

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
José luis moreno pestaña analiza la película de ken loach, 'ladybird', sobre la compleja temática de la protección de la infancia. El autor, que ha trabajado en el campo de la protección social, identifica tres imágenes diferentes de la película y hace tres observaciones previas sobre la representación de la inteligencia pública, la perspectiva de la madre y la intencionalidad del autor. El texto también aborda las preguntas planteadas por moreno sobre el control del estado, los derechos de los niños y la prioridad de intereses entre niños y adultos.
Tipo: Apuntes
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


José Luis Moreno Pestaña , en el dar rer número de la RTS, ens explica la seva visió del que ens narra la pel·lícula de Ken Loach, Ladybi.rd, Ladybird. En lIegir la, no he pogut menys que pensar que el que d iu, en conjunt , és veritat. Ara bé, hi ha altres visions de la pel·lícula que al meu entendre també són veritat.
La protecció a la infancia és un tema complex, tant més complex quan no s'hi ha treballat o s'hi esta treballant directa mento La realitat no és tan simp le com ens vol fer creure Ken Loach. La realitat de la protecció a la infancia és poliedrica , i per^ tant,^ difícilment^ des^ d'un^ sol^ angle de vlsió captarem la vertadera imatge. Com a profcssional que he treballat en la xarxa de selV'eis soc ials pel que fa a la pro tecció deIs infants en e ls dal'rers anys, jo veig en la pel·lícula al tres imatges, altres veritats.
Abans que tot, pero, vo ldria fer tres consideracions previes:
En primer 1I0 c, el Director de la cin taens mostra només i abastament les con notacions més negatives de la intelV'enció d 'l s professionals en aquest campo Ens pre senta una situació manifestament mal tr e ballada, mal conduida i, fins i tot, poc reible amb la C hildren Act a la ma. (La Childr e n Act és la Llei d ' InEmcia del Regn e Unit, apr ova da I'any 1989. És una Llei avan <:ada , i una de les novetats im porta nts que aporta és I'obligatorietat per
part deIs professionals de treballar en col· l aboració amb els pares i mares deIs nens víctimes de maltractaments o d'a bandó, i de fer-Ios participar en tot el pro cés. Abans de posar-se en marxa aquesta Llei existia ja jurisprudencia orientada en el mateix sentit).
Segon, un cop més la historia és con tada des de la vivencia de la mare (de l'adult, en definitiva) com a protagonista, pero en cap moment se ' ns insinuen ni se'ns mostren els sentiments deIs infants, ni la seva vivencia. Explicar^ histories^ que afecten directament els infants només des de l'optica deIs adults és habitual i el més comú, pero cree que és un error.
Tercer, només des d'una vlsió molt simp li sta i ben allunyada del que hauria de ser la d'un professional, hom pot no adonar -se de la intencion alitat de l'autor del film de presen tar quasi exclusivament els aspectes positius d'aquesta mare-vícti ma, sense quasibé ni apuntar les conse qüencies que tenen en els fills les seves parts més mal meses, més ferides i, per tant , més negatives pels seus fills, que cer tament hi són en una situació com la des crita.
Passo ara a respondre algunes qües
La intelV'enció de l'Estat, el seu con trol sobre la vida de les persones, pot po sar-se en entredit; la protecció social que de fet domina les persones és certament qüestionable, sobretot en quant a límits, graus , etc. Ara bé, els Drets deIs Infants
R1'S
169
ra que no explícitament, parla deis Drets deis Infan ts, parla de drets vulnerats repe tidament. No parlem de culpabilitat, in tencionalitat, ete., ja que la primera vícti ma és la mare , i és digna de llastima. Pero aqucst fet no disrninueix el sofriment deis nens davant del maltractament psíquic que estan vivim, de la incerlesa i la inesta bilitat continuadt'"~ , de la por que experi menten davant de la violencia familiar.
Tot aixó és suficient per separar per sempr e la mare deis seus fills , i per negar li l'0p0rlunitar de criar els petits que vé nen? La meva opinió és que no, que man ca tot un treball de suport a la mare, i que només després d'un període de temps de terminat , id' esgotar tores les possi biJitats de reconstruir un modus vivendi més adient pel bon desenvolupament deIs fills, cal prendre mesures més drastiques, com ara l'adopció.
Trobem, pero, dos obst.acJcs:
gui. Aquest tipus d e treball yequereix pro fess ionals molt preparats, que sapiguen resistir I'hosLilitat, les amenaces i la vio le ncia, pero que sapiguen al mateix
170 UTS
temps comprendre i acompanyar. Aixo és difícil i és la causa de que nens que po drien haver comen<;:at a viure dignament, festivament, no ho hagin assolit per man ca de decisió i valen tia per part deis pro fessionals que són els responsables del seu seguiment. Les conseqüencies de la man ca de comunicació deis professionals amb els pares deIs nens sota mesura són nefas tes per a tots, pero sobretot pels nens: allargament innecessari deIs interna ments; cronificació de l'enfrontament, que provoca «rabia » i impotencia en l'u suari i sentiments de fracas en el profes sional; perdua de vista de l' objecte de tre ball: el nen i el seu benestar, per part del professional, ete.
I aquí es dóna el conHicte d'interes sos dels nens i dels seus pares, conHicte ben conegut pels professionals del camp de la infancia. Malgrat que la Convenció deIs Drets deis Infants va ser adoptada per l'Assemblea de les Nacions Unides l'any
palsos, aquests drets són molt poc tinguts en compte en la practica. La societat prio ritza habitualment els drets dds adults per sobre deis nens , pero aq ue sta priorit
als més tendres sentiments, els d e la re la
ió acti cor un, de~ ha gUl calJ bru ho vol cer de al J ros eXl peJ psi me (N VI v de ,
ass tee
en, SOl gu inf nu se
dI"