EL MARXISME (explicació), Apuntes de Economía

¡Descarga EL MARXISME (explicació) y más Apuntes en PDF de Economía solo en Docsity!

• NIUB:

NIUB: 20298025

1. INTRODUCCIÓ: Una de les introduccions sobre el marxisme més correcte i concreta que he trobat ha estat la de l’article de Susana Gil ( 2015 ). Marxismo en la pagina web d’Economipedia^1 : “ El marxisme sorgeix de les obres escrites per Karl Marx i Friedrich Engels, qui va ajudar-lo a avançar i concretar moltes de les seves teories. El principal argument en el que es basa el marxisme és en que el capitalisme és un sistema econòmic amb una estructura i amb uns fonaments erronis i que per tant ha de ser substituïda per una altre que aboleixi el sistema de propietat burgesa i el lliure mercat de bens i serveis .” En aquest article, l’autora remarca que l’origen del moviment marxista es troba en les obres que Marx i el seu gran company Friederich Engels van redactar al llarg de la seva carrera. Esmenta també que l’argument o la idea en la que es basa aquest moviment és en la crítica del capitalisme, el qual defineix com “a un sistema econòmic amb una estructura i amb uns fonaments erronis”, i per tant, qualifica al moviment marxista com la única via de salvació, ja que és la única manera d’abolir el sistema de propietat burges i conseqüentment al lliure mercat de bens i serveis. 2. ELS ORÍGENS DEL MARXISME: (^2) L’orígen del marxisme es situa meitats del segle XIX, on Karl Marx al costat de Friederich Engels, elaboren una teoria que s’inspirava en el Socialisme Utòpic^3. En aquesta teoria refusàven el capitalisme i proposàven un programa complet d’acció per fer que la societat és transformès, a partir d’aleshores, entre l’any 1840-1850 és crea el moviment marxista. El primer discrus d’aquest moviment floreix amb l’obra “El Manifest Comunista” publicada l’any 1848, en aquesta obra eren exposats els 3 principis elementals del nou moviment socialista els quals es convertirien en la base del marxisme. Amb el Manifest Comunista és denunciava (^1) Referència de la pàgina web d’on he extret l’article: https://economipedia.com/definiciones/marxismo.html (^2) Alejo Marino.( 2019 ) Historiando,com, https://www.historiando.org/marxismo/ (^3) “El Socialisme Utòpic: va ser un conjunt heterogèni de doctrines de reforma social, abans de l'expanció del s.XIX, com a consequència als problemes que portava el triomf de l'Industrialisme, i el liberalisme Europeu. Va esdevenir el pensament inicial, i d'acció socialista, envers els sistemes del moment. L'utopisme té una visió positiva de la història, i considera a l'home bo per naturalesa. El socialisme utòpic es carateritzava per criticar el capitalisme, per buscar la creació una societat igualitària i per precoitzar la societat col·lectiva.” Definició extreta de la pàgina: https://sites.google.com/site/lesclassessubalternes/home/el-socialisme-utopic-i- republicanisme

NIUB: 20298025 Les revolucions de 1848 i 1871 suposen el fracàs de les aspiracions del proletariat per accedir al poder polític. Dins del marc científic del segle XIX, es caracteritza pel sorgiment de ciències com la sociologia o la psicologia i la teoria de l’Evolució de Darwin. En el terreny cultural és desenvolupa un moviment anomenat Romanticisme, aquest fa front a la veritat científica i busca la veritat en l’art. Dins la filosofia sorgeixen moviments com el marxisme, el positivisme i el vitalisme. El positivisme, creat per Comte, tracta de la confiança en la ciència com a guia de resolució de tots els problemes de la humanitat. Per altre costat tenim el vitalisme que segons Nietzsche que esmenta que la ciència i la raó no son la resposta del destí de la humanitat, sinó les raons de la seva caiguda.

