¡Descarga Macroeconomía: Una Disciplina Científica - Prof. Quesada y más Apuntes en PDF de Microeconomía solo en Docsity!
0 Introducció a la Macroeconomia: Nocions preliminars
1. De què tracta la Macroeconomia?
Les economies considerades com a un tot constitueixen l’objecte d’estudi de la Macroeconomia (o teoria macroeconòmica). En concret, la Macroeconomia (i) representa/descriu les característiques bàsiques que defineixen una economia; (ii) explica els processos fonamentals que tenen lloc en una economia; i (iii) prediu els resultats que genera el funcionament d’una economia.
2. Macroeconomia com a disciplina científica
“… the hallmark of modern science is the search for mechanisms behind facts, rather than the mindless search for data and statistical correlations among them.” Mario Bunge (2006): Chasing Reality: Strife over Realism , University of Toronto Press, p. 19.
L’adhesió a la visió de Bunge fa que l’essència de la Macroeconomia consisteixi a descobrir, entendre i investigar els mecanismes que fan funcionar les economies i generen els resultats macroeconòmics considerats més rellevants.
3. Macroeconomia com a disciplina matemàtica
La Macroeconomia estudia economies per mitjà de models matemàtics. Aquests models són version simplificades o idealitzades d’economies reals. Els mecanismes que presumptament operen en economies reals es concreten i investiguen a través de representacions matemàtiques dels mecanismes. L’objectiu del model és entendre com funciona una economia. L’esquema següent resumeix les etapes que, idealment, se segueixen quan s’aplica aquesta metodologia.
Etapa 1 Etapa 2 Etapa 3 Etapa 4 Etapa 5 Etapa 6 Obser‐ vació de la “rea‐ litat”
Inferència d’ele‐ ments bàsics, pro‐ blemes, fets esti‐ litzats i regulari‐ tats de l’etapa 1
Construcció d’un model matemàtic a partir dels ele‐ ments bàsics
Anàlisi i estudi del model
Identificació de les prediccions que fa el model
Connexió de les pre‐ diccions amb: els fets estilitzats i les regularitats; i directa‐ ment amb la “realitat”
4. Els principals temes de la macroeconomia
El funcionament d’una economia queda capturat per l’expressió “activitat econòmica”. Això fa que, en la pràctica, la Macroeconomia s’ocupi principalment d’analitzar la dinàmica de l’activitat econòmica tant en el curt termini (el cicle econòmic) com en el llarg termini (desenvolupament econòmic). Aquest curs se centra en el curt termini: activitat econòmica que transcorre en el termini de pocs anys.
5. U
Els par
La amb dife figu
F Dan t
6. U
No de d
Una primer
físics s’en tícula requ
comprensi b la realit erentment ura amagad
Figura Steven Ma m
Figura 3. Co niel Reisberg he science of
Un problem
és obvi de dades al∙lu
ra dificulta
nfronten al uereix inter
ió de la rea at i dins d en esquem da de la Fi
- Dona vel ark Cohn ( macroeconom
opa o siluete g (2009): Ex f mind , p. 63
ma: l’ús est
eterminar udeix a la p
Introducció a la
at: què és l
problema raccionar a
alitat econ del qual l mes alterna gura 4, hi é
lla o dona jo 2006): Reintr mics , p. 5
es xploring 3
tratègic de
quins són possibilitat
Macroeconomia ǀ
la “realitat
que l’acte amb ella i l
nòmica pre a realitat atius. Què és “realme
ove? roducing
Daniel
e les dades
els fets. El t de crear d
ǀ 0. Nocions prelim
t econòmi
e de conèix la interacci
esumeix un s’interpret è es mostra ent” o la in
Da
És el c
F l Reisberg (
s
ls fets rara diferents fe
minars ǀ 5-6 de fe
ca” i quins
xer la reali ió altera les
n esquema ta. La mat a “realmen nventem? D
Figura niel Reisber
cub de dalt
Figura 4. Fig 2009): Explo
ament parl ets partint d
ebrer de 2015 ǀ 2
s són els “
itat canvia s caracterís
a conceptua teixa realit nt” a les F Depèn la re
a 2. L’hexae rg (2009): Ex of mind , la versió tra
gura amaga oring the scie
len per si m de la matei
“fets”?
a la realitat stiques de
al que gui tat pot ser Figures 1, 2 esposta de
edre de Nec xploring the p. 62 ansparent d
ada? ence of mind ,
mateixos. L ixa inform
t: “veure” la partícul
ia la intera r interpret 2 i 3? Sobr saber angl
cker e science
d’A o de B?
