Prepara tus exámenes
Consigue puntos
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Docsity AI

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad

Vende en Docsity

Docsity AI

Inicia sesión Regístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos

20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas

5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis

Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

Lingüística primer año, Apuntes de Lingüística

Universitat de Barcelona (UB)Lingüística

Apuntes de lingüística optativa del primer año de filologia.

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 01/10/2020

usuario desconocido 🇪🇸

(4)

1 documento

1 / 68

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

LINGÜÍSTICA

04.04.20

-Llenguatge: capacitat innata, facultat subjacent dels humans per comunicar-nos.

Perque sorgeixi el llenguatge cal tenir-ho tot ben col·locat (neurològicament) i

tenir un bon entorn social.

- Llengua/llengües vs idioma

- Manifestacions concretes de la

capacitat del llenguatge

- Lligat a una qüestió

política d’un estat.

- Hi ha un tipus d’intersecció entre les dues: no pots dir idioma romànic pero si

llengua romànica, pero sí pots dir llengua portuguesa i idioma portuguès.

- Hi ha entre 6.000 i 6.500 llengües al món.

- A Papúa Nova Guinea hi ha 832 llengües parlades per 3.2 milions de

persones.

- Només un 10% de les 6.500 tenen escriptura.

- 2000 d’aquestes tenen menys de 1000 parlants, per tant, hi ha

moltes llengües en perill d’extinció.

- Llenguatge natural  vs llenguatge artificial

- Té part oral i part signada - Llenguatge escrit (no és innat)

És una convenció.

FONAMENTS DE LA LINGÜÍSTICA

- Fonologia: fonemes (segments mínims sense significat)

- Fonètica: sons (*)

- Morfologia

- Sintaxi - semàntica

- Pragmàtica

(*) “És com si la fonologia fos la partitura i la fonètica la cançó”

Descubre Apuntes de Lingüística Universitat de Barcelona (UB)

Documentos relacionados

APUNTS LINGÜÍSTICA PRIMER CURS

(1)

Lingüística primer semestre

Lingüistica (PRIMER CURSO)

(1)

Lingüística tema 6 primer año

Lingüística II apuntes del primer parcial

Primer Seminario Lingüística

Lingüística tema 1 primer año

(1)

Lingüística tema 4 primer año

(1)

Lingüística tema 3 primer año

Lingüística tema 2 primer año

La lingüística sincrónica (Martinet). Resumen primer capítulo

(1)

Introducción a la lingüística: Morfología y Patrones de Lexicalización

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Lingüística primer año y más Apuntes en PDF de Lingüística solo en Docsity!

LINGÜÍSTICA

Llenguatge : capacitat innata, facultat subjacent dels humans per comunicar-nos. Perque sorgeixi el llenguatge cal tenir-ho tot ben col·locat (neurològicament) i tenir un bon entorn social.
Llengua/llengües vs idioma
- Manifestacions concretes de la capacitat del llenguatge - Lligat a una qüestió política d’un estat.
Hi ha un tipus d’intersecció entre les dues: no pots dir idioma romànic pero si llengua romànica, pero sí pots dir llengua portuguesa i idioma portuguès.
Hi ha entre 6.000 i 6.500 llengües al món.
- A Papúa Nova Guinea hi ha 832 llengües parlades per 3.2 milions de persones.
- Només un 10% de les 6.500 tenen escriptura.
  - 2000 d’aquestes tenen menys de 1000 parlants, per tant, hi ha moltes llengües en perill d’extinció.
Llenguatge natural vs llenguatge artificial
- Té part oral i part signada - Llenguatge escrit (no és innat) És una convenció.

FONAMENTS DE LA LINGÜÍSTICA

Fonologia: fonemes (segments mínims sense significat)
Fonètica: sons (*)
Morfologia
Sintaxi - semàntica
Pragmàtica (*) “És com si la fonologia fos la partitura i la fonètica la cançó”

