LLATINISMES
1. Adaptades a l’ortografia catalana
Accèssit →en un certamen, recompensa inmediatament inferior al premi
Addenda → annex, afegit
Àlies → pseudònim
Alter ego → persona molt semblant a tu o a un alter (altre) ego (jo)
Un esnob → algú que està a la moda
Un ex-libris →segell que es posava en els llibres per indicar que eren teus
Un lapsus → una equivocació
Un maremàgnum → un caos
L’ínterim → una provisionalitat
Un memoràndum → recordar, la memòria
Un plus → un extra, més, donar més de sí, etc.
Una postdata → missatge que es posa al final de la carta
El quid → la part important/essencial
El quòrum → la gent
Un rictus → el rostre
El súmmum → el màxim, el colmo
La vis còmica → la força còmica que té una obra
Un ultimàtum → l’últim avís
2. No estan adaptades a l'ortografia catalana, s’ha de posar en cursiva
Casus belli → motiu de guerra
Conditio sine qua non → una condició que s’ha de complir sí o sí.
Modus operandi → forma d’actuar
Modus vivendi → manera de viure
Opera prima → primera obra/pel·lícula d’un director
Primus inter pares → el primer entre iguals (pers. destaca per sobre d’altres).
Quid pro quo → fer un favor (hoy por ti, mañana por mi)
Rara avis → ocell estrany
Vox populi → la veu del poble - tothom ho sap
3. Temps
A posteriori →desprès
A priori → abans
Ab illo tempore → en aquells temps
a.m. (ante meridiem) → abans del migdia
p.m (post meridiem) → després del migdia
In articulo mortis → donar les seves darreres voluntats (a punt de morir)
In extremis → a l’últim moment
In fraganti → con las manos en la masa
Ipso facto → al moment, ja…
Sine die → sense data definida
