Vista previa parcial del texto
¡Descarga Temes 1-7 (resums-esquema) y más Resúmenes en PDF de Biología Celular solo en Docsity!
Def. ee.vv: + Sistema obert (intercanvi info. amb entorn, capta E i matéria del medi). + Alta complexitat molecular, molécules pesades » Reproducció autónoma (virus exclosos) Unitat entructua! ; fincicna! dedo ee vv. Def. cél-lula: + — Info. Hereditária en DNA que repliquen a RNA que tradueixen a proteines que utilitzaran com catalitzadors. + Són com factories bioquímiques ¡ totes utilitzen els mateixos blocs moleculars básics. + Envoltats de membrana plasmática Classificació cells: PROCARIOTES | EUCARIOTES Senzilles | Complexes Unicell o colonials | Vicell o pluricell Dna circular amb 1 únic cromosoma, amb menys info (poques proteines) no separat del citoplasma Pocs orgánuls, mai amb membrana Ribosomes petits Cilis i flagels de flagel-lina No citoesquelet No endocitosi ni digestió Repr. Asexual (mitosi) histones i envoltat per membrana nuclear. ¡Molts orgánuls membranosos [Ribosomes més grans | Cilis i flagels de microtúbuls de tubulina. ¡Sí citoesquelet | Endocitosi/exocitosi i digestió intracell |Repr. Sexual ¡ asexual (mitosi i meiosi) |Només aeróbics hu lineal amb múltiples cromosomes amb | Poden ser anaeróbics | 5 regnes: REGNE ESTR. CELL UNI/PLURICELL ¡NIVELL NUTRI. Móneres Procariotes Unicell o colonials |Auto/heterdtrofs, ana/aeróbics | Protistes Eucariotes * . p* * a | Fongs . Uni/pluricell |Heterótrofs Vegetals . Pluri Autótrofs Animals Ñ Pluri Heterótrofs Evolució prebiótica Teories: + Creacionista (s. XVII): ser superior creador de vida a partir de matéria inanimada (generació espontánia) + 1809: 1a teoria evolucionista de Lammarck (adaptació al medi, heréncia de carácters adquirits) + 1859: Selecció natural de Darwin i Wallace (variabilitat, diferéncies per mutacions a l'atzar, entorn mana: selecció natural) + 1862: Pasteur descarta gen. Espontánia (esterilitat) + Materialista: 1922, Oparin: síntesi abiótica de molés orgániques a partir d'inorgán, 1953 experiment de Stanley Miller, 1961 síntesi adenina de Joan Oró. Historia vida: ' DATA ESDEVENIMENT 15.000 m.a. Univers | 13.000 m.a. Big Bang o | [4.500 m.a. Terra o 3.800 m.a. Cells procariotes o 1.900 m.a. : Cells eucariotes o 4,7 m.a. Ñ Homínids Ñ o srta evolució química: No 02 (oxidaria) = Font d'E (volcans, tempestes, meteorits, llum uv...) + Subs. Químiques: aigua, minerals inorgánics ¡ gasos (CH4, H2, $2, N2, $H2, NH3, CO2, H20) + Temps Evolució cell Evolució Cell: + Cell procariota ancestral (heterótrofa + anaeróbica) ----> [Crisi alimentaria] --> 1. Cell procariota (heterótrofa + anaeróbica) Proc (hel., anaer.) La. Procariota heterótrofa ¡ anaeróbica [Ccio Glimendo) - 1.b. Procariota heterótrofa ¡ aeróbica a laa Ones) Pic Haga ,enem). ios (auto, Quibo 2. Procariota fagocitária (heterótrofa + anaeróbica) MA Caña 3. Procariota fotosintetitzadora (autótrofa + anaeróbica) * Mu Pp opa0- 1. Cells autótrofes —> alliberen 02 —>(Crisi aeróbia) Paria dci) Exodo b. + 2 -> Eucariota (heterótrofa + aeróbica) > + 3 —-> Eucariota (autótrofa + aeróbica) (03, eb) De procariota a eucariota: 1. Invaginacions de la membrana envolten nucli ¡creen RE Z Fagocitosi de procariota aerobi ---> Mitocondri $ Teora endosimbis tica. a Fagocitosi de procariota fotosintetitzador —> Cloroplast pix organ D'unicell a pluricell: + Requisits - Medi amb un sistema de transport ¡ que aporti nutrients - Especialització funcional (diferenciació cell) * llevats -——> Fongs = Protozous ——> Animals + — Algues unicell o colonials --—-> Vegetals Glicoproteines: + Proteines + monosacárid (cara exeterna) unit a aa concrets (serina, treosina, aspargina) +» Tipus: Gangliósids (netures) ¡ Cerebróxids (carregats). . de ficocame (protegir cell) == N- cetilgalactosamina ; N-actilneuam nic Glucolípids: (Sntetitzalo al Coli) + Lípids + carbohidrats (a la cara externa). +» Funcions: Aillament electric, reconeixement cell (ex: rolling en infeccions; selectines alerten cells endotelials de la ferida, aquestes cells posicionen uns glucolípids a la part externa de al seva membrana que reconeixeran els leucócits ¡ els aturaran), subjectar citoesquelet (glicoporines, típica d'eritrócits) Def.: orgánul membranós (bicapa = a plasmática) que comenca a la membrana nuclear i arriba fins la membrana cell. - Totes les vesícules tenen = lumen - Estructura depenent de microtúbuls - Microsomes: es formen artificialment en processos de fraccionament