¡Descarga Mètodes part quantitativa y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
BLOC 3: MÈTODE QUANTITATIU
3.2 Enquesta i construcció del qüestionari
- Enquesta com a instrument de recollida d’informació
Conceptes bàsics Tipus de fonts
- tipus de fonts
- Primàries dades de primera mà.
- Secundàries Dades d’altres documents
- Mixtes 50% primàries i 50% secundàries
- Enquesta
Aplicar procediments més o menys estandarditzats d’interrogació amb la finalitat d’obtenir informació. Es realitza sobre una mostra de subjectes representatius d’una població que permetin obtenir mesures quantitatives.
S’ obté la informació a partir de les respostes verbals o escrites. Referència a aspectes objectes (fets) o subobjectius (opinions) del present o passat. S’ha de recollir de forma estructurada. S’aplicaran tècniques estadístiques a les respostes. La significativitat de la informació dependrà de l’existència d’erros que provinguin del mostreig o que en siguin aliens.
- Fonts d’errors
- De mostreig Exactitud amb que a partir dels valors de la mostra es poden obtenir els valors de la població ( número de subjectes, tipus de mostreigs...). Ex: Mostra petita NO probabilística.
- (^) De NO cobertura Es produeix quan alguns membres de la població no tenen la possibilitat de ser seleccionats. Ex: Enquesta telefònica
- De mesura Hi ha diferència entre la realitat i les observacions. Ex: No està ben plantejada la pregunta i s’interpreta de forma diferent pels subjectes.
- De no resposta o pèrdua de dades- Quan el subjecte no respon o quan el subjecte no entén la pregunta o l’investigador interpreta malament la resposta.
- Avantatges
Ampli ventall de qüestions en un mateix estudi. Facilita comparació de resultats. Poden generalitzar-se els resultats. Possibilita l’obtenció d’una informació significativa. Permet recuperar informació sobre fets passats. Permet l’estudi de valors, actituds, creences i motius.
Tan sols es pregunta sobre allò que es coneix. No és adequada per a poblacions amb dificultats de comunicació verbal o escrita. La informació queda limitada a la que proporciona l’individu. La presència de l’entrevistador pot provocar efectes reactius en les respostes. Es poden confondre correlacions entre variables amb vertaderes relacions causals. Hi pot haver obstacles físics que dificultin el contacte amb les unitats mostrals. Una enquesta àmplia resulta complexa i costosa(en quan a diners).
- Segons els grau d’estandarització
No dirigides No tenen cap guió. No estandarditzades
Intensives Al final, la persona pot anar més enllà si vol.
- Tipus
- Construcció del qüestionari
Instrument bàsic de recolida d’informació. Permet estudiar fets, opinions, actituds, motivacions, sentiments o tractar de verificar hipòtesis formulades. Té una estructura determinada flexible en cada cas:
- Títol, logos, instruccions
- Dades socio-demogràfiques
- Dades del tema de recerca
- Agraïments
Qualitatives
- Elements fonamentals de les respostes
Regles bàsiques de les categories que han de ser:
- Format del qüestionari
- Tipus de preguntes
- Segons la forma o la resposta:
Les preguntes són tancades, poques són obertes, però sí que es freqüent trobar preguntes semi – obertes per intentar conèixer aspectes puntuals.
- Preguntes tancades. Característiques
Avantatges: Rapidesa i comoditat de recollir les dades, eliminació de l’ambigüitat de les obertes.
Inconvenients: Es poden plantejar preguntes semi – tancades on a la llista tancada de respostes, deixar la possibilitat d’afegir espontàniament alguna cosa que no estava prevista en el qüestionari, encara que no convé abusar. Són útils per a classificar els entrevistats en situacions senzilles.
Els problemes més habituals de les preguntes tancades:
a. Els “no sap/ no contesta”. Per a reduir-los es necessari un esforç en la construcció de les categories, que han de ser excloents i exhaustives.
b. La “superficialitat”. Com que no exigeixen un gran esforça, no aprofundeixen en les respostes no responen a actituds i percepcions gaire profundes dels subjectes.
- Models bàsics de preguntes TANCADES
Preguntes amb respostes tancades dicotòmiques Només poden ser contestades amb dues respostes si/no. S’utilitzen quan el tipus de resposta es precisa. Fàcil tabulació, però no permet matisacions.
