¡Descarga memoria-resumen y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity!
PSICOLOGIA DE L’ATENCIÓ I DE LA MEMÒRIA
La memòria és un procés en constant interrelació amb la resta dels processos cognitius de manera interactiva i dinàmica. El temps entre el moment en què ha ocorregut algun fet i que ha estat percebut s’anomena fase d’adquisició. El moment en què s’ha de recuperar l’esdeveniment s’anomena fase de recuperació.
La memòria és un procés actiu que no nomes emmagatzema la informació sinó que també construeix i elabora la informació partint dels coneixements previs (Schacter 1996).
Hi ha tres sistemes de memòria:
- MEMÒRIA SENSORIAL : la informació rebuda es mantinguda durant un lapse brevíssim de temps. És una mera representació física de l’estímul. S’identifiquen dos subsistemes
MEMÒRIA ICÒNICA: relacionada amb la informació que entra via visual (250 mil·lisegons) 1.2 MEMÒRIA ECOICA : relacionada amb la informació que entra via auditiva.
Una part de la informació representada en el sistema de la memòria sensorial (aquella que és rellevant) per a la tasca que el nostre sistema cognitiu estigui duent a terme a cada moment, passa a ser processada per la memòria de treball.
- MEMÒRIA DE TREBALL (operativa) : actua com el centre de regulació i control de tots els sistemes que configuren la memòria. Regula el flux d’informació de l’exterior, per mitja de les primeres representacions de la memòria sensorial, i de l’interior del sistema, és a dir, de la memòria a llarg termini. Executa les operacions de processament (manipulació de la informació) i emmagatzematge necessàries per al desenvolupament dels processos cognitius implicats en la realització de qualsevol tasca. La memòria de treball emmagatzema i processa alhora una quantitat limitada d’informació.
2.1. LLAÇ FONOLÒGIC representa la informació verbal que rebel o elaborem en un codi foneticoarticulatori.
2.2. EXECUTIU CENTRAL : és el vertader centre de control de tot el sistema. La seva funció primordial és la de processar o manipular la informació que fem servir en l’execució de qualsevol tasca. Compleix funcions de magatzem d’informació ajudat pel bucle fonològic i/o visuoespacial. L’executiu central també s’encarrega de distribuir els recursos limitats dels quals disposa entre diverses tasques (atenció).
2.3. AGENDA VISUOESPACIAL : sistema especialitzat a l’emmagatzematge d’informació en un codi visual i espacial. Participa decisivament en tasques que tenen a veure amb l’orientació de l’espai és important.
Quan una informació ens pot ser útil passa a tenir una representació més estable i duradora en la memòria a llarg termini.
- MEMÒRIA A LLARG TERMINI : encarregada de representar i mantenir tota aquella informació que te una certa presència en el nostre sistema cognitiu.
2.4. MEMÒRIA DECLARATIVA (explicita): generalment, encara que no sempre, és inspeccionable conscientment per part del subjecte i fàcilment aplicables a termes lingüístics. Es divideix en dos subsistemes:
3.1. MEMÒRIA SEMÀNTICA: inclou el significat de les paraules, conceptes, les relacions de conceptes, etc. S’encarrega de tot el coneixement que posseïm i que no és la representació concreta d’una situació viscuda.
3.2. MEMÒRIA EPISÒDICA : inclou record d’objectes i persones i situacions i episodis concrets dels qual hem tingut experiència al llarg de la nostra vida.
2.5. MEMÒRIA NO DECLARATIVA (implícita) : els continguts del qual no són, en general, inspeccionables conscientment pel subjecte. També avarca els processos d’adquisició i/o recuperació de la informació que no han estat controlats conscientment pel subjecte.
Pèrdua d’informació (oblit) es produeix quan hi ha alguna cosa que permet recuperar la informació. Aquesta pèrdua es pot presentar en qualsevol dels processos de codificació, recuperació o recuperació.
Les teories clàssiques sobre l’oblit són:
TEORIA DE LA REPRESSIÓ : proposada per Freud deia que el mecanisme de repressió s’activa quan el nivell d’ansietat associat a un record és prou elevat, llavors aquest record queda apartat de l’estadi conscient del subjecte encara que segueixi present en el seu inconscient.
TEORIA DEL DESÚS : proposada per Thorndike formula una llei en la que l’aprenentatge com la formació i enfortiment de les relacions estímuls-resposta es reforça en la memòria gràcies a la pràctica.
