Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

Memoria i representació, Apuntes de Psicología

Universitat de Barcelona (UB)Psicología

apuntes de memoria i representacio

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 09/03/2020

andddrea22
andddrea22 🇪🇸

2 documentos

1 / 55

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ
1
TEMA 4. Memòria a llarg termini (memòria semàntica)
DISTINCIÓ ENDEL TULVING
Memòria episòdica: Permet accés de
memòries especifiques en un espai i temps
particular. “Viatjar mentalment en el temps”.
Esdeveniments que passen en un espai-
temps determinat.
- Enrere: reviure episodis passats
- Endavant: Anticipar esdeveniments
del futur
Memòria semàntica: Coneixement general
del món. Com s’origina? Potser mitjançant
les experiències múltiples d’un mateix
episodi... La memòria semàntica és tot allò que no és memòria episòdica. Es treballa
com a “coneixement del món”. La representació del menjador, cotxe que tens també és
semàntica. És un sistema que ens dóna una representació del nostre entorn i del món.
És una pregunta que va més enllà de blanc-negre i conté moltes complexitats.
Aquesta pregunta s’ha intentat resoldre des de
diferents disciplines a diferència de la episòdica,
que és un camp vinculat a la cognició, però la
memòria semàntica és un camp de recerca que
es troba en la intersecció de moltes disciplines
(és de caràcter filosòfic). És un model de com
representem el món. A nivell científic, es va
agafar al voltant dels anys 70 i va agafar volada
la incorporació de la potència computacional:
entrada dels ordinadors, van ajudar a
desenvolupar models paral·lels a com funciona
la memòria semàntica. Aquets camp
computacional, això si que ha avançat molt, però és un camp vinculat a la memòria
semàntica que requereix de models matemàtics, informàtics... que no ens endinsarem.
Experiment a classe: Dissociació episòdica vs semàntica?
S’escoltarà una llista de paraules i quan s’acabin anotem les que ens recordem.
Resultats:
- Llista 1. Golosina, pastel, tarta, cariñoso, amable, dulce, agrio, miel, chocolate,
bombon, dientes, azucar
- Llista 2. Tela jeringa, hilo, alfiler, espina, punto, inyectarse, dedal, puncharse
Fins a quin punt tenim evidencia de que la memòria semàntica dissociï de la episòdica?
El HM tenia memòria consolidada, però pot passar al revés? que una persona sense tenir
el sistema episòdic pugui generar nous records semàntics o nou coneixements
semàntics? Perquè HM deia que si bloquegem la episòdica no podem generar records.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20
pf21
pf22
pf23
pf24
pf25
pf26
pf27
pf28
pf29
pf2a
pf2b
pf2c
pf2d
pf2e
pf2f
pf30
pf31
pf32
pf33
pf34
pf35
pf36
pf37

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Memoria i representació y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

TEMA 4. Memòria a llarg termini (memòria semàntica)

DISTINCIÓ ENDEL TULVING

Memòria episòdica: Permet accés de memòries especifiques en un espai i temps particular. “Viatjar mentalment en el temps”. Esdeveniments que passen en un espai- temps determinat.

  • Enrere: reviure episodis passats
  • Endavant: Anticipar esdeveniments del futur Memòria semàntica: Coneixement general del món. Com s’origina? Potser mitjançant les experiències múltiples d’un mateix episodi... La memòria semàntica és tot allò que no és memòria episòdica. Es treballa com a “coneixement del món”. La representació del menjador, cotxe que tens també és semàntica. És un sistema que ens dóna una representació del nostre entorn i del món. És una pregunta que va més enllà de blanc-negre i conté moltes complexitats. Aquesta pregunta s’ha intentat resoldre des de diferents disciplines a diferència de la episòdica, que és un camp vinculat a la cognició, però la memòria semàntica és un camp de recerca que es troba en la intersecció de moltes disciplines (és de caràcter filosòfic). És un model de com representem el món. A nivell científic, es va agafar al voltant dels anys 70 i va agafar volada la incorporació de la potència computacional: entrada dels ordinadors, van ajudar a desenvolupar models paral·lels a com funciona la memòria semàntica. Aquets camp computacional, això si que ha avançat molt, però és un camp vinculat a la memòria semàntica que requereix de models matemàtics, informàtics... que no ens endinsarem. Experiment a classe: Dissociació episòdica vs semàntica? S’escoltarà una llista de paraules i quan s’acabin anotem les que ens recordem. Resultats:
  • Llista 1. Golosina, pastel, tarta, cariñoso, amable, dulce, agrio, miel, chocolate, bombon, dientes, azucar
  • Llista 2. Tela jeringa, hilo, alfiler, espina, punto, inyectarse, dedal, puncharse Fins a quin punt tenim evidencia de que la memòria semàntica dissociï de la episòdica? El HM tenia memòria consolidada, però pot passar al revés? que una persona sense tenir el sistema episòdic pugui generar nous records semàntics o nou coneixements semàntics? Perquè HM deia que si bloquegem la episòdica no podem generar records.