3. KARL MARX I FRIEDERICH ENGELS 5

_Friedrich Engels: va néixer l'any 1820 a Barmen, Renània. Fou un pensador i dirigent socialista alemany que tot i criar-se en una família acomodada, conservadora i religiosa, propietària de fàbriques tèxtils, des del seu pas per la Universitat de Berlín (1841-

42. es va interessar pels moviments revolucionaris de l'època: es va relacionar amb els hegelians d'esquerra i amb el moviment de la Jove Alemanya. Engels fou enviat a Anglaterra per fer-se càrrec dels negocis familiars, allà, va conèixer les miserables condicions de vida dels treballadors en el bressol de la Revolució Industrial, i més tard va plasmar la seva experiència i tot lo viscut en el seu llibre “La situació de la classe obrera a Anglaterra”(1845). L’any 1844 es va adherir definitivament al socialisme i va entaular una duradora amistat amb Karl Marx. En endavant, tots dos pensadors col·laborarien estretament, publicant junts obres_ (^5) Ruiza. M., Fernández, T. I Tamaro, E ( 2004 ). Biografia de Friedericg¡h Engels. https://www.biografiasyvidas.com/biografia/e/engels.htm

NIUB: 20298025 com “La Sagrada Família” (1844), “La ideologia alemanya” (1844-46) i el “Manifest Comunista”(1848). Encara que correspon a Marx la primacia en el lideratge socialista, Engels va exercir una gran influència sobre ell: li va acostar al coneixement del moviment obrer anglès i va atreure la seva atenció cap a la crítica de la teoria econòmica clàssica. Va ser també Engels qui, gràcies a l'esplaiada situació econòmica de la qual gaudia com a empresari, va aportar a Marx l'ajuda econòmica necessària per a mantenir-se i escriure El Capital; i fins i tot va publicar els dos últims toms de l'obra després de la mort del seu amic. Però Engels va tenir també un protagonisme propi com a teòric i activista del socialisme, malgrat el contradictòria que resultava la seva doble condició d'empresari i revolucionari: va participar personalment en la Revolució Alemanya de 1848-50; va ser secretari de la primera Internacional obrera (la AIT) des de 1870; i també va publicar escrits tan rellevants com Socialisme utòpic i socialisme científic (1882), L'origen de la família, la propietat privada i l'Estat (1884) i la fi de la filosofia clàssica alemanya (1888). Després de la mort de Marx en 1883, va convertir-se en el líder indiscutit de la socialdemocràcia alemanya, de la segona Internacional i del socialisme mundial, salvaguardant l'essencial del marxisme, al qual ell mateix havia aportat matisos relatius a la desaparició futura de l'Estat, a la dialèctica i a les complexes relacions entre la infraestructura econòmica i les superestructures polítiques, jurídiques i culturals. Karl Marx^6 va ser un pensador d'origen alemany que va néixer l’any 1818 a Trèveris, Pússia occidental considerat com el pare del socialisme científic. La seva obra més important és ‘ El Capital’ publicat al costat de Friederich Engels l’any 1867. Karl Marx va estudiar Dret, Història i Filosofia a les Universitats de Bonn, Berlín i Janea i va finalitzar els seus estudis l’any 1841. (^6) Susana Gil ( 2015). Karl Marx. Economipedia.com

NIUB: 20298025

4. EL CAPITAL

El capital: “Crítica de l'economia política, és un text teòric fonamental en la filosofia, economia i política de Karl Marx. Com resa el seu subtítol, un tractat de crítica de l'economia política; al mateix temps, ha estat també llegit com una obra de filosofia, com un tractat d'economia, o fins i tot com tractat polític sobre les relacions de dominació entre les classes, d'un costat els proletaris i d'un altre els burgesos. Marx pretenia revelar els patrons econòmics que sustenten la "manera de producció capitalista" en contrast amb els economistes clàssics com Adam Smith, Jean-Baptiste Say, David Ricardo i John Stuart Mill. Marx no va viure per publicar la segona i la tercera part de l’obra, tot i això el seu company i amic Friederich Engels, va encarregar-se de completar-les a partir de les seves notes i de publicar- les just després de la seva mort”^7 Aquestes són les principals idees que exposava l'explosiva trilogia de Marx.^8 “ 1. L'economia no ha de divorciar-se de la moral pública i la política. No es pot entendre l'economia en termes de producció i oblidar-se de l'explotació dels treballadors, de la brutal concentració de la riquesa o d'uns drets de propietat que són injustos. 2. Els drets de propietat són el resultat d'un procés històric violent i abusiu. A més, protegeixen els seus titulars perquè no hagin de compartir la plusvàlua, això és, la diferència entre el preu al qual s'embeni el producte i el que paguen a l'obrer que el va fabricar. (^7) Article principal extret de: https://es.wikipedia.org/wiki/El_capital#cite_note-paraentenderaMarx- 1 Article original del qual prové el text: Edward Reiss, Santiago Jordán. Una guía para entender a Marx, ( 2000 ), Sobre el text Marx: I Manuscritos de París, Vol 5, ed. OME - escritos de Marx y Engels- de Manuel Sacristán. (^8) Gonzalo Toca Rey. ( 2017 ). El Capital de Karl Marx en 7 puntos. https://www.lavanguardia.com/historiayvida/historia-contemporanea/20170906/47311202383/el-capital-de-karl- marx-en- 7 - puntos.html

