¡Descarga qualitatiu apunts y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
2.3.1 Mostratge qualitatiu
El mostratge qualitatiu Nocions Bàsiques La validesa i la generalització tenen punts de connexió:
• Validesa interna: Capacitat de replicació per assolir sistematització.
• Validesa externa: Capacitat d’aplicació a condicions diferents. Relacionada amb la
concordança, dins de la mateixa investigació, dels resultats obtinguts en ella amb la realitat investigada. La recerca qualitativa parteix del segon aspecte, tot i que no se solen emprar perquè no se cerquen generalitzacions universals sinó que te preferències i diferencials:
• Poblacional.
• Ambiental (ecològica)
• Temporal.
Validesa externa Poblacional i estudis idiogràfics Objectiu: Quantitativaextrapolar els resultats obtinguts en una mostra de subjectes, per unes determinades variables o aspectes, a la població que pertany. Qualitatival’extrapolació se centra a partir de casos (un cas o varis casos sempre que existeixi vincle entre ells), es a dir, és idiogràfica. Ambiental i l’ecològica Quantitativa: legitimar l’extrapolació de resultats obtinguts en un escenari ambiental determinat a altres escenaris en què el fenomen estudiat es manifesta. Qualitativa: té un compromís amb la validesa ecològica, és a dir, del context o escenari on té lloc el fenomen a estudiar. Temporal Quantitativa: extrapolar els resultats obtinguts en la recerca forma del període de registre cap al passat o cap el futur. Qualitativa: té molt assumida la necessitat de seguiments i recerques longitudinals.
L’estudi de casos Objectiu: Quantitativa: extrapolar els resultats obtinguts en una mostra de subjectes, per unes determinades variables o aspectes, a la població que pertany. Qualitativa: l’extrapolació se centra a partir de casos en contextos determinants (idiogràfic i ecològic) al llarg del temps (longitudinal) La generalització Nocions bàsiques: La generalització quantitativa és diferents a la qualitativa, dons per arribar a universalitzar les dades de la recerca qualitativa se sol utilitzar:
• La inducció de casos o generalització en mosaic
• La triangulació.
La inducció de casos o generalització en mosaic Estratègia que se centra en escollir un conjunt de casos de caràcter típic en relació amb els objectius de la recerca. Es poden estudiar sincrònicament i/o al llarg del temps i el protocol serà normalment el mateix. Els resultats s’integren en un model en forma de mosaic en base a la teoria de la recerca amb els resultats dins de les caselles, que serien els casos. Es una tàctica inductiva que parteixen de la creació de taules de doble entrada o superior.
Tipus
2.3.2 L’observació
Definició L’observació és una tècnica d’investigació qualitativa que consisteix en l’obtenció de registres de les accions, expressions o altres fenòmens observables, continguts de forma metòdica i activa per un investigador/a. Per a Ruiz Olabuénaga observar és contemplar de manera sistemàtica com es desenvolupa la vida social, sense manipular-la ni modificar-la, tal i com esdevé per ella mateixa. Tipus generals
Per Riba Campos (2007) els tipus específics d’observació són
Observació no participant El subjecte o observador no és percebut com a tal pel subjecte o grup observat (condició restrictiva). Per tant, és un tipus d’observació no reactiva i l’observador és independent quan duu a terme l’observació sense integrar-se en el procés. Observació participant L’observador comparteix l’activitat quotidiana del grup sota estudi i aquesta integració redueix la reactivitat, però pot implicar pèrdua de l’objectivitat. L’observador i el subjecte o grup observat formen un sistema interactiu que es descriu (no només la conducta dels observats). Participació-Observació L’observador està immers en els esdeveniments i els registres després de l’acció, captura la seva pròpia perspectiva (insider’s perspective). L’observador està immers en la situació però no hi participa, tot i que roman com un «estrany» en la situació (outsider’s perspective). Auto-observacióSituació en la qual el subjecte observat i l’observador són la mateixa persona. Valors de l'observació participant en la investigació qualitativa (Riba Campos, 2007) Punt de vista qualitatiu o èmic: Permet accedir a la subjectivitat d'un ésser humà, establir amb ell una relació social i recollir gràcies a això informació amb sentit i de primera mà. La major o menor falta de control i la relativa espontaneïtat de la relació amb el subjecte permeten optimitzar la informació obtinguda en quant a la seva autenticitat, la seva validesa en el marc d'aquesta relació concreta, la qual cosa és propi de la metodologia de camp o observacional.