SEMÀNTICA VS EPISÒDICA

Dissociació neuropsicològica La memòria semàntica és un sistema que pot ser dissociat del episòdic. Casos d’amnèsia anterògrada (futur: incapacitat de recordar situacions després de la lesió, no pots formar records) que tenen dèficits en memòria episòdica , però no en semàntica.

  • Revisió de >170 casos en Spiers, Maguire, i Burgess (2001)
  • Pacient de Vargha-Khadem (1997), Jon & Beth ( Amnèsia del desenvolupament ). Un cas conegut és el que va descriure Vargha-Kadem on va descriure els casos de dos nens que tenien amnèsia del desenvolupament. L’amnèsia del desenvolupament té molta força en com coneixem el sistema de memòria. Són dos nens que van tenir anòxia (problema d’oxigen), si això s’allarga, genera una lesió permanent en el temporal bilateral medial (cas semblant del HM). Genera un cas on el sistema episòdic que mai ha existit i podem veure que s’ha construït de un coneixement al llarg del curs vital. El que va descobrir aquesta dona és que mostraven un dèficit episòdic i dèficits amnèsics i tenien deficiències episòdiques importants, però havien seguit un procés d’escolarització correcte (coneixement adquirit), i s’havia adquirit sense un sistema episòdic. És una evidència de que hi ha una dissociació estructural i funcional dels dos sistemes de memòria a llarg termini. Pacients amb amnèsia retrògrada (passat: no pots recordar el passat, incapacitat de recordar situacions just abans de la lesió) normalment tenen problemes o bé en memòria semàntica o bé en memòria episòdica.
  • Alteració memòria episòdica sense afectació semàntica: Pacient KC descrit per Tulving (2002)
  • Alteració semàntica sense alteració episòdica: Pacient descrit per Yasuda, Watanabe, & Ono (1997) Tot i que no tinguem clar que el sistema episòdic està embolcallat amb estructures concretes, el semàntic sí que pot funcionar independentment del sistema episòdic. Per tant, aquesta evidència és sòlida de que les dues estan dissociades? De moment sembla certa. Quina és la naturalesa de la memòria semàntica? Funcions, processos... Té algun tipus d’estructura i teixit? quina és la unitat de representació que fa servir: característiques visuoespacials, colors, percepcions...? Només ho sabem a nivell teòric. Quin és el contingut de la memòria semàntica?
  • Com s’estructura la memòria semàntica? Com estan posats? tenen un mapa de ubicació estan enllaçats d’alguna manera concreta? Realment hi ha una estructura o cos que la defineix?
  • Com accedim a la memòria semàntica? quan activem un concepte, fa que els altres conceptes s’activin. El fet d’activar un node, s’activa els altres que estan a prop.

Exemple: Canari à s’activa les propietats d’animal i també el concepte ocell , de manera que actives molts conceptes.

