Maria-Mercè Marçal
La poesia de Maria-Mercè Marçal s’ha convertit en el referent dels poetes en llengua catalana
del segle XX. L’amor lliure, la maternitat i la mort són temes vertebradors en l’obra d’una
autora que reivindica el paper actiu de la dona en obres com Bruixa de dol (1979) o Sal oberta
(1982). Sota la influencia de J.V. Foix, Joan Brossa i Joan Salvat-Papasseit, recorre la poesia
d’avantguarda i popular per elaborar una poètica de revolta i d’afirmació de la dona, que és
una síntesi perfecta entre tradició i innovació.
Vinguen els rems, que só d'estirp romeva!
J. V. Foix
T'estimo perquè sí. Perquè el cos m'ho demana.
Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert.
Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana
sense panys ni bernats, en un desvari verd.
Perquè vull. Perquè em xucla la rel de la follia.
Perquè és l'amor, dallat, que ha granat al meu llit.
Perquè duc, ben reblat, el bleix de l'escorpit
que provoca el salobre i encrespa la badia.
Perquè sóc massa fràgil per bastir l'aturall
a la marea viva que em nega a l'endeví.
Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí
que han signat, sense mi, les busques de l'estrall.
Perquè l'aigua més fonda no vol ni pau ni treva
i pregona ben fort que sóc d'estirp romeva.
"Sal oberta"
1. La cita que obre el primer llibre de l’autora, Cau de llunes, explicita les motivacions i els
temes de la seva poètica. Expliqueu aquests versos i mireu de relacionar-los amb el sentit del
poema que heu llegit:
“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol
atzur de ser tres voltes rebel”.
2. Quins dos tipus d’imatges apareixen, predominantment, en el poema?
3. En quin vers del poema s’integra la cita de J.V. Foix?