, p. 64
L’ús estrat mació empír
una la.
acció tada re la lès?
tègic rica.
És bo que l’euro s’hagi depreciat darrerament respecte del dòlar? Els europeus exportadors ho tenen més fàcil per a exportar als EUA com més baixa sigui la taxa de canvi $/€: com més petita, més euros obtenen els americans per un dòlar. Però com menys dòlars obtenen els consumidors europeus per un euro més gran és el cost (en euros) de comprar béns americans.
8. Més dificultats: fal∙làcies informals en Macroeconomia
8.1. Fal∙làcies formals i fal∙làcies informals
La qualitat de fal∙laç en una fal∙làcia informal depèn del contingut de l’argument. En una fal∙làcia formal, l’error de l’argument s’aprecia directament en la forma de l’argument. Tota fal∙làcia formal és un non sequitur (“no se segueix”): la conclusió no se segueix lògicament de les premises.
La fal∙làcia d’afirmar l’apòdosi és un exemple de fal∙làcia lògica. L’estructura de la fal∙làcia és: (i) si A és certa [A és la pròtasi, l’antecedent], aleshores B és certa [B és l’apòdosi]; (ii) B és certa; (iii) per tant, A és certa. En aquesta estructura, les premisses del sil∙logisme són (i) i (ii), i (iii) la conclusió.
Exemple 1. Il∙lustració de la fal∙làcia d’afirmar l’apòdosi: (i) un mal professor de Macroeconomia fa que els estudiants suspenguin; (ii) els estudiants han suspès; (iii) per tant, el professor és dolent.
Exemple 2. Una altra il∙lustració de la fal∙làcia d’afirmar l’apòdosi: (i) cada divendres hi ha classe de Macroeconomia; (ii) avui hi ha hagut classe de Macroeconomia; (iii) per tant, avui és divendres.
La fal∙làcia de negar la pròtasi és un altre exemple de fal∙làcia lògica. L’estructura de la fal∙làcia és: (i) si A és certa, aleshores B és certa; (ii) A és falsa; (iii) per tant, B és falsa.
Exemple 3. Il∙lustració de la fal∙làcia de negar la pròtasi: (i) un mal professor de Macroeconomia fa que els estudiants suspenguin; (ii) el de Macroeconomia és un bon professor; (iii) per tant, els estudiants aprovaran Macroeconomia.
Exemple 4. Més sobre la negació de la pròtasi: (i) cada divendres hi ha classe de Macroeconomia; (ii) avui no és divendres; (iii) per tant, avui no hi ha classe de Macroeconomia.
8.2. La fal∙làcia de la composició
Definició. La fal∙làcia de la composició té lloc quan s’assumeix automàticament que el cert a una certa escala (nivell individual) és cert a una escala superior (nivell de grup o de l’economia).
Els següents exemples mostren que la presumpció sobre la que es fonamenta la fal∙làcia de la composició (el que val per a una part val per al tot) no és necessàriament certa.
Exemple 1. Un venedor que abaixa els preus pot vendre més. Però si tots els venedors els redueixen, no és cert que tots vendran més.
Exemple 2. Si tothom surt de casa abans per a evitar un embús, el resultat no és que s’evita l’embús sinó que l’embús es produeix abans.
Exemple 3. Si algú roba un milió d’euros de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre (http://www.fnmt.es/home), disposarà de més poder de compra. Si tot ciutadà espanyol pren un milió, es pot concloure que tot ciutadà espanyol té més poder de compra?
Es pot ser víctima de la fal∙làcia de la composició quan s’ignoren efectes retroalimentats negatius.
Exemple 4. La paradoxa de l’estalvi. Segons la paradoxa, l’estalvi total d’una economia pot disminuir malgrat que tothom hagi decidit estalviar més. Si un individu estalvia una part més gran de la seva renda, la seva riquesa augmentarà en el futur. Si tothom intenta estalviar més, el consum agregat d’aquests individus cau i, com a resultat, producció i renda poden disminuir. Amb renda inferior, el volum de fons disponibles per a ser estalviats minva. Així, una puja de la taxa d’estalvi dels individus (proporció de la renda que s’estalvia) poc causar una reducció de l’estalvi total perquè una taxa d’estalvi més gran pot contraure la font de l’estalvi: la renda.
8.3. La fal∙làcia de la composició en acció: explicant una crisi bancària
La següent és una explicació estilitzada de la crisi financera que va començar el 2007 ‐08.
Els bancs donen préstecs amb garantia d’actius. Si el prestamista no torna el préstec, el banc s’apropia de l’actiu (tal com passa amb les hipoteques).
Gran part dels préstecs es destinen a comprar immobles. Molts bancs hi participen. El preu dels immobles puja. L’expectativa de futures alces de preu atreu més inversors immobiliaris.
Amb més inversors, augmenta la demanda de préstecs, potser amb un interès superior. Els bancs estan contents de donar préstecs amb garantia atès que el preu de l’actiu de garantia està pujant.
Eventualment es redueix el nombre de nous inversors i el valor dels immobles cau. Això perjudica els darrers invesors. Quan alguns inversors no poden pagar el préstec, els bancs comencen a prestar més prudentment.
La subsegüent contracció de crèdit fa caure més el valor dels immobles. Més morositat. Els bancs veuen arriscat prestar. Retallen més la concessió de préstecs. Hi ha més fallides. Quan els bancs prenen l’actiu de garantia, es tracta d’un actiu depreciat que fa perillar la solvència dels bancs.
Exemple 2. Si un estudiant d’un curs de Macroeconomia suspèn, l’estudiant té un problema. Si tots els estudiants d’un curs de Macroeconomia suspenen és el professor qui té el problema.
8.6. La paradoxa de Simpson (o paradoxa de la inversió)
La paradoxa de Simpson està relacionada amb la fal∙làcia de la divisió.
Definició. La paradoxa de Simpson es produeix quan un tret cert per a diferents grups es torna fals per a la unió dels grups.
Exemple. A la Taula 1 hi ha tres grups, dos períodes i la taxa impositiva (quocient entre imposts i
renda) de cada grup. La taxa impositiva de cada grup es redueix en el pas de t ൌ 1 a t ൌ 2, però, en
l’agregat de grups, la taxa impositiva augmenta en el pas de t ൌ 1 a t ൌ 2.
període t ൌ 1 període t ൌ 2
imposts renda taxa impositiva imposts renda taxa impositiva grup 1 5 100 5%^2 50 4% grup 2 150 1,000 15% 63 450 14% grup 3 40 200 20% 255 1,500 17% tots els groups 195 1,300^ 15%^320 2,000^ 16% Taula 1. Exemple de la paradoxa de Simpson
8.7. La fal∙làcia cum hoc ergo propter hoc
Definició. La fal∙làcia cum hoc ergo propter hoc (ൌ “amb això, per tant per causa d’això”) consisteix a inferir causalitat de la proximitat d’esdeveniments.
S’incorre en la fal∙làcia quan la presència d’associació estadística entre dues variables es considera suficient per a declarar l’existència d’una connexió causal entre elles. La correlació estadística no implica ni demostra causalitat.
Exemple 1. Observar baixes taxes d’inflació amb un banc central independent no permet de concloure que la independència del banc causa baixa inflació.
8.8. La fal∙làcia post hoc ergo propter hoc
Definició. La fal∙làcia post hoc ergo propter hoc (ൌ “després d’això, per tant a causa d’això”) consisteix a atribuir causalitat a l’ordre dels esdeveniments.
La fal∙làcia rau en presumir que, si l’esdeveniment ܣ precedeix l’esdeveniment ܤ, ܣ causa ܤ. Per a sostenir la relació de causalitat d’ܣ cap a ܤ, caldria explicar la connexió que porta d’ܣ a ܤ.
Exemple 1. Una caiguda de la taxa d’atur a continuació d’una reforma laboral no permet de concloure que la reforma ha estat la causa de la davallada de la taxa d’atur.
Exemple 2. Un augment de la taxa d’inflació precedida d’un increment d’M1 (una definició de diner) no justifica la conclusió que més M1 ha causat més inflació (injeccions massives de liquiditat pel Banc Central Europeu recentment no han provocat un increment de la taxa d’inflació: si de cas, el contrari sembla haver succeït).
Exemple 3. Problemes de l’ou i la gallina. És versemblant que, en una economia desenvolupada, tot eventualment afecti tot. Això dificulta establir què és una causa i què un efecte. Es contracten més treballadors perquè les empreses venen més o les empreses venen més perquè més treballadors han estat contractats? Pugen els preus perquè els consumidors gasten més o els consumidors gasten més ara perquè els preus pugen (i expecten que els preus continuïn pujant en el futur)?
8.9. La fal∙làcia petitio principii ( ൌ “assumir la premissa”)
Definició. Aquesta fal∙làcia (relacionada amb la fal∙làcia del raonament circular) comporta l‘ús d’una conclusió que s’intenta demostrar com a premissa de la demostració: una proposició que s’ha de demostrar és assumida (implícitament o explícita) sense demostració.
Exemple 1. A gran part dels manuals les polítiques del costat de la demanda es demostren inefectives per a fer augmentar el PIB (incrementar l’activitat econòmica) en el mitjà termini. Però aquesta conclusió s’ha assumit en el propi model perquè una de les premisses del model és que el PIB és constant en el mitjà termini.
9. Encara més dificultats: conseqüències imprevistes
Els resultats macroeconòmics són conseqüència de l’agregació de les decisions de les persones. Però la gent pot prendre deerminades decisions perseguint un cert objectiu o resultat i, al final, el contrari al desitjat pot acabar succeint. Aquesta possibilitat crea un problema seriós: com pot explicar‐se un resultat que ningú no pretenia aconseguir? A més, des del punt de vista del disseny de la política econòmicay, com pot prevenir‐se l’ocurrència d’esdeveniments imprevistos?
Exemple. El dilema del presoner. Es tracta d’un joc que permet d’il∙lustrar les dificultats de reduir l’anàlisi macroeconòmica a anàlisi microeconòmica i les limitacions de presumir que tots els resultats macroeconòmics poden ser explicats sobre la base del comportament d’individus exclusivament interessats en el seu propi benestar. El joc mostrat a la Figura 5 representa una versió d’aquest joc (el primer número de cada vector de números és el pagament que rep el jugador 1 i el segon número el pagament que rep el jugador 2).
eng Min
Wa thin forg no h tho one dat http
11.
Una mac Ma la m ser en Bria
Exe si v l’es al b d’af
La opc toth
gines, and nistry sugg
ld said m nking? Wa getting the holes in th se places w es that had a that isn’t p://digitalr
Dependèn
a opinió croeconòm croeconom mesura que independe considerac an Arthur,
emple. El p van o no a u tada no és bar. Per co fluència (m
paradoxa ció. Si tots e hom prefer
core fusel gested add
more armor ald was kee e their data heir wing sp were dead d crashed. t there may roam.typep
ncia del co
estesa en mics en mia i Micro e l’anàlisi m ent del con ció el cont
- serv
problema un bar ano s agradable onsegüent, més de 60 s
del proble els individ riria no ha Introducció a la M
lage areas ding armor
r should g eping the A a did not in pars and e ly: no dam Wald reco y tell as im pad.com/d
ontext socia
ntre algun realitat h oeconomia microeconò ntext socia text social. veix per a q
del bar El omenat El F e: passar‐s’ a cada in són al bar)
ema és qu dus decidei aver‐hi ana Macroeconomia ǀ
, but rathe to those ex
go on the Air Ministr nclude the engines, the mage was r ommended mportant a s igital_roam
al: el probl
ns (la ma han de s essent me òmica orto l, la conclu
. L’anomen qüestionar
Farol. 100 Farol. El pr ’ho bé requ ndividu li i preferiria
e si tothom ixen anar a at. Si tots e
- Nocions prelim
er on the xtremities.
places tha ry from fa e planes th e better ass recorded in d more arm story as th m/2006/03/
lema del b
ajoria dels ser mode erament l’a odoxa (i, en usió és que nat proble aquesta op
0 individu roblema és uereix que agradaria a anar‐hi e
m tria la m al bar, hi ha els individu minars ǀ 5-6 de fe
aircraft ex
. Wald sug
at had the alling into t hat had bee sumption n those are mor in tho e data that /the_hole_s
bar El Faro
s?) macroe els microe agregació d n concret, l e no cal qu ema del ba pinió.
s decideixe s que si acu e, a tot estir abstenir‐s en cas contr
mateixa op a un excés us decideix brer de 2015 ǀ 10
xtremities. ggested the
e least hol the “surviv en lost. If th to make is eas becaus se data‐fre t is.” story_.htm
ol
economiste econòmics de compor l’anàlisi de ue l’anàlisi ar El Farol
en, simultà udeixen al rar, 60 per se d’anar a rari (hi ha
pció, totho d’afluènci xen passar 0
. Based on ey were de
les. Huh? vorship bia the returni s that even se those pl ee areas. T
ml
es és que s, la dife rtaments in e teoria de i macroeco l (proposa
àniament i bar més d rsones hi s al bar si h menys de
om preferir ia i, com a r d’anar al
n this, the ad wrong.
What was as”: they w ng planes a few hole lanes were The lesson:
e els mo erència e ndividuals jocs) tende onòmica tin at per Will
i independ e 60 perso iguin pres hi ha un ex 60 ).
ria triar l’a conseqüèn bar, aques
Air .
s he were had es in e the : the
dels entre s. En eix a ngui liam
dent, ones, ents xcés
altra ncia, st es
trobarà buit, de manera que cada individu preferiria haver escollit anar‐hi. En resum, si hi ha una manera “natural” de predir el que un individu triarà, la predicció s’autodestrueix: si la predicció és que pocs hi aniran, aleshores tothom hi anirà; si és que tothom hi anirà (o molts ho faran), llavors ningú no hi anirà.
Aquest exemple il∙lustra les limitacions d’una estratègia habitual en l’anàlisi macroeconòmica: l’ús de models d’agents representatius. En aquests models el comportament de tot un col∙lectiu (tots els consumidors, totes les empreses) s’estudia presumint que el col∙lectiu pot ser reemplaçat per un únic agent que representa el col∙lectiu (el consumidor representatiu, l’empresa representativa). En el problema del bar El Farol aquesta estratègia és inapropiada, atès que l’anàlisi requereix l’existència d’heterogeneïtat: sobre la base de la seva informació privada (el seu context social) alguns individus escolliran d’anar‐hi i d’altres d’abstenir‐se. No sembla raonable adoptar el criteri de “Cafè per a tothom” (o la regla de talla única) per a analitzar aquest tipus de situació, que sembla característic de les economies modernes: els beneficis de certes activitats es deriven de fer coses que altres no fan; un no es compra el mòbil d’una companyia si és l’únic client (externalitats de xarxa); molts turistes s’estimen més estiuejar en destinacions turístiques no massificades….
12. Sobre el perills de generalitzar a partir de resultats d’equilibri parcial
En els models microeconòmics, les funcions de demanda universalment s’assumeixen decreixents. Aquesta propietat es justifica sobre la base de clàusules ceteris paribus (“la resta de variables constants”). Quan un pretén definir una funció de demanda agregada és natural construir‐la simplement sumant les funcions de demanda microeconòmiques. El problema amb aquest enfocament és que, a escala macroeconòmica, pot no ser legítim mantenir constants variables que eren mantingudes constants quan es van construir les funcions microeconòmiques.
Exemple. Funcions de demanda creixents. Es descriu a continuació una economia molt simple. Hi
ha dos individus, A i B. L’individu A té accés exclusiu a un recurs valuós X. L’individu B té accés
exclusiu a un recurs valuós Y. A l’individu A li agradaria aconseguir Y de B i a B li agradaria
obtenir X d’ A. Cada individu fixa el preu del recurs sobre el que té domini en termes d’una
indeterminada unitat de compte. Es designa per ௫ el preu d’ X fixat per A i per ௬ el preu d’ Y fixat
per B. Suposem que A demanda ܻ unitats d’ Y i que B demanda ܺ unitats d’ X.
Assumim que la despesa que cada individu fa comprant el recurs al que no té accés coincideix amb l’ingrés que l’individu obté de la venda del recurs que l’individu posseeix. Formalment, assumim que
ingrés d’ A despesa d’ A
despesa de B ingrés de B