Som vocal learners (imitació)
Parell mínim : canviant un dels fonemes canvia el significat. (paca-vaca). És útil per identificar fonemes.
Importància de l’agrupació. 17.02. El gènere i el nombre gramaticals
El gènere gramatical i el nombre gramatical tenen una funció: gramaticalitzar, és a dir, agrupar elements (masculins i femenins, singulars i plurals) i els posa una marca a cadascun dels dos tipus.
Tant el gènere com el nombre són arbitraris, és a dir, no segueixen cap ordre ni escala d’assignació.
L’anglès resta importància al gènere amb, per exemple, els adjectius d’una sola terminació.
El basc, en canvi, elimina directament el gènere gramatical. La macrolingüística, la microlingüística i la sociolingüística
La microlingüística és la branca lingüística que estudia les llengües i els llenguatges des de dins.
La macrolingüística és la branca lingüística que estudia el seu abastament amb altres ciències, és a dir, la lingüística aplicada, cap enfora. Es comença a veure amb la pragmàtica.
La sociolingüística és la disciplina que analitza la relació entre la societat i el llenguatge; tant en la manera com una comunitat adquireix i utilitza la llengua com en els trets culturals, socials, ideològics i econòmics que es poden deduir del discurs. El pitching
El pitching és el fenomen que es produeix quan dues llengües entren en contacte; així, s’acaben substituint algunes paraules de la llengua materna per altres de la llengua que entra en contacte.

El llenguatge és un sistema complex, té una estructura interna. Això és una característica intrínseca i universal. 1. Fonètica: estudia la producció i percepció dels sons. (Fonemes) 2. Fonologia: s’encarrega de l’organització lingüística dels sons. 3. Morfologia: estudia l’anàlisi de l’estructura interna dels mots. (Morfemes). 4. Sintaxi: estudia la construcció de les oracions, com es combinen els mots per formar oracions. 5. Semàntica: estudia el significat. 6. Pragmàtica: s’encarrega de l’estudi del significat en l’ús o contextualitzat. - Tot això duu a nivells d’anàlisi confusos que ocorren interrelacionats i simultàniament.
El llenguatge té una dimensió social i cultural : identitat, pertinença a un grup…
- Les persones parlaran llengües diferents segons quin sigui el seu entorn lingüístic.
- Les llengües es parlen i funcionen en mig de societats complexes, i no només com a sistema de comunicació, sinó també com un marcador d’identitat social.
- El significat de les expressions no només prové de les paraules dites sinó també de les convencions culturals acordades de com aquestes s’han d'usar i interpretar.
- Estudi de la diversitat de les llengües.
El coneixement d’una llengua permet connectar sons (o formes gestuals, en el cas de les llengües de signes) amb significats.
¿Com s’estableix aquesta associació?
- La gramàtica de la llengua ha de donar compte de com es realitza aquesta connexió entre so i significat.
- La teoria lingüística haurà d’explicar què hi ha de general i de particular en aquests mecanismes d’associació de sons i significats en les diferents llengües.

L’objectiu de la lingüística és científic : els lingüistes no es dediquen, per tant, a dictar les regles prescriptives d’una determinada llengua, és a dir, a jutjar què és correcte o normatiu i què és incorrecte o no normatiu.
Objectiu: construir una teoria general del llenguatge que faci possible l’estudi de les llengües particulars. Tipus de perspectives - Perspectiva sincrònica: en un determinat moment temporal. - Perspectiva diacrònica: al llarg d’un determinat lapse de temps. Entra en joc la variació i el canvi.
Les llengües són sistemes cognitius que formen part de l’estructura mental o psicológica de qualsevol ser humà.
La interacció amb altres parlants és una condició indispensable per a desenvolupar, mantenir i enriquir la pròpia llengua.

Camps d’estudi de la Lingüística

- Lingüística teòrica: Com és aquest sistema cognitiu que identifiquem amb el coneixement d’una llengua? Quin és aquest coneixement? Quina és la seva estructura, com s’organitza? - Lingüística histórica: Com canvien les llengües al llarg del temps? - Psicolingüística: Com adquirim aquest sistema cognitiu? Com s’utilitza aquest sistema en la producció i la comprensió de la parla? - Neurolingüística: Com es representa aquest sistema en el cervell? - Biolingüística: Quina és la naturalesa biològica del llenguatge? Com s’origina i evoluciona el llenguatge? - Lingüística computacional: Com es pot modelitzar computacionalment aquests fenòmens lingüístics i psicolingüístics?

Text: Què és la Lingüística?

La Lingüística investiga com funciona el llenguatge humà, ni més ni menys.
Al món es parlen unes sis mil llengües.

