Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Les glaceres, Apuntes de Geología

Asignatura: Geologia, Profesor: , Brusi, Carrera: Biologia, Universidad: UdG

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 14/11/2017

caramorea98
caramorea98 🇪🇸

4

(3)

4 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 15: LES GLACERES
-Una gruixuda massa de gel que s'origina a les terres emergides per
l'acumulació, compactació i recristal·lització de la neu i és capaç de
fluir per gravetat.
-Es formen on habitualment l’acumulació anual de neu supera la
fusió.
FORMACIÓ DE LA NEU EN GEL GLACIAR
floc de neu (densitat 0.05 g/cm3 i 95% de porositat)
neu granular (densitat 0,4 g/cm3 i 50% de porositat)
gel glaciar (densitat ,85 g/cm3, porositat menor al 10% , és
impermeable i amb capacitat de fluir).
BALANÇ D’UNA GLACERA
L’acomulació és el guany de material (neu i gel), que provoca
precipitacions, allaus i vent.
l’ablació és la pèrdua de material. Aquesta pèrdua pot provocar:
- Fusió (insolació directe, pluja, geotèrmia, temperatura de l’aire,
absorció tèrmica partícules contingudes en el gel...
-Fragmentació en medi marí o lacustre (formació icebergs).
TIPUS DE GLACERES
- GLACERES DE CASQUET
• Són de grans dimensions
• El gel flueix en totes les direccions des del centre d'acumulació de
neu
Les dues principals glaceres de casquet estan sobre Groenlàndia i
l'Antàrtida
- GLACERES D’ALTIPLÀ
Són de menors dimensions que els de casquet.
Cobreixen totalment el relleu subjacent.
-GLACERES DE DESBORDAMENT
-GLACERES DE VALL (ALPINES)
• Es formen a les serralades de muntanyes.
El gel flueix confinat per el fons de la avall des d'un centre
d'acumulació prop de la seva capçalera.
-GLACERES DE CIRC
-GLACERES DE PEUDEMONT
MOVIMENT DE LES GLACERES
Gel glaciar flueix degut a la pressió i a l’acció de la gravetat (flux
plàstic)
Tota la massa es desplaça lliscant sobre la seva base (lliscament
basal)
Velocitat = 3 a 300m/any
EROSIÓ GLACIAR
Es produeix a la base de la glacera
• Abrasió (desgast)
• Fracturació i arrencada de blocs
Evacuació de detritus (material dissolt o sediment de roques)
EROSIÓ GLACIAR
Valls glaciars: Abans de la glaciació, les valls de muntanya són
característicament estrets i en forma de V, perquè els corrents d'aigua
estan molt per sobre del nivell de base i, per tant, estan exercint erosió
en la vertical. No obstant això, durant la glaciació aquestes valls
estretes experimenten una transformació conforme la glacera els
eixampla i aprofundeix, creant una vall glacial en forma d’U.
Valls penjades: quan les glaceres acaben retrocedint, les valls dels
glacials afluents queden per sobre de la depressió glacial principal, i
es denominen valls penjades. Els rius que flueixen a través de valls
penjades poden produir cascades espectaculars, com les del Parc
Nacional Yosemite.
Llacs en rosari: sèrie de depressions de jaç de roca en el sòl de la
vall que van ser creades probablement per arrencada i després
polides per la força abrasiva del gel, i que estan plenes d’aigua.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Les glaceres y más Apuntes en PDF de Geología solo en Docsity!

TEMA 15: LES GLACERES

- Una gruixuda massa de gel que s'origina a les terres emergides per

l'acumulació, compactació i recristal·lització de la neu i és capaç de fluir per gravetat.

- Es formen on habitualment l’acumulació anual de neu supera la

fusió. FORMACIÓ DE LA NEU EN GEL GLACIAR floc de neu (densitat 0.05 g/cm3 i 95% de porositat) neu granular (densitat 0,4 g/cm3 i 50% de porositat) gel glaciar (densitat ,85 g/cm3, porositat menor al 10% , és impermeable i amb capacitat de fluir). BALANÇ D’UNA GLACERA L’acomulació és el guany de material (neu i gel), que provoca precipitacions, allaus i vent. l’ablació és la pèrdua de material. Aquesta pèrdua pot provocar:

- Fusió (insolació directe, pluja, geotèrmia, temperatura de l’aire,

absorció tèrmica partícules contingudes en el gel...

