Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Reflexiones de un Profesional sobre 'Ladybird': Visión Crítica Infancia - Prof. Vives, Apuntes de Psicología

José luis moreno pestaña analiza la película de ken loach, 'ladybird', sobre la compleja temática de la protección de la infancia. El autor, que ha trabajado en el campo de la protección social, identifica tres imágenes diferentes de la película y hace tres observaciones previas sobre la representación de la inteligencia pública, la perspectiva de la madre y la intencionalidad del autor. El texto también aborda las preguntas planteadas por moreno sobre el control del estado, los derechos de los niños y la prioridad de intereses entre niños y adultos.

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 15/04/2014

victorcillo91
victorcillo91 🇪🇸

3.8

(20)

27 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
T
LESALTRESCARESDE
LADYBIRD,L'DJ~JRD
José
Luis
Moreno
Pestaña
,
en
el dar-
rer
número
de
la RTS,
ens
explica
la seva
visió del
que
ens
narra
la
pel·lícula
de
Ken
Loach,
Ladybi.rd, Ladybird. En lIegir-
la,
no
he
pogut
menys
que
pensar
que
el
que
diu,
en
conjunt
, és veritat. Ara bé, hi
ha
altres visions
de
la
pel·lícula
que
al
meu
entendre
també
són
veritat.
La
protecció
a la
infancia
és
un
tema
complex,
tant
més
complex
quan
no
s'hi
ha
treballat
o
s'hi
esta
treballant
directa-
mento La
realitat
no
és tan
simp
le
com
ens
vol fer
creure
Ken
Loach.
La
realitat
de
la
protecció
a la
infancia
és
poliedrica
,
i
per
tant,
difícilment
des
d'un
sol
angle
de
vlsió
captarem
la
vertadera
imatge.
Com
a profcssional
que
he
treballat
en
la
xarxa
de
selV'eis socials pel
que
fa
a la
pro-
tecció deIs
inf
ants
en
e
ls
dal'rers anys,
jo
veig
en
la
pel·lícula
al tres imatges, altres
veritats.
Abans
que
tot,
pero,
vo
ldria fer tres
consideracions
previes:
En
primer
1I0
c,
el
Director
de
la cin-
taens
mostra
només
i
abastament
les con-
notacions
més
negatives
de
la intelV'enció
d
'l
s professionals
en
aquest
campo
Ens
pre
senta
una
situació
manifestament
mal
tr
eballada, mal
conduida
i,
fins i tot,
poc
reible
amb
la C
hildren
Act a la ma. (La
Ch il
dr
en
Act
és la Llei d '
InEmcia
del
Regne
Unit,
apr
ova
da
I'any 1989. És
una
Llei avan
<:ada
, i
una
de
les novetats im-
porta
nts
que
aporta
és
I'obligatorietat
per
part
deIs professionals
de
treballar
en
col· l
aboració
amb
els
pares
i
mares
deIs
nens
víctimes
de
maltractaments
o
d'a-
bandó,
i
de
fer-Ios
participar
en
tot
el pro-
cés.
Abans
de
posar-se
en
marxa
aquesta
Llei existia
ja
jurisprudencia
orientada
en
el
mateix
sentit).
Segon,
un
cop
més
la
historia
és
con
-
tada
des
de
la vivencia
de
la
mare
(de
l'adult,
en
definitiva)
com
a
protagonista,
pero
en
cap
moment
se'ns
insinuen
ni
se'ns
mostren
els
sentiments
deIs infants,
ni la seva vivencia.
Explicar
histories
que
afecten
directament
els
infants
només
des
de
l'optica
deIs
adults
és
habitual
i el
més
comú,
pero
cree
que
és
un
error
.
Tercer,
només
des
d'una
vlsió
molt
simp
li
sta i
ben
allunyada
del
que
hauria
de
ser
la
d'un
professional,
hom
pot
no
adonar
-se
de
la
intencion
alitat
de
l'autor
del film
de
presen
tar
quasi
exclusivament
els
aspectes
positius
d'aquesta
mare-vícti-
ma, sense
quasibé
ni
apuntar
les conse-
qüencies
que
tenen
en
els fills les seves
parts
més
mal meses, més
ferides
i,
per
tant
,
més
negatives pels
seus
fills,
que
cer-
tament
hi
són
en
una
situació
com
la des-
crita.
Passo
ara
a
respondre
algunes
qües-
tions
plantejades
per
J.L.
Moreno.
La intelV'enció
de
l'Estat, el
seu
con-
trol
sobre
la vida
de
les
persones,
pot
po-
sar-se
en
entredit;
la
protecció
social
que
de
fet
domina
les
persones
és
certament
qüestionable,
sobretot
en
quant
a límits,
graus
, etc. Ara bé, els
Drets
deIs
Infants
no
són
qüestionables.
r la pel·lícula, enca-
R1'S
169
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Reflexiones de un Profesional sobre 'Ladybird': Visión Crítica Infancia - Prof. Vives y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

LESALTRESCARESDE

LADYBIRD,L'DJ~JRD

José Luis Moreno Pestaña , en el dar rer número de la RTS, ens explica la seva visió del que ens narra la pel·lícula de Ken Loach, Ladybi.rd, Ladybird. En lIegir la, no he pogut menys que pensar que el que d iu, en conjunt , és veritat. Ara bé, hi ha altres visions de la pel·lícula que al meu entendre també són veritat.

La protecció a la infancia és un tema complex, tant més complex quan no s'hi ha treballat o s'hi esta treballant directa mento La realitat no és tan simp le com ens vol fer creure Ken Loach. La realitat de la protecció a la infancia és poliedrica , i per^ tant,^ difícilment^ des^ d'un^ sol^ angle de vlsió captarem la vertadera imatge. Com a profcssional que he treballat en la xarxa de selV'eis soc ials pel que fa a la pro tecció deIs infants en e ls dal'rers anys, jo veig en la pel·lícula al tres imatges, altres veritats.

