UN MÓN FELIÇ – Capítols 4 i 5
C4. Contrastos entre els personatges. Inici del conflicte.
IV1. Lenina i el seu món
● El capítol comença amb Lenina i Henry Foster sortint de la feina.
● Ella es mostra totalment adaptada a la societat: està contenta, canta les cançons
oficials i repeteix els eslògans com “Tothom pertany a tothom”.
● Es troba amb Bernard Marx i li diu obertament que vol anar amb ell a la reserva de
salvatges (una mena de “món antic” on encara hi ha famílies).
● Quan ho diu davant dels altres, Bernard s’avergonyeix: per a ell, la relació amb Lenina
és una cosa íntima, no pública.
● Els altres troben estrany que Bernard se senti així: ningú té sentiments ni gelosia, tot
és compartit.
● Lenina no entén per què Bernard s’enfada: ella simplement segueix el que li han
ensenyat.
Comentari:
Aquesta escena mostra com Lenina està totalment integrada en el sistema, mentre que
Bernard comença a sentir-se diferent.
Ella representa la normalitat; ell, la incomoditat davant d’una societat massa “perfecta”.
IV2. Bernard i Helmholtz: els diferents
● Després, el capítol canvia d’escena: veiem Bernard i el seu amic Helmholtz Watson.
● Helmholtz és un Alfa Plus com Bernard, però físicament perfecte, molt admirat i
intel·ligent.
● Tot i tenir-ho tot, sent que li falta alguna cosa: no sap què, però se sent buit.
● Escriu textos i poemes, però diu que les paraules no serveixen per expressar el que
sent, perquè la societat no permet parlar de sentiments reals.
● Bernard li explica que ell també se sent diferent, però per motius contraris: és petit,
insegur i no encaixa.
● Els dos comparteixen una mena de tristesa i desconnexió del món en què viuen.
Exemple:
Helmholtz diu que vol trobar “una raó per viure”, però no pot, perquè el món feliç no li permet
pensar ni sentir.
Comentari:
Aquest capítol ens mostra que, dins del sistema perfecte, hi ha persones que comencen a
notar el buit interior.
Bernard i Helmholtz representen l’individu que desperta dins de la massa obedient.
7/11/25 6:43
Pàgina 1 de 3
