L
e
o
n
h
a
r
d
P
a
u
l
E
u
l
e
r
És un dels matemàtics més prolífics de la història, conegut per haver desenvolupat
la majoria de conceptes utilitzats com a base d'investigació a les matemàtiques
modernes. A més de matemàtic, va ser físic i va contribuir de forma decisiva al
desenvolupament de la física clàssica.
'el Beethoven de les matemàtiques'
Després dels seus estudis de
filosofia, els seus pares
volien que es dediqués a la
teologia, però, en la Universitat
de Basel, treballava Johann
Bernoulli, qui es va adonar de les
seves habilitats matemàtiques.
Tot i això, va seguir produint
matemàtiques. De fet, durant
la seva ceguera, va dictar la
seva àlgebra. A més a més,
tenia una memòria prodigiosa,
es sabia ‘La Eneida’ de Virgili de
memòria.
Problema presentat per Pietro Mengoli el 1650 i es tracta de buscar el
resultat a la suma dels inversos dels quadrats de tots els números naturals.
Aquest problema va quedar sense resoldre fins que al 1735, Euler va obtenir
la solució obtenint immediatament fama mundial, ja que ni els més grans de
l’època van aconseguir resoldre el problema.
Resulta que la suma dels infinits inversos dels quadrats és exactament
El problema de Basilea
V (vèrtex) – E (aresta) + F (cara) = 2
Aquesta fórmula ens diu que si restes la quantitat d’arestes a la
quantitat de vèrtexs i li sumes la quantitat de cares a qualsevol poliedre
convex, donarà 2. Això vol dir que tots els poliedres convexos
comparteixen la mateixa geometria.
Teorema d'Euler per a poliedres
L'origen de la teoria de grafs es remunta al segle XVIII amb el problema
dels ponts de Königsberg, el qual consistia a trobar un camí que
recorregués els set ponts del riu Pregel a la ciutat de Königsberg, de
manera que es recorreguessin tots els ponts passant una sola vegada
per cadascun d'ells i tornant al punt de partida.
Problema dels ponts de Königsberg
1707 1783
Va néixer a Basilea,
Suïssa, era de família
humil. Va ingressar a la
universitat als 13 anys i
amb 16, ja tenia la
seva mestria en filosofia.
Gràcies als germans
Bernoulli, Euler va acabar
a San Petersburg, on va
començar a produir
matemàtiques del més
alt nivell a un ritme
vertiginós, i això li va
durar tota la vida.
El més sorprenent és
que, més endavant, va
perdre la visió d’un ull
treballant en un mapa
de la Gran Rússia i
finalment, es va quedar
cec del tot.
Aportacions a les matemàtiques