NIUB: 20298025 3. Mentre això ocorre, els treballadors viuen en la pobresa, reben salaris de subsistència i s'enfronten a una desocupació rampant. Aquí tenim una de les fonts principals de la lluita de classes entre proletaris i propietaris. 4. Tant si són conscients com si no, existeix una lluita de classes entre treballadors i burgesia. Aquesta lluita reflecteix les contradiccions del capitalisme, que fan d'ell una cosa insostenible i que converteixen la revolució en urgent i necessària. Les crisis econòmiques mostren aquestes contradiccions i propicien la revolució. 5. Si l'economia és una ciència, existeixen unes lleis universals que prediuen la seva evolució. El capital recull aquestes lleis, i per això pot predir, a grans trets, el futur del capitalisme, la seva caiguda i la presa del poder del proletariat. 6. Un dels motius de la mort del capitalisme és que aquest combina la superproducció de les seves fàbriques i l'existència d'una població que no té recursos per a comprar el que es produeix. 7. Les fàbriques de la classe capitalista estan condemnades a la fallida a causa de la mecanització massiva. Com el benefici només és possible a partir dels salaris dels treballadors explotats i les màquines no poden ser explotades, a les empreses i al sistema únicament els espera la fallida.”

5. MANIFEST COMUNISTA

9 “ El manifest comunista és el document base del pensament comunista, conformat pels

pensaments de Marx i Engels en relació amb matèria política, econòmica i sociològica.

En ell es plasmen els pilars tant del socialisme originari com del marxisme.

A través d’aquest plantejament, es va donar sortida al desenvolupament d'idees com el

comunisme, el socialisme o el marxisme. Totes elles, aplicades a diversos camps o àmbits

d'estudi sociopolítics i econòmics han ajudat a definir posteriorment la realitat a través

dels seus enfocaments.

(^9) Javier Sánchez Galán ( 2019 ). Manifiesto Comunista. Economipedia. https://economipedia.com/definiciones/manifiesto- comunista.html#:~:text=El%20manifiesto%20comunista%20es%20el,socialismo%20originario%20como%20del% marxismo.

NIUB: 20298025

Principals idees contingudes en el manifest comunista

Al llarg del manifest, els seus creadors van abordar una sèrie d'idees pilars per al seu

argument comunista:

- Un estudi de l'evolució històrica de la societat, basat en els canvis tecnològics i

l'ús dels mitjans de producció. Aquestes estructures produïen una separació entre

els individus atenent el seu nivell de renda o origen social.

- Existència de classes socials i, per tant, de desigualtats socials que provoquen un

enfrontament constant entre una elit dominant explotadora i una altra

dominada obrera o proletària

- Objectius del comunisme, centrats en la consecució d'una major igualtat social

sota l'abolició de classes i en vistes a la dictadura del proletariat

- Paper rellevant dels estats com a òrgans encarregats de la gestió del patrimoni,

ja que s'elimina la propietat privada dels mitjans de producció.

Capítols essencials de l'obra^10

Burgesos i proletaris

Idea de lluita que hi ha entre els burgesos i el proletariat. En aquesta lluita, el proletariat

ha d'acabar amb la burgesia, la qual ha creat un sistema econòmic, que asfixia a la

societat. Per a això hauran de realitzar una revolució que acabi amb el sistema establert,

i així poder arribar a crear un govern comunista que tracti al proletariat com es mereix.

