¡Descarga Lliçó 9, Esquema y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Ciencia de la administración solo en Docsity!
LLIÇÓ 9. LA SOLUCIÓ PACÍFICA DE CONTROVERSIES
INTERNACIONALS
1. Concepte i regulació de controvèrsies
a. Concepte
S’entén per controvèrsia aquell desacord sobre un determinat punt de dret o de fet entre dos o més subjectes de D.I.
La solució pacífica d’aquestes controvèrsies és clau i es troba en l’art. 2 de la Carta de la ONU com a costum internacional , reforçat per un altre principi estructural: la prohibició de l’ús de la força. Les controvèrsies poden ser jurídiques, aquelles que se solucionen mitjançant una solució estricta del dret, o polítiques o d’interès, les que el dret no té una resposta clara i es busca una solució per adaptar a partir d’aquesta el dret vigent.
b. Evolució dels mecanismes
Els mecanismes han anat evolucionant des de la seva primera manifestació de les Conferencies de la Pau de la Haia, fins l’acord i compromís absolut a la Carta de la ONU.
c. Tipologia
Hi ha de diferents tipus, però no estan regits per cap corpus jurídic que els reuneixi tots ni existeix cap de caràcter general. Principalment trobem:
Diplomàtics : la solució s’imposa per part de les parts Jurisdiccionals : la solució és vinculant i ve donada per un tercer
2. Els mitjans diplomàtics
a. Concepte
Són aquells en que les parts mantenen en tot moment el control del procediment, a més de conservar la llibertat d’acció i decisió sobre la solució.
Aquesta no ha d’estar necessàriament vinculada al D.I. però si que ha de seguir les normes d’ius cogens i no suposar en cap cas, danys a tercers. La solució s’haurà de recollir en un tractat internacional.
b. Tipus
Trobem 4 tipus:
Negociacions diplomàtiques : És el mètode més antic i més utilitzat. Consisteix en l’enteniment directe de es parts per arribar a un acord que finalitza mitjançant declaracions comuns normalment. L’únic límit imposat a aquest mètode és el d’actuar de bona fe. Reuneix les característiques de:
- Rapidesa
- Inmediativitat
- Discreció (fins i tot pot ser secret) Per una altra banda tenim les consultes , un mecanisme que té els mateixos objectius que les negociacions. Es tracta d’una comunicació indirecta entre les parts. Bons oficis i mediació : Les parts segueixen tenint el control però participa un tercer imparcial. La diferencia entre bons oficis i mediació és el grau d’intervenció del tercer. o Bons oficis : Facilita la comunicació però no fa cap proposta. o Mediació : Proposa una solució, que no és obligatòria, només en alguns casos si ho proposen les parts. Només ho poden exercit els subjectes de dret. Comissions d’investigació : Serveix per materialitzar els fets, l’origen de la discrepància i facilitar-ne la solució. La investigació serà de caràcter contradictori per part d’una Comissió amb la facultat de traslladar-se allà on consideri útil i el dret de demanar i exigir les explicacions o informes que consideri necessàries. S’elabora un informe final signat pels participants en la Comissió que, en cap cas, tindrà caràcter de Sentencia arbitral. Conciliació internacional : És semblant a la mediació però amb la diferencia del grau de flexibilitat i formalitat. La conciliació és un mecanisme nou i complexe que recull diferents característiques d’altres mecanismes i es defineix com la intervenció d’un òrgan sense autoritat política pròpia que, amb la confiança de les parts, és l’encarregat d’examinar els fets del litigi i de proposar una solució. Les controvèrsies que es poden solucionar mitjançant la conciliació poden ser jurídiques o polítiques, i s’actua d’ofici.
- Tribunal Arbitral, composat de 3 membres i el més utilitzat
e. Procediment:
El Conveni de 1907 estableix que les parts estaran representades per advocats i consellers on hi haurà una fase escrita i una oral.
Després d’aquestes dos fases, es passa a les decisions que seran preses per la majoria amb la possibilitat de vots particulars.