L’observació participant és un mètode d’investigació analític i un mètode de recollida d’informació.
Podem diferenciar diferents tipus d’observació. Observació panoràmica: Accés al camp de treball S’ha d’avaluar l’accessibilitat a aquest Avaluació de la disponibilitat del subjecte d’observació Primer contacte amb el terreny i amb els participants Visió panoràmica general de l’escenari social Observació focalitzada: Necessitat de delimitar els aspectes específics que s’observaran. No es pot observar tot •Esquema organitzatiu abans de realitzar aquesta observació •S’observen activitats i elements concrets de l’escenari social Avantatges Permet estudiar els fets dins d’una situació contextual Permet obtenir directament les dades (dades primàries) sense distorsions per part d’intermediaris No interfereix en el desenvolupament d’un fenomen social (cal matisar) Es immediata Prima la naturalitat amb tota la seva complexitat Limitacions L’observador/a és algú que interroga una realitat des de la seva biografia La capacitat de l’observador/a per distingir entre els fets observats i la seva interpretació real dels fets. Influència de l’observador/a Si es parteix d’observacions parcials i no representatives no es poden fer generalitzacions
Molts fenòmens no són observables directament, estan latents o bé estan molt dispersos, separats L’observador/a pot establir una relació emocional i potser aquest fet redueix la seva capacitat d’observació Percepció distorsionada de la realitat que pot conduir a errors Motivació a l’hora d’observar : seleccionant en què s’observa, en la seva organització i en la seva interpretació Context cultural de l’entrevistador/a , diferent interpretació del fenomen i per tant risc de distorsió (ex. B. Russell i les diferències entre els etòlegs alemanys/americans) Enfocaments Manifesta/oberta Encoberta: els resultats. No enganyar obertament mai Problemes ètics. Es pot justificar segons el què s’estudia i el que es vulgui fer amb
Fases
Nivells de participació de l’investigador Les postures de l’observador poden venir determinades pel disseny de la investigació, pel fenomen o per la pròpia postura de l’investigador/a
Descobreixen que sense àrees d'interès no s’ajusten a l’escenari Poden descobrir que les seves preguntes de recerca o inicials poden no ser significatives Han de copsar el què realment és important per comprendre Atenció : aquí i ara Informants: Volen controlar als investigadors Es presenten de la millor manera possible Baixos de l’observador/a i fiabilitat de les dades. Qualitat de les dades Errors deguts a les característiques de l’observador: trets biogràfics i psicosocials, característiques situacionals, prejudicis. Errors mecànics de registre Aspectes pràctics per a una observació participant
a. Accés al camp
Recordar que l’objectiu és recollir dades que ajudin a respondre les preguntes de la recerca. Porta directa( observació manifesta) Demanar permís als responsables de les organitzacions, “els porters” Has de convèncer “als porters” que no seràs una amenaça L’accés directe és el millor A vegades és difícil, demanar carta de recomanació i/o presentació Buscar amics dins de les organitzacions Compromís amb la comunitat que vols estudiar L’investigador sempre s’ha d’identificar Porta del darrera ( observació encoberta) Fases del treball de camp
1. Entrada al camp.
• Interacció social
• Aconseguir la confiança dels informants
• L’investigador és un estrany, aprèn les regles i estratègies
2. Estratègies i tàctiques de camp
• Les observacions són útils només si les registres, si les recordes, un magatzem de
notes no serveix de res
3. Registre de les dades
L’observador Comentaris de l’observador Les notes de camp han d’incloure:
1. El què passa a un escenari: dades descriptives, concretes i no avaluatives. Cal
esforçar-se.
2. Registre de sentiments, de les interpretacions, de les intuïcions. Cal distingir entre:
dades subjectives ( font important de comprensió, les hem d’utilitzar per comprendre la perspectiva de l’altre) i els comentaris de l’observador ‘’CO’’ per distingir.
