per un entrevistador (periodista) a una persona amb rellevància social (científic, esportista, polític, artista, etc.). Les entrevistes es poden classificar en dos grans tipus: informatives, que donen a conèixer l'opinió sobre un tema: i psicològiques, que permeten mostrar la personalitat i la vida de la persona entrevistada.

8. TEXT RETÒRIC

Pretén jugar amb el llenguatge per crear bellesa o per aconseguir determinats efectes.

VERBS REGULARS: el verb témer

MODE INDICATIU

Present Imperfet Passat perifràstic Futur Condicional Temo Tems Tem Temem Temeu Temen

Temia Temies Temia Temíem Temíeu Temien

Vaig témer Vas témer Va témer Vam témer Vau témer Van témer

Temeré Temeràs Temerà Temerem Temereu Temeran

Temeria Temeries Temeria Temeríem Temeríeu Temerien Perfet Plusquamperfet Passat anterior perifràstic Futur perfet Condicional perfet He temut Has temut Ha temut Hem temut Heu temut Han temut

Havia temut Havies temut Havia temut Havíem temut Havíeu temut Havien temut

Vaig haver temut Vas haver temut Va haver temut Vam haver temut Vau haver temut Van haver temut

Hauré temut Hauràs temut Haurà temut Haurem temut Haureu temut Hauran temut

Hauria temut Hauries temut Hauria temut Hauríem temut Hauríeu temut Haurien temut

MODE SUBJUNTIU

(^) Present Imperfet Perfet Plusquamperfet Temi Temis Temi Temem Temeu Temin

Temés Temessis Temés Teméssim Teméssiu Temessin

Hagi temut Hagis temut Hagi temut Hàgim temut Hàgiu temut Hagin temut

Hagués temut Haguessis Hagués temut Haguéssim temut Haguéssiu temut Haguessin temut

MODE

IMPERATIU

(^) Tem Temi Temem Temeu Temin^ FORMES IMPERSONALS

(^) Infinitiu Participi Gerundi

Témer

Temut Temuda Temuts Temudes

Tement

VERBS REGULARS: el verb dormir

MODE INDICATIU

Present Imperfet Passat perifràstic Futur Condicional Dormo Dorms Dorm Dormim Dormiu Dormen

Dormia Dormies Dormia Dormíem Dormíeu Dormien

Vaig dormir Vas dormir Va dormir Vam dormir Vau dormir Van dormir

Dormiré Dormiràs Dormirà Dormirem Dormireu Dormiran

Dormiria Dormiries Dormiria Dormiríem Dormiríeu Dormirien Perfet Plusquamperfet Passat anterior perifràstic Futur perfet Condicional perfet He dormit Has dormit Ha dormit Hem dormit Heu dormit Han dormit

Havia dormit Havies dormit Havia dormit Havíem dormit Havíeu dormit Havien dormit

Vaig haver dormit Has haver dormit Va haver dormit Vam haver dormit Vau haver dormit Van haver dormit

Hauré dormit Hauràs dormit Haurà dormit Haurem dormit Haureu dormit Hauran dormit

Hauria dormit Hauries dormit Hauria dormit Hauríem dormit Hauríeu dormit Haurien dormit

MODE SUBJUNTIU

(^) Present Imperfet Perfet Plusquamperfet Dormi Dormis Dormi Dormim Dormiu Dormin

Dormís Dormissis Dormís Dormíssim Dormíssiu Dormissin

Hagi dormit Hagis dormit Hagi dormit Hàgim dormit Hàgiu dormit Hagin dormit

Hagués dormit Haguessis dormit Hagués dormit Haguéssim dormit Haguéssiu dormit Haguessin dormit

MODE

IMPERATIU

(^) Dorm Dormi Dormim Dormiu Dormin^ FORMES IMPERSONALS

(^) Infinitiu Participi Gerundi

Dormir

Dormit Dormida Dormits Dormides

Dormint

Passat simple Verb cantar Verb témer Verb dormir Verb servir Cantí Cantares Cantà Cantàrem Cantàreu Cantaren

Temí Temeres Temé Temérem Teméreu Temeren

Dormí Dormires Dormí Dormírem Dormíreu Dormiren

Serví Servires Serví Servírem Servíreu Serviren

VERBS IRREGULARS