  • Hipòtesis: Les frases que contenen més salts entre els nivells de jerarquia de la xarxa han de necessitar més temps per ser processades.
  • Tasca: Els participants havien de determinar la veracitat d’alguns arguments
  • Resultats: Les respostes s’enlenteixen a mesura que la distància entre el concepte i la propietat és més àmplia
  • Conclusió : Model jeràrquic ‘OK’. Fer inferències enlenteix una verificació Només fets no-redundants són emmagatzemats en memòria ( Economia cognitiva ) Exemples:
  • Fast: “Un canari és groc”. No es triga tant de temps a la hora d’avaluar.
  • Slow: “Un canari pot volar”. El computacionament és més difícil Demanen a la gent que valorin la veracitat de un argument i valoren el TR de respondre manera/incorrecta a: un canari és groc, pot volar... El TR està relacionat amb el processament. Els salts de canari a groc hi ha 1, i els salts de canari a pot volar hi ha 2 salts. La xarxa, tal i com la representem és jeràrquica, hi ha conceptes associats a nodes que són punts d’intersecció i la xarxa està organitzada de forma jeràrquica a nivell abstracte cadascun d’ells. Si un activa “canari”, l’activació o el representar “canari” s’activarà les propietats característiques d’element: és groc, pot cantar... que són propietats físiques dels ocells de forma que s’activarà “ocell”.

Problemes:

  • Familiaritat : “Un canari és groc vs un canari té pell.” En el fons, les dues són rellevants, però hi ha característiques de un element concret en que comparteixen amb altres espècies. Hi ha característiques de conceptes que tenen més pes que d’altres. El pes de una característica, no queda clar com es distribueix aquesta estructura. No explica com és que hi ha conceptes com ”poma” i ”pera” que coincidim. Sembla que tinguin un pes més rellevant que d’altres fruites.
  • Efecte de conceptes típics: “Un canari és un ocell vs un pingüí és un ocell.” Un pingüí, que s’allunya més a un ocell, costa més. Hi ha circumstàncies que no enquadren bé amb el model. No deixa espai per conceptes importants que sabem que passen. El problema és que si hem de posar una propietat o característica per cada concepte ens trobaríem amb molta redundància/ambigüetat : bicicleta amb rodes, bus amb rodes, etc. Llavors, això no va bé. No pot ser que com a sistema tan madur i efectiu i òptim, es representin les coses de forma tant redundant. Llavors, argumenten que en el fons, el que hi ha, es regula per un principi d’economia cognitiva i les propietats s’ajunten per un concepte, però les propietats s’adjunten de una manera concreta regulades per la memòria cognitiva i per solucionar això, la xarxa i els conceptes s’organitzen de forma jeràrquica, és a dir, els conceptes tenen una categoria jeràrquica en funció del seu nivell d’abstracció. Exemple: Animal és un concepte molt general que té dintre d’aquest grup molts animals: ocell, rèptil... llavors el que fem es representar les propietats en categories semàntiques i jeràrquiques. Les categories naturals tenen límits difusos No queda clar que les categories entre concepte i butaca quedin com a conceptes diferents. En quin moment passa a ser una cadira a una butaca o a un sofà? O què és un tomàquet? Fruita o verdura? Categories conceptuals que utilitzem molt però a la realitat no queda clar. Degut a la falta de flexibilitat d’aquest model va sorgir un altre model. Són categories difusos i les propietats de vegades no són tan clares. MODEL DE PROPAGACIÓ DE L’ACTIVACIÓ Possible solució!

Neurones concepte Experiment amb pacients epilèptics els quals se’ls havia de fer una cirurgia. Amb persones amb epilèpsies se’ls col·loquen elèctrodes per detectar quines àrees del cervell estan afectades per l’epilèpsia. Mentre se’ls implanta els elèctrodes durant un mes monitoritzats al hospital, els hi fem experiments presentant imatges, recordant material... i s’obtenen dates neurològiques. Quan se’ls hi presentaven imatges de una actriu, s’activava una neurona en concret i presentàvem diferents imatges de la mateixa actriu, però s’activaven les mateixes neurones ( neurones concepte ). Però això sembla molt poc factible, ja que tenim moltes neurones i sabem moltíssims conceptes, llavors, hi ha diferents neurones que s’activen per a cada concepte. Es a dir, el nombre de pertorbacions de nombre de neurones sí que ens donarien per tots aquests conceptes que tenim. Quan sentim el nom o veiem la foto d’algú conegut, s’activen un conjunt de neurones, que són les neurones concepte. DEESE-ROODIGER-MCDERMOTT (DRM): Consisteix en presentar paraules semànticament i evoquen una altra. Exemple: experiment, paraules “dulce”, etc. La nostra memòria o sistema de memòria no és una grapadora, sinó que és un procés constructiu i això pot donar problemes. S’ha de tenir en compte com se li fan les preguntes als testimonis, ja que les respostes poden influir en com es formulen les preguntes. Tasca: Es presenten paraules relacionades semànticament i si deixem passar el temps podem creure que s’ha presentat una paraula que inicialment no estava.

