Llengua Catalana 1. Tema 2, Apuntes de Idioma Catalán

¡Descarga Llengua Catalana 1. Tema 2 y más Apuntes en PDF de Idioma Catalán solo en Docsity!

La construcció del

text

TEMA 2

Definició de text

N’hi ha moltes i divergents segons escoles analítiques.

N’adoptarem una de molt bàsica:

“El text és un producte lingüístic comunicatiu que posseeix

una orientació temàtica i compleix una funció comunicativa

perceptible” (Besa: 2006, 25)

El text es pot analitzar i classificar des de molts punts de vista. Per exemple, des del punt de vista del gènere (visió tradicional) o des del punt de vista del tipus (visió cognitivista, lligada a la funció comunicativa).

Amb el concepte de gènere textual , semblant al de gènere literari, agrupem textos que presenten unes característiques formals determinades , socialment reconegudes , com, per exemple, les cartes, els telegrames, els contes, les ressenyes, els articles, les notícies, els formularis, els informes, les enquestes, els poemes, els anuncis, les receptes de cuina, etc. En realitat, són els gèneres textuals els que manipulem i els que aprenem a interpretar i a produir, els que reconeixem en un primer cop d'ull gràcies a la superestructura que els caracteritza.

a. el text descriptiu , la funció del qual és informar sobre

l'estat de les coses, els fenòmens i les situacions

(descriure);

b. el text narratiu , amb el qual informem sobre accions i

fets (narrar);

c. el text argumentatiu , que serveix per a exposar opinions,

defensar-les o rebutjar-les, convèncer, persuadir

(argumentar);

d. el text explicatiu , que té la funció comunicativa de fer

entendre idees i conceptes a algú (explicar);

e. el text conversacional , que permet establir interaccions

directes entre dos o més interlocutors (dialogar).

Una de les principals objeccions que es fa a les tipologies en general és que difícilment es troben textos que es puguen encabir només en algun dels tipus. Per això Adam introdueix el concepte de seqüència i parla, a més, de seqüències prototípiques. Un text pot contenir una seqüència o més i pot respondre al patró prototípic o diferenciar-se'n.

En general, considerem que un text pot estar format per una única seqüència, com la conversacional de (1), o per un seguit de seqüències de diferents tipus com veiem en (2), on apareixen tres seqüències diferents. (1) – Diga’m?

_- Hi ha la Marta?

• No, s'ha equivocat de número.
• Perdone._

Finalment, Teresa s'havia instal·lat a la casa nova. Havia esmerçat molt de temps i moltes hores de treball per poder comprometre's en un préstec de tants milions. També li havia resultat molt difícil de trobar els avaladors que li exigia el banc, però finalment, allí estava, recorrent les sales i habitacions i trobant-ho tot meravellós. La casa era un dúplex. L'escala que comunicava les dues estances era de marbre de color d'ivori, les parets, pintades de colors pàl·lids amb sanefes de dibuixos delicats fets a tinta xinesa. La cuina tenia tots els electrodomèstics imaginables. Era gairebé una casa intel·ligent. Despenjà el telèfon i va reconèixer a l'altre extrem del fil aquella veu que li era tan familiar:

• Batiste? Ah! Ja està, ja m'he instal·lat a la casa nova. Tot és meravellós. Només hi faltes tu...
• Hola, estimada. En un moment prepare les maletes i vaig cap allà...
• No, no m'has entès. Vine, però sense maletes. Tinc ganes de veure't, però la casa és meua, la vull per a mi tota sola.
• Bé, ara mateix hi vaig i, almenys, parlem en directe.
• Fins ara.