3. Les activitats.
Descripció de les persones Cada persona descriu coses importants de si mateixa Descriure concretament sense avaluar, sense interpretar. Fixar-se en l’aspecte exterior, aquest diferencia a les persones segons el seu status, la seva posició, molt especialment a les institucions. Guies de treball Serveixen de suport per marcar les línies generals a què ha d’atendre l’observació, però han de ser flexibles. Especialment útils quan es porta a terme un treball de recerca col·lectiu, ja que uniformitzen els criteris d’observació per a tots els participants. També són útils quan un mateix investigador ha de realitzar nombroses observacions sobre un mateix fenomen. Tècniques de registre: notes de camp Notes de camp- matèria prima Descripció del que passa
“És una situació social particularment artificial i una relació singularment asimètrica entre els subjectes implicats” (Camas & García, 1997, pp. 56-57) Permet recollir informació sobre esdeveniments i aspectes subjectius de les persones: creences i actituds, opinions, valors, etc. Les entrevistes qualitatives són flexibles i dinàmiques, qualificades com a no directives, no estructurades, no estandarditzades. Entrevista qualitativa versus conversa (Rubin, 1995: 78) (Atkinson, 1998: 32)
• Entrevista qualitativa
Converses professionals Propòsit i disseny orientat a la investigació social Improvisació limitada Intensitat d’escolta Preguntes amb més detall Requereix preparació, habilitat conversacional i capacitat analítica
• Conversa
Informal Quotidianitat Improvisació Funcions de l’entrevista
1. Obtenir informació d’individus o grups
2. Facilitar informació
3. Influir sobre determinants aspectes de la conducta ( opinions, sentiments,
comportaments, etc.) o exercir un efecte terapèutic.
Característiques de l’entrevista (Aguirre, 1995, p. 172) Basada en la comunicació verbal Procediment d’observació Relació asimètrica Estructurada, metòdica i planificada
Di: recollida d’informació Influència bidireccional entrevistat/ ada- entrevistat/ a Es complementa amb un guió o qüestionari Ús: diagnòstic, selecció, terapèutic, enquesta etc. Intervé un joc de rols Avantatges de l’entrevista (Aurelio Díaz, 1995, p. 32) Estil oberts que permet l’obtenció d’una gran riquesa informativa en paraules i enfocaments dels entrevistats / ades. Clarificació i seguiment de preguntes i respostes Genera punts de vista, enfocaments, hipòtesis i altres orientacions útils per plasmar les circumstàncies reals de la investigació. Ofereix contrast qualitatiu a resultats quantitatius i facilita la seva comprensió. Comoditat i intimitat. Afavoreix la transmissió de informació no superficial. Limitacions de l’entrevista Factor temps (Aurelio Díaz, 1995, p. 32) Limitacions d’expressió oral Veracitat de les informacions proporcionades: Es pot comprovar el grau de fiabilitat d’una informació a través de relats creuats amb altres informats o contrastar-los amb indicadors Possibilitat de distanciament entre el que es diu i el que es fa Introducció de l’equació personal de l’entrevistador/a , que pot aportar a una falta d’objectivitat. Caràcter estàtic de la realitat que capta la investigació Absència de secret en les preguntes Manca d’observació directa dels escenaris naturals en els que es desenvolupa l’acció (Aurelio Díaz, 1995, p. 33) Tipus d’entrevistes (Brunet, I. et al., 2002)
• Segons el grau d’estructuració
▲ ENTREVISTA ESTRUCTURADA
Formulari de preguntes preparat prèviament
Estudia les motivacions i els sentiments La guia té unes qüestions base i preguntes relacionades amb els sentiments i actituds que s’estudiaran Segons el grau de directivitat
▲ ENTREVISTA DIRIGIDA:
Consta d’una llista de qüestions o aspectes a tractar durant l’entrevista L’entrevistador/a té llibertat per adoptar la forma i l’ordre de les preguntes Estil informal Garanteix que es tractaran totes les àrees importants Permet l’aprofitament total del temps
▲ ENTREVISTA NO DIRIGA
Caràcter no directiu L’entrevistador/a ha de crear un clima adequat per què l’entrevistat/ada pugui expressar-se amb llibertat Funció entrevistador/a: exhortar a la persona a parlar Guia de preguntes Segons el nombre de participants
▲ ENTREVISTA INDIVIDUAL
Sense limitacions per formular qüestions. Flexibilitat en el temps L’entrevista es centra en una sola persona Facilitat per prendre notes i alhora seguir el fil de l’entrevista Clima de confiança entre entrevistat/ada-entrevistador/a. L’entrevistat/ada no es sent cohibit per altres persones
▲ ENTREVISTA GRUPAL
Nombre de qüestions que es pot formular es limitat a causa del temps Capacitat de l’entrevistador/a per evitar que l’entrevista es centri en una o dues persones Dificultat per prendre notes mentre es dinamitza l’entrevista F 0 E 02 entrevistadors Problemes inesperats dins del grup. Si els membres es coneixen entre sí, és impossible garantir la fiabilitat
Modalitats: deplhi de discussió Tipologies d’entrevistes específiques
▲ PROFUNDA
Busca aprofundir en el tema i entrevistat Es sol associar a allò ideogràfic i qualitatiu i no estructurat
▲ SUPERFICIAL
Pretén obtenir un coneixement genèric, més objectiu De caràcter nomotètic o quantitatiu
▲ CENTRADA
Focalitzada Necessitat d’experiència, habilitat i tacte Guia amb els tòpics en relació als qual es vol enfocar l’entrevista Saber escoltar, aclarir sense suggerir a que l’entrevistat/ ada parli
▲ DESCENTRADA
No focalitzada Informant té llibertat per expressar sentiments i opinions Entrevistador/a ha de crear una atmosfera afavorida per motivar a l’entrevistat/ ada a parlar sense cap temor.