TEORIA DE LA INTERFERÈNCIA : l’adquisició de nova informació se superposa o interfereix en la informació anterior. Hi ha dos tipus de interferència:
- Interferència retroactiva: es produeix quan el material nou interfereix en el material antic.
- Interferència proactiva: es produeix quan el material antic interfereix sobre l’aprenentatge del material nou. L’efecte de la interferència consisteix en fer les memòries menys accessibles, no a destruir-les completament.
La tradició associacionista considera la memòria l’encarregada de conservar les copies literals de la realitat com un magatzem. Considera el subjecta com a mer receptor d’estímuls i emissor de respostes simples i directes a aquest estímuls (Ebbinghaus).
La tradició cognitivista en canvi, considera que l’organisme processa la informació basant-se en les seves experiències i coneixements previs. Considera el subjecte actiu, que selecciona, reinterpreta, elabora i emmagatzema informació i a partir d’aquest processament de la informació respon (Barlett).
Els processos de la memòria són aquelles operacions mentals que tenen lloc donant alguna de les fases de la memòria. Hi ha tres fases:
- PROCÉS DE CODIFICACIÓ : és el moment en què rebem una informació en el seu context per al posterior emmagatzematge en la memòria. La informació que rebem a partir dels estímuls sensorials ha de ser transformada en un altre tipus d’informació significativa que pugi ser assimilada pels nostres sistemes de memòria. L’esforç cognitiu en que una tasca de generació de paraules o números el subjecte ha de dedicar un esforç cognitiu més gran per a la resolució de la tasca que en el simple fet de llegir. El repàs o repetició implica que quan més repàs o repetició es faci de la informació comportaria una millor consolidació de la traça de memòria.
- PROCÉS D’EMMAGATZEMATGE : és el procés en que la informació rellevant es manté en la MLT.
- PROCÉS DE RECUPERACIÓ : és el procés per al qual la informació que ha estat emmagatzemada anteriorment es fa accessible en el moment que ha de ser utilitzada.
L’HIPOTESIS DE NIVELLS DE PROCESSAMENT DE CRAIK I LOCKHART. Entenien la memòria com un continu que va dels productes transitoris de les anàlisi sensorials fins als més duradores de les
Com a mecanisme de control , l’atenció actuaria en dos nivells, d’una banda, seleccionant i facilitant la posada en marxa d’una acció, i d’altre banda, interrompent, inhibint aquesta execució.
Efecte priming o efecte de facilitació: es produeix quan la presentació d’un determinat estímul afavoreix els reconeixement posterior d’aquest mateix estímul o un altre físicament o semànticament semblant i fa que disminueixi el temps que triguen els subjectes a identificar-la.
El reconeixement es produeix quan la informació que volem recuperat està present entremig d’altres informacions i l’únic que hem de fer és identificar-la.
El record es produeix quan la informació que cal recuperar no és present sinó que som nosaltres els que l’hem de recuperar.
TRANSFERÈNCIA APROPIADA DEL PROCESSAMENT indica que no hi ha un tipis de processament en la codificació que necessàriament sigui sempre millor que un altre, sinó que allò que és més important és que el processament emprat en la recuperació sigui similar o compatible amb el processament que s’ha fet servir en la codificació.
TEORIA DE GENERACIÓ-RECONEIXEMENT plantejada per Anderson I Bower (1972) i per Bahrick i Kinstach (1970). Aquesta teoria postula que el record lliure involucra dos subprocessos diferents. Un primer subprocés mitjançant el qual caldria buscar i generar una sèrie de possibles candidat per al record. I un segon procés es faria un reconeixement que ens permetria d’identificar quin és d’aquells possibles candidats el que ha estat presentat anteriorment. En canvi un procés de reconeixement el primer dels dos subprocessos no caldria ja que els candidats ja vindrien proposats.
HIPÒTESI DE L’ESPECIFICITAT DE LA CODIFICACIÓ contradiu la teoria de generació- reconeixement. Plantejada per Tulving postula que tan el record com el reconeixement impliquen els mateixos processos. Les diferencies es donarien pel nombre i tipus de claus de recuperació facilitada durant la tasca.