Les estructures bàsiques de les seqüències prototípiques Seqüència conversacional. S'estructura a partir de les intervencions de dos interlocutors almenys, que segueixen un ordre marcat pels torns de paraula. Les converses, a més, solen començar amb una fórmula de salutació i acaben amb una fórmula de comiat o tancament de l'intercanvi. (3) A: Bon dia. B: Hola, bon dia. A: Com va tot? B: Doncs bé, amb ganes d'acabar el treball. A: Sí. A veure si acabes aviat. Ja ens veurem a l'hora de dinar. B: D'acord. Adéu.

b. Seqüència narrativa. Podem diferenciar tres grans blocs en la narració: el plantejament, el desenvolupament i el desenllaç. Filant una mica més prim, podem diferenciar-ne fins a cinc parts:

1. situació inicial d'equilibri
2. complicació, fets o accions que trenquen l'equilibri
3. evolució d'aquestes accions o fets
4. resolució o desenllaç
5. situació final. (4) Això era i no era una princesa que vivia molt feliç i tranquil·la [situació

inicia] Un dia es va trobar un gripau molt lleig que li va demanar un bes per a

trencar el malefici que l'havia convertit en això precisament, en gripau [complicació]. A la princesa, li feia un poc de fàstic i no se n'acabava de refiar. Li va dir que s'ho havia de pensar. Finalment, es va decidir, el va besar [evolució] i el gripau es transformà en un príncep d'allò més ben plantat, que li va demanar de casar-se amb ella [desenllaç]. I així ho van fer i van viure feliços [situació final].

Vegem-ne un exemple simplificat: (5) L'habitació de la meua àvia [tema-títol] és espaiosa, alegre, fresca i agradable [propietats globals]. La porta és de fusta de pi, les parets blanques i els taulells de ceràmica... [parts]. Està orientada al sud i és la més cuidada de tota la casa [posada en relació].

d. Seqüència explicativa. Consta de les parts següents:

1. fase inicial o de qüestionament, que planteja el problema i les causes possibles que el poden originar;
2. fase resolutiva, és la pròpiament explicativa i respon els perquè respecte al problema plantejat;
3. fase conclusiva, que expressa les conseqüències que se'n deriven. L'esquematització seria la següent: Ací en teniu un exemple il·lustratiu: (6) Per què la capa d'ozó de l'atmosfera està cada dia més debilitada? [fase inicial]. Perquè cada vegada hi ha més elements contaminants que van destruint-la progressivament [fase explicativa]. S'hauria d'aturar la proliferació d'aquests elements per a evitar-ne el deteriorament total [fase conclusiva]. Fase inicial Fase explicativa Fase conclusiva per què? perquè per tant plantejament del problema explicació resposta conclusió-avaluació

INTENCIÓ COMUNICATIVA TIPUS DE TEXT GÈNERES Informar o informar-se Expositiu Classe magistral, manual acadèmic, Orientar l’opinió i la conducta, convèncer Argumentatiu Editorial periodístic, tesi doctoral, anunci pubicitari Explicar una història Narratiu Novel·la, conte, notícia Detallar les característiques d’objectes, personatges, espais Descriptiu Retrat, epígraf de geografia física Interacció personal Conversacional Diàleg col·loquial, conversa telefònica, entrevista, tertúlia, xat Establir normes i pautes d’actuació i de conducta Instructiu Normes de convivència, lleis, receptes de cuina, intruccions de muntatge d’aparells Predir una informació Predictiu Previsió meteorològica, horòscop, Instruir, delectar Retòric Poema, conte, drama, assaig literari

ÀMBIT/ SEQÜÈNCIES Expositiu Argumentati u Narratiu Descriptiu Conversacional Instructiu Predictiu Acadèmic Classe magistral Tesi Precedents d’una recerca Apartat de materials i mètode, marc teòric Col·loqui en un congrés Normes de presentac ió de treballs Hipòtesis d’una recerca Periodístic Reportatge Editorial Notícia Notícia Entrevista Horòscop Publicitari Funcionalitat s d’un aparell Avantatges d’un producte Precedents d’un producte Components d’un producte Diàleg entre venedor i client Instruccio ns de muntatge Resultats que s’obtindran amb la compra del producte Juridicoadminist ratiu Rerefons d’una llei Necessitat de la llei Precedents normatius Casuística d’aplicació d’una norma Declaració al jutjat Llei Objectius que es vol assolir amb una llei Literari Ressenya Assaig filosòfic Novel·la Retrat Drama