MARXISME
A mitjans del segle XIX, Karl Marx i Friedrich Engels van ser els primers pensadors
socialistes utòpics i van elaborar una teoria que no solament refusava el capitalisme, sinó
que proposava un programa d’acció per transformar la societat tot denunciant l’explotació
de la classe obrera per part de la burgesia i defensant la necessitat que una revolució
obrera posés fi al capitalisme. Aquests dos pensadors, sobretot el primer, van formular un
conjunt de teories basades en l’estudi de les lleis que organitzaven el sistema capitalista,
donant una base científica al socialisme.
El pensament comprendria tres aspectes fonamentals que no es poden aïllar: l’anàlisi del
passat a través del materialisme històric i la lluita de classes; la crítica del present a través
de l’anàlisi econòmica del capitalisme; i un projecte de societat futura: el comunisme,
projecte igualitari i sense classes.
Així, el marxisme va abandonar les concepcions idealistes de la historia per introduir
l’anàlisi del passat a traves del materialisme històric. Marx va afirmar que eren els
homes i les seves relacions el que donava sentit a la historia. Així, Marx entenia la historia
com un procés dialèctic en moviment, transformació i desenvolupament constants. El
moto que faria evolucionar la historia seria la lluita de classes, un conflicte permanent
entre les classes opressores i les oprimides.
Per a ell, la historia de la humanitat hauria estat la successió d’unes etapes definides per
la natura de les relacions de producció(tipus de relació entre amo i esclau, senyor i serf,
obrer i capitalista). Cada una d’aquestes etapes constituiria un dels diversos modes de
producció: l’esclavisme, el feudalisme i el capitalisme. El pas d’un sistema a l’altre tindria
lloc quan les seves contradiccions i els antagonistes entre les classes acabessin destruint-
lo mitjançant la revolució. Seria llavors quan es configuraria una nova classe dominant
que controlaria els mitjans de producció i els aparells de l’Estat, imposant els seus valors
i la seva ideologia al conjunt de la societat. (dialèctica de Hegel)