Sempre que processem qualsevol tipus d’estímuls la nostra ment treballa amb estructures mentals internes (representacions mentals) que serveixen per interpretar i donar sentit a les nostres percepcions. Les representacions mentals manipulades pel sistema cognitiu guarden tota la informació rellevant sobre la realitat a la qual fem referencia. Gràcies aquestes representacions penetrem a l’estructura interna. Gràcies a aquestes representacions penetrem a l’estructura interna de la realitat. EN tota operació mental participen els processos de representació. Les representacions es componen de:
- Codi: els símbols que codifiquen certs aspectes de la realitat
- Domini: el món representant al qual està referit el codi (context).
- Mitja: el qual és fa servir com a vehicle de representació
- Procés: els procés de traducció que permet d’interpretar la relació que hi ha entre el sistema representant i el món representant.
El format de representació condiciona el què i el com pot ser representada un domini qualsevol de la realitat.
Una representació analògica és elaborar una imatge que s’assembli a l’objecte que es vol simbolitzar. Aquesta representació esta exclusivament destinada a representar objectes concrets. Només son susceptibles de ser traduïdes en imatges els objectes de la nostra percepció.
Una representació digital està constituïda per un conjunt finit d’elements d’informació que es combinen entre si a partir de certes regles de composició, per a donar lloc a una funció referencial associant arbitràriament el significant i el seu significat.
TEORIA DEL DOBLE CODI DE PAIVIO : el sistema cognitiu treballa amb dos tipus diferents de representacions mentals. Aquesta teoria assumeix que la conducta cognitiva és mediatitzada per dos sistemes simbòlics independents però estrictament interrelacionats i especialitzats en la codificació, organització, transformació, emmagatzematge i recuperació de la informació.
Les imatges mentals consisteixen en representacions analògiques i pertanyen a un format de representació continu, quasiperceptiu, que representa per la semblança i que està referit al domini dels objectes concrets.
Els mapes cognitius són representacions estructuralment ismòrfiques (representacions que tenen la mateixa forma que representat i es caracteritzen com realitats compostes i consten d’elements) amb el territori que representen i són de naturals multimodal. La funció referencial dels mapes cognitius s’exerceix combinant informació analògica i proporcional. Només els llocs més significatius dels prototips són els que s’actualitzen en forma d’imatge mental i la resta de llocs es dedueix per mitjà d’interferències conceptuals, per mera economia cognitiva.
La representació proposicional és un format de representació digital i consisteix en un nombre limitat de símbols discret que, combinant sintàcticament de manera adequada permet representar qualsevol domini. Les característiques de la proporció en tant que és representació mental són:
- Ha de tenir un significat
- Ha d’afirmar o negar alguna cosa sobre la realitat
- S’ha de trobar subjecte a valor de veritat, és a dir, és necessàriament vertader o falsa.
- Es constitueix segons regles explicites (sintàctiques) de formació.
EFECTE DE LA INFORMACIÓ ENGANYOSA: es produeix quan la persona distorsiona el record original d’un episodi a causa del processament posterior d’informació contradictòria amb el que realment s’ha percebut.
FALSOS RECORD : diversos processos poden generar en la nostra memòria representacions d’esdeveniments que mai no ha ocorregut.
L’EXACTITUD DEL TESTIMONI: espot veure afectat per diverses variables com ara:
- Variables relacionades amb l’esdeveniment: les condicions físiques com el temps, la distancia en què s’ha produït l’esdeveniment i el grau d’il·luminació que hi havia.
- Variables relacionades amb el testimoni: l’edat; la raça: tendim a codificar més elements i detalls i conseqüentment a recordar millor, l’aparença física de les persones de la nostra mateixa raça.
- Variables cognitives: sh ha estat molt focalitzada l’atenció sobre aspectes particulars d’un episodi; el record d’altres aspectes de l’esdeveniment tindrà a ser pobre. S’anomena efecte de focalització en l’arma.
MEMÒRIA I VELLESA
No hi ha cap edat de la vida en la qual només es donés creixement o només deteriorament. Els processos de canvi no afecten diferents funcions cognitives de la mateixa manera. La intel·ligència no cariaria d’una manera uniforme, sinó que seguiria patrons diferents depenent de quina habilitat particular es tracti.
La intel·ligència fluida esta relacionada amb el raonament, l’abstracció, la formació de conceptes i la resolució de problemes. Es veu afectada pel funcionament neurofisiològic que sol anar en augment amb l’edat per acabar disminuint durant les dècades finals de la vida.
