Majestat Batlló
Majestat batlló és una escultura exempta de mitjans del segle XII d’autor anónim, és una imatge
d’una crucifixió tallada en fusta policromada, la seva procedència s’ha situat a la comarca de la
Garrotxa. Enric Batlló va comprar la Majestat Batlló al 1914 i després la va donar a Barcelona, al
Museu Nacional de Catalunya (MNAC). És una de les poques majestats catalanes que conserva la
policromia d’una manera gairebé total. Avui dia segueix conservant-se al MNAC.
El segle XII és l’època de plenitud feudal, d’economia agrària, en què apareix l’orde del Císter. La
societat religiosa va ser l’eix sobre el qual van girar els esdeveniments més importants a Europa. Van
tenir lloc la Segona croada i la Tercera croada.
L’escultura romànica va estar molt present a mode de decoració, es basava en l’antinaturalisme, no hi
havia canons de proporcionalitat ni equilibri. Les escultures eren rectes i de caràcter religiós però
amb missió didàctica i decorativa.
L’escultura està feta de fusta policromiada amb
colors saturats, està il·luminat per un focus de
llum real unidireccional. És una obra rígida,
geométrica i simètrica però, desproporcionada.
Hi falten els peus i els dits de les mans. Té tant
colors freds com càlids de manera que
contrasta lobra. A sobre del seu cap hi han unes
lletres: JHS NAZARENUS REX IUDEORUM que
vol dir que Jesús de Natzaret és el rei dels
Jueus.
La imatge no transmet patiment sinó que és com un
símbol d’un Déu que regna. Durant el període
romànic aquesta iconografia va ser molt comuna, hi
havien dues representacions bàsiques: el Crist
Sofrent, el patiment, i el Crist triomfant, el poder
diví. L'obra representa la crucifixió de Jesús com
superació del dolor i de la mort. No crec que
representi dolor perquè té els ulls oberts, encara
que, la mirada sembla de tristesa segons la miris.