cell, són o de RE rugós o de RE llis. - Mida depenent del tipus de cell ¡ necessitat de realitzar les seves funcions. Tipus: > 10 exteñor - Ribosomes adherits al seu interior - Síntesi de proteines que secretaran a l'exterior - Forma de sacs units - Més gran que el llis - Funcions: translocació de proteines (*), plegament de proteines ¡ oligomerització, glucosidació (afegir carbohidrats), control de qualitat. *Síntesi cotraduccional/tranlocació: ribosoma amb ARNm comenga a realitzar traducció, s'enganxa molecula SRP (signal recognition particle) forgant una pausa a la traducció. SRP que guía el ribosoma fins el receptor d'SRP, quan es desenganxi I'SRP s'unirá al complex “Translocon” /aparell de translocació del RER, aquest entra la proteina si té la correcta seqúéencia senyal, la proteina se sintetitzará mentre está entrant el RER (síntesi co-traduccional). Mentres se sintetitza la proteina segueix unida al translocon per la seqúéncia senyal, que será eliminada per una peptidasa. *Síntesi post-traduccional: proteina sintetitzada al citosol, entra grácies a complex Sec 61 o translocador (porus) i BiP (chaperona que plega la prot.) *Proteines que s'han d'incorporar a la membrana RER: Tenen dos senyals, d'inici ¡ parada de transferencia (hidrofóbiques). Aquest segon senyal és pel qual es quedará unit a la membrana. Si la prot. travessa diverses vegades la membrana, te una combinació de senyals. *Proteines residents del RE: Funcionen com catalitzadors, pleguen i ajunten altres proteines. Contenen seqúéncia KDEL. Si són secretades en vesícules, la seqúencia KDEL será detectada per proteines dela xarxa Cis (AG) que fará que la proteina sigui retornada al RE també en vesícules. KDEL també dirigelx prot. del citosol al RE. *Modificacions post-traduccionals: e E Le vs ee 1 Oligomerització (síntesi oligómers) ( Pia da arena 2100)> Ponts disulfur entre cisteines, possible al lumen (pel seu carácter oxidant). 3. Protedlisi (trencament de proteines (ex. Treure seq. senyals) mitlancant peptidases. Útil per unir proteines a GPJÍ” ASP 4. N-Glicosilació: incorporar 14 sucres sobre seqiéncia amb asparagina formant glicoproteines. Aquest procés no es pot donar al citosol.— pl ¡Encarregada: delicol 3 $ Ed ¿ 5. Plegament: prot. glucosidades interaccionen amb calva, una chaperona que PS ES S $3 plega la proteina. —Forma. 3D maroao pen ar dela proena ; ¿Ss 6. Controldequalitat eS mad Y B e 2 A. Resposta ERAD (“prot. asociada al RE”): Silla prot. encara no está ben pugida we pro! 3 plegada la Glucosyltransferasa (UGGT) torna a afegir glucosa ¡ es repeteix el 3 2 dina € procés. Si segueix mal plegada la Manosa | treu una manosa per ser després ¿ E arpeger detectada per l'EDEM que expulsa la prot. al citosol ¡ allá se li afegeix una $2 a hu ho.masia. Ubiquitina que implica la degr adació de la proteina per part dels proteásomes. =$ Peteias mel —> 8, Resposta UPR Utada Srbtelk Pésporise”]: Les proteines ATFG, IREL o 24 lesa oficia PERK estimulen la síntesi de chaperones, augmenten les quantitats de les = y proteines de la resposta ERAD. Objectiu: eliminar acumulació de proteines mal BP per enga, ) Sh 4 inachuarió olegades. Leintes. prreiner, PFeíntes. choperorw, Pdogadació ARNm plaamatica). Proteo experado a y adan AUOpos to. a, LPR *Control de quali. important, relacionat amb malalties, ex. Fibrosis quística z E (eliminar proteina CFTR per estar mal formada). Estrategia farmacológica: baixay Y $$ grau del control de qualitat. 9; ; = 2 « Uls wa utesólivo. sE - Síntesi de lípids i detoxificació (solubilitza tóxics) 3 E - Forma de tubs units Ss. - Abundant en cells: musculars (reticle sarcoplasmátic, magatzem de Ca2+), hepátiques, de 533 ds Leydig (síntesi hormones) $5 25 - D'aqui s'originen les gotes lipídiques per acumulació de d'ácids grassos (tóxics per la cell) o 5 E entre la bicapa. Compartiment envoltat per monocapa. SS SES + Membrana nuclear * - Porus nuclear i ancoratge de cromatina + Zones d'exportació - Via secretora: exportació de lípids i proteines + Importancia de les proteines SNARE que faciliten ¡ especialitzen la fusió: van en parelles, una está a la vesícula ¡ l'altre al compartiment diana (v-SNARE ¡ t-SNARE). Un cop s'han fusionat les vesícules, se separen les SNARE amb el complex NSE. GUn:6 ayutada per Rob/CIP ve de l'ER a'AG: terna sas LATE Co ED . dea. » Esformal'ERGIC (“endoplasmic peace cod iinoranlllde compartment”), compartiment transitori. + La COP2 es desprén de