¡Descarga memoria1rs temes y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Tema 4. MEMÒRIA SEMÀNTICA (M.a llarg plaç)
-Coneixement general del món: -Com s’origina? Potser mitjançant les experiències múltiples d’un mateix episodi..
- Es poden declarar. Declarativa. Explicita.
-Memoria semàntica: Lingüistica, filosofia, informàtica. (anys 70)
- Pregunta: Dissociació episòdica vs semàntica?
Semàntica vs. Episòdica Dissociació Neuropsicològica
- Casos d’amnèsia anterògrada que tenen dèficits en memòria episòdica però no en semàntica
- Revisió de >170 casos en Spiers, Maguire, i Burgess (2001)
- Pacient de Vargha-Khadem (1997), Jon & Beth (Amnèsia del desenvolupament)
- Pacients amb amnèsia retrògrada normalment tenen problemes o bé en memòria semàntica o bé en memòria episòdica
- Alteració memòria episòdica sense afectació semàntica:
- Pacient KC descrit per Tulving (2002)
- Alteració semàntica sense alteració episòdica :
- Pacient descrit per Yasuda, Watanabe, & Ono (1997)
- Pregunta: Quina és la naturalesa de la memoria semántica?
-Quina és l’estructura i el contingut de la memòrita semántica? Conceptes ¿trets o prototips? Els conceptes son aquelles representacions mentals mitjançant les que organitzem el món per poder-lo entendre i comunicar-nos.
-Com els emmagatzem? Model Collin & Quillian-> Model organització jerárquica
-Model de xarxa – Conceptes o nodes interrelacionats que estàn organitzats en una xarxa interconnectada
- Aquestes connexions poden ser directes o indirectes
- La memòria implica l’activació d’un node que es propaga cap a altres nodes activant altres memòries.
- Les propietats estàn associades a cada concepte.
- Com accedim a la memòrtia semántica?
Model organització jerárquica: Hipòtesis :
- Les frases que contenen més salts entre els nivells de jerarquia de la xarxa han de necessitar més temps per ser processades
- Tasca :
- Els participants havien de determinar la veracitat d’alguns estaments
- Resultats :
- Les respostes s’enlenteixen a mesura que a mesura que la distància entre el concepte I la propietat és més àmplia
- Conclusió :
- Model jeràrquic ‘OK’
- Fer inferències enlenteix una verificació Model organització jeràrquica Exemples :
- Fast: “Un canari es groc”
- Slow: “Un canari pot volar” Només fets no-redundants són emmagatzemats en memòria (Economia cognitiva)
Problemes:
Familiaritat: Un canari és groc vs un canari té pell.
Efecte de conceptes típics: Un canari és un ocell vs un pingüí és un ocell.
-Gossos
-Les categories naturals tenen límits difosos ( McCloskey y Glucksberg): ex. Cadira-butaca- sofà / Tomàquet: fruita o verdura
-Possible solució:
Model de propagació de l’activació (Collins & Loftus,1975)
- Assumeix que la memòria semàntica s’organitza mitjançant relació.
- Mesures de relació: -Quan relacionats estan aquests 2 conceptes: Ocell-Canari
- En quants exemples d’ocell pots pensar? –El major nombre de vegades que diverses persones poder pensar en un membre d’una categoria, més relació té: Canari vs Pingüí Línies curtes representes + relació
Deese-Roediger-McDermott (DRM)
Tasca:
- Llista de paraules (e.g. infermera, malalt, hospital, I pacient), totes relacionades a un node central típic (e.g. Metge)
- Participants han de reconèixer les paraules de la llista I es demana per la típica que no ha aparegut
Predicció:
Perspectiva de camp= records com els vas veure Perspectiva d l’observador= et veus a tu mateix en el esdeveniment Memòria recent: perspectiva de camps > perspectiva de l’observador Memòria remota: perspectiva de camp < perspectiva de l’observador? Normalment la MA es considera episòdica, les MA també tenen components semàntics. Per exemple: nen anant a l’escola, tren ple de gent. ¿què és episòdic i que és semàntic? La MA també té components semàntics: -Memòries semàntiques personals de fets de les nostres vides (que no necessiten re- experienciar-se) Exemples: A on vam viure durant la infància-joventut, l’escola que anàvem, el nom de l’amic de la infància.. -La naturalesa multidimensional de la MA: Conté:
- Un component espacial (Hippocampus) 2 Un component emocional Recordeu què fèieu quan va passar? Memòries flashbulb
- Un component sensorial (sobretot visual) (rubin et al) -que passa en lesió del còrtex visual?