El lèxic i la sintaxi apunten prou clarament que una llengua només és possible per la conjunció d’aspectes d’ordre més aviat cultural, i d’aspectes d’ordre més aviat natural.
El component fonològic és per definició un component d’interfície.
Es pot veure la lingüística com una disciplina en l’àmbit de les ciències formals.
Dimensions de la microlingüística
Qualsevol de les subdisciplines pot ser sincrònica i/o diacrònica tot i que la lingüística del segle XX, a diferència de la del segle passat, ha donat primacia a la lingüística sincrònica.
La lingüística diacrònica és l’estudi del procés de creixement de la capacitat lingüística des de l’estadi inicial.
Aquest domini d’estudi se sol situar en l’àmbit de la psicolingüística. - Lingüística teòrica. Persegueix l’explicació dels fenòmens lingüístics en el marc d’una teoria general sobre el llenguatge.
Lingüística descriptiva. Pretén caracteritzar els fenòmens d’una llengua particular. - Lingüística comparativa. Fa una manera de pont entre aquests dos enfocaments. - Tipologia lingüística. Persegueix l’establiment de tipus lingüístics de naturalesa estructural més que no pas genètica o geogràfica
Tant la tipologia com la lingüística teòrica s’interessen pels límits de la variació lingüística o, dit altrament, pels universals lingüístics.
Però la tipologia és un procediment eminentment inductiu de comparació sistemàtica i la lingüística teoria actua més aviat en un marc hipotètico-deductiu. - Macrolingüística.
Dins d’aquesta destaquen tres disciplines:

- Sociolingüística. Estudia l’ús del llenguatge en la societat i en general tots els aspectes que poden relacionar el llenguatge i la societat. (*) - Antropologia lingüística. Estudia les relacions entre les llengües i les cultures. Poden ser analitzades a través de conjunts de lèxics tancats o a través de l’estructuració del vocabulari. - Un dels aspectes de solució més difícil és l’anomenada “ hipòtesi de Sapir-Whorf ” segons la qual la llengua determina la visió del món. - Psicolingüística. Estudia els mecanismes pels quals els humans produïm i entenem el llenguatge. - Aquests mecanismes comporten relacions entre les estructures lingüístiques, els processos psicolingüístics i les estratègies pragmàtiques - La comprensió de la interacció d’aquests tres nivells és un dels objectius primordials de la psicolingüístics. - Se sol situar també en l’àmbit de la psicolingüística l’estudi de l’adquisició i l’aprenentatge de llengües.

L’anàlisi de la producció del llenguatge mira de treure partit de fenòmens com els lapsus linguae, els de “tenir-ho a la punta de la llengua”... (*) Un dels camps més productius en la cerca sociolingüística és el del contacte de llengües.
Dos o més grups de parlants amb llengües diferents es posen en contacte.
En casos així les estratègies per resoldre els problemes de comunicació conformen un ampli ventall de fenòmens. - Bilingüisme. És la forma més freqüent de multilingüisme. - Diglòsia. Es dona en societats on s’empra una varietat prestigiada en uns àmbit i una varietat col·loquial en altres. - Substitució lingüística. Procés mitjançant el qual una comunitat lingüística després d’un període més o menys llarg de bilingüisme, abandona la seva llengua per adoptar l’altra.

Doc. Resum. Diagrama. Linguistics, branches and points of view.

Doc. Nivells d’anàlisi.

Doc. Compositionality. Hierarchy vs sequence.

- Implica que la senyal podrà ser captada per qualsevol individu que es trobi a una distancia adecuada dins del radi permès per les capacitats auditives humanes.
- La localització del punt exacte és possible gràcies a la nostra audició biaural, que compara les senyals rebudes per cadascuna de les oïdes per determinar la procedència del so. 3. Extinció ràpida (transitorietat)
El senyal no es manté de forma permanent, les emissions sonores es dissipen un cop emeses.
Es vàlid també per a la llengua de signes o qualsevol sistema gestual que es percebi visualment.
No és vàlid per a l’escriptura.
- D’aquesta manera s’aconsegueix que el canal de transmissió no quedi saturat per senyals que se superposen constantment. 4. Retroalimentació completa (feedback)
L’emissor pot controlar els seus propis senyals.
- La retroalimentació és important perquè fa possible la interiorització del propi comportament comunicatiu, el que constitueix, a la seva vegada, una part del pensament. 5. Reversibilitat (intercanviabilitat)
Els individus poden actuar com a emissors i com a receptors.
- També anomenat intercanviabilitat de rols. Qualsevol usuari de la llengua pot produir i reproduir qualsevol missatge. 6. Especialització
El sistema és independent d’altres funcions biològiques i només serveix per a la comunicació.
Biològicament rellevant / irrellevant.
Té a veure amb el consum d’energia que fem quan fem el signe lingüístic, a menys quantitat gastada més especialització.
- Encara que els òrgans implicats en la producció si tenen altres funcions, quan s’utilitzen a la producció i recepció del llenguatge exhibeixen també un comportament especialitzat.