Abans que tot, pero, vo ldria fer tres consideracions previes:

En primer 1I0 c, el Director de la cin taens mostra només i abastament les con notacions més negatives de la intelV'enció d 'l s professionals en aquest campo Ens pre senta una situació manifestament mal tr e ballada, mal conduida i, fins i tot, poc reible amb la C hildren Act a la ma. (La Childr e n Act és la Llei d ' InEmcia del Regn e Unit, apr ova da I'any 1989. És una Llei avan <:ada , i una de les novetats im porta nts que aporta és I'obligatorietat per

part deIs professionals de treballar en col· l aboració amb els pares i mares deIs nens víctimes de maltractaments o d'a bandó, i de fer-Ios participar en tot el pro cés. Abans de posar-se en marxa aquesta Llei existia ja jurisprudencia orientada en el mateix sentit).

Segon, un cop més la historia és con tada des de la vivencia de la mare (de l'adult, en definitiva) com a protagonista, pero en cap moment se ' ns insinuen ni se'ns mostren els sentiments deIs infants, ni la seva vivencia. Explicar^ histories^ que afecten directament els infants només des de l'optica deIs adults és habitual i el més comú, pero cree que és un error.

Tercer, només des d'una vlsió molt simp li sta i ben allunyada del que hauria de ser la d'un professional, hom pot no adonar -se de la intencion alitat de l'autor del film de presen tar quasi exclusivament els aspectes positius d'aquesta mare-vícti ma, sense quasibé ni apuntar les conse qüencies que tenen en els fills les seves parts més mal meses, més ferides i, per tant , més negatives pels seus fills, que cer tament hi són en una situació com la des crita.

Passo ara a respondre algunes qües

tions plantejades per J.L. Moreno.

La intelV'enció de l'Estat, el seu con trol sobre la vida de les persones, pot po sar-se en entredit; la protecció social que de fet domina les persones és certament qüestionable, sobretot en quant a límits, graus , etc. Ara bé, els Drets deIs Infants

no són qüestionables. r la pel·lícula, e nca

R1'S

169

ra que no explícitament, parla deis Drets deis Infan ts, parla de drets vulnerats repe tidament. No parlem de culpabilitat, in tencionalitat, ete., ja que la primera vícti ma és la mare , i és digna de llastima. Pero aqucst fet no disrninueix el sofriment deis nens davant del maltractament psíquic que estan vivim, de la incerlesa i la inesta bilitat continuadt'"~ , de la por que experi menten davant de la violencia familiar.

Tot aixó és suficient per separar per sempr e la mare deis seus fills , i per negar li l'0p0rlunitar de criar els petits que vé nen? La meva opinió és que no, que man ca tot un treball de suport a la mare, i que només després d'un període de temps de terminat , id' esgotar tores les possi biJitats de reconstruir un modus vivendi més adient pel bon desenvolupament deIs fills, cal prendre mesures més drastiques, com ara l'adopció.

Trobem, pero, dos obst.acJcs:

  1. el problema de la dificultat d'ac cés f.1ue tenen els professionals amb al guns p~tt , :s: la Maggie esta tan cremada amb el sistema de serveis socials, tan res sentida , que- no hi contia. EIs professio nals no trobe '1 la forma de desbloquejar aquesla situació, no troben vi es de comu nic<1ció amb ella quan encara no és massa tarel. He m Vi Sl com tamílies classificades com « intreballablesn , inicien una etapa dc col·laboració amb els professiona Is

quan canvien d" ' quip p' :r la causa que si

gui. Aquest tipus d e treball yequereix pro fess ionals molt preparats, que sapiguen resistir I'hosLilitat, les amenaces i la vio le ncia, pero que sapiguen al mateix

170 UTS

temps comprendre i acompanyar. Aixo és difícil i és la causa de que nens que po drien haver comen<;:at a viure dignament, festivament, no ho hagin assolit per man ca de decisió i valen tia per part deis pro fessionals que són els responsables del seu seguiment. Les conseqüencies de la man ca de comunicació deis professionals amb els pares deIs nens sota mesura són nefas tes per a tots, pero sobretot pels nens: allargament innecessari deIs interna ments; cronificació de l'enfrontament, que provoca «rabia » i impotencia en l'u suari i sentiments de fracas en el profes sional; perdua de vista de l' objecte de tre ball: el nen i el seu benestar, per part del professional, ete.

  1. el temps deis nens no és el mateix que el dels adults, és a dir, el temps que els cal als pares per refer-se de situacions extremament adverses, o de restaurar el seu equilibri després d'una situació de cri si, sovint és una eternitat pels seus fills, que es troben en una institució, o en una família d'acollida temporal.

I aquí es dóna el conHicte d'interes sos dels nens i dels seus pares, conHicte ben conegut pels professionals del camp de la infancia. Malgrat que la Convenció deIs Drets deis Infants va ser adoptada per l'Assemblea de les Nacions Unides l'any

1989 i ratiticada per un bon nombre de

palsos, aquests drets són molt poc tinguts en compte en la practica. La societat prio ritza habitualment els drets dds adults per sobre deis nens , pero aq ue sta priorit

zació no es fa ober t am e nt, sm ó a pe ].lan t

als més tendres sentiments, els d e la re la

ió acti cor un, de~ ha gUl calJ bru ho vol cer de al J ros eXl peJ psi me (N VI v de ,

sa

ass tee

en, SOl gu inf nu se

mt

dI"