T
LESALTRESCARESDE
LADYBIRD,L'DJ~JRD
José
Luis
Moreno
Pestaña
,
en
el dar-
rer
número
de
la RTS,
ens
explica
la seva
visió del
que
ens
narra
la
pel·lícula
de
Ken
Loach,
Ladybi.rd, Ladybird. En lIegir-
la,
no
he
pogut
menys
que
pensar
que
el
que
diu,
en
conjunt
, és veritat. Ara bé, hi
ha
altres visions
de
la
pel·lícula
que
al
meu
entendre
també
són
veritat.
La
protecció
a la
infancia
és
un
tema
complex,
tant
més
complex
quan
no
s'hi
ha
treballat
o
s'hi
esta
treballant
directa-
mento La
realitat
no
és tan
simp
le
com
ens
vol fer
creure
Ken
Loach.
La
realitat
de
la
protecció
a la
infancia
és
poliedrica
,
i
per
tant,
difícilment
des
d'un
sol
angle
de
vlsió
captarem
la
vertadera
imatge.
Com
a profcssional
que
he
treballat
en
la
xarxa
de
selV'eis socials pel
que
fa
a la
pro-
tecció deIs
inf
ants
en
e
ls
dal'rers anys,
jo
veig
en
la
pel·lícula
al tres imatges, altres
veritats.
Abans
que
tot,
pero,
vo
ldria fer tres
consideracions
previes:
En
primer
1I0
c,
el
Director
de
la cin-
taens
mostra
només
i
abastament
les con-
notacions
més
negatives
de
la intelV'enció
d
'l
s professionals
en
aquest
campo
Ens
pre
senta
una
situació
manifestament
mal
tr
eballada, mal
conduida
i,
fins i tot,
poc
reible
amb
la C
hildren
Act a la ma. (La
Ch il
dr
en
Act
és la Llei d '
InEmcia
del
Regne
Unit,
apr
ova
da
I'any 1989. És
una
Llei avan
<:ada
, i
una
de
les novetats im-
porta
nts
que
aporta
és
I'obligatorietat
per
part
deIs professionals
de
treballar
en
col· l
aboració
amb
els
pares
i
mares
deIs
nens
víctimes
de
maltractaments
o
d'a-
bandó,
i
de
fer-Ios
participar
en
tot
el pro-
cés.
Abans
de
posar-se
en
marxa
aquesta
Llei existia
ja
jurisprudencia
orientada
en
el
mateix
sentit).
Segon,
un
cop
més
la
historia
és
con
-
tada
des
de
la vivencia
de
la
mare
(de
l'adult,
en
definitiva)
com
a
protagonista,
pero
en
cap
moment
se'ns
insinuen
ni
se'ns
mostren
els
sentiments
deIs infants,
ni la seva vivencia.
Explicar
histories
que
afecten
directament
els
infants
només
des
de
l'optica
deIs
adults
és
habitual
i el
més
comú,
pero
cree
que
és
un
error
.
Tercer,
només
des
d'una
vlsió
molt
simp
li
sta i
ben
allunyada
del
que
hauria
de
ser
la
d'un
professional,
hom
pot
no
adonar
-se
de
la
intencion
alitat
de
l'autor
del film
de
presen
tar
quasi
exclusivament
els
aspectes
positius
d'aquesta
mare-vícti-
ma, sense
quasibé
ni
apuntar
les conse-
qüencies
que
tenen
en
els fills les seves
parts
més
mal meses, més
ferides
i,
per
tant
,
més
negatives pels
seus
fills,
que
cer-
tament
hi
són
en
una
situació
com
la des-
crita.
Passo
ara
a
respondre
algunes
qües-
tions
plantejades
per
J.L.
Moreno.
La intelV'enció
de
l'Estat, el
seu
con-
trol
sobre
la vida
de
les
persones,
pot
po-
sar-se
en
entredit;
la
protecció
social
que
de
fet
domina
les
persones
és
certament
qüestionable,
sobretot
en
quant
a límits,
graus
, etc. Ara bé, els
Drets
deIs
Infants
no
són
qüestionables.
r la pel·lícula, enca-
R1'S
169