Preguntes categoritzades Permeten diferents alternatives de resposta prèviament fixades. El subjecte haurà d’entendre una sèrie de categories la resposta que millor s’aproximi a la seva opinió. Dins d’aquesta modalitat es poden diferenciar diverses respostes.
- Factors per escollir preguntes tancades o obertes
Hi ha 4 factors per prendre aquesta decisió:
- L’atribut fonamental de la natura es la variabilitat.
- (^) L’estadística és l’únic instrument matemàtics adequat per analitzar dades de fenòmens que estan caracteritzats per la variabilitat.
- No és freqüent estudiar la variabilitat am un únic individu. Malgrat tot, existeixen dissenys de recerca, basats en sèries temporals, per situacions.
- La formulació estadística és, generalment, una formulació a nivell de grup.
- (^) L’estadística és la teoria i el mètode d’analitzar dades obtingudes a partir de mostres , amb la finalitat d’estudiar i comparar les fonts de variació dels fenòmens, i facilitar l’obtenció d’interferències a partir d’observacions empíriques.
- Finalitats:
■ (^) Reduir grans quantitats de números a una forma de fàcil comprensió i tractament.
■ Facilitar l’estudi de poblacions i mostres
■ Facilitar la presa de decisions
■ Facilitar l’obtenció d’interferències.
p Proporció
X Mitjana
Paràmetre Primera lletra: mitja. Segona lletra Sigma. Tercera lletra: Pi. Proporció. Estigmació de les dades de la població a partir de les dades de la mosta És una extrapolació.
- Tipus de variables i implicacions per l’anàlisi
Variables qualitatives
Nominal Variables amb una o dos categories que té descripcions (noms). No es poden ordenar. Ex: home, dona... Marques de cotxe.
Ordinal variables amb una o dos categories que té descripcions (noms). Que es poden ordenar. Ex: Nivell acadèmic.
Variables quantitatives
Ordinals Variable quantitativa que s’agrupa en franges.
Intervals Números reals sense origen natural (no comença en el 0, si no que comença en 1, ja que el 0 no es té en compte) Poden haver-hi intervals negatius. Ex: Temperatura
Raó Comença al 0, el 0 indica que no hi ha res, hi ha absència. Ex: Pes del cotxe, número de cotxes venuts per marques.
- Diagrama de sectors S’utilitza per a qualsevol tipus de variable amb pocs valors diferents. La seva representació correspon a un cercle. Les àrees són proporcionals a les freqüències absolutes o relatves. Poc adequat per variables originals.
- Anàlisi univariables. Variables quantitatives.
- Mesures de tendència central Valors al voltants del qual s’agrupen les dades.
■ Mitjana Promig dels valors d’una variable (suma dels valors dividit pel nombre d’observacions). Només és convenient en distribucions simètriques sense puntuacions extremes.
■ Mediana Valor que divideix la distribució de les observacions en dos grups amb igual nombre de subjectes. Millor que la mitjana quan hi ha dades extremes. Ex: Divisió de les edats de la classe, extremes: edat Sandra i Vero.
■ Moda Valor o valors més freqüents. Càlcul relativament fàcil només amb observació. Adequat per distribucions unimodals simètriques.
- Mesures de dispersió Indiquen major o menor concentració de les dades al voltants de les mesures de tendència central. Com de semblant o diferents són les persones de la mostra.
■ Amplitud o rang Diferència entre el mínim i el màxim. Molt sensible a puntuacions extremes. Ex: Es resta l’edat de la persona més petita a l’edat de la persona més gran.
■ Rang interquartilíc Similar al rang però eliminant les puntuacions del 25% superior i inferior. No és tan sensible a puntuacions extremes.. Ex: Les edats són
19 20 20 20 20 21 21 21 26 42
Q1: 20 Q2: 20’5 Q3: 21 rang interquartilic: 21-20= 1 (màxim menys mínim)
El Q2: sempre serà la mediana.
■ Variància Promig de les desviacions de les observacions al quadrat en relació a la mitjana. La unitat és el quadrat de la variable. Poc resistent. Es representa com S (al quadrat).
Ex: Tenim: 20 21 22. La mitja es 21. I es resta el 20 menys el 21= -1, 21-21= 0, 22-21= +1. S’eleva al quadrat.