  • RMf: El nivell de glucosa del cervell i el seu consum s’associa a que les àrees tenen activitat metabòlica per treballar. Estructures com el gir hipocampal i el hipocamp, en funció del tipus d’E si s’havia presentat com a correcte o no, l’associació de les àrees canviaven. Quan els E eren nous, l’activació era menor i

quan els E eren correctes i s’havien presentat i havia més activació. El nostre cervell, en funció de si l’hem vist (o creiem que l’hem vist) o no, activa àrees cerebrals diferents al hipocamp i al gir hipocampal.

  • Estructura en fMRI: Quan es presenta una falsa memòria i ha aparegut, hi ha més activació a les àrees del parietal. INTEGRACIÓ CONEIXEMENT NOU AMB EXISTENT Com és que percebem com a objectes taques de blanc i negre? que fa la ment per veure això? És una cosa que passa bastant sovint: veiem cares als núvols, etc. Tenim tendència a veure patrons relacionats amb conceptes que hem viscut. Què ha de fer la vostra ment per “veure coses reals en els patrons en blanc i negre?” La ment agafa l’input que és pobre a nivell sensorial i ho compara amb esquemes derivats de les experiències del passat. L’esquema és utilitzat per ‘ omplir els forats’ i donar sentit a les coses. La ment agafa el input sensorial, que no té un contorn delimitat i ho comparem amb el nostre model o amb el model que s’assembla més al concepte. En algun moment hem hagut de veure un vaixell, un gos, o una mà per pensar que les imatges eren aquests objectes. Quina habitació és? Com ho sabeu? Falten coses com: vàter, etc. però com ho sabem? Perquè hi ha una dutxa, una pica... però falten coses. Si esperem que hi ha un lavabo, no tenim tota la informació per decidir-ho. Quina habitació de la casa és? És una cuina, però només veiem una pica, però estem bastant convençuts de que és una cuina. Quina habitació és? Això passa perquè som capaços d’ establir associacions entre perfils, el cervell està connectat a nivell funcional i estructural. Tenim feixos d’axons que podem interpretar àrees cerebrals. Els conceptes que en un inici codifiquem i que va des del hipocamp a les àrees corticals, amb el temps, es perd la dependència del hipocamp , s’estableixen a les àrees corticals i s’estableix el record.

estan necessàriament vinculades en un context concret. El fet de jutjar que les persones que van en maleta són el que són, no és perquè hem vist la mateixa foto amb les mateixes persones, sinó que a partir d’un coneixement ho apliquem i diem que són rics, parella, etc. Diferents maneres de generar inferències Paradigmes:

  1. Es presenten parelles d’estímuls: aquest és més gran que aquest... i així successivament de forma que arribem a al conclusió de que hi ha una jerarquia. Si nosaltres presentem i agafem dues mostres, en una mostra passem per la fase d’aprenentatge i a la gent que passa per la fase d’aprenentatge segurament jutjaria que un és més gran que un altre, etc. (perquè té aprenentatge), poden arribar a aquesta conclusió. Però si les no han passat per les fases d’aprenentatges les respostes seran diferents.
  2. Tenim 2 cares que s’associen a una foto i es pregunten si: en la fase anterior, com estaven en la mateixa foto, en la segona fase també. Conclusió: Arribem al coneixement perquè en situacions similars abans que ha succeït. Quin mecanisme explica aprenentatge inferencial? Diferents figures amb parelles i en una fase de test presentem els dos estímuls i preguntem quin va amb qui, com que tenim un coneixement arribem a una conclusió de que un estímul va associat a un altre en funció de la fase d’aprenentatge. Com resolem AC?

