MACIÀ CONTRA COMPANYS; LES CLAUS DEL 14 D’ABRIL
A començaments de l’any 31 es vivia una etapa de gran efervescencia política, havia
hagut una llarga dictadura de Primo de Rivera, es vivia una situació de dictatova de govern
provisional del general Berenguer, en que no quedava clar exactament cap a on anava la
vida política espanyola. La dictadura de Primo de Rivera s’havia caracteritzat, entre moltes
altres coses, per una fobia anticatalana molt manifesta, que s’havia traduït en prohibicions
molt sentides a Catalunya, com agressions. Això des de l’any 23 va produir un canvi profund
en les actituds polítiques i socials.
El 12 d’abril del 31, eren les primeres eleccions democràtiques des de feia gairebé 8
anys. Era la primera vegada que la gent podia anar a les urnes a votar sense condicions
democràtiques. Les formacions conservadores, com La Lliga, havien dit que aquestes eren
unes eleccions purament administratives, que no tenien cap caràcter polític. En canvi, les
formacions republicanes deien que allò era un plebiscit sobre la voluntat popular dels
ciutadans, i no una simple elecció de regidors. Es va produir la coincidència, entre la única
mena de campanya que esquerra podia fer, i la mena de campanya que una part molt
important de l’electorat de Barcelona volia escoltar, que era una campanya on no expliqués
que volien fer, sinó on es digués que el rei era perjur i un traidor i havia perdut tota la
legitimitat per culpa del tron, i el que s’havia de fer era plocramar la república.
Esquerra republicana era una coalició més que un partit, on havia anat a parar gent
molt diversa amb trajectories polítiques i experiències molt variades. Macià era la gran
figura, però en general era un grup heterogeni que els unia tenir un enemic comú: la
monarquia espanyola i els partits de dretes. Macià s’adona de l’estrema fablesa de
l’independentisme separatisme català del moment, per tant ell entén que s’ha de fer confluir
aquest estat català seu amb altres forces més nombroses per crear un partit polític de gruix.
La nouvinguda d’Esquerra republicana a Barcelona va ser de més de 40.000 vots, molt per
sobre de La Lliga i molt per sobre dels republicans socialistes. Això va sorprendre al propi
partit, que pensava que treurien cinc regidors, i van treure 25.
Macià i Companys representen aquelles dues ànimes d'esquerra republicana i
aquest catalanisme d’esquerres. Macià que comença la seva carrera política sent un
monàrquic, comparteix el catalanisme arran de la Solidaritat Catalana i a partir dels anys 20
abraça al catalanisme més extremista. Macià va ser l’únic que durant la dictadura va arriscar
per intentar donar una resposta contundent a les agressions de Primo de Rivera. Companys