■ Desviació típica Arrel quadrada de la variància. La unitats és la mateixa que la de la variable. Poc resistent.
■ Coeficient de variació Desviació típica entre mitjana (valor absolut). Índex relatiu, adimensional
- (^) Mesures de posició Divideixen un conjunt ordenar de dades en grups amb el mateix nombre de subjectes_._
■ Percentil Divideix la distribució en 100 grups amb igual nombre de subjectes. Del 1 al 100.
■ Quartil Divideix la distribució en 4 grups amb iguals nombre de subjectes.. Si, es va del 10 al 100, el quartil 1 serà 25, el 2on 50, i el 3er 75.
■ Decil Divideix la distribució en 10 grups amb igual nombre subjectes. Del 1 al 10.
- Mesures de forma Asimetria i apuntament.
■ Asimetria Ens diu cap a on va la corba, si cap a la dreta o l’esquerra. Donarà valors que poden anar des de menys infinit fins valors infinits. (valor positiu i negatiu). Si el valor es 0, direm que la corba es simètrica. Si la simetria es -0 s’anomenarà asimetria negativa , en canvi, si es positiva +0, s’anomenarà asimetria positiva. Quan és positiva, la corba tendeix a l’esquerra, i si es negativa, cap a la dreta (al revés de sempre).
En el cas que doni 0, es mirarà l’ apuntament , per tal d’interpretar-lo, en canvi, si dona positiva o negatiu, NO ES POT INTERPRETAR.
com sobre surt cap a dalt el màxim és perquè hi ha més diferencia d’edat entre el enquestats (indica que hi ha una simetria positiva). El rang es podria fer de manera que es calculés el màxim menys el mínim. Si la asimetria es 0, en el diagrama de caixa, es donarà el cas que la mediana i la mitja coincidiran.
■ EXERCICI
Descriu les variables de limiticació física i independència a partir dels següents grfàcis
El 15 de dalt, representa una persona que es troba amb més capacitats i menys limitacions que els altres enquestats.
Caixa centrada. El bigot inferior marca el 43, el superior 83. La part de sota de la caixa marca el 58, la ratlla gruixuda el 64, la part superior de la caixa el 70.
Rang 83-43= 40. Mínim 43. Màxim 83. Q1 58. Q2 64(igual que la mediana sempre). Q3 70. Rang interquartil 70-58 12. Mitjana no es representa la mitjana, perquè no són simètriques. Mediana 64.
Persones enquestes n 1000. Quantes persones tenen una limitació de 70 o més? Tenir en compte, on està el 70 i que representa (q3 75%), cap a munt representa el 75%, per tant, les persones que tenen més d’una limitació de 70 són 250 persones (el 70 representa el 75%, per tant, restar del 100%, el 75%, i dona 25%, per tant, 250).
Entre quins valors es troba el 50% central del valors centrals de la mostra? Sempre seran els valors de la caixa , per tant, aquí seran del 58 al 70.
Quin grau de limitació, com a màxim tenen les persones que es troben en el decil 5? 64 ( decil 5, es el 50%, sempre serà la mediana ).
- Anàlisi bivariable. Variables qualitatives
- Taules de contingència S’agrupen les dues variables en la mateixa taula. La primera variable representa la categoria ocupacional de la mostra. És una variable nominal. La variable 2 representa als homes i dones i el total dels dos. Es veu quants homes i dones pertanyen a cada categoria ocupacional, a més es veu el total de les dues variables de sexe sumades dins de la categoria ocupacional. El total del sexe representa el marginal de fila , i la suma de la columna es el marginal de columna. El 1418, és el total de la mostra i representa el marginal total de la mostra. Cada casella hi ha una freqüència absoluta (numero que es representa). I per representar la freqüència relativa es divideix el total de dones entre el total de la mostra (797/1418) i el total d’homes entre el total de la mostra (621/1418). Per saber els percentatges de cada casella, s’ha de fer el número que es representa por casella, es divideix entre el marginal de columna, de fila i del total (339, 621 i 1418), per donar el percentatge de columna, fila i total.
- Representacions gràfiques
Comparacions entre homes i dones en un mateix gràfic, i explicació, en l’altre, de comparació de categoria ocupacional entre homes i dones.