- Fragmentació en medi marí o lacustre (formació icebergs).

TIPUS DE GLACERES

- GLACERES DE CASQUET

  • Són de grans dimensions
  • El gel flueix en totes les direccions des del centre d'acumulació de neu
  • Les dues principals glaceres de casquet estan sobre Groenlàndia i l'Antàrtida
  • GLACERES D’ALTIPLÀ
  • Són de menors dimensions que els de casquet.
  • Cobreixen totalment el relleu subjacent.

- GLACERES DE DESBORDAMENT

- GLACERES DE VALL (ALPINES)

  • Es formen a les serralades de muntanyes.
  • El gel flueix confinat per el fons de la avall des d'un centre d'acumulació prop de la seva capçalera.

- GLACERES DE CIRC

- GLACERES DE PEUDEMONT

MOVIMENT DE LES GLACERES

  • Gel glaciar flueix degut a la pressió i a l’acció de la gravetat (flux plàstic)
  • Tota la massa es desplaça lliscant sobre la seva base (lliscament basal)
  • Velocitat = 3 a 300m/any EROSIÓ GLACIAR Es produeix a la base de la glacera
  • Abrasió (desgast)
  • Fracturació i arrencada de blocs
  • Evacuació de detritus^ (material dissolt o sediment de roques) EROSIÓ GLACIAR
  • Valls glaciars: Abans de la glaciació, les valls de muntanya són característicament estrets i en forma de V, perquè els corrents d'aigua estan molt per sobre del nivell de base i, per tant, estan exercint erosió en la vertical. No obstant això, durant la glaciació aquestes valls estretes experimenten una transformació conforme la glacera els eixampla i aprofundeix, creant una vall glacial en forma d’U.
  • Valls penjades: quan les glaceres acaben retrocedint, les valls dels glacials afluents queden per sobre de la depressió glacial principal, i es denominen valls penjades. Els rius que flueixen a través de valls penjades poden produir cascades espectaculars, com les del Parc Nacional Yosemite.
  • Llacs en rosari: sèrie de depressions de jaç de roca en el sòl de la vall que van ser creades probablement per arrencada i després polides per la força abrasiva del gel, i que estan plenes d’aigua.
  • Circs: depressions en forma de bol tenen parets escarpadas en tres costats, però estan obertes pel costat que descendeix a la vall. El circ és el punt focal de creixement de la glacera, perquè és la zona d’acumulació de neu i de formació de gel.
  • Fiords: ancorades profundes, sovint espectaculars, de vessants escarpadas, presents en zones de latituds altes, on les muntanyes estan al costat de l'oceà. Es tracta de valls glacials inundades que van quedar submergits quan el gel abandonava la vall i el nivell del mar es va elevar després del període glacial quaternari.
  • Arestes: crestes
  • Horns: pics piramidals que hi ha per les afores. TRANSPORT GLACIAR Les glaceres poden transportar una quantitat enorme de sediments
  • Acció erosiva glacera
  • Aports externs (vessants laterals, eòlics, volcànics…). Sediments transportats per les glaceres: TILL (mescles no seleccionades de sediments de tamanys diferents)
  • Sense consolidació
  • Sense estratificació
  • Sense classificació (des de llims fins a blocs enormes)
  • Còdols amb estries Els sediments transportats per les glaceres poden:
  • dipositar‐se en el marge glaciar
  • dipositar‐se en el llit de la glacera
  • incorporar‐se al transport fluvioglaciar (aigua de fusió)
  • ser arrossegats pels icebergs (blocs erràtics) Morrenes lateral: quan una glacera alpina es desplaça vall a baix, el gel erosiona els vessants de la vall amb gran eficàcia. A més, s'afegeixen grans quantitats de derrubios a la superfície de la glacera a mesura que el material cau, o es llisca, des d'una posició més elevada en els murs de la vall i s'acumula en les vores del gel en moviment. Quan el gel acaba per fondre's, aquesta acumulació de derrubios es deixa caure prop de les parets de la vall. Aquestes acumulacions de till que corren paral·leles als laterals de la vall constitueixen les morrenes laterals. morrenes centrals: quan dues glaceres alpines s’uneixen per formar un sol corrent de gel. El till que abans era transportat al llarg dels laterals de cada glacera s'ajunta per formar una única banda fosca de derrubios dins del recien eixamplat glacial. La creació d’aquestes bandes fosques dins del corrent de gel és una prova òbvia que el gel glacial es mou, perquè la morrena no podria formar-se si el gel no fluís vall a baix. És bastant comú veure diverses morrenes centrals dins d'una sola glacera alpina gran, perquè es formarà una línia quan un glacial afluent s'una a la vall principal. Una morrena terminal és un monticle de till que es forma al final d'una glacera. Aquestes formes relativament comunes es dipositen quan s'aconsegueix l’estat d'equilibri entre l'ablació i l'acumulació de gel. És a dir, la morrena terminal es forma quan el gel s’està fonent i evaporant prop de l'extrem de la glacera a una velocitat igual a la de l'avanç de la glacera des de la seva àrea d’alimentació. morrena de fons: es diposita una gran quantitat de till a mesura que el gel es fon, creant una plana ondulante de roca disseminada. Aquesta capa de till suaument ondada dipositada conforme retrocedeix el front de gel es denomina morrena de fons. La morrena de fons té un efecte nivelador, emplenant els punts baixos i obturando els vells llits de corrents d'aigua, induint sovint un desarreglo del sistema de drenatge existent. Les morrenes terminals que es van dipositar durant les estabilitzacions ocasionals del front de gel durant les reculades es denominen morrenes de reculada. Observi's que les morrenes terminals i les morrenes de reculada són essencialment iguals; l'única diferència entre elles és la seva posició relativa. drumlins: colines llises, allargades i paral·leles entre elles.