la vesícula. * Arribaal'AG » Siarriba material amb senyal KDEL, aquest és unit a un receptor i és retornat al RE per via retrograda (vesícules envoltades de COP1). Un cop allá, degut al canvi de pH els receptors alliberen les molécules amb la segúéncia KDEL. lá Dinamina "eotrangad Leovenicules par Sorting o Procés de clasificació, transport de TEN a..: enengasioy ten de La memb.dut Golg; +5, La proteina conté Manosa-6-fosfat: es creen vesícules recobertes de datrina que passen als endosomes tardans ¡ d'aquests als lisosomes. +5; La proteina no presenta cap característica especial: ruta de secreció constitutiva fins la membrana cell. +s,: La proteina presenta senyal per ser secretada: es formen vesícules induides i recobertes per la clatrina que realitzen ruta de secreció regulada fins a formar-se vesícules de secreció. Altres senyals: - Caveolina: formará caveoles a la membr plasm. - COP1 funcions: - Aportar material a la membrana - Compensar endocitosi - Alliberar material a l'exterior - Les vesícules formades s'anomenen: ves. de secreció, gránuls de secretació, nucli dens. — El material de l'interior de les vesícules está compactat degut a l'acidificació del medi — Moviment de les vesícules donat pels microtúbuls, als quals estan adherits per proteines motores (quinesines itisines) Vies: = Via constitutiva: En totes les cells, la proteina és portada a l'exterior o a la membrana automáticament, sense necessitat de presentar senyal. » Via regulada: En cells especialitzades (neurones, hormones...) vesícules de secreció adherides (procés docking) a membrana cell alliberen el contingut quan reben una senyal d'activació (hormones o neurotransmissors...). Clatrina concentra el material ¡ 'envolta en vesícules. * Exemples: aport de Ca+ al medi, d'insulina, d'histamina a la sang (el mastócits). * Doching: vesícula en contade amb vevcula/ membrana diana, perd NO enfus:crun - Directe: de vesícules secretores a membrana. - Indirecte: de vesícules secretores a endosomes | d'aquestes als lisosomes. Casos especials: - Cells nervioses: les vesícules de secreció de les neurones (ves. Sináptiques) es formen a través d'endocitosi, no a 'AG. - Cells epitelials polaritzades: sorting directe (normal) i sorting indirecte (totes les proteines són enviades a la mateixa zona, ¡ d'allá seran enviades per trancitosi a la zona adequada). Fagocitosi: a cells especialitzades (macrófags i neutrófils), formació de fagosomes per l'emissió de pseudópodes que envolten la partícula (de gran mida). Funció: - Eliminar cells velles (detectades per la pérdua de simetria de la membrana). Ex: eritrócits - Eliminar microorganismes patógens marcats amb anticossos que atrauen els neutrófils ( els patógens s'introdueixen a la cell per ser eliminats per fagolisosomes). - Captació de partícules inanimades. Pinocitosi: constitutiu, a totes les cells, partícules petites. Subtipus: Macropinocitosi (la membrana cell envolta la partícula). - De fase fluida: es capten partícules lliures, endocitosi no induida, - Depenent de receptors: receptors col-locats a la membrana externa capten partícules per ser endocitades. Relacionat amb solcs de clatrina. Vesícules d'endocitosi: Solcs de clatrina: els receptors hi són adherits grácies les proteines Aps (adaptines), les de la mem. plas. són concretament les AP2 (AP1 ¡ AP3 a TGN formant lisosomes ¡ endosomes respectivament). Les vesícules que forma són esferes formades per hexágons degut a la seva estructura de triskelion. Proporciona forca mecánica | flexibilitat. o Procés: 1. Formació de vesícules 2. Bicapa de la vesícula s'allibera de les proteines (clatrina ¡ proteines adaptadores). 3. Fusió amb endosoma primerenc (proper a membrana plasmática). (* Si és un vesícula de caveolina abans passen per compartiment intermig anomenat caveosoma.) 4. El pH 6-6'5 provoca la separació de receptors i lligands. Sa. Degradació: Material passa a endosoma tarda (pH 5'5-6), al centre de la cell ¡ després a lisosoma, on el material será degradat | lliurat al citosol. Sb. Reciclatge: Es forma endosoma de reciclatge que retorna els receptors a la membrana cell Sc. Transcitosis: es treu el material per una banda de la cell diferent al d'entrada. a Tipus d'endocitosi per clatrina: - Captació de LDL: colesterol en forma d'LDL és captat per receptor d'LDL (sobre AP2, sobre clatrina).El receptor en recida 1 Lint en - Receptor de EGF: EGF ¡ receptor d'EGF fortament units, no se separen a l'endosoma 