El laude serà obligatori i tindrà l’efecte de cosa enjudiciada, on no hi haurà lloc per al recurs d’apel·lació o cassació tret casos que afectin directament a la Sentencia, on es diferencien 3 tipus de recursos:
Recurs d’aclariment : en cas de discussió sobre l’abast de la Sentencia Recurs de reforma : en cas de noves circumstàncies no previstes Recurs de revisió : en cas de vicis fonamentals com per exemple, quan un jutge s’excedeix de competències
La solució judicial
a. Concepte:
És un mètode de solució de naturalesa jurídica on sotmetre’s a ell, no és un fet que sigui escollit per les parts, si no que està preestablert.
Els Tribunals presenten una gran autonomia i no s’integren dins un sistema únic.
Les seves sentencies son declaratives i manquen de poder executiu, per lo que el destinatari té un ampli marge de discrecionalitat a l’hora d’escollir la forma que les duu a terme.
b. Característiques dels Tribunals:
Aquests tribunals son permanents i independents subjectiva i objectivament.
Destaca la figura del jutge ad-hoc, per a casos on no hi hagi cap jutge que tingui la nacionalitat dels Estats litigants.
c. Exemples de Tribunals:
- Tribunal Internacional de Justícia
- TEDH i Cort Interamericana de DDHH
- Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees
- Tribunal Internacional del Dret del Mar Entre d’altres. 4. El TIJ
a. Naixement
El naixement del TIJ està vinculat al de la ONU. Aquest, va substituir al TPJI, lligat a la Societat de Nacions.
b. Organització
El TIJ es reuneix al Ple amb un quòrum normalment de 9 magistrats, però es poden reunir en sales especials si s’ha establert per mutu acord.
El procediment, al igual que a l’arbitratge, consta d’una fase oral, una d’escrita i les posteriors decisions.
Els recursos que procedeixen en aquest cas son el d’interpretació i el de revisió
b. Funcions
1. Contenciosa. Es un procediment en el qual es decideix una controvèrsia entre dos parts sobre qüestions de fet i de dret. És necessària la voluntat de les parts i la Sentencia és obligatòria. Aquest consentiment es pot establir a partir d’una clàusula compromissòria o una de facultativa, o si es a posteriori, un compromís o un fòrum prorrogatori. Els recursos poden ser de revisió o d’interpretació i la competència universal, si es tracta de tots els membres de la ONU a. General. Està reconeguda a l’Estatut del TIJ i per la que els Estats reconeixen submissió al Tribunal. b. Específica. És més extensa. Es diferencia entre: i. Rationae personae. És molt restringida. No és universal i la AGNU o el CS no poden accedir-hi si no és per autorització de l’Assemblea General. Vol dir que els Estats podran ser parts en casos davant la Cort, però que els particulars ni les OI’s podran fer-ho. ii. Rationae materiae. Es refereix a la necessitat de que les parts hagin manifestat la seva voluntat de sotmetre l’assumpte al Tribunal. 2. Consultiva. Es una consulta sobre un dubte. La decisió del Tribunal no és obligatòria i s’anomena dictamen, tot i així, es valora i té un gran pes. A través de normes consultives, el TIJ determinarà els principis i normes vigents, els interpretarà i aplicarà per donar resposta com a fonament jurídic a la qüestió plantejada. Els que poden demanar dictàmens als Tribunals seran les OI’s, la qual haurà de ser sol·licitada i tot i així, el TIJ tindrà la capacitat discrecional per negar-se a emetre una opinió consultiva. 3. Competència a decidir sobre la seva pròpia competència. En cas de disputa sobre si la Cort té jurisdicció o no, la mateixa Cort decidirà. 5. La solució de controvèrsies de les OI’s
La multiplicació de les OI’s ha tingut una gran significació. Per una banda s’ha ampliat i diversificat les oportunitats i vies de solució, i per una altre, l’increment de nous problemes.
a. Noció de controvèrsia :
Aquí, la noció de controvèrsia utilitzada és més amplia donat els mecanismes de cooperació i les tensions produïdes, mecanisme que s’ha de protegir.
b. Mitjans :
a. Tradicionals. Son una adaptació dels mitjans diplomàtics i jurisdiccionals aplicats als Estats.