7. Semanticitat

Els senyals lingüístics tenen significat (denotatives).
“Quan els elements d’un sistema comunicatiu s’associen amb coses i situacions o amb tipus de coses i situacions (...) diem que el sistema és semàntic o que té la propietat de la semanticitat.”
Semanticitat = Referencialitat
- En el cas del llenguatge humà, els senyals evoquen la representació mental de les entitats o esdeveniments a què es refereixen. - Tipus de signes (Charles S. Peirce): La classificació es basa en el tipus de relació que hi ha entre significant i significat. 1. Icona ( icon). La relació es de semblança. El significant s’assembla a la realitat a la que vol fer referencia. Son icones les maquetes, els dibuixos, mapes… 2. Indici ( index ). La relació és de contigüitat física o mecànica o de causa-efecte. El fum indica l’existència de combustió, ja que hi ha una relació causal entre ambdós. 3. Símbol ( symbol ). La relació es convencional i no està basada en la similitut o la contigüitat. Pertanyen a aquesta categoria, a més de la major part de les paraules de les llengües naturals, els colors dels semàfors i de les pistes d’esquí, o les banderes que formen el codi internacional de senyals marítimes. 8. Arbitrarietat
No existeix una relació directa entre el senyal i el seu referent (els senyals en general no són “icònics”.)
- No hi ha res en els objectes que determini com han de denominar.se; i, si no es coneix el vincle convencional que cada llengua ha establert, tampoc hi ha res en les denominacions que permeteixi adivinar a quines entitats es refereixen. Els senyals empleats per les llengües humanes pertanyen, així, a la categoría dels **símbols.

Discreció**

Els senyals es poden segmentar en unitats menors recombinables.

- El conjunt potencialment infinit d’expressions que es poden produir en una llengua està format a partir d’un inventari d’unitats sonores discretes. 14. Reflexivitat
Un sistema de comunicació X amb el qual podem referir-nos a X mateix té aquesta propietat.
Podem usar el llenguatge per parlar sobre el propi llenguatge (funció metalingüística)
Aquest tret és específic del llenguatge humà. 15. Prevaricació
Presenten aquesta propietat els sistemes de comunicació en què els senyals poden referir-se a coses o situacions fictícies.
Els missatges poden ser falsos, enganyosos o sense sentit.
Aquest és un tret específic del llenguatge humà. 16. Capacitat d’aprenentatge
El parlant d’una llengua en pot aprendre d’una altra.

Relacions entre trets: els trets de Hockett no són independents els uns dels altres:

El tret canal vocal-auditiu comporta: transmissió expansiva i recepció direccional, extinció ràpida i retroalimentació completa.
Els trets desplaçament, prevaricació, reflexivitat, arbitrarietat, dualitat del patró i productivitat pressuposen semanticitat.

30.03.

Trets de disseny del llenguatge. C. Hockett (2): Recapitulació.

Aclarint qüestions

La primera qüestió on s’allarga l’explicació és sobre el tema de la “Referencialitat i trets relacionats”. - Crec que està bastant clar. Hem parlat a classe sobre aquest tema: sobre les paraules funcionals o gramaticals. Són aquelles que donen referencialitat al discurs. Que ajuden a concretar si és “aquest noi”, “un noi”, “el noi”, etc. I el text diu que els humans

amb el llenguatge sempre parlem amb referencialitat. Recordeu que no parlem com deia jo a classe: “... company no venir classe tenir febre”, si no que posem els elements referencials perquè el discurs sigui entenible.