Aquesta és sens dubte la idea comunista, però quan Marx la va explicar, en un primer

moment la burgesia era una aliada, perquè necessitava de la seva ajuda per a realitzar

una revolució que acabés amb els governs europeus, on les monarquies i la noblesa

tenien tot el poder.

(^10) Juana Moreno. ( 2018 ). Manifiesto Comunista-Resumen Corto. https://www.unprofesor.com/ciencias- sociales/manifiesto-comunista-resumen-corto-2122.html

NIUB: 20298025

L'actitud dels comunistes cap a altres partits de l'oposició

En una dictadura del proletariat, no trobarem cap altre partit que no sigui el comunista,

perquè no es concep una idea diferent al que es digui des del partit, és a dir, encara que

el proletariat ha realitzat una revolució per a desfer-se del govern anterior i del seu

sistema, una vegada instaurat el Comunisme, no trobaran cap benefici, perquè trobaran

un solo partit que castigarà durament tot el que vagi en contra dels ideals d'aquest.

Per tant, anirà creixent un gran descontent entre la població que a poc a poc veurà com

la pobresa va arribant a totes les zones del país, passant d'aquesta manera a viure en

pitjors condicions a com vivien abans de la revolució.

La literatura comunista

Com tot pensament polític, l'ideari comunista trobarà un gran nombre de seguidors.

Aquests crearan una literatura pròpia amb les idees provinents de Marx i més tard

d’Engels. A diferència d'altres casos, aquesta literatura va ser molt abundant per tota

Europa i els EUA fins a mitjans Segona Guerra Mundial, moment en el qual va començar

a veure's el comunisme com un mal major. Fins llavors trobarem un gran compendi de

literatura que ens intentarà explicar els diferents sistemes econòmics que hi ha hagut al

llarg dels segles i com s'ha arribat a aquest moment de la història.

El problema es troba en que la literatura creada en la Unió Soviètica al llarg del temps,

va estar molt controlada pel govern que va crear una sort de tribunal pel qual havien de

passar les obres abans de publicar-se per a cerciorar-se que portaven la idea del partit,

quedant obsoletes la majoria d'elles a mesura que anava passant els anys.

NIUB: 20298025 el lliure compentencia entre els empresaris és garantia de riquesa és una forma d'ideologia. Avui dia continua perjudicant l’economia mundial: la desregulació dels mercats és la causa de les recurrents crisis del capitalisme. 6.2. Les bases teòriques del marxisme^13 :

1. Concepció materialista de la història.^14 “El materialisme històric és la doctrina del marxisme-leninisme sobre les lleis que regeixen l'evolució de la Societat humana. El materialisme històric és l'aplicació conseqüent dels principis del materialisme dialèctic a l'estudi dels fenòmens socials. La creació de la teoria del materialisme històric està vinculada al descobriment més gran fet per Marx quant a la interpretació de la història i dels successos històrics. Marx va descobrir la llei de l'evolució de la història humana: l'home necessita, en primer lloc, menjar, beure, tenir un sostre i vestir-se abans de poder fer política, ciència, art, religió; i que per tant, la producció dels mitjans materials immediats de vida i, per consegüent, la corresponent fase de l'evolució econòmica d'un poble o d'una època són la base sobre la qual s'han desenvolupat les institucions estatals, les concepcions jurídiques, l'art i també les idees religioses dels homes, conformement a la qual per tant han d'explicar-se i no a l'inrevés, com fins llavors s'havia fet. El materialisme històric veu en el desenvolupament de les maneres de producció dels béns materials necessaris per a l'existència dels homes, la força principal que determina tota la seva vida social, condicionant també la transició d'un règim social a un altre. Sense produir béns materials no pot existir cap Societat. L'home, amb l'ajuda dels instruments de treball, de la tècnica, en el procés de producció influeix sobre la Naturalesa, obtenint el necessari per a subsistir. El progrés de la Societat depèn del perfeccionament del procés d'evolució de la producció material.” 2. Dialèctica i lluita de classes: Marx explica cadascun d’aquests conceptes d'una manera radicalment diferent. Introdueix la relativitat en la història. Segons l’autor, la cadena marxiana dialèctica consisteix en que no hi ha subjecte sense objecte; en abstracte, el subjecte és l’individu i l’objecte és la natura. La (^13) Roberto Saenz.( 2018 ). Bases Teóricas. Izquierdaweb.com. http://izquierdaweb.com/7-bases-teoricas/ (^14) M.Rosental, P.Iudin.( 1946 ). Diccionario filosófico marxista. Filosofia.org. http://www.filosofia.org/enc/ros/mat09.htm#:~:text=Materialismo%20hist%C3%B3rico%2C%20o%20concepci%C %B3n%20materialista%20de%20la%20historia&text=El%20materialismo%20hist%C3%B3rico%20ve%20en%20el% 0desarrollo%20de%20la%20producci%C3%B3n,un%20r%C3%A9gimen%20social%20a%20otro.

