LES PERÍFRASIS VERBALS D’OBLIGACIÓ
Obligació personal Obligació impersonal
HAVER DE + INFINITIU
Ex.: Heu de córrer més.
CALDRE QUE + SUBJUNTIU
Ex.: Cal que corregueu més
SER NECESSARI/MENESTER + QUE +
SUBJUNTIU
Ex.: És necessari que corregueu més
HAVER-SE DE + INFINITIU
Ex.: S’han de respectar els drets
humans
CALDRE + INFINITIU
Ex.: Cal respectar els senyals de trànsit.
SÓN INCORRECTES LES FORMES SEGÜENTS:
TENIR QUE + INFINITIU. Ex.: Tinc que afanyar-me.
SER PRECÍS. Ex.: És precís que vingues demà.
HAVER-HI QUE + INFINITIU. Ex.: Hi ha que arribar abans de les set.
Encara que no són perífrasis; cal destacar que també podem expressar
l’obligació amb les estructures següents:
F 0 D 8 IMPERATIU: respecteu les plantes.
F 0 D 8 IMPERSONAL: s’agafen les xulles i es frigen.
Noteu que l’ús de les perífrasis suavitza el discurs i fa que l’ordre no semble
tan categòrica. De tota manera, el context, la intencionalitat i el gust personal
us diran quin tipus d’estructura heu d’utilitzar.
LES PERÍFRASIS VERBALS DE PROBABILITAT
Normalment amb valor de present i de passat.
DEURE + INFINITIU. (Equivalent a un verb acompanyat d’un adverbi de dubte
com probablement, segurament, potser, tal volta, tal vegada, etc.).
Ex.: Deuen ser les cinc de la vesprada. Devien ser les tres o les quatre de la
matinada.
INCORRECCIONS MÉS COMUNES.
1. No són correctes els usos del futur i el condicional per a l’expressió de
la probabilitat. En comptes de dir “seran les cinc de la vesprada” i “seria
la teua cosina qui va telefonar ahir” és preferible dir “deuen ser les cinc
de la vesprada” i “degué ser la teua cosina qui va telefonar ahir”.
2. No podem utilitzar la preposició “de” entre el verb auxiliar i
l’infinitiu. Deuen de venir totes/Deuen venir totes.