- Persones amb ceguera visual? -Mètodes d’estudi de la MA
- El més clàssic: EL DIARI . Els participants han de registrar esdeveniments de la vida en un diari. -Aquestes memòries poden posar-se a prova en un test posteriorment. No oblidem res? Esbiaix de la mesura –Efecte de la clau –Efecte de l’anotació
- Les paraules clau: Donar als participants una paraula clau o un període temporal i demanar que recordin les MA associades a aquella clau. -Problemes: a) No hi ha control experimental b) Som dolents en utilitzar claus temporals: Acostumem a recordar MA en funció d’altres MA que són rellevants (ej: un viatge, una festa..) Paraules clau: 3 dades rellevants 2.1 Anmèsia infantil: -Tendim a recordar poques MA dels primers 2-5 anys de vida -Possibles explicacions: Desenvolupament de l’hipocamp, desenvolupament del self, repressió freudiana 2.2 Tothom recorda MA correctament del passat recent (efecte recència) 2.3 Pic de reminiscència (Rubin,Wetzler & Nebes, 1986) (Grafic) Per què? Pic de reminiscència 3 Hipòtesis: 1. Hipòtesis del relat vital 2. Hipòtesis cognitiva 3. Hipòtesis del guió de vida cultura
1.HIPÒTESIS DE RELAT VITAL:
-Assumim la nostra identitat durant aquell període. -Hi ha moltes primeres vegades: Anar a l’escola, 1a relació de parella, Inici d’una carrera professional. -És el temps de la “nostra generació” -És el moment en el que anem quan ens posem nostàlgics per aquells “bons moments”
- HIPÒTESIS COGNITIVA La codificació és més bona quan hi ha períodes amb canvis molt ràpids que el segueix una certa estabilitat. -Adolescència i la joventut són uns períodes ideals 3.HIPÒTESIS DEL GUIÓ DE VIDA CULTURAL -Els esdeveniments que són més definitoris d’una cultura. -La majoria tenen lloc durant el pic de reminiscència. -Dorthe Bernstsen & David Rubin 2004 -Van demanar quan els esdeveniments més importants d’una persona passaven: -Enamorar-se (16 anys), Universitat (22anys) Casament (27 anys) Tenir fills (28 anys) Mètodes d’estudi de la AM: MA vs memòries al laboratori -> Nous enfocs experimentals EL MODEL DE CONWAY Memòria Flashbulb (MF) -Descrita originàriament per Brown & Kulik (1977) (cas JFK)
- Memòries excepcionalment viscudes
- Memòries amb molta seguretat
- Normalment per esdeveniments amb significància emocional
- Resident a l’oblit del temps
- El debat es fins a quin punt les MF són un cas especial dins les memòries Talarico and Rubin’s(2003) van comparar memòries de 11 de setembre amb memòries de cada dia. -Com l’experiència personal modula el record d’una memòria altament amb emocions (9/11) No és necessari parlar de sistemes diferents: -Es pot explicar per qüestions diverses: -No es confonen amb facilitat amb altres memòries -Tenen “rehearsal”
- Acostumen a tenir un significat vital
-Participants havien d’indicar si estaven en ToT; -En aquest cas, havien d’endevinar el nombre de síl·labes i altre informació referent a la paraula (ex: la 1ra lletra)
-Resultats: Els participants recordaven millor la informació associada que en una situació d’atzar.
Tulving et al -> Disponibilidad (Accesibilidad)
Un dels factors que poden augmentar l’accesibilidad són les claus de recuperació que es proporciona a la persona.
FACTORS QUE DETERMINEN LA RECUPERACIÓ.
1. Atenció a les claus. : Reduir atenció a una clau altera la possibilitat de recuperació.
-Atenció dividida: Durant la recuperació, especialment la tasca 2 està vinculada amb la 1a -Relacionades (les dos amb)
2. Rellevança de les claus: Les claus són efectives en quan estiguin vinculades de forma intensa amb el target.
-El principi de codificació específica: -Les claus són efectives si:
- Estaven presents en la codificació
-Es codificaven de vinculada amb el target.
Exemple de l’experiment de Tulving& Osler (1968) sobre el record amb les claus.
3.Número de claus: L’accés a diferents claus, les dues rellevants, augmenten probabilitat de recuperació.
-Codificació dual: Donar múltiples claus d’accés al record aporta un benefici additiu al record.
-Codificacions elaborades generen moltes claus.
4. Mode de recuperació: - El marc mental adequat per recuperar informació.
-Herron&Wildins’s (2006) study: -Tenir múltiples tasques de record episòdic de forma seguida millora el rendiment. ; Això suggereix que es tarda en establir el mode de recuperació.
*Claus contextuals:
-Contexte: Circumstàncies en les que es va realitzar la codificació:
Tipus de claus contextuals:
a)Espacio-temporal: Les propietats físiques de l’entorn i el moment temporal. Ex: Trenc d’alba a la platja
b) Estat d’ànim: L’estat emocional durant la codificació; ex: trist
c) Fisiològiques: Estat físic (espontani o induït)quan passava l’esdeveniment. Ex: Borratxo, cansat
d) Cognitives: La col·lecció de conceptes que un ha tingut(pensat) quan passava l’esdeveniment. Ex: Pensant en el pròxim examen.
RECORD VS RECONEIXEMENT
Diferències entre record i reconeixement:
-El RECONEIXEMENT produeix rendiments més alts que el record lliure perquè restringeix el tamany del conjunt d’alternatives entre les que s’ha d’escollir la resposta correcte.
-El mètode de reconeixement permet fer apreciacions correctes en base a record parcial (familiaridad).
-Requereix la discriminació entre un estímul vell i nou; TEORIA DE LA DETECCIÓ DE SENYAL
MESURES:
Record lliure: Mínima informació de l’experimentador. Simplement es diu recorda, en aquests casos el context juga un paper important.
Record amb clau: L’experimentador aporta informació parcial relacionada amb el record.
Reconeixement: La informació a ser recordada és present, juntament amb altre(distractors) que han de ser distingits o detectats de la informació antiga.