Introduïm el concepte “díctic” i “dixi” (no del tot nou: ja el vam mencionar a classe fent un exercici “I’m right, you are wrong”, recordeu?), relacionats amb les paraules funcionals o gramaticals: pronoms, determinants, adverbis, ... que poden ser o no desplaçats (tret de Hockett), és a dir, referits al mateix moment de la parla (no-desplaçats) o a un altre moment (desplaçats).
Sobre arbitrarietat i convencionalitat. També hem parlat força a classe. Però al text introdueix el concepte de “primària” quan parla de convencionalitat al llenguatge: és a dir que sempre hi és. És la característica primària. Versus “secundària” quan parla de iconicitat i indexicalitat (índex). Sabem que a vegades hi ha iconicitat al llenguatge (secudària), amb les onomatopeies i també els díctics presenten indexicalitat (secundària). En aquests casos només, per això són secundàries.
És important el punt en què parla de la productivitat i la distinció que fem entre productivitat 1 (productivitat amb semanticitat) i productivitat 2 (sense semanticitat: la dels ocells i la música). D’aquesta manera assegurem que tant el sistema de comunicació dels ocells com la música siguin considerats productius, en el sentit que fan creacions noves, però es distingeix si aquestes produccions tenen o no semanticitat.
També és interessant el concepte d’infinitud discreta”: possibilitat de crear elements il·limitats (per la recursiu) formats d’elements discrets (no continus). Aquesta propietat té a veure amb la sintaxi, amb la productivitat (per la recursió), no amb la dualitat de patró, que es relaciona més aviat la creació de paraules (fonemes sense significat que agrupats creen morfemes, amb

Discreció s’oposa a continuïtat.
- Ex. Batecs del cor vs circulació sanguínia.
Pel que fa al llenguatge, la discreció és a tot arreu: trets, segments, síl·labes, mots… - Això no obstant, són continus l'entonació, el to de veu i altres ingredients paralingüístics com ara la gesticulació que acompanya la parla.
La discreció resideix a la dimensió articulatòria, a l’acústica, a l’auditiva o a la subjacent a tot això?
Sembla convenient. finalment, establir una gradació a l’hora de comparar sistemes de comunicació. (SC) - Continuïtat > ….. > …..> …..> …….> ……> Discreció - SC: abelles > primats no humans > ocells > música instrumental > llenguatge
Productivitat
Un sistema té aquesta propietat quan permet de construir missatges de significat nou indefinidament.
En què resideix la productivitat del llenguatge humà?
En el fet que puguem fer paraules noves (creació lèxica)?
No sembla que sigui aquesta la clau: amb un vocabulari finit (x mots) la productivitat del llenguatge seguiria garantida. Com? Per què?
La productivitat resideix en la recursió de la sintaxi , que és la propietat que ens permet inserir sintagmes dins sintagmes, indefinidament.
La productivitat (recursió), associada amb la discreció en el llenguatge humà, dona lloc a l’anomenada infinitud discreta.
El llenguatge és un sistema d’infinitud discreta fet d’objectes organitzats jeràrquicament.
Altres trets
D’acord amb l’exercici inicial del curs (el de l’extraterrestre), afegiriem:
Linealitat. (alerta, però, amb les llengües de signes!)
Categorització.

Composicionalitat (agrupaments)
Relacions a distància
I també (Barwise i Perry)
Eficiència.
Propietat present en un sistema que presenta díctics , elements la denotació dels quals depèn de la situació en què s’usen.
Relacions entre trets (2)
Continuïtat -> Iconicitat
Continuïtat -> Productivitat

Doc. Trets del Llenguatge. Hockett. Recapitulant II.

També Hockett pensava que n’hi ha de més importants d’alguna manera.
- “Ara, el llenguatge humà té set propietats importants que no concorren en cap altre sistema comunicatiu no humà conegut tot i que individualment algunes d’elles sí que ho fan.” - Dualitat de patró. - Productivitat. - Arbitrarietat. - Intercanviabilitat. - Especialització. - Desplaçament. - Transmissió cultural.
Retroalimentació completa / “feedback” total
- “El parlant d’una llengua sent, per feedback total, tot el que és lingüísticament rellevant en allò que diu ell mateix [....] El feedback és important perquè fa possible allò que se'n diu la internalització de la conducta comunicativa que constitueix com a mínim una part major del pensar”
- El total feedback seria doncs enormement responsable del fet que el pensament i la comunicació vagin de bracet en el llenguatge humà.