¡Descarga liberalisme front absolutisme y más Apuntes en PDF de Ingeniería Química solo en Docsity!
LIBERALISME FRONT ABSOLUTISME
1.L’OCUPACIÓ NAPOLEÒNICA
1.1 L’impacte de la Revolució Francesa
-Rei Carles IV puja al tron 1788 i es veu desbordat per l’expansió dels ideals de la Revolució Francesa a Espanya (idees liberals). Rei suprimeix tota influència il·lustrada del seu govern, nomena Manuel Godoy secretari d’estat (com la seua mà dreta) i tanca la frontera per evitar el contagi d’idees. -Espanya s’uneix a la guerra contra França i es derrotada. Els costos econòmics van ser extrems i a més la PAU DE BASILEA (1975) subordina Espanya als interessos francesos. -Napoleó puja al poder a França i canvia la política exterior. Espanya i França aliades. Fruit d’aquesta aliança, guerra amb la Gran Bretanya. Derrota a la batalla de Trafalgar. Comporta la pèrdua de quasi tota la flota espanyola i la Hisenda queda privada dels recursos de les colònies. -Godoy va recórrer a: l’endeutament, l’augment de les contribucions i la desamortització de les terres eclesiàstiques; per aconseguir diners. -Com a conseqüència de les mesures: oposició de l’Esglèsia, dels nobles, de Ferran (fill de Carles IV), i descontentament popular (fam, epidèmies, impostos…) que es va convertir en motins.
1.2 L’ocupació napoleònica
-TRACTAT DE FONTAINEBLEAU (1807) autoritzava als exèrcits francesos a entrar al país per atacar Portugal i fixava un repartiment futur, del qual Godoy rebia un principat. -Entren les tropes franceses al febrer de 1808 i van ocupant zones estratègiques. Les autoritats van acceptar-ne la presència fins que la família reial va fugir a Aranjuez. -MOTÍ D’ARANJUEZ (18 març 1808), impulsar per nobles i eclesiàstics, protagonitzat per soldats i sectors populars. Exigien la destitució de Godoy i l’abdicació de Carles IV en Ferran. -Va ser nomenat rei Ferran VII, però Carles IV demana ajuda a Napoleó per recuperar la corona. Aquest els convoca a ambdós a Baiona, i els convenç d’abdicar. Napoleó aconsegueix el poder i nomena rei el seu germà Josep I. -ESTATUT DE BAIONA: codi constitucional proposat per Napoleó, de contingut reformista: abolia els privilegis i reconeixia la igualtat dels espanyols davant la llei, els impostos i l’accés a càrrecs públics. A més Josep I es reconeixia com a rei.
1.3 Revoltes populars i juntes
-Els detonants de la revolta van ser: l’alçament a Madrid del 2 de maig i l’extrema repressió de que va ser objecte. -Impulsat per les classes populars i notables locals; clero com a agent mobilitzador en defensa de la religió i la monarquia. -Les institucions van perdre el control polític i això va generar un buit de poder i l’esfrondament institucional de l’Antic Règim. -Patriotes: insurrectes: van crear juntes integrades per elits locals. -Voluntaris+Exèrcit: van aconseguir victòries, el rei es retira al nord de l’Ebre. -Junta suprema central: reconeixia Ferran VII, assumia l’autoritat fins que tornara.
2.LA GUERRA: ACTITUDS I CONSEQÜÈNCIES
2.2 Actituds socials i polítiques
Grup: Afrancesats Clergat i noblesa Reformistes moderats
Liberals
Qui: reformistes il·lustrats intel·lectuals alguns homes de negocis
clero i nobles burgesos intel·lectuals professionals
Posició: A favor En contra En contra En contra
Volien: oportunitat per modernitzar el país
Restitució de l’absolutisme i la tradició
reformes dins de l’Antic Règim
nou règim constitucional basat en la sobirania nacional, separació de poders i llibertats individuals
2.3 Els costos de la guerra
-Mortalitat entre la població civil més alta que en les tropes, amb la consegüent caiguda de la natalitat. -Producció agrària desfeta, industria col·lapsada. -Desparèixen comerços com la llana, perquè les ovelles eren sacrificades per aliment de tropes. -Comerç paralitzat i transport afectat: confiscació militar de bous, mules i cavalls. -Cost global extraordinari que va provocar un deute públic inassumible: el dèficit de les finances públiques era 20 vegades superior als ingressos.
3.LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812
3.1 La convocatòria de les Corts
-Enmig del conflicte bèl·lic, la Junta Central Suprema organitzà una “consulta al país” i va posar en marxa una convocatòria de Corts. -Però la Junta no es va poder refer de les derrotes militars i fustigament dels absolutistes; van haver de renunciar a les seues funcions sent substituïts per una regència que acabà d’organtizar les Corts. -Al setembre de 1810 es van reunir uns 300 diputats a Cadis, van acordar que les Corts serien unicamerals i no estamentals. -Les Corts eren dipositaries de la SOBIRANIA NACIONAL, és a dir, exercien el poder en representació dels ciutadans que formaven una nació. Van acordar també la divisió de poders i van reconèixer Felip VII com a rei. -Les Corts adquirien per tant, un caràcter revolucionari: establia que tots els ciutadans eren iguals davant la llei i tenien els mateixos drets.
5. INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES AMERICANES
-Hi havia una rica burgesia criolla (blancs nascuts a americà), pròspera i il·lustrada, que es sentia apartada de l’adminsitració política colonial (no participaven) i perjudicada pels forts impostos a la metròpoli (Espanya), i el control exercit sobre l’economia i el comerç. -Impacte de les revoltes de 13 colònies americanes contra Anglaterra i la difusió dels idearis de la Revolució Francesa. -Quan la crisi de la monarquia es va traduir en un buit de poder, els criolls es van organitzar en juntes que inicialment mantenien el lligam amb Cadis. -Les juntes d’Amèrica van derivar cap a actituds autònomes, es van enfrontar amb les autoritats colonials i van emergir com a nous poders. -El restabliment de l’absolutisme a Espanya (1814) va significar l’enviament de vaixells i soldats per acabar amb les revoltes; això va provocar ´l’expansió del moviment alliberador i uns costos econòmics insuperables per a Ferran VII. -La guerra es va estendre a tot el continent a partir de 1816, i la victòria de Bolívar a Ayacucho (1824) va fer irreversible la independència i la constitució de noves repúbliques.
6.LA RESTAURACIÓ DE L’ABSOLUTISME I EL TRIENNI LIBERAL
6.1 La restauració de l’absolutisme (1814-1820)
-Quan Ferran VII torna a Espanya no compleix les promeses que havia fet d’acatar el règim constitucional. -Emparant-se en les peticions dels absolutistes formulades en el Manifest dels Perses es va restablir l’Antic Règim i es va iniciar una persecució dels liberals i afrancesats. -Ferran VII va actuar com si fos possible tornar a abans de 1808 sense prendre cap reforma: no es van prendre mesures eficients per reconstruir la societat de la postguerra, ni sanejar la hisenda pública i fer cara al deute. A més de l’esclat de moviments d’emancipació a les colònies que van exigir recursos extraordinaris. -Diferents ministres d’Hisenda van plantejar reformes fiscals que afirmaven la necessitat dels privilegiats de pagar impostos. -El rei no la va acceptar i es va negar a aprovar mesures que alteraren les normes tradicionals.
6.2 La desafecció social i política
-La guerra contra Napoleó havia canviat la societat: -Camperols: es resistien a pagar algunes rendes senyorials i els delmes -Sectors acabalats: havien comprat terres amb la desamortització i demanaven que es respectara la seua propietat. -Negocis al marge de la reglamentació gremial: llibertat d’indústria i mercat -Estimulava la reivindicació liberal i constitucional, i els pronunciaments militars com a mètode per accedir al poder: alçaments militars en favor de la Constitució.
6.3 El trienni liberal (1820-1823)
-L’1 de gener de 1820 va triomfar un pronunciament militar en favor de la Constitució encapçalat pel coronel Rafael Riego. -Van obligar al rei a acceptar la Constitució de 1812. -Amnistia que permet el retorn dels liberals i afrancesats. -Convoca eleccions que guanyen els liberals. -Objectiu: Abolició de l’Antic Règim: obra reformista:
Mesura Objectiu
Reforma Agrària
-Supressió de les senyories jursidiccionals, les primogenitures i les vinculacions
-Liquidar el feudalisme al camp -Afavoreix les relacions de tipus capitalista entre propietaris i llauradors
Reforma Eclesiàstica
-Suprimia els convents i secularitzava els frares -Desamortització de terres del clero regular
-Aconseguir recursos per a la Hisenda pública -Potenciar la producció agrària
Reforma fiscal
-Disminució dels delmes que cobrava l’Esglèsia
-Augment dels recursos de l’Estat
Reforma del comerç i la indústria
-Llibertat d’indústria i de circulació de mercaderies
-Desenvolupament de la burgesia comercial i industiral
Creació de noves institucions
-Milícia Nacional: cos de ciutadans armats format per classes mitjanes urbanes.
-Mantenir l’ordre públic i defensar el règim constitucional
Altres -Divisió del territori en províncies -Codi penal -Reforma de l’exèrcit -Impuls de l’educació
7. LA OMINOSA DÈCADA DEL 1823-
-Retorn a l’absolutisme acompanya d’una gran repressió del liberalisme i d’una tornada a l’immobilisme polític en què el rei, per por de l’absolutisme, no pren les reformes necessàries. -Creació d’un cos militar per perseguir el liberalisme. -Alguns ministres demanen una amnistia per superar la situació de violència, una reforma per a la Hisenda i una administració capaç de garantir el funcionament de la monarquia. -La pèrdua de colònies americanes agreuja la crisi. -Al 1825 el rei busca la col·laboració del sector moderat i un nou ministre d’hisenda per fer pagar impostos als privilegiats. -Els sectors més tradicionalistes estan molt descontents amb el monarca perquè no havia restablit la Inquisició i no actuava de manera més contundent contra els liberals. -Al 1827 els reialistes més intransigents van impulsar alçaments denunciant la influència de revolucionaris a la cort que havia segrestat el rei. -Interfereix la qüestió successòria: -Ferran VII només havia tingut una filla Isabel i promulga la PRAGMÀTICA SANCIÓ per autoritzar la successió femenina al tron, prohibida fins aquell moment per la LLEI SÀLICA. -Els conservadors consideren il·legal aquesta successió i recolzen el germà de Ferran VII, Carles defensor ferm de l’absolutisme.