Mecanisme principal per aprenentatge inferencial Una estructura cerebral fonamental per donar el procés, és el hipocamp. És una estructura fonamental. Una literatura deia que el hipocamp té una proporció de subcamps que no es igual a tot el hipocamp. Això, s’ha vist que també correlaciona amb l’activitat que fa els diferents camps amb processos diferents. No és una estructura homogènia: compost per diferents cèl·lules i s’associa a processos diferents. L’hipocamp estableix associacions entre experiències que comparteixen algun element en comú. GENERALITZACIÓ DEL CONEIXEMENT Generalització del coneixement mitjançant un procés de generalització, tenen propietats comunes. El procés de generalització és útil perquè ens permet anar pel món d’extreure les propietats comunes, però pot tenir una contrapartida, perquè pot ser motiu de patologia. Exemple: El trastorn per estrès post traumàtic: generalitzem successos que han estat emocionalment durs, difícils i que causen estrès i es generalitzen a successos que no haurien de provocar aquest problema.

Creativitat: Habilitat per combinar peces d’informació existent de forma nova de manera que permeti arribar a noves formes de coneixement. Del no res, no surt res. Els processos de creativitat i inferència necessitem combinar informació que prèviament hem obtingut i el procés de combinació depenen del hipocamp i es necessari dormir.

TEMA. 5: Memòria autobiogràfica

Memòria autobiogràfica: Memòries de vivències pròpies, aquelles que fan referència sobre nosaltres i de la pròpia vida. És una memòria episòdica. Com es diu el nostre avi? Això és memòria semàntica. Què vaig fer ahir a la tarda? És que vaig viure jo, per tant, és autobiogràfica. Es fa per englobar els dos tipus de memòria i és un contingut de memòria sobre nosaltres mateixos. Memòries autobiogràfiques :

  • Memòries que tenim de nosaltres mateixos i de les nostres relacions amb l’entorn ( self ). Són les memòries que tracten sobre nosaltres mateixos i sobre com ens relacionem amb l’entorn, el jo.
  • Depenen del sistema episòdic i semàntic. Depenen del sistema episòdic i semàntic, són records d’experiències que hem viscut i de tipus semàntic que fan referència a nosaltres i són importants per definir-nos a nosaltres.
  • Són úniques. Són úniques perquè son diferents a tothom. Les de tipus semàntic son iguals per tothom, però no passa amb la autobiogràfica.
  • Són difícils d’estudiar experimentalment. Són difícils d’estudiar experimentalment i és pertinent estudiar-la. A la gent els hi interessa estudiar la memòria però referida a ells mateixos i gràcies als avenços tecnològics s’han trobat maneres de poder estudiar-la. Memòria autobiogràfica: Què ha passat en la nostra vida? Memòria autobiogràfica: rememoració d’esdeveniments que pertanyen a una persona en el passat. En Rubin és una persona que ha desenvolupat més la memòria autobiogràfica. Presenta un terme que es coneix com a “ esdeveniment ” i és com es presenten les memòries autobiogràfiques dins del nostre sistema. Exemple: avui anar a la universitat és un esdeveniment diferent a que vaig al gimnàs a la tarda i sopo a la nit. No és un emmagatzament de forma continua, sinó que les anem agrupant. No podem accedir a les memòries com si fos un fil continuu (minut, hores...), sinó que fem com petits grups i emmagatzemem. Quan nosaltres recordem una memòria autobiogràfica, com ens veiem a nosaltres mateixos?
  • Field perspective : primera persona, la perspectiva quan no ens veiem a nosaltres mateixos.
  • Observer perspective : perspectiva d’observador on ens veiem a nosaltres mateixos. Ens podem veure de diferents formes en funció de:
  • Perspectiva de camp: records com els vas veure en primera persona (field prospective)
  • Perspectiva de l’observador : et veus a tu mateix en l’esdeveniment (observer perspective)