▲ DIRECTE
Fa referència a les preguntes directes ( sentit literal, per registrar tot allò manifest i directament interrogat)
▲ INDIRECTE
No tenen un sentit literal, sinó que busquen altres significats i/o comportaments no manifests o difícils de preguntar i/o esbrinar.
▲ EXTENSIVA
Generalitza la informació recollida a altres subjectes (nomotètic)
• Garantir l’anonimat
• Exposar l’existència o no de compensació
• Lloc de celebració, hora, durada
• Temes que es preveuen plantejar
• Lloc de l’entrevista:
L’informant ha de sentir-se còmode Convé estar a soles per crear un clima de confiança i espontaneïtat
2. Desenvolupament de l’entrevista
• La gravació:
Reduir al màxim la presència de l’aparell Vetllar per la qualitat de l’enregistrament Enregistrar algunes indicacions que permetin identificar l’entrevista Cal tenir una llibreta de notes
• Relació entrevistador/a- entrevistat/ada:
No emetre judicis Permetre que es parli. No interrompre. Cal tenir paciència Respectar les pauses i els silencis Prestar atenció Ser sensibles Oferir una garantia de confidencialitat absoluta
• Inici de l’entrevista:
L’entrevista ha de seguir el seu propi curs. Importància del ritme de l’entrevista Per començar: preguntes descriptives, relats sol·licitats, documents personals...
• Què i com preguntar?
Com formular les preguntes:
• Important no condicionar les respostes
• No donar la resposta feta
• Fer preguntes simples que permetin bona precisió en la resposta
• Demanar aclariments sobre comentaris, especialment els més interessants per la
nostra recerca
• Evitar preguntes sobre temes delicats
• Evitar opinions personals
• Tractament dels materials oral:
Les fonts orals només es poden entendre en un esforç de contextualització, de contrastació entre allò que es diu i allò que mostren els documents escrits, altres fonts o els comportaments En acabar l’entrevista: cal gravar i/o escriure notes sobre el context Transcripció. Pot ser literal o no. Deixar marges amplis i una interlineació d’1,5 o 2 línies. Reproduir fidelment el discurs enregistrat Utilització del material. Organitzar el material recollit i procedir a la seva sistematització. Iniciar amb lectura de text, subratllar apartats o fragments més significatius, anotacions al marge... Mètodes d’anàlisi assistits per ordinador (Atlas-T, N-vivo, Nudist, WeftQDA…) Observacions No deixar l’informant immediatament després d’haver acabat l’entrevista Importància d'agrair la seva col·laboració, especialment si es necessiten més sessions Anotar sempre les condicions de l’entrevista (hora d’inici i final, persones que hi estaven presents, nom del informant i qualsevol circumstància especial) (Aurelio Díaz, 1995, p. 36) La durada d’una entrevista no pot ser de més d’1h 30min. per sessió i no més de 3 sessions Anàlisi conversacional L’anàlisi qualitatiu de les dades es centra en els subjectes i no en les variables. És un criteri holístic. L’individu observat i estudiat en la seva totalitat, amb la convicció de que cada ésser humà és alguna cosa més que la suma de les seves parts. L’objectiu de l’anàlisi és comprendre a les persones. Limitacions de l’entrevista que condicionen la interpretació i l’anàlisi Impossibilitat d’empatitzar completament amb la persona entrevistada. Apropament mediatitzat al relat de la persona entrevistada, a la seva autèntica experiència. Objectius de l’anàlisi Estructuració o reconstrucció del constructe personal de l’entrevistat