NIUB: 20298025 contradicció es resol mitjançant el treball. Amb aquest es genera la societat. L’element bàsic d’aquesta és el procés productiu. Aquest fa ocupar a les persones diferents posicions, o una dominant o una dominada o subordinada. La posició en el procés productiu determinarà l’actitud social; i aquesta, quan es generalitza conforma la psicologia social. Quan els elements que conformen una psicologia social es doten d’institucions, apareix la ideologia social. Segons el lloc en el procés productiu hi haurà ideologies conservadores o progressistes. Per a Marx la dialèctica és la lluita de classes. Per aquest motiu va decidir-se a aplicar la dialèctica a la societat després d’observar les grans convulsions del segle XIX, de les quals la culminant va ser la de 1848. Segons el pensament de Marx els antagonismes socials en la història no sempre se solucionen d’una forma pura. A l’Edat Mitjana, la contradicció entre serfs i feudals no es resol en un d’ells, sinó en la burgesia. En contradicció aquesta també amb la noblesa, origina el capitalisme.

7. TEORIES ECONÒMIQUES DEL MARXISME 7.1. La Plusvàlua (^15) Javier Montes de Oca( 2015 ): “El concepte de plusvàlua, que va ser desenvolupat àmpliament per Karl Marx a la fi del segle XIX, és l'excedent monetari originat pel treball humà present en qualsevol acció productiva.” La plusvàlua, és bàsicament, el valor no pagat del treball de l'obrer que crea un plusproducte del qual es fa propietari l'empresari. Originant així l'essència de l'explotació o acumulació capitalista.^16 (^15) Javier Montes de Oca( 2015 ). Plusvalía.Economipedia.com. https://economipedia.com/definiciones/plusvalia- economia.html#:~:text=El%20concepto%20de%20plusval%C3%ADa%2C%20que,presente%20en%20cualquier%20ac ci%C3%B3n%20productiva..&text=Es%20decir%2C%20seg%C3%BAn%20la%20teor%C3%ADa,de%20lo%20que%20re almente%20produce. (^16) Font original: Borisov, Zhamin y Makárova. Diccionario de economia política. Font del text complet: https://es.wikipedia.org/wiki/Plusvalor#cite_note- 1

NIUB: 20298025 camisa. Llavors, es necessitarà lliurar o vendre dos camises per a adquirir un parell de sabates.

• Marx distingeix entre els conceptes de producte i mercaderia. On el producte té una utilitat (valor d'ús) i un valor de canvi perquè és creada per a vendre's. No obstant això, un producte es fabrica amb l'única fi de cobrir una necessitat de qui la crea. “Per exemple, si una persona teixeix una bufanda per al seu fill. En aquest cas, l'objectiu no és l'intercanvi, sinó el propi consum.
• Marx sosté que una mercaderia sempre és la materialització d'una certa quantitat de treball abstracte, mesurat per les hores home requerides.
• El treball abstracte és entès com tot esforç humà físic i mental desplegat per a un procés de producció. En canvi, el treball concret és una acció específica. Per exemple, l'assemblatge d'una màquina. 7.3. La força del treball “La força de treball és l'habilitat tant física com intel·lectual per a poder desenvolupar una activitat productiva. És a dir, la força de treball és aquella capacitat mental i motriu d'una persona per a poder exercir una ocupació.”^18 La força de treball, juntament amb els mitjans de producció, forma part dels processos productius per a desenvolupar els béns i serveis que demanda una societat. (^18) Guillermo Westreicher ( 2020 ). Fuerza del Trabajo de Karl Marx. Economipedia.com. https://economipedia.com/definiciones/fuerza-de-trabajo.html