¡Descarga Les comèdies gregues y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
FONAMENTS ARTS ESCÈNIQUES
LES COMÈDIES ATENENQUES
Neix com la tragèdia, dels rituals i processons que acompanyaven l’estàtua de Dionis. Les primeres comèdies de les que tenim constància neixen a Megara. També es feien carnavals. La comèdia pot tenir a veure amb el cant que es feia als pobles. Evoluciona com un gènere que es desenvolupa gairebé 50 anys més tard que la tragèdia. Primer concurs, s’inclou sobretot la crítica a la sàtira del poder. És l’element central de la comèdia grega. Era un estil molt seriós, ja que criticava molt el poder. Hi havia molta llibertat d’expressió. Ridiculitzaven i es reien dels més poderosos en públic. Ho feien en públic i en moltes ocasions el personatge que atacaven hi era present. Es va intentar una censura, però aquesta no va tenir èxit. Es critiquen els deus a través de la parodia. Algunes de les comèdies que hem conservat, es titula els cavallers. És la millor comèdia política de la història. Es diuen coses sobre el polític i la seva feina que inclús avui es podria relacionar. El riure ens parla dels nostres vicis, la comèdia el que mostra no són persones que moren ni que maten, sinó persones que viuen en la ignorància de no saber qui són. En la societat hi ha víctimes i botxins. El riure és descobrir en nosaltres, el que hi ha en els altres que ens fa riure. A partir de riure’m de mi mateix, ho faré d’alguna cosa externa a mi.
La comèdia té una evolució. Té tres etapes. La comèdia antiga evoluciona a un gènere completament diferent que és la comèdia nova.
Definició comèdia RAE: És un poema dramàtic enrevessat, amb un desenllaç festiu i que transmet plaer.
Segons, aristòtil, la comèdia imita a gent inferior (al contrari de la tragèdia), Imita allò que és lleig i ridícul, però el ridícul consisteix en un defecte no dolorós i destructor. En una comèdia es mostren éssers inferiors amb una vida ridícula. Plató deia que un és ridícul quan s’ignora a si mateix. Posteriorment, no trobem una societat que adapti tant bé la comèdia fins al segle XX. Amb excepcions, com per exemple Moliere. Ridiculitzava els personatges que l’anaven a veure, com per exemple, les dones de l’alta societat. El rei, no obstant, el recolzava ja que Moliere el feia riure molt.
TRACTATUS COISLINIANUS: còpia d’un tractat del segle I. Alguns diuen que és una còpia de la poètica d’Aristòtil. És el tractat sobre comèdia més antic. També parla del teatre i dels gèneres teatrals. Exposa una teoria sobre la comèdia En primer lloc parla de la poesia, diu que pot imitar o no. La poesia que no imita es divideix en històrica o instructiva (assaig). La poesia instructiva al seu torn es pot dividir en didàctica i en teoria. (Didàctica a l’ensenyament) La que imita es divideix en narrativa i dramàtica. La dramàtica es divideix en comèdia, tragèdia, mim i drama satíric. La tragèdia commou les emocions de l’ànima a través de la compassió i el terror. (Efecte catàrtic). La comèdia és la imitació d’una acció absurda i imperfecta. El que abans era compassió i temor, ara és plaer i rialla. El mecanisme teatral és el mateix.
Comèdia a Grècia té tres etapes: ANTIGA: orígens al 487 i acaba cap al 400. El seu màxim representant és Aristofanes. Estableix les relacions socials de la Polis d’Atenes. D’aquest gènere hem conservat 11 obres d’un únic autor Aristofanes. (va escriure 44 obres). Però no es conserva res de tots els altres autors que van fer aquest gènere temut pel poder i aclamat pel poble. Parabasi: és una part de l’obra en què s’atura la ficció i es parla directament de les coses que interessen al poble socialment. CAVALLERS: fa una petita història de la comèdia fins als seus dies. Gràcies a aquest fragment sabem els orígens de la comèdia com a concurs. Primer autor Magnes amb 11 triomfs a les grans Dionisiaques, l’home que va tenir més esplendor en els orígens de la comèdia com a concurs. El cor era d’animals que parlaven. El primer que va fer una comèdia i la va presentar en un concurs era Quionides. La va representar el 486 o 87, any en què s’ignaugura el concurs de comèdies que no serà detingut mai fins al 320. Tradició arraigada a la vida atenenca. Primer es presentaven 5 comèdies en un mateix dia. La comèdia en moments de guerra, va haver de ser ajornades. El cor consta de 24 coreutes, a causa que el cor de la comèdia tenia un paper més coreogràfic i ric. Els cants són més importants que els de la tragèdia. El nombre d’actors que apareixen en una comèdia no es fixe. En una comèdia poden aparèixer entre tres i cinc actors que parlen al mateix temps
Aristofanes també diu que un altre autor que es deia Exfantides, va allunyar la comèdia atenenca de la Megarense. La converteix en un gènere molt més delicat i de caràcter polític. En aquesta època de la que parla aristofanes, les comèdies eren molt breus, i la gran part d’ella la duia a terme el cor.
COMÈDIA ANTIGA: Tres grans autors: CRATINOS, EUPOLIS i ARISTÒFANES. La van convertir en un gènere únic i van aconseguir difondre- la al màxim
CRATINOS: gran mestre, va morir el 423. No va obtenir molts triomf, només 6 i coneixem 28 títols. Conservem alguns fragments com pel veure’l un precedent important de l’obra d’aristofanes. Va introduir l’element polític en la trama còmica. Va ser la seva crítica sistemàtica de Pericles. Acusava a Pericles per haver provocat la guerra. Introduia juntament amb la crítica a pericles, la crítica a la mitologia (als deus). La propia religió esdevé material d’humor. El paper de la dona, és vista simplement com un cos amb forats. Els homes són tan inútils que estan per sota de la dona. En les obres feministes posar la dona damunt de l’home és fer caure la visió de l’home (no pujar la dona).
Els llocs inversemblants són els protagonistes de les comèdies. La comèdia va provocar incomoditat entre poders atenencs. En diversos moments es va intentar restringir la comèdia com a model. Però no es va respectar les lleis que la volien censurar. El 415, una llei prohibia els atacs personals, possiblement, aquesta si es va dur a terme, ja que a partir del 400 desapareix la comèdia antiga i comença la mitjana. No es critica tan directament. Els critiquen també els filòsof. Filosofia matèria per riure en la comèdia. Es reien dels personatges filòsof perquè creien que en sabien molt.
EUPOLIS: el bon ciutadà, el seu problema va ser que va morir molt jove a causa de la guerra. És coetani al naixement d’Aristofanes, però va morir el 411. La primera obra que va presentar en concurs va ser el 429. Es conserva únicament una comèdia utopica. Coses impossibles, però que denuncien els fet reals. Els denuncia a través d’un món completament ireal. Segueix mantenint el cor d’animals, però concentra la seva tasca en ser un combatent polític. Els seus primers atacs són contra pericles, però això com a amb Aristofanes veiem un autor que defensa la pau, eupolis defensava la guerra. Eupolis deia que Aristofanes va copiar la seva obra l’edat d’or i aristofanes deia que eupolis l’havia copiat a la seva obra dels cavallers. A través de la seva obra, s’escollia a l’infern el millor gobernant. Era una gran crítica als governants.
