Lisosomes
Els lisosomes són orgànuls cel·lulars més o menys esfèrics formats per una membrana simple i
permeable, recoberta internament per glucoproteïnes, per protegir-se de les hidrolases internes.
Funció: digestió intracel·lular. Es forma a partir de les proteïnes u els lípids procedents de
l’Aparell de Golgi. Els lisosomes es frmen per vesícules que transporten hidrolases àcides, que
es fusionen amb els endosomes tardans.
Tenen com a funció principal la digestió de macromolècules cel·lulars (partícules, proteïnes,
etc..) gràcies a les hidrolases àcides. Aquestes hidrolases àcides són uns enzims hidrolítics que
tallen les macromolècules. Són sintetitzades al RER i transportades desde l’AG fins al lisosoma
per autofagosomes, que es fusionen amb la membrana d’un lisosoma. Hi ha 40 diferents
(fosfatases, peptidases, nucleases, lipases..).
Com són transportats els enzims? Es formen al RE, passen a AG (on pateixen una sèrie de
modificacions) i arriben als lisosomes. El trans-golgi sap quins enzims ha de portar perquè
tenen una molècula marcadora, la manosa 6 fosfat (M6P). Si passa primer pels endosomes
tardans a més dels enzims van les components a degradar, en canvi, si va directament al AG als
lisosomes només van els enzims. El ph àcid trenca el fosfat.
El pH del lisosoma es 5, en canvi el del citosol en 7. Això es una mesura de seguretat ja que les
hidrolases només són efectives en medi àcid (en el lisosoma) i si es trenca el lisosoma i surten
a l’exterior es neutralitzen i queden inactives ai, per tant no degraden components cel·lulars.
Per mantenir el pH àcid la membrana conté una bomba de protons que utilitza l’energia de
l’hidròlisi de l’ATP per bombejar H+ a l’interior del lisosoma.
El lisosoma, apart de la bomba de protons, també té receptors membranosos específics a les
estructures a degradar. A més, disposa de proteïnes transportadores dels productes de la
degradació fins al citosol.
Els elements que queden després de la digestió surten al citosol per ser aprofitats per la cèl·lula.
La membrana del lisosoma té proteïnes de transport que permeten que s’escapin els productes
finals de la digestió de macromolècules, com els aminoàcids, sucres i nucleòtids, de manera
que aquests puguin ser excretats o reutilitzats per la cèl·lula. També compleixen una funció
defecatòria que consisteix en la fusió dels lisosomes amb la m.p de la cèl·lula i la posterior
alliberació del seu contingut en el medi extracel·lular.
Les substàncies que arriben al lisosoma ho poden fer per diferents vies:
