llenguatges, Apuntes de Historia del Arte

¡Descarga llenguatges y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

Història de l’Art

Llenguatges artístics

Prof. Vicenç Furió

Apunts de classe, Teo Gallardo - 2009

PROGRAMA:

1. Art, llenguatge, comunicació i interpretació
2. La classificació de les arts
3. Materials i tècniques
4. Textura, forma i color
5. (^) Espai i volum
6. Geometria, proporció i ritme
7. Composició
8. Temes, gèneres i tipologies
9. Simbolisme
10. (^) Art figuratiu i art abstracte

-Problemes de cara a la manca d’informació –correcte-, i va en contra del objectiu del historiador de l’art. I el que passa es que requereix més esforç doncs t’has de buscar la informació -s’han de veure directament, es important pel historiador de l’art veure molts monuments, molts museus.

Classe d’introducció o experimental Que ens volia dir l’artista? Ex: Baltasar rei de Babilonia, regne del pecat Les obres d’art abstractes costa més de comunicar-se, i amb les obres d’art figuratiu es poden dir més coses. Però també es pot donar el cas com al “café de Van Gogh” ningú pot endevinar realment que vol dir l’autor.

Quin llenguatge es l’obra? Gravat a la manera negra, amb anglès gravat -mexotint- (a confirmar el nom)

Quina utilitat tenia? Un saler del segle XVII-Com podem començar a interpretar aquest objecte si no sabem si es un saler?

Quina tipologia d’edifici és? Catedral de Brasília, però no te pinta de catedral si més no de museu, palau de congressos, un circ.

Com es pot saber? havent-hi estat

-Que l’art sigui un llenguatge està per veure, i tampoc que sigui un llenguatge universal. L’art NO ES UN LLENGUATGE UNIVERSAL que comuniqui a tot. -Que es doncs? Es un llenguatge particular, un llenguatge específic. I no parla a aquells que no tenen aquella informació específica. Necessitem informació complementaria específica. Només amb aquesta informació complementaria específica podem tenir pistes per SABER QUE ENS VOLIA DIR AQUELLA OBRA. -el títol ens ajuda una mica, però no es suficient, es necessita informació específica.

Imatge: Giorgione, La tempestat -segur que Giorgione va voler dir alguna cosa amb aquesta imatge. Però no ho sabem, no se sap qui son els personatges, perquè es trobem a fora de la ciutat en tempesta. Fins que això no es conegui no es pot avançar molt més. Hi ha molta informació, però encara no s’ha descobert realment la informació clau.

Imatge: pintura d’una –pipa- Que es això? Es la representació d’una pipa, NO ES UNA PIPA Magrite fa que aquesta doble contradicció o doble nivell, ho fa explícit. ES LA REPRESENTACIÓ D’UNA PIPA

Quan parlem d’una obra d’art sempre estem a un altre pla, a un nivell fictici que no es real, S’HA DE TENIR EN COMPTE SEMPRE, però a vegades se’ns oblida. Els artistes ens enganyen molt sovint, doncs quan es representa de manera realista, TENDIM A PENSAR QUE ERA REAL TAL QUAL, amb mides, formes, etc. I quan l’artista ho fa tant bé, comencem a relliscar.

-A la representació de Magrite a la –PIPA- la mateixa obra es combinen dos tipus de llenguatges: el visual i el verbal, i aquest llenguatge verbal es superposa al visual. LES DIFERENCIES I LES COINCIDEÈNCIES ENTRE EL LLENGUATGE VISUAL I EL VERBAL – DELS TEMES MÉS IMPORTANTS DEL CURS. Una imatge sola, - la pipa- sense text i sense pistes es molt difícil saber que ens vol dir, però quan veiem amb el text, vol dir que es complementa amb el llenguatge visual. -el llenguatge verbal precisa el significat de l’obra.

-Ens trobarem que el llenguatge visual en general es molt indeterminat, però quan comencem a parlar de les imatges, el que estem fent es precisant o intentant precisar el contingut, el us de l’obra, cosa que el llenguatge visual no pot, es més imprecís. El llenguatge verbal es més difícil, costa més, però precisa més

Imatge: Maerten van Heemskerck, El bon samarità , c.

Continuem amb la imatge anterior Imatge: Maerten van Heemskerck, El bon samarità , c. -aquí el que fan es juxtaposar amb una mateixa imatge dues escenes:

1. Al·lusions al bon samarità (però hi ha elements a l’obra que no formen part del bon Samarità)
2. Que es el propi Papa de Roma qui està supervisant la recuperació de

-es una obra que no hi ha massa acord sobre la interpretació de l’obra: podria ser una crítica a la església? Furió creu que hi ha una crítica a l’actuació de l’església en aquest determinat moment. -es podria pensar també, que una imatge complementa a l’altre? No ho sabem, podem especular. -si tinguessin ni que sigui un document de l’època que parla de l’obra, o que se li posa el títol a l`època, tampoc tenim cap document a l’època que ens digué que el Papa s’estava dedicant a descobrir estàtues en comptes de fer el que li tocava.

Imatge: gravat segle XVIII, Pietro Antonio Martini, The Exhibition of the Royal Academy, 1787 -els quadres que hi ha sabem que sí que son aquests realment, fins hi tot a on estaven situats. -ell intenta fer una representació bastant fidel al públic que anava a les representacions. -en textos de l’època es parla d’aquestes exposicions, i el que surt amb una certa freqüència, uns individus que anaven amb unes lupes, fent-se els entesos. I en textos escrits que també hi havia els que aparentaven ser però no en sabien.

El llenguatge visual es diferent del llenguatge verbal, te diferències, no es un codi de signes tant estructurat com el codi de circulació. Però l’art no te un codi tant rígid. També els diferents llenguatges son diferents entre ells, es diferent de com ens parla una pintura de com ens parla la música. Amb la música es desenvolupa en el temps i en el cas de les expressions visuals funcionen diferents.

Si considerem la pintura, l’escultura i la pintura com llenguatges, vol dir que el podem estudiar. Si el neguem, no sabem si tindria gaire sentit la carrera de Història de l’art. Es pel motiu de que

Comunicació S’estableix una interacció. Una escultura es una altre cosa Ens hem de preguntar l’art es comunicació? Segons Furió es potencialment comunicació.

• Si entenem que la comunicació es que el missatge del productor arribi al receptor, llavors no ho es
• Si del que es tracta es que en aquest procés interpretem bé correctament el missatge que se’ns volia transmetre això es una altre qüestió. Una cosa es comunicació, l’altre es comunicació artística. A on està la diferència.
• Tota la comunicació artística es comunicació, però no tota la comunicació es artística
• (^) Comunicació artística : implica comunicar-se d’una manera diferent utilitzant el codi d’una manera diferent a la habitual, de manera que la comunicació resultant resulti enriquidora, diferent. Perquè ens agrada escoltar varies vegades els poemes, quan son sempre les mateixes paraules, però el poeta ha canviat el codi d’una manera diferent, doncs perquè te capacitat d’enriquir, ens atrapa la paraula poeta. Per tant la comunicació artística es fer alguna cosa diferent, que provoca una percepció de la realitat que es més rica.

Interpretar -donar a atribuir una cosa una significació determinada (segons el diccionari) -explicar, declarar, o comentar el sentit que te una obra d’art (el historiador de l’art dona preferència a aquesta opció)

-per una obra hi ha l’obra produïda i l’obra rebuda, i l’obra produïda no es mai igual a l’obra rebuda MAI, sempre hi ha diferències, a vegades de matís, o a vegades molt més grans. El historiador de l’art no vol interpretar les obres d’art de manera matemàtica a lo que volia dir l’artista, però el més aproximat possible.

Obra reproduïda (NO ES IGUAL) a obra rebuda Sempre hi ha una distancia entre l’obra que l’artista pensa, i desprès l’obra que realitza. Això ho saben tots els artistes, i que els reconeixen, per tant han d’intentar gestionar aquest fet.

L’obra reproduïda:

• A vegades no troben la manera d’expressar allò que volien
• A vegades no troben el llenguatge, pot ser al canviar es troben més còmode amb un altre llenguatge i si q ho trobem
• També ens passa a tots, quan intentem expressar una cosa i no sempre te’n adones que allò que pensaves es una traducció que un voldria.
• La obra no es una imatge de la qual es pugui dir una sola concreta, sinó que pot dir moltes coses diferents

L’obra rebuda:

• Som diferents uns dels altres, per això el procés d’interpretació es un procés selectiu a on projectem variables culturals, socials, etc.
• Encara que rebéssim la mateixa informació, sempre cadascú la interpretarà diferent.
• Llavors hi ha manera d’entendre lo que vol dir l’artista? Si, no de manera matemàtica, però hi ha moltes possibilitats.
  1. Plantejar la interpretació en el sentit que interpretar una cosa es atribuir un significat, son interpretacions lliures, extra artístiques (no es la interpretació a la que vol arribar el historiador de l’art)
  2. Intentar interpretar el sentit que te un text, delimitem el camp, que es el que ens interessa. HI ha diverses possibilitats.
     1. Que interpretem les obres “ correctament ” (no exacte) diguem que encaixa la intenció de l’autor amb la interpretació que donem
     2. També una obra es pot interpretar erròniament , sobre tot passa amb iconografia, doncs pot ser hi ha elements demostrables, que s’estan interpretant malament. Es demostrable.
     3. Interpretació compatible , amb allò que l’artista volia, però aquesta interpretació que fem es parcial. Es a dir, arribem a un nivell, o a dos, o a 3, 4 o 6. Ex: Una obra te diferents nivells de lectura, el que s’està fent no es mal interpretant l’obra, però sí, t’estàs quedant curt L’art abstracte es més difícil que l’ interpretació sigui totalment incorrecte. L’art abstracte el que demana es que tu deixis volar la imaginació, i que surtin coses compatibles. Però el cas per ex: d’un bodegó del segle XVII-XVIII, a més de representar la realitat de l’obra, però amb alguns casos té un nivell simbòlic, això serà un segon nivell. En el cas que només veiéssim el primer nivell, no es que l’ interpretació sigui correcte, sinó que es incompleta.
• S’ha d’admetre la opció de poder interpretar l’obra millor que l’artista que l’ha fet. Encara que es una idea que qualsevol artista negaria, es una idea que pot ser correcte. Quan? Quan l’ intèrpret te més informació que l’artista. Aquest cas podria ser el cas, a l’època medieval, que els escultors dels capitells, etc. els artistes eren artesans qualificacions i prou i no eren persones cultes, podria ser que no sapiguessin que volia dir allò, doncs només feia el que el manaven.

Que ha passat fins avui, s’han devaluat molt les classificacions jeràrquiques, com; l’esmalt es art menor, o vitrall, etc.

Classificació de Furió, en sentit cronològic:

• Formes artístiques tradicionals: llenguatges que han tingut una duració de segles. Arquitectura,escultura, pintura, gravat (segle XV), arts decoratives o de l’objecte, literatura, música, teatre, dansa
• Formes artístiques contemporànies: S.XIX, canvi important perquè s’afegeixen coses noves Fotografia, cartells, còmics, cinema, disseny
• Nous comportaments artístics a partir dels 60: Altre canvi important, Formes conceptuals, happenings, land art, instal·lacions, art electrònic.

Te sentit parlar de belles arts avui dia???

29-09- Aquesta classificació ja no te massa sentit, doncs avui hi ha pocs que pensin que la finalitat de les Arts es produir bellesa El terme belles arts es consolida al segle XVIII, però avui dia ha quedat obsolet aquest terme.

Han sortit moltes coses darrerament, i cada cop més es presenten barrejades. Si vas a veure una fira d’art actual, i hi ha poques obres que puguis dir, es una pintura, una escultura, etc,.. ja que es una barreja sempre, una pintura+fotografia

• instal.lacions, en definitiva es un projecte a on es barregen varies coses. La major part d’obres es una proposta a on es barregen més d’un llenguatge. Així les fronteres entre llenguatges es desdibuixen, per tant fer classificacions avui en dia de les arts, dona la impressió que no es un dels temes que més interessi avui, i que no te massa sentit.

El setè art (cinema), ja et dona a pensar quins son els altres sis, però amb la quantitat de coses que hi ha avui, no encaixa aquesta classificació.

Que passa? El terme setè art, se’l va inventar un Riccoto Canudo va escriure un article al any 1911, “en defensa del séptimo arte...” però encara que no hi havia tants com ara, hi havia més de sis. Ell va agafar la classificació pintura, escultura, arquitectura, imatge (cine), música, retòrica. Va treure la retòrica, i com que veia que el cinema es la suma de les altres, era com la culminació de les altres sis. En aquesta època encara hi havia la definició de belles arts del segle XVIII, i com que sempre han estat set (es un número màgic) va agafar una classificació –la retòrica- i la va canviar pel cinema.

La part interessant es com s’ha arribat a consolidar aquest terme? Segurament segons Furió es que hi ha hagut poders molt importants i molt interessats en difondre i consolidar com a tal. Segurament va sortir al inici de l’època de Hollywood, i per legitimar la categoria del cinema, amb la qual es feien pel·lícules i grans negocis.

Belles Arts, passa una mica el mateix, avui no te sentit, però encara continua, i encara que malgrat avui0 dia ningú hi pensa, un dia SI QUE VAN SER MOLT IMPORTANT, i va afectar molt als artistes de l’època, amb baralles que van durar anys, i segles.

Quantes belles arts hi ha avui? No te resposta Quantes belles arts hi havia al segle XVIII? set Quantes arts liberals hi havia a l’època medieval? Set, però eren diferents a les anteriors

3. MATERIALS I TÈCNIQUES

Son temes d’anàlisis de l’obra d’art, primer de materials, tècniques i formals, i al final del seu simbolisme

Per poder fer un anàlisi haurem de posar-nos a la pell del artista.

Hem de tenir una idea del que parlem, no tenir unes nocions bàsiques, de les diferències que hi ha en el materials, etc. ja que un component bàsic del que s’ha fet. Si no em saps si un material es més difícil de treballar que un altre, no es podria fer una valoració realment justa llavors.

MATERIALS: Ja vam veure que hi ha un salt de lo que el artista representa i lo que vol expressar. A vegades el utilitzar “X” material i no un altre, i normalment el que ha passat es que depèn del lloc a on es treballi, ex: molts pintors volien pintar amb lapizlazuli a l’època medieval, però venia de l’orient, i no sempre era fàcil tenir- ho. Per tant condiciona molt la disponibilitat del material.

El tema del cost del material , ex: l’alabastre es més barato que el marbre, es una de les raons perquè es fa. El bronze es molt car, només pròpiament lo que es el material, sense contar la feina de l’escultor.

Els materials tenen unes característiques físiques i químiques, i “expressives”. Les físiques son molt evidents, per tant no tot es pot fer amb qualsevol material, els materials tenen unes limitacions que s’han de contar amb elles a l’hora de treballar,ex: el marbre es trenca molt fàcilment quan es treballar amb formes petites, i es clar, això s’ha de saber.

Però en canvi el bronze si que pot fer coses que el marbre no pot fer, com fer una escultura que s’aguanti dreta només amb un peu.

En arquitectura hi ha coses que es poden fer i coses que no, ara es poden fer coses impensables fa 300 anys, però sempre hi ha limitacions.

Qualsevol restaurador de tècniques antigues saben restaurar allò, però amb l’art contemporani hi ha problemàtica especial, i es que com que els artistes fan obres amb qualsevol cosa, aquesta qualsevol cosa no dura molt. I llavors al cap de deu anys es desenganxa tot. I son decisions constants que han de fer els mateixos artistes, quan s’ha de restaurar i anar canviant coses.

Avui veurem; El pas de la pintura al tremp, d’oli, Tècniques del gravat.

PINTURA AL TEMPLE-TREMP Imatge: Masaccio, Verge amb el nen, 1425- Pintura al temple-tremp, pintura sobre fusta -l’artista normalment incorpora el marc -la fusta s’ha de lligar, s’ha de preparar, es posa un drap de fil, per que la fusta resisteixi més i desprès s’hi posa una capa de guix. Ja a sobre de la capa de guix el artista amb carbonet fa el dibuix, després es posa l’or i desprès es pinta. Normalment s’hi posa sobre una capa d’argila tova, aquestes làmines d’or es decoren o no. D’altres esta decorat, i desprès es pinta.

-els pigments materials es barregen amb aigua i desprès es barregen amb rovell d’ou, que seria l’aglutinant

Quines característiques tenen aquestes pintures? -Masaccio va fer capes -aquest tipus de pintura NO PERMET FER BARREGES, perquè sequen de seguida, l’aigua s’evapora de seguida, per tant l’artista ha d’anar de presa. -prèviament a de calcular com farà els colors, doncs no pot fer-ho sobre la marxa, es a dir, ha de pensar si vol fer clars o obscurs, les pinzellades es van superposant, capes superposades que sequen de presa -dibuix previ ha d’estar clar, perquè seca molt ràpid, DIBUIX QUE NO PERMET GAIRE FELXIBILITAT

PINTURA A L’OLI

Imatge: Tiziano, Baux i Ariadna, 1520-22, Londres, NG -pintura a l’oli -es va restaurar fa uns anys, i se’n van adonar que Tiziano no va fer dibuix previ, va pintar directament -la gran avantatge es QUE ASECA LENTAMENT, es poden fer barreges a la superfície pictòrica i SOBRE LA MARXA ES PODEN FER CANVIS, -permet fer l’obra en unes fases com molt lliures -que es va veure quan es va restaurar? -la figura de Bacus va ser de les primeres que va pintar -mentre que la figura de Ariadna quan ja estava tot pintat, el cel, etc.

-la pintura a l’oli permet fer detalls molts fins, i resoldre alguns problemes del detall com els reflexos, els brillos, aquestes qualitats de textures i de llums, la pintura a l’oli permet ser molt precises. -es poden fer veladures, quan està acabada pintada se li passa tota una capa transparent però amb una entonació, mentre que la pintura al tremp no es pot fer.

-es al segle XVII quan triomfa la pintura a l’oli, Jan van Eyck va ser dels primers en pintar, així la pintura al tremp va quedar desplaçada.

-gràcies a oli van aconseguir fer les coses que volien aconseguir sempre: -fer les obres el més real possible. -es pot fer que la pinzellada es noti (Tiziano va ser un dels primers que ho va fer)

AIGUADA Imatge: Claude Lorrain, Paisatge, Aiguada

Diferències entre aquarel·la i aiguada -La aquarel·la es aigua i pigments de colors -La aiguada es aigua mes tinta fosca, marró o negra Ex: paisatge de Lorrain -1er s’ha de tenir-ho molt ben pensat el que es vol fer, ja que s’ha de fer molt de presa, si te equivoques ja no pots rectificar, ho has de llençar -el primer que s’ha de pensar es la reserva de blanc, allà no has de guixar -es comença per les taques/capes més clares i es va afegint cada cop més fosc, perquè no es pot esborrar ni aclarir desprès i es molt difícil la tècnica, perquè has d’anar molt ràpid.

Tipus de gravat -3 tipus de gravat

• Xilografia: matriu de fusta
• Calcografia: planxa de coure, buri, aiguafort, mezzotinta
• Litografia: bloc de pedra Xilografia es una taula de fusta -l’artista fa una talla de fusta , amb la particularitat que està treballant en negatiu
• Burí
• Aiguafort
• A la manera negra o mezzotinta -a de treballar a la manera que quedarà el gravat

-els gravats s’han de mirar de a prop, i veure les línees, aquest tipus de línees només poden ser de xilografia, totes bastant iguals, per fer més ombres s’entrecreuen i es van entrellaçant -si queden forats a on no hi ha línees, es possible perquè la fusta estigui corcada, amb forats, vol dir que aquesta fusta s’ha anat conservant però la fusta s’ha fet malbé i algú ha seguit fent gravats. Vol dir que l’estampació es més tardana que al moment que es va fer el gravat.

-al final per poder fer diferents entonacions, s’han d’anar protegint amb el barnís protector i les que vol fosques les va posant sense protecció.

Imatge: Mezzotinta o gravat a la manera negra -planxa de coure, que el primer que es fa es amb un instrument que te ocm una rodeta i uns dents, es grava tota la planxa de coure, de manera que quan s’entinta entra tinta a tots aquests petits foradets, i el lloc que vols que sigui més clar o blanc, la brunyeixes la fas més llisa per que no entri tinta, l’artista ha de saber com allisar la planxa a mitges mes o menys al segle XVIII

Litografia Gravat sobre pedra, es del segle XIX o XX -El principi básic es que l’aigua i la grassa no es barreja -la pedra es mulla tota d’aigua i desprès entintar amb tinta (com que no es barregen) la tinta serà acceptada, allà a on queda la pedra molla, per allà no es titarà, en canvi el dibuix que ha fet l’artista serà allà a on s’enganxara la tinta. -es posa un paper -característica, sembla un dibuix, es l’efecte d’un carbonet -per l’artista la gran avantatge, es un METODE DIRECTE, com si estigués dibuixant -Daumier, va fer milers i milers de litografies. -llapis gras

Imatge: Daumier. Litografia

06-10- MALALTA FALTEN APUNTS!! – apunts de la CELIA

Nous materials i tècniques: ferro i formigó armat, confirmar si en el siglo XVIII, neixen les dues coses (ferro i formigó armat)

• FERRO s.XVIII, però ens data a mitjans dels segle XIX i es que es comença a utilitzar en gran potencia.
• FORMIGÓ ARMAT, segle XX s’utilitza a l’arquitectura contemporània Augmenta la resistència del formigó, .... falta completar Resistència= apretar-estirar (las primeres forces de compressió i les segones forces de tracció) El formigó te molta resistència a les forces de compressió, però no tant a les de tracció. A l’ hivern augmenten aquesta força de tracció (a les varilles)

El ferro

• El Ferro te mes resistència mecànica que el formigó armat
• La construcció en ferro es més ràpida, requereix personal més especialitzat, l’aspecte negatiu el preu, amb molta diferència a la del formigó armat (es més lent els motllos, el formigó te que fraguar)
• A favor del formigó armat, el ferro es dilata amb la calor, te poca resistència al foc, en canvi el formigó es resistent
• Dilatació per foc (el ferro)
• El ferro es més flexible que el formigó, que construcció de ferro es mou, oscil·len, el formigó no es flexible.
• Es va utilitzar als gratacels, com L’Empire States de N.Y. aquesta estructura es metàl·lica, no es pot fer amb formigó perquè pesa molt.
• Al cos de manteniment del ferro, aquest es més car (es rovella, es dilata) el formigó es més barat.

El formigó

• Es més rígid que el ferro, però es més modelable
• (^) La seva característica: es que agafa la forma del motllo, per tant té un caràcter més escultòric, volumètricament encofrats.
• Amb el Ferro, es fa servir més vidre, per tant te una estètica determinada.
• BASIC: El que diferencia aquestes innovacions i les anteriors es la gran resistència mecànica que permet estructures més complexes.

La planta lliure -tot el pes està concentrat als pilar de dins del edifici -antes augmentava a les parets, murs, per ex: la cúpula -avui els edificis s’aguanten per parts que son els pilars de l’edifici, no fan falta els murs, poden ser recobert pel vidre, etc. això es diu planta lliure (només s’aguanta pels pilars!!)

Abans Planta Lliure

Pilars

-abans es construïa sobre bases enormes, el Zigguaret (temple asiri) -els voladisos i balcons abans no es podien fer, encaraque es clar això té límits.

-després de l’exposició es va desmuntar, i anys més tard es va muntar de nou en un altre lloc, al ..... del segle XX es va cremar.

Imatge: Philiph Johnson, Flors house 1949 -arquitecte americà? -cosa esperimental

Imatge: Mies van der Rohe, Seagram, 1958 N.Y -ferro i vidre, de color tabac fosc, era novedos a la seva època, i encara es molt famós pel seu disseny

Imatge: Le Corbusier, Pavelló suís de la ciutat universitària de París 1932 -aïllat es sosté amb pilars.

Imatge: Hugh Stubbins, Citicorp 1978. NY -la base te pilar

Imatge: Eero Saariners, Terminal de la TWA, aeroport Kennedy 1962

- línees corbes, possibilitat per la funció del formigó armat -la marquesina: doble possibilitat per el formigó armat

Imatge: Frank LLoyd Wright, Casa de la concordia -enormes terrasses, voladissos un sobre l’altre en forma perpendicular (formigó armat)

Passa el mateix amb l’art contemporani, per les dificultats de conservació

Imatge: Renzo Picaris i Ricahard Roger, centre for.... Pompidou 1977 -son els primers que ho han fet al centre de Paris, escalera necessària a fora de l’edifici emblemàtic. -èxit des de el punt de vista del públic, però difícil de conservar en bon estat -Les cristalleres esta fora, al tenir tubs, (son de colors) etc, les escales necessària fora.

Imatge: Frank Gehry Museu Guggenheim, 1997?

-estructura metàl·lica recoberta de làmines de Titani, de parets de pedra. -no hi ha parets rectes, s’ha dissenyat per ordinador, una novetat

Imatge: Jean Nouvel, torre Agbar 2005 -edifici sense pilars -son dos cercles concèntrics de formigó. -lo interessant son les finestres, 4400 primer les van posar aleatòriament, i després per ordinador es va calcular si estava bé,i si havia problemes estructurals.