RESUM MERCÈ MARÇAL
1. Vida i biografia literària
Maria-Mercè Marçal (1952-1998) va néixer a Barcelona per atzar, però es va considerar sempre
originària d'Ivars d'Urgell, on va passar la seua infantesa. La seua mare li va inculcar el gust per la
cultura popular i el teatre, mentre que el seu pare la va animar a estudiar en una època en què no era
habitual que les dones anaren a la universitat.
Es va llicenciar en Filologia Clàssica i va exercir com a professora de llengua i literatura catalanes. Va
estar profundament involucrada en la militància nacionalista d'esquerres, el feminisme i la llibertat
sexual. L'any 1972 es va casar amb el poeta Ramon Pinyol, de qui es va separar el 1976. L'any 1980 va
decidir ser mare soltera de la seua filla Heura, una experiència vital que va reflectir en la seua obra.
Va morir prematurament als 45 anys a causa d'un càncer de pit.
2. Trajectòria de la seua obra
Tot i la seua mort jove, Marçal és considerada una de les referents poètiques del segle XX. La seua
producció es divideix en tres etapes:
• Dècada dels 70: Publica Cau de llunes (1976), Premi Carles Riba, i Bruixa de dol (1979), l'obra
que la consolida. En aquesta etapa, l'amor és encara heterosexual i el feminisme busca
l'afirmació de l'espai personal.
• Dècada dels 80: Publica Sal oberta (1982) i La germana, l'estrangera (1985), centrats en la
maternitat. Amb Terra de mai (1982), introdueix el tema de l'amor entre dones. El 1989 aplega
la seua poesia completa a Llengua abolida.
• Dècada dels 90: Publica la seua única novel·la, La passió segons Renée Vivien (1994), que va
rebre nombrosos premis. Pòstumament es van publicar els seus assajos a Sota el signe del
Drac (2004) i el poemari Raó del cos (2000).
