Platón vs Aristóteles: Ontología, Conocimiento, Antropología, Ética y Política, Diapositivas de Literatura Griega

¡Descarga Platón vs Aristóteles: Ontología, Conocimiento, Antropología, Ética y Política y más Diapositivas en PDF de Literatura Griega solo en Docsity!

COMPARACIÓ

PLATÓ - ARISTÒTIL

ONTOLOGIA



PLATÓ

Divideix la realitat en dos mons: el món de les essències i el món dels objectes sensibles El primer representa l´ autèntica realitat i el segon és mera aparença 

ARISTÒTIL

Fusiona els dos mons en un de sol (el sensible), format per matèria i forma La forma equivaldria a les essències o idees platòniques. La matèria és la potència de la substància i la forma és l´acte Tot en la naturalesa tendeix a la realització de les seves potencialitats (teleologisme)

ANTROPOLOGIA



PLATÓ

És un autor dualista. Concep l´home com un compost de cos i ànima. L´home és el resultat d´una unió accidental Seguint un model explicatiu preocupat per l´ètica i la política concep una ànima tripartita (racional, irascible i concupiscible) Per influència del pitagorisme afirma que l´ànima és immortal i el seu lloc natural és el món de les idees 

ARISTÒTIL

També és un autor dualista però concep l'home com una unió substancial de cos i ànima. Aquesta darrera és inseparable del cos. Llur unió és natural i necessària car l´ànima és la forma del cos, que és la matèria Seguint un model explicatiu influït per la biologia concep l´ànima com a principi de vida de tot ésser viu i parla d´una ànima vegetativa comú a tots els éssers vius i encarregada de la supervivència, una ànima sensitiva comú a tots els animals i a l´home encarregada dels desigs i els apetits i una ànima racional exclusiva de l´ésser humà amb la funció de l´activitat intel·lectual i la voluntat

ÈTICA



PLATÓ

Fa seu l´intel·lectualisme moral que fa de la raó el fonament de l'ètica La virtut per excel·lència és la justícia que s´assoleix amb el domini de les passions per la raó. Així, cada part de l´ànima ha d´aconseguir la seva excel·lència o virtut: saviesa, fortalesa i temperància Així l´home assolirà l´equilibri, serà just i per tant feliç: eudaimonisme 

ARISTÒTIL

Terme mig i ètica pràctica L´home és feliç mitjançant l'exercici de les virtuts (fent allò que li és propi) Amb l´exercici de les virtuts ètiques fugint dels extrems amb la prudència i sobretot amb el de les virtuts intel·lectuals (equitat, magnanimitat, amistat...) especialment en la vida contemplativa, intel·lectual, buscar el bé suprem i la felicitat: eudaimonisme

RELACIÓ ENTRE ÈTICA I

POLÍTICA



PLATÓ

Inseparables: ètica subordinada a la política Cada part de l´ànima té la seva correspondència en l´estructura social (psicologia individual i estructura social es corresponen) El bé comú o la justícia social està per sobre de la individual 

ARISTÒTIL

Tot home tendeix a la felicitat i només la pot aconseguir en societat doncs la felicitat és la realització d´allò que li és propi i aquesta realització només és possible en societat L´ètica també està subordinada a la política doncs, el bé comú és anterior a l´individual. La polis és per naturalesa anterior i més important que l´individu i la família