calcaries dels sediments marins són una evidencia dels canvis climàtics d’origen astronòmic.

- CICLES D’ACTIVITAT SOLAR: associades a forts camps magnètics

i radiacions de partícules subatòmiques. ALTRES CAUSES DELS CANVIS CLIMÀTICS

  • ERUPCIONS VOLCÀNIQUES Les erupcions volcàniques llancen a l'atmosfera grans quantitats de cendres que romanen en suspensió durant anys, reduint la lluentor del Sol i baixant la temperatura mitjana de l'atmosfera. Aquest mecanisme també pot funcionar després de l'impacte d'un gran meteorit, però aquests episodis són més esporàdics. Perquè la pols volcànic origini una era glacial caldria un cicle volcànic molt violent i sostingut al llarg d'anys i arreu del món. Les erupcions volcàniques també fa augmentar les concentracions de CO2 a l’atmosfera. - LA TECTÒNICA DE PLAQUES Si les terres emergides es concentren en les latituds baixes el clima tendeix a ser més càlid, ja que els mars (en les latituds altes) conserven millor la calor dificultant l'aparició de gel permanent. Quan els continents es concentren en les latituds altes les temperatures baixen, ja que les aigües càlides tropicals no dulcifiquen el clima polar i apareixen els grans inlandsis. A més, quan xoquen els continents augmenta l'activitat volcànica. L'expansió dels boscos també tendeix a refredar el clima de la Terra, ja que les plantes fan augmentar la nuvolositat, i per tant i redueix la brillantor del sol, però el fonamental és que fixen el carboni. LES GLACIACIONS QUATERNARIES
    • El Quaternari és una d’aquestes èpoques i, per això, és freqüent trobar formes glacials (i glaciars) en indrets on ara no es donen les condicions climàtiques adients (formes heretades).
    • Gel glaciar al Plistocè 44 106 km2, 30% terres emergides