3. Un component sensorial (sobretot visual). Què passa en lesió del còrtex visual? Persones amb ceguera cortical? Un altre component és el component sensorial: auditiu i visual sobretot. Hi ha autors que hipotetitzen que les persones, quan tenen una lesió al còrtex visual, els records autobiogràfics seran de pitjor qualitat (recuperaran informació menys vívids i amb menys detalls) que no pas aquells que tenen l’escorça visual intacta, és a dir, les persones sanes (hipòtesi). Per tant, s’hipotetitza també que segons la hipòtesi, aquells que tenen una lesió en el còrtex visual, se suposa que són incapaces de fer records. Mètodes d’estudi de la AM 1. El més clàssic: El diari. És el mètode més bàsic. - Els participants han de registrar esdeveniments de la vida en un diari. Es demanava que expliquessin esdeveniments de la seva vida en un diari: com, quan havia passat.... si va ser agradable o desagradable. És un registre que havies de fer durant el dia i apuntar detalls en concret. - Aquestes memòries poden posar-se a proba en un test posteriorment. Es donava el registre als experimentadors i van veure uns resultats. Resultats: A la hora de fer preguntes sobre aquestes preguntes, en funció de is presentaven una pista o més, el percentatge de recuperació d’esdeveniments augmentava. Exemple pista: El dia 25 de febrer que vas fer? Segons el número de pistes, el percentatge de record era més gran. Conclusió: No oblidem res? Hi havia dos variables i efectes que suposaven biax en els resultats: efecte clau i de l’anotació: - Efecte clau: Hi ha pistes que ajuden més a recordar esdeveniments que no pas d’altres. Exemple: Que va passar el dia 11 de setembre és més fàcil o més difícil recordar informació segons les pistes que ens donin. - Efecte de anotació : El fet de establir un registre t’ajuda a recordar. El fet d’apuntar-ho i prendre nota de la informació que estem vivint, augmenta la posterior recuperació i fa que m’enrecordi fàcilment en un futur. 2. Paraules clau: Donar als participants una paraula clau o un període temporal i demanar que recordin les MA associades a aquella clau. Dir-li una pregunta al participant i demanar que recordin memòries autobiogràfiques amb la clau. Exemple: escola: Diga’m memòries autobiogràfiques referent a l’escola o per exemple: Esport, dissabte... Hi ha unes claus més bones que unes altres. Dir una data en concret: es difícil dir que va passar aquell dia (a no ser que sigui un dia recent). Problemes: - No hi ha control experimental

  • Som dolents en utilitzar claus temporals: Acostumem a recordar AM en funció d’altres AM que són rellevants ( Exemple: un viatge, una festa, etc ) Les paraules clau. 3 dades rellevants 2.1. Amnèsia infantil
  • Tendim a recordar poques AM dels primers 2-5 anys de vida. El mètode de les paraules claus és el que es coneix com a amnèsia infantil: durant els primers anys de vida poca gent recorda tanta informació com a anys posteriors, perquè hi ha diferents explicacions.
  • Possibles explicacions: Desenvolupament de l’hipocamp, desenvolupament del self... Tenim pocs records per 3 hipòtesis:
  • Problema de maduració del hipocamp : sabem que el desenvolupament del cervell s’aconsegueix fins que al voltant dels 20 anys el cervell està madurant, llavors durant els primers anys el cervell encara no està preparat per codificar informació.
  • El constructe del self encara no esta desenvolupat , als 3 anys saps que ets tu però no tens massa consciència de tu mateix, és incapaç de definir- se a un mateix.
  • Tothom recorda AM correctament del passat recent (efecte recència). Tothom recorda millor el últim que va fer (l’efecte de recència) 2.2. Tothom recorda AM correctament del passat recent (efecte recència). 2.3. Pic de reminiscència El pic de reminiscència es troba entre els 13 i aproximadament els 30. Assumim que la persona té 50 anys que és quan s’acaba. Els record de tipus autobiogràfics, recorda més coses dels 18 anys que no pas dels 35 (A l’inici de l’adolescència fins que es termina amb l’adolescència). Aquest efecte es produeix per diferent hipòtesis. Pic de reminiscència: per què? Hipòtesis:
  • Hipòtesi del relat vital: En aquest període hi ha “moltes vegades” i coses importants que ocorren per primer cop. Assumeix que entre els 12 i 30 anys són els moments en els quals estem assumim la nostra identitat com a persones: qui sóc jo, els meus valors... quins són els successos que m’han marcat i a ser avui jo dia a dia? anar a l’escola, la relació de parella... (moltes “primeres vegades”). Fa referència a una pròpia persona. Assumim la nostra identitat durant aquell període.
  • Hi ha moltes 'primeres vegades' : o Anar a l'escola o 1a relació de parella o Inici d'una carrera professional
  • La part hipocampal : gir hipocampal, còrtex entorrinal i el còrtex perirrinal. Estan connectades a àrees de processament sensorial i associatives, estan relacionades amb elles i també amb elles mateixes (amb parts de la mateixa estructura). Les 3 àrees són fonamentals pels processos de memòria i estan connectades amb altres parts del cervell. Característiques:
  • Còrtex perirrinal : font de inputs sensorials. Aquells estímuls o projeccions que venen d’escorces sensorials primàries o associatives van a parar al còrtex perirrinal.
  • L’escorça visual té un paper de memòria i està connectat amb el temporal medial i va fins al còrtex perrirnal. El còrtex és un punt de connexió amb diferents àrees, projecta de la majoria de àrees de la neoescorça o neocòrtex
  • Gir parahipocampal : rep inputs de l’escorça entorrinal Metanàlisi AM : resultats de diferents estudis de memòries autobiogràfiques fent servir ressonància magnètica funcional (en vermell tenim les àrees principals associades a les memòries autobiogràfiques, les secundàries en verd i en blau les que apareixen en pocs estudis). Les estructures d’aquí estan molt implicades en l’AM. El prefrontal juga un paper important en recuperar la informació de tipus autobiogràfic. Quan recuperem informació de l’ hipocamp :
  • Amígdala: processament emocional
  • Escorça prefrontal : pas més lateral i búsqueda quan demanem que algú recordi alguna cosa (processament de búsqueda).
  • El prefrontal medial (PFM): Records sobre un mateix, sobre el self
  • Feeling of Rightness (sensació de seguretat a la hora de recuperar una memòria). Sensació de certesa.

Mètodes d’estudi de la AM: AM vs memòries al laboratori

3. Nous enfocs experimentals: ús de càmeres: És un dispositiu que dispara fotos cada 2 minuts perquè amb el material que tenim, els experiments que fem té una probabilitat probabilística més gran. - Més validesa ecològica que experiments amb llistes de paraules, perquè els resultats són extrapolables fora del context. Si fem experiments amb rates podem hipotetitzar que la memòria funciona d’aquella manera, però en realitat estan actuant dins de gàbies i en l’actualitat no actuen en llocs tancats. Per tant, les càmeres ens permet obtenir material del dia a dia de les persones en diferents contextos. - Més validesa experimental que diaris o paraula clau. Validesa experimental: variables controlades, no hi ha biaix - Experiments individualitzats per a cada participant. Aquest mètode té més validesa experimental llavors, podem fer experiments individualitzats per a cada participant (podem obtenir un volum de fotos inmens). - Accés a gran quantitat d’estímuls ; fotos cada 2 minuts. A més, aquestes fotos, s’ha de tenir en compte que les que fem servir per l’experiment. S’ha de triar bé per a que no surti borrós, etc. Podem fer agrupació d’esdeveniments. - Podem combinar-ho amb GPS per obtenir informació espacial. Experiment Cabeza En aquest estudi surt un tall coronal del cervell (el tall medial està a la línia mitja del cervell). El ítem que se’ls hi presentava era el mateix i t’ho recordes la forma en que fas la foto. Van presentar la foto que vas fer i una altra imatge del mateix lloc, però que no has viscut. Són els mateixos edificis, però son diferents. Les fotos no són iguals, llavors assumien que les primeres fotos són un processament de memòria autobiogràfica i les segons memòria episòdica. Què van trobar? Resultats: Quan estaven fent el experiment, van veure que en la condició de memòria autobiogràfica hi havia mes activació a l’escorça prefrontal medial, precúnius , els dos hipocamps i el parietal. Hi ha àrees que s’activen més quan el contingut es autobiogràfic que no